divendres, 9 de novembre de 2012

ALLÀ ON ES CUSTODIA EL CONEIXEMENT I EL TEMPS S'ATURA.


Sempre he pensat que els indrets on regnen els llibres són màgics, plens de coneixement i móns per explorar, llocs on voldries perdre’t o refugiar-te, espais on el temps s’atura, la calma es respira arreu i sents la necessitat de seure en un racó per esbrinar tot allò que et vulgui explicar aquest magnífic objecte que és el llibre. És una percepció totalment romàntica fruit del sentiment  d’una lletraferida, no obstant això, la perspectiva canvia quan et trobes immers en el dia a dia d’una llibreria.
Des de ben petita creia que els bibliotecaris i els llibreters eren uns privilegiats perquè custodiaven el coneixement i tenien la funció de difondre’l a tot aquell que hi estès interessat. Considerava els llibres com els objectes més preuats i valuosos del món. Crec que aquesta passió m’ha portat a estudiar i treballar ben a prop dels llibres, i ara per ara, puc dir que sóc llibretera o que treballo com a tal.
Avui en dia existeixen poques llibreries que encaixin a la perfecció amb l’ideal que he descrit abans, inclús m’aventuro a dir que estan en perill d’extinció, no per falta d’espais magnífics, llibreters talentosos i obres excepcionals sinó per un seguit de factors que afecten negativament la seva supervivència. D’un temps ençà han proliferat les grans cadenes de llibreries, que ocupen transitats i vistosos espais per oferir al públic les últimes novetats i els best sellers de moda. Aquests monstres del comerç tenen uns interessos que van més enllà de promoure i difondre el coneixement ja que la seva finalitat és assolir el màxim benefici possible emplenant els seus espais amb piles i piles de llibres sense tenir en compte la seva qualitat literària, qui els ven o de quina manera…“qui paga, mana”, i gaudir d’un espai en una taula de novetats o en un aparador és cada cop més complicat, i costós.
En una societat de consum com la nostra aquests tipus de negocis tenen gran acollida; centres comercials, grans espais en zones turístiques i concorregudes, estructures gegantines que engoleixen els petits comerços…Tot acaba tenint la mateixa cara, que més dóna si el que s’està venent són llibres o camises, la finalitat és vendre més que ningú deixant de banda la qualitat, l’ofici i el bon servei.
En un espai com aquest ser llibreter sembla una utopia. Són comptades les ocasions en les quals pots recomanar un llibre a un client o tenir una conversa distesa sobre un autor i la seva obra. No hi ha temps per a això! La tasca del llibreter es redueix a col·locar les novetats, emplenar el magatzem de devolucions i cercar llibres en prestatgeries cada cop més abarrotades.
Possiblement la idea de la llibreria com a santuari del coneixement està més que obsoleta i és tota una odissea trobar-ne una on l’atenció i el servei sigui l’adequat, però existeixen, i les que queden, lluiten per mantenir-se fermes als seus principis. Una llibreria ha de ser un indret on tot lector i lletraferit es senti acollit, comprès i sobretot, ben atès, amb tot el que això comporta.  No es ven un producte qualsevol, es ven l’ànima i l’esforç de tota la gent que hi ha al darrere de cada paraula, de cada pàgina, es ven el treball de l’autor, de l’editor, del corrector, del dissenyador, del distribuïdor…de tots aquells que creuen i viuen pels llibres.
Publicat Chordà Comunicació
Vanesa Roca, llibretera i editora

dijous, 1 de novembre de 2012


http://www.tv3.cat/videos/4314311/Mar-Bosch-premi-Just-Manuel-Casero?fb_action_ids=4922831553063&fb_action_types=og.likes&fb_source=aggregation&fb_aggregation_id=288381481237582

Imatges de la 32 edició del Premi
JUST M. CASERO
2012
       Veredicte del 32 Premi de novel·la curta Just M. Casero

Els membres del jurat del 32 Premi de novel·la curta Just M. Casero, que organitza i convoca la Llibreria 22, han resolt que els guanyadors de la convocatòria 2012 siguin:

Finalista: Anna Altisén, de Barcelona
Quan vaig deixar de ser natura lleugera

La novel·la és l’exploració íntima d’una dona que pateix una malaltia mental que ella anomena “melancolia”. La protagonista refà la seva experiència i els tractaments que rep en una relat que més enllà de la descripció minuciosa i personal aspira a ser una “auto patografia”, el retrat biogràfic de la malaltia d’una dona “fragmentada”.
“Ara, en canvi, aquests illots de pedra inerta, exànime, suren dins el cervell com ho fan les glaceres dins el mar, i allunyen tota senyal de vida al seu voltant. Els mapes del patró d’un vaixell, com, els diagnòstics dels psiquiatre, determinen l’existència o no d’aquests illots o glaceres dins la ment d’una persona i dictaminen així el grau de seny o de bogeria d’un ésser humà, si està fragmentat o sencer, si el seu comportament està fora del que es considera normal”.
La novel·la fa reflexionar sobre la vida, sobre la salut mental, sobre la literatura.

Guanyadora: Mar Bosch Oliveras, de Girona.

BATLAM. Darrera les hores càlides (presentada sota el pseudònim: “Bedlam”)

Una novel·la amb un aire naïf que recrea un món insòlit i desconegut, sense una ubicació clara, en una mena de territori oníric anomenat Bedlam, on un 22 de juliol, de sobte, arriba un hivern inesperat i sense fi. La vida, les peripècies, les llegendes, les històries dels seus habitants s’expliquen a l’entorn d’aquest fenomen sorprenent i en relació a un nen que es diu Haikú i a la seva mare, Agnès.

“Un núvol espès i bufador va glaçar el sol resplendent i els pèls de les cames del venedor de gelats, de les cames dels pares que miraven les mares que prenien el sol i de les cames de les mares que parlaven dels seus marits; tots els pèls de la plaça van esdevenir estalactites (...) En menys de seixanta segons, la neu ho havia cobert tot. Van començar a caure pedrades d’orenetes del cel, cristal•litzades pel fred. Els crits dels nens anaven desapareixent a poc a poc. Tothom s’havia anat ficant dins a casa, glaçat de por, mort de fred…”

El jurat del Premi Just M. Casero de novel·la curta esta format per: Imma Merino, Josep M. Fonalleras, Vicenç Pagès, Mita Casacuberta, Eva Vázquez i Guillem Terribas que actua com a secretari sense vot.

L’import del premi és de 2.200 € a l’obra guanyadora i 600 € a l’obra finalista. L’obra guanyadora serà publicada, a primers del 2013, per Editorial Empúries i la Llibreria 22 es reserva l’autorització i condicions per a la publicació de l’obra finalista durant un any.


‘Sunset Day', de J.A. Duran, millor curt de l'Acocollona't


Una imatge de la I Zombie Walk, organitzada per
l'Acocollona't, ahir al vespre al  Barri Vell de Girona
Foto: JOAN SABATER.

‘El escondite', d'Andrés Curbelo, rep el segon premi de la Setmana de Cinema Fantàstic i de Terror de Girona Més de 2.000 persones han passat pel Truffaut durant el sis dies de projeccions.
Sunset Day, de Josep Antoni Duran (Igualada), va rebre ahir a la nit al cinema Truffaut el premi al millor curt de la segona edició de l'Acocollona't, la Setmana de Cinema Fantàstic i de Terror de Girona. El segon premi va ser per a El escondite, d'Andrés Curbelo (Uruguai-Barcelona). Sunset Day és un film ambientat a la Guerra Freda sobre l'existència de persones amb poders fantàstics i conspiracions internacionals, i el jurat n'ha valorat “la seva capacitat d'hibridar gèneres i idees narratives, fins al punt de fer desitjar a l'espectador que es tracti de l'episodi pilot d'una sèrie”. El escondite mostra dos nens jugant a fet i a amagar mentre ho graven tot amb la videocàmera dels pares, i ha estat premiat pel fet “d'inserir-se en una tendència molt actual del gènere, adaptant-se amb èxit i coherència al format curtmetratge”. El jurat de l'Acocollona't, format per l'editor i productor Álex Samaranch; el redactor de la revista Sci-Fi World Ángel Agudo, i presidit per l'escriptor i crític de cinema Pep Prieto, també ha atorgat una menció especial al curt Decapoda shock, de Javier Chillón, (Madrid) per “l'originalitat de la història i la seva habilitat en fusionar llenguatges”.

Millors curts gironins
Pel que fa als millors curts gironins, el jurat, format per tres membres del bloc de cinema i televisió d'El Punt Avui Els Bastards, ha premiat ex aequo els films El caserón, de Miguel Ángel Izquierdo, “per la seva habilitat d'abordar el thriller amb un ritme narratiu frenètic i un muntatge colpidor”; i Zombis vegetarians, d'Albert Portal, “per parodiar amb gràcia, i sense cap més pretensió que aquesta, el gènere zombi”. El públic ha guardonat amb el seu premi el curt Luminaris, de Juan Pablo Zamarella (Madrid-Argentina), una producció d'animació stop-motion, a la qual els assistents al festival han donat un suport majoritari. Segons els organitzadors de l'Acocollona't, aquesta segona edició ha estat “un èxit de participació”, ja que durant els sis dies de projeccions s'han superat “amb escreix” els 2.000 espectadors de l'edició anterior. L'Acocollona't va acabar ahir, en plena nit de Halloween, amb la primera Zombie Walk de Girona, que va reunir uns quants zombies locals en una peculiar cercavila pel Barri Vell de Girona. Després va tenir lloc l'entrega de premis al Truffaut, i el fi de festa es va fer a Platea, amb Esteso's Combo.
Publicat en El Punt-Avui 01.11.12