dijous, 11 d’agost de 2011

Entre dos mons



EN UN MUNDO MEJOR
(Haevnen)
Dinamarca, 2010.
Direcció: Susanne Bier.
Intèrprets: Mikael Persbrandt, Trine Dyrholm,
Ulrich Thomsen, Markus Rygaard.
Durada: 113 min.
Gènere: Drama.
Idioma: Danès.

La directora Susan Bier (Copenhage 1960), va guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, en la passada entrega, per aquesta cinta. També va obtenir el Premi a la millor direcció en el passat Sevilla Festival de Cine Europeo. Entre altres pel·lícules, a Susan Bier, li havíem vist en el nostre país, «Después de la boda» (2006) que va tenir més bon acolliment per part de la crítica que del públic.
La pel·lícula té un començament que no deixa indiferent a l’espectador, pel seu paisatge i el seu entorn miserable i violent. El protagonista es un metge Danès que fa estades en un camp de refugiats d’Àfrica, col·laborant en una ONG i la seva ciutat petita, delicada i idíl·lica de Dinamarca.
Ens trobem, doncs, en una història que va del benestar del nord a la pobresa i violència del sud. Dos paisatges totalment diferents, però que alhora tenen en comú un comportament violent, encara que mostrat i portat a terme de diferent manera. Al Sud hi trobem la violència de la pobresa, de la guerra i la repressió constant. Al nord, una violència més subtil i refinada, però que no deixa de ser el cap i la fi, violència.
Al nord hi vivim una mala relació entre el metge i la seva dona (que també es metge) que viuen separats i estan en tràmits de divorciar-se. També la relació de dos joves, un fill del matrimoni de metges i l’altre d’un executiu important que es viudo, que utilitzen la violència per poder sobreviure de la pressió i agressivitat dels companys d’escola.
I es aquí quan Susanne Bier, ens mostra els dos mons, totalment diferents, però que hi ha una violència i que en el món juvenil hi ha una línia molt prima que separa el que està bé i el que està malament. També, en ensenya, la forma en que la majoria de la mainada els hi arriben una gran quantitat de missatges plens de violència i que sens dubte els pot influir en el seu comportament i això fa que molts adults no entenguem de vegades segons quines maneres de comportar-se d’alguns joves que viuen al nord. I al mateix temps, molt joves no acaben d’entendre el comportament d’alguns adults, com es el cas del pare d’un d’ells (el metge) sigui capaç de mostrar l’altra galta davant d’una agressió.
La pel·lícula tot i que hi ha el color i la llum del Sud, es nota més la fredor del nord a la hora de realitzar-la. Això fa, que sigui més fort el seu contingut violent.
De totes maneres, la història té, podríem dir-ne, un final feliç tot i que la seva directora, li agrada més dir que té un final esperançador. Ho podeu comprovar amb la visió d’aquesta història que té moltes coses a dir-nos i per pensar-hi.
Guillem Terribas.
Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona. Cinema Truffaut, del 5 al 15 d'agost 2011.