Demà serà un altre dia.

dissabte, 24 de maig del 2014

Mn. Modest Prats, gràcies per ser-hi.

Guillem T., Quim Curbet i Mn. Modest Prtas
Modest Prats serà recordat com un bon capellà, un gran filòleg i estudiós de la nostra llengua. Un gran pedagog. Però també, com un gran conversador, un culé fins les darreres conseqüències i bon company de llargues sobretaules.
La nostra relació ve d'anys, de quan va ser rector a Vista Alegre i tenia com a vicari el malaguanyat Marià Casadevall, en Pius pels amics. Allà a casa d'uns amics comuns, la família Carbó, ens solien reunir molts vespre, a l'entorn d'una llarga taula i d'una tertúlia que podia anar sobre les coses de la vida, de la situació que vivia el país, de religió o de literatura. També de futbol, el pare Carbó era una fanàtic de l'Espanyol i ell, Mn. Modest, del Barça. Amb tot i això l'amistat i la fe, els unia i els ha unit sempre. També, en aquestes vetllades vaig aprendre a jugar el "canari". Tot i tenir uns bons mestres, tant en Modest com el Pare Carbó eren dos astuts jugadors de canari, per més partides que he fet amb ells i altra gent, mai he sobresortit en aquest joc.  Al cap d'uns anys, el mateix Mn. Modest Prats,  va celebrar la cerimònia del nostre casament. Al llarg de tots aquets anys  amb Mn. Modest Prats,  he tingut molt bones històries i vivències, moltes  relacionades amb la Llibreria 22, el Premi Just Casero.
En els darrers anys, quan el van nomenar rector del Mercadal, vivíem de costat, al carrer Cristòfol Grober i cada matí, després d'oficiar la missa de 9, em pesava a buscar per la Llibreria i anàvem a prendre un cafè ell, i un tallat descafeïnat jo. Amb els temps va ser un punt de trobada i de tertúlia amb una diversitat de gent tant de Girona com de fora. Unes tertúlies que segons quines vegades podien tenir un nivell intel·lectual molt elevat a ser unes pures xafarderies sobre la vida quotidiana. Mai, però s'hi va deixar de parlar de futbol, tema que ell i els altres "futboleros", tots del Barça, em deixaven de recó, degut a que a mi això del futbol mai m'ha tret la son. D'aquestes trobades matinals, van sortir els viatges a Roma. Viatges que fèiem uns dies després de Sant Jordi, perquè jo em recuperes. La excusa era anar a provar si era més bo el cafè de San Estaquio o el de la Tazza d' Oro. Sempre va guanyar el de San Eustaquio. No hi va faltar ami un bon àpat i una bona sobretaula. Però a Roma, el que més vam fer va ser passejar-hi i civilitzar-nos, visitant la seva història i les seves esglésies, de la mà de Mn. Modest. Tot un luxe.
En aquets darrers anys he conegut un Modest molt humà, de vegades indefens; d'altres d'una seguretat admirable. També he viscut com s'ha anat apagant la seva veu, clara, forta i segura.
La seva mort, era en els darrers anys una mort anunciada i de vegades, fins hi tot desitjada, pel fet que ell se'n va anar fa temps allà on viu el Pare.
Descansa en pau Modest, t'ho mereixes. Nosaltres fa temps que et trobem a faltar.

Guillem Terribas, publicat a la revista EL SENYAL n. 148 Maig 2014

10.000 KM de Carlos Marqués-Marcet.

10 000 km-403698279-large10.000 KM
Espanya, 2014
Direcció: Carlos Marqués-Marcet.
Intèrprets: Natalia Tena, David Verdaguer
Durada: 98min.
Gènere: Drama romàntic.
Idioma: Castellà.
Data d'estrena: 16/05/201

IMATGES DE LLUNY
10.000 km. ha aconseguit ser una pel·lícula premiada, tenir una bona acceptació per part de la crítica i crear una certa expectació entre el públic, amb només dos actors i una història la mar de senzilla: Una jove parella que viuen junts des de fa set anys a Barcelona. Ella anglesa i parla un castellà perfecta, ell català. Volen tenir fill junts, però quan ho decideixen, ella rep una beca per anar a Los Angeles, durant un any, a realitzar un treball i  exposar-lo. Aquest fet fa que "aparquin" la idea de tenir un fill i comporta viure separats per 10.000 km.
Que  ho fa l' interès i la bona acollida. Doncs una bona direcció, un guió ben construït i dos actors que s'entenen, que es creuen la història i, a més, és nota que s'ho passat bé.
El director Carlos Marqués-Marcet, català nascut a Barcelona, és va donar a conèixer amb diversos curts, alguns d' ells premiats. Després d' obtenir una Beca de La Caixa, s'instal·la a Los Angeles per fer un curs d'estudi de direcció cinematogràfica. És allà on comença el projecte de 10.000 Km., amb els seus viatges entre Los Angeles i Barcelona i a través d'experiències personals i altres explicades.
Els actors. Per una banda la Natalia Tena, una jove anglesa de 29 anys nascuda a Londres, el seu pare basc i la seva mare extremenya. Aquest fet fa que parli perfectament  el castellà. Va començar de molt jove l'art de la interpretació, encara que també li va la música i forma part d'un grup musical. Coneguda per les seves intervencions en les quatre entregues de Harry Potter (Nymphodora Tonks) i, sobretot, a la sèrie de televisió Jocs de Trons.
Natalia Tena li va interessar el guió, encara que en un principi no entenia gaire de com anava la cosa i com seria la seva posta en escena. Però, sobretot el seu interès era per fer una pel·lícula en castellà. Natalia Ten, broda el paper d'Alexis. Un personatge intens, una dona seductora, agradable, forta i al mateix temps insegura.
L'altre personatge de la història és en Sergi, interpretat per David Verdaguer, un actor de teatre, sobretot de petit format (un assidu a la Sala La Planeta de Girona), que ha participat en petits papers en el cinema com "Tres dies amb la família" (2009) de Mar Coll. En David és conegut pel gran públic per les seves intervencions en sèries de TV·3 i a Polònia, Cracòvia i a Alguna pregunta més. En David, és el Sergi ideal per aquesta història. Sap combinar, amb una convicció envejable, els moments d'humor, els sarcàstics, els seriosos i els més íntims.
Tota la història de 10.000 Km. s'aguanta amb els dos personatges. Entre Los Angeles i Barcelona i les noves tecnologies: ordinadors portàtils, la "webcam", el facebook, el wasap. Una història que si no tingues un bon guió i un molt bon control per part del director, no s'aguantaria o passaria a ser la típica comèdia fàcil de les relacions amb parelles i que han de viure separats. La gràcia de 10.000 Km és la credibilitat que ens donen els dos actors que ens mostren d'una manera  intensa les seves ganes de viure i d'estimar i de viure junts.
Una reflexió que un pot tenir al veure la pel·lícula, és que les noves tecnologies tenen les seves avantatges per poder comunicar-se, però de vegades aquestes avantatges se't poder tirar a la contra, degut a que s' hi està massa pendent. Aquest contacte, només visual o sonor, fa que el desig sigui molt més fort d'estar junts. En  canvi les relacions epistolars, tenien (ara ja en queden poques) un aire més romàntic i fantasiós. No hi havia tanta dependència i és podia jugar més amb els sentiments, la intimitat i la imaginació.

10.000 Km. una pel·lícula que no et deixa indiferent i et dona unes pautes per reflexionar sobre les relacions d' avui dia, de moltes parelles que els ha tocat viure separats en un moment determinat de la seva relació.
Guillem Terribas, fulla del Cinema Truffaut.

* La pel·lícula és va estrenar en el Cinema Truffaut el 16 de maig 2014, amb l'assistència del director, Carlos Marqués-Marcet, els productors Tono Folguera i Sergi Moreno i els protagonistes Natalia Tena i David Verdaguer.