Girona recorda amb retalls emotius el seixantè aniversari de Jaume Curbet

Amics i familiars recorden l'exregidor de Girona i expert en seguretat, mort el mes de maig, en un acte multidisciplinari al casal bisbe Cartañà.

Un acte emotiu i distès al mateix temps va servir ahir al vespre per "felicitar" els seixanta anys a l'exregidor de Girona i expert en seguretat Jaume Curbet i Hereu, que va morir el 16 de maig de l'any passat. Amics, familiars, coneguts i també admiradors van apropar-se fins al casal Bisbe Cartañà, on diferents testimonis van narrar retalls i records de la vida compartida amb Jaume Curbet. Es van llegir documents, cartes, poemes i es van veure diferents vídeos.

Mon Marquès i Manel Serra participant a
l´"Espai Obert Jaume Curbet" ahir al vespre al
casal bisbe Cartañà.. Foto:. Marc Martí

Un a un, van anar pujant sobre l'escenari diferents amics de Curbet. Mon Marquès i Manel Serra van ser els primers. Marquès va llegir un document escrit l'any 1971 que ja duia el segell de Curbet i que reflexionava sobre la vida i les persones. Serra va esmentar com jugaven a bèlit en diferents places de Sant Narcís, el casament amb Victoria Eugenia oficiat per Modest Prats o com va arribar a la regidoria de Seguretat de l'Ajuntament de Girona.
Després d'un curtmetratge de Jordi Curbet i Adrià Mercader on es veia Jaume Curbet jugant a futbol a l'estadi de la joventut o en una cursa de sacs, van pujar a l'escenari, altres participants en l'acte. Paco Pérez va llegir una carta d'uns amics colombians de Curbet, on repetien una de les seves màximes: "Sempre millor la raó que les bales". També llegiria un poema de Machado. Salvi Jacomet va recitar "Elogi de viure" de Maragall. Tatus també va llegir una missiva colombiana on els escriptors informaven que per ells Curbet "és un far per als que seguim navegant". Miquel Berga va rememorar un Nadal que van passar junts i una xerrada a la Fura dels Baus. Guillem Terribas va fer un vídeo. I va seguir pujant i pujant gent.
Publicat en el Diari de Girona, 31.03.12

Els arrossos de Fontsabeu

Ens vàrem conèixer quan amb una colla de joves buscàvem les respostes a les preguntes essencials de la vida, mentre descobríem el meravellós món del flirteig, i de l'amor. Després, ajagut durant mesos al llit de casa teva, llegies, devoraves llibres i et converties en un savi silenciós, com havia de ser, seguint la tradició dels tipògrafs, impressors de casa teva.
I no ens donaves treva en la batalla per impulsar més fort i més lluny la pilota contra les parets dels frontons del País Basc, on havíem vist en Joan. T'agradava guanyar, però ho feies amb elegància i discreció, aquella que vares portar a Presència, i a bastir amb en Josep Pallach una alternativa política que avui se'ns presenta com imprescindible.
Era l'hora de la veritat. Com havia de ser la seguretat de la democràcia? Una mostra: no vas voler que els vells guardes jurats de la Devesa fossin els policies locals que Salt reclamava, i feren un traspàs modèlic des de la teva responsabilitat de primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Girona.
Mentrestant agafàvem un autobús en direcció desconeguda, on viuríem records del passat, i allà al carrer Blanc ens juramentàvem per continuar junts amb en Tià de pare espiritual.
Jaume Curbet i seguretat democràtica fou una fórmula que de Vitòria a Madrid, a Catalunya i a Corea, a Canàries Costa Rica, Colòmbia…, es convertí en un paradigma de fer les coses bé, i avançades al nostre temps.
Però et vàrem perdre, sabíem poc de tu, i per tant l'anunci de la teva tornada a Girona fou una gran alegria. Et tornaríem tenir a Fontsabeu, la Lola ens faria els calamars farcits millors del món, i pixaríem tots junts sota els grans xiprers de la carretera de Llorà.
Continuaríem fent-nos les preguntes de joves, i t'escoltaríem amb atenció quan, bocabadats pels fets que feien tremolar totes les conviccions, ens donaves una lliçó racional del perquè de les delinqüències i dels delinqüents que més tard has descrit amb saviesa, en el teu darrer llibre.
M'escoltaves més del que parlaves, darrerament cada dia que he vingut a veure't en la teva darrera batalla, m'has continuat escoltant, somrient, i assentint. Nosaltres, perplexos, hem assistit a com planificaves, i dosificaves el teu amor cap als teus, que són molts, com afrontaves aquest camí amb una energia, dignitat, comprensió que em feien creure que seria així molt de temps.
Avui has dit “torno a marxar”, però abans ens vas fer l'encàrrec específic que hem de celebrar els 5 arrossos tan aviat com puguem. Ho farem, i mentre em Salvi cuini, en Pim l'ajudi, en Joan i en Jordi parin la taula, en Vicenç i en Guillem xerrin, l'Albert arribi tard, en Manel fumi, i en Miquel ens deixi amb el dubte de si vindrà o no, jo aniré preparant les cadires, com saps, la d'en Tià i la teva. No fos cas que a darrera hora apareguessis per la porta amb el teu somriure, càlid i plàcid, que trobarem a faltar cada dia.

Xavier Corominas, publicat ennn El Punt el 17.05.11. Foto: de Salvador Garia-Arbós a Roma 2006

Memòria i lliçó

Hi ha exemples de dignitat personal i de compromís amb la societat que transcendeixen l'àmbit estricte en el qual es desenvolupen. Acaben adquirint una categoria d'universals, perquè no ens parlen de l'anècdota o de la superfície, sinó que emeten una lliçó que és entenedora tant pel que fa a la profunditat com a l'extensió del territori on el missatge acaba essent fructífer. Una de les persones que reunien aquestes condicions es deia Jaume Curbet i va traspassar fa uns dies. Els seus familiars han obert fa no res una pàgina d'homenatge al Facebook i és aquí on es comencen a percebre les conseqüències del seu mestratge, lliçons difuses i tènues que han amarat el pensament de moltes persones, tant en la seva faceta de reflexió més humanista com en la condició d'expert en seguretat. Curbet, que tenia un mínim tracte amb la tecnologia, ara recull, en forma de testimoniatges que es van escolant a internet, els agraïments sincers de tota la saviesa i la joie de vivre que va ser capaç de transmetre.
Aquests escrits són a la xarxa i també en altres llocs, com en la sentida evocació que Quim Nadal va llegir el dia del seu enterrament. Provenen de persones que van conèixer el Curbet públic i el privat, que el van tractar com a professor o com a amic, que van poder percebre una filosofia que es va anar modelant amb els anys a partir d'una devoció quasi religiosa per la dignitat i per l'enaltiment del contacte sentimental, sense més límits que el de la pròpia honestedat. No es tracta d'escriure ara un panegíric ni tampoc d'entrar en els detalls personals d'algú amb qui vaig compartir molts sopars i unes quantes converses. Avui escric sobre Jaume Curbet perquè és un dels exemples que deia al començament. La seva aposta d'autodidacte a favor d'una policia al servei dels drets humans va ser capdavantera i ha marcat bona part del nostre present. I no solament això:
Curbet va fer un pas endavant en un moment decisiu. I els va continuar fent al llarg de la seva vida. Passos que ens han marcat un camí.

Josep M. Fonalleras, publicat a El Punt 21.05.11