dimarts, 18 de gener de 2011

Fumar mata


Sobretot a l 'hivern. Mata de fred i això no ho indica en els paquets de tabac. I ja fa anys que ens està matant de fred.
És una mica confús això de prohibir fumar. Tant els fumadors com els no fumadors sabem que el tabac és perjudicial per a la salut, com altres productes que hi ha en el mercat de lliure venda. I per tant, no cal que ho recordin contínuament. Els fumadors no fem proselitisme perquè els no fumadors fumin. D'altra banda, el tabac dóna els seus bons beneficis a l'Estat. Segons s'ha dit i publicat, l'Estat ingressa dels fumadors amb impostos 980 milions d'euros cada any. I, segons també dades que dóna la mateixa administració, el cost de la Seguretat Social per al tractament de les malalties derivades de fumar és de 530 milions. Per tant, si ningú fumés, el govern recaptaria 450 milions menys cada any. Si aquí hi afegim que, tal com s'indica en els paquets de tabac i els informes mèdics, fumar mata i per tant escurça la vida del fumador, l'Estat s'estalvia de pagar anys de la jubilació. I en morir abans que els no fumadors, també hi ha un estalvi amb la Seguretat Social. Fent el compte de la vella, a la societat i al mateix Estat els interessa que hi hagi fumadors, si més no per la part econòmica.
I, encara més. A primers d'any, en què la llei antitabac s'ha endurit, alguns locals han habilitat terrasses per als fumadors, ja que no poden fumar dins els seus locals. Això ha comportat haver de comprar taules, cadires i cadenes per lligar-les a la nit. Com que a l'hivern fa fred, i per no perdre els clients i recuperar la inversió, hi han col·locat unes estufes que funcionen amb gas butà. Els repartidors de gas butà, que en els darrers anys havien perdut clientela perquè molts habitatges tenen gas natural, ara tornaran a recuperar-la perquè els bars volen que els clients no se'ls morin de fred i utilitzen les esmentades bombones de gas. Per tant, tornarem a veure els famosos butaners repartint bombones de gas. I com que la cosa anirà més, les empreses concessionàries de butà hauran de contractar més repartidors i comprar noves furgonetes. Per tant, hi haurà menys atur i els venedors de cotxes i de gasolina augmentaran els seus ingressos. Tota aquesta moguda farà créixer l'economia del país, hi haurà més feina, més vendes i, per tant, correran més els diners i els diferents governs i ajuntaments podran recaptar més impostos. Els ajuntaments també augmentaran les seves arques a través dels impostos per l'ampliació de les terrasses i pel permís per poder col·locar les estufes al carrer. Amb la recuperació de les arques dels ajuntaments, diputacions i altres estaments oficials, es podrà tornar a invertir en carreteres, en obres faraòniques i en cultura. Tal com diuen els castellans, no hay mal que por bien no venga .
Ara, no tot són flors i violes. El proscrit i perseguit fumador continua tenint les de perdre. Com que ara la majoria de les vegades només es pot fumar al carrer, els paquets de tabac, que cada dia son més cars, duren poc. I és així perquè contínuament hi ha personal de tota mena que demana tabac pel carrer. En un recorregut de 500 metres, si ets generós, pots quedar-te sense els 20 cigarrets que hi ha en un paquet.
I el més greu, la delació. Qualsevol persona i de manera anònima et pot denunciar si creu que estàs fent alguna infracció, com fumar a menys de 100 metres d'una escola o d'un parc infantil, per posar-ne un exemple. Aquí entrem en un terreny molt perillós, i val més no pensar en les conseqüències.
Per acabar, recomano un llibre per a fumadors (sobretot de Dunhill) o no fumadors. Un llibre que surt a la venda el 20 de gener. Em refereixo al guanyador de la darrera edició del premi de novel·la curta Just M. Casero, publicat per l'editorial Amsterdam. El títol és Novotsky . És la primera novel·la del jove autor Helder Farrés. El dia del lliurament del premi, Vicenç Pagès, portaveu del jurat, va dir, entre altres coses, que després de llegir la novel·la, molta gent tindrà ganes de fer un "Novotsky". I jo ho confirmo.
GUILLEM TERRIBAS, publicat al diari Ara.cat el 18.01.11

Les millors del 2010



"Copia certificada", del veterà cineasta iranià Abbas Kiarostami, és escollida la millor pel·lícula del 2010 pel Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona.
Com cada any, el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona s'ha reunit per escollir quins han estat els millors títols estrenats a les pantalles de les comarques gironines durant l'any passat. El resultat d'aquestes votacions ja s'ha fet públic i ha donat com a millor film projectat durant aquest any Copia certificada (Copie conforme), del cineasta iranià Abbas Kiarostami, amb un total de 52 vots. A tan sols dos vots de diferència ha quedat La red social (The social network), del nord-americà David Fincher, i en la tercera posició La cinta blanca (Das weisse band), de l'austríac Michael Haneke.
A continuació, i d'entre el total de 35 títols diferents escollits, destaquen el quart lloc de L'escriptor (The ghost writer), de Roman Polanski; el cinquè d' Uncle Boonmee, d'Apichatpong Weerasethakul; el sisè de Film socialisme, de Jean Luc Godard; el setè de Two lovers, de James Gray; el vuitè de Vincere, de Marco Belochio; el novè de Shutter Island, de Martin Scorsese, i el desè d' I'm not there, de Todd Haynes.
De les votacions resultants, destaca el fet que enguany la majoria de films escollits recauen en directors consagrats, com ara Kiarostami, Fincher, Haneke, Polanski, Godard i Scorsese, per citar-ne alguns. Per altra banda, pel que fa a absències, a la llista s'hi troben a faltar produccions catalanes i estatals entre les deu primeres, fet que no es donava des de fa anys.

Binoche + Kiarostami

"Copia certificada", escollida com la millor pel·lícula del 2010, és una obra complexa i polièdrica que mostra els paral·lelismes i semblances existents entre l'amor i l'obra d'art realitzats per un estilista que redueix el tema al mínim i cuida el pla al màxim. Kiarostami, que ha comptat amb l'inestimable presència de Juliette Binoche i que no defuig de la referència al clàssic de Rossellini Te querré siempre (Viaggio in Italia), del 1953, narra la història d'un escriptor anglès de mitjana edat i una dona francesa de mitjana edat que s'aventuren en un recorregut per la Toscana.
Quant a La red social, dissecciona a través d'un guió suggeridor d'Aaron Sorkin i la direcció brillant de David Fincher els orígens de Facebook alhora que elabora un retrat poc complaent d'un dels seus creadors, Mark Zuckerberg (Home de l'Any, segons la revista Time).
Els crítics que han votat aquest any han estat Jordi Camps, Ramon Girona, Íngrid Guardiola, Imma Merino, Salvador Montalt, Àngel Quintana, Marta Sureda, Guillem Terribas i Paco Vilallonga.
Redacció "El Punt". 02.01.11. A la foto: William Shimell i Juliette Binoche, en un fotograma del film "Copie conforme".


VOTACIONS DE GUILLEM TERRRIBAS

La cinta blanca (Michael Haneke)
L'escriptor (The ghost writer)(Roman Polanski)
Origen (Inception) Christopher Nolan).
Villa Amalia (Benoit Jacquot)
A propósito de Elly (A. Farhady)
Two lovers (James Gray)
An education (Lone Sherfig)
Todas las canciones hablan de mi (Jonás Trueba)
Pa negre (Agustí Villaronga)
Invictus (Clint Eastwood)
Fotograma de la pel·lícula "La cinta blanca".