divendres, 21 d’agost de 2015

Crítica de Pride

Pride
Regne Unit, 2014
Director: Matthew Warchus
Intèrprets: Ben Schnetzer, Monica Dolan, George MacKay, Bill Nighy, Andrew Scott, Imelda Staunton, Dominic West, Paddy Considine, Joseph Gilgun, Sophie Evans, Jessie Cave, Freddie Fox.
Gènere: Comèdia dramàtica.
Durada: 120 min.
Idioma: Anglès.

Increïble, però veritat
El cinema angles, sempre s'ha distingit per la seva elegància i maneres de fer. Siguin Thrillers, comèdies, drames, clàssics, polítics, adaptacions. Sempre se'n surten i amb aquella dignitat que l'espectador agraeix. Això no vol dir que totes siguin d'una gran qualitat o que passin a la història del cinema (encara que en faríem una bona llista), però que no t'enganyen, que en surts millor de com has entrat. Que tenen un respecta envers l'espectador. I això, ara i sempre, es d'agrair.
Amb Pride, ens trobem amb una d'aquestes pel·lícules, que sense ser res de l'altre mon, no et deixen indiferent, no et sents enganyat.
Combina, com sol fer, també, molt habitualment el cinema angles, la comèdia (discreta i eficaç), la denuncia, el conflicte i tot explicat d'una manera entranyable. I tot embolicat amb uns actors de primera línea, alguns gens coneguts pel gran públic,  molts d'ells provinent del teatre i d'altres, actors secundaris que aixequen i fan creïble qualsevol història.
La història, basada en uns fets reals ocorreguts a l'estiu de 1984, manant el país la  "dona de Ferro" Margaret Thatcher, i la recordada i famosa  vaga dels miners, que van rebre l'ajuda del moviment de gais i lesbianes.

Amb aquesta anècdota, real, el director
Matthew Warchus ( un jove director angles, reconegut en el mon del teatre i el musical) ha sabut donar-li el to d'història simpàtica, agradable i al mateix temps amb seus tocs d'agressivitat i denuncia, que fan que l'espectador s'enganxi en aquesta historia sobre la solidaritat entre col·lectius tant diferents.
Entranyable i molt eficaç l'escena de la taverna en la  que una dona comença a cantar la popular cançó Bread and Roses ( que estic escoltant mentre escrit aquest full) i que va pujant de to i s'hi van afegint  tota la gent que omple la taverna. Aquí se li nota, en el director, la seva debilitat pels musicals.

Guillem Terribas. Full crítica Cinema Truffaut. 21.07.15
http://www.cinematruffaut.com/PRIDE/