divendres, 30 d’abril del 2021
dimecres, 28 d’abril del 2021
DÀMAIS GELABERT presenta els seus llibres a la Llibreria 22
Dijous 22 d'abril a les 6 de la tarda l'animadora/pedagoga i cantant Dàmais Gelabert, va presentar els seus dos llibres ELS DIES DE LA SETMANA i BON DIA, els dos il·lustrats per Sebastià Serra i editats pe El Cep i la Nansa. L'Espai 22 de la Llibreria 22 es va omplir de mainada per escoltar a la Dàmais i cantar amb ella les dues cançons en que estan basats els contes. Imatges de Guillem Terribas i Duna Jové. Muntatge Guillem Terribas. Girona 22.04.2021
dilluns, 26 d’abril del 2021
Gràcies, Josep Tarrés
La figura de l’il·lustre desaparegut Josep Tarrés i Fontan apareix en les necrològiques amb el subtítol “poeta”; i és correcte perquè Josep fou de per vida un bon poeta, d’una sensibilitat fora del torrent. El dia 28 de setembre del 2019 es representà a La Planeta el seu poema “El pessebre gòtic de Girona” a càrrec de Grup Proscènium, darrera vegada que rebé el reconeixement d’un públic entusiasmat.
Però cal assenyalar que la dimensió poètica de Josep Tarrés va més enllà d’uns versos ben travats. Els poetes escriuen llurs composicions perquè el públic les llegeixi, reciti o mediti. Ell va portar a terme iniciatives que ultrapassen el sentit de poeta “de papers”. En podríem assenyalar a manats, però segurament la més emblemàtica fou el descobriment i la restauració del call del carrer de la Força.
Recordem l’aspecte ruïnós d’aquell amuntegament d’habitatges improvisats, l’un damunt de l’altre, ocupats amb gent vinguda després de la guerra, que maldaven per sobreviure en aquell indret, ple de rates i brutícia. Només ell tenia la intuïció de convertir aquell galimaties de pisos rònecs en espais oberts –va descobrir dos carrers tancats feia dècades– i crear el seu gran projecte: el centre hebreu d’Isaac el Cec.
Aquest home, sense els mitjans econòmics necessaris, fiat de promeses de gent d’upa que no es van complir, es va arremangar, va llogar paletes, i amb la seva intuïció, va començar l’àrdua empresa de derruir els afegitons que els segles hi havien dipositat, fins a aconseguir recuperar uns espais que si per una part evocaven més de sis-cents anys d’història, per l’altra era un paradís increïble. Les nits es van omplir de versos sefardites, de cançons, i d’aromes, junts en bona companyia i al voltant de l’estrella de David que adorna el centre del pati.
Va arribar un moment que tingué dificultats per pagar les factures que li queien al damunt. Llavors les institucions públiques –tan amatents sempre– aconseguiren la propietat, canviaren el nom i el destí del Centre. No deixaren ni un record d’en Josep sobre aquelles pedres! És un greuge que encara patim i que esperem veure recuperat.
Tarrés no defallí i emprengué moltes altres iniciatives, lligades al bon fer de la seva esposa: l’escultora Pia Crozet. Faria falta un número monogràfic per exposar-les; això sí, sempre amb un peu vora l’abisme econòmic, però sense mostrar mai desànim.
 |
| A la Sala La Planeta quan va fer 90 anys. |
Però cal assenyalar que la dimensió poètica de Josep Tarrés va més enllà d’uns versos ben travats. Els poetes escriuen llurs composicions perquè el públic les llegeixi, reciti o mediti. Ell va portar a terme iniciatives que ultrapassen el sentit de poeta “de papers”. En podríem assenyalar a manats, però segurament la més emblemàtica fou el descobriment i la restauració del call del carrer de la Força.
Recordem l’aspecte ruïnós d’aquell amuntegament d’habitatges improvisats, l’un damunt de l’altre, ocupats amb gent vinguda després de la guerra, que maldaven per sobreviure en aquell indret, ple de rates i brutícia. Només ell tenia la intuïció de convertir aquell galimaties de pisos rònecs en espais oberts –va descobrir dos carrers tancats feia dècades– i crear el seu gran projecte: el centre hebreu d’Isaac el Cec.
Aquest home, sense els mitjans econòmics necessaris, fiat de promeses de gent d’upa que no es van complir, es va arremangar, va llogar paletes, i amb la seva intuïció, va començar l’àrdua empresa de derruir els afegitons que els segles hi havien dipositat, fins a aconseguir recuperar uns espais que si per una part evocaven més de sis-cents anys d’història, per l’altra era un paradís increïble. Les nits es van omplir de versos sefardites, de cançons, i d’aromes, junts en bona companyia i al voltant de l’estrella de David que adorna el centre del pati.
 |
| Josep Tarrés, a la Planeta el 28.09.2019 |
Va arribar un moment que tingué dificultats per pagar les factures que li queien al damunt. Llavors les institucions públiques –tan amatents sempre– aconseguiren la propietat, canviaren el nom i el destí del Centre. No deixaren ni un record d’en Josep sobre aquelles pedres! És un greuge que encara patim i que esperem veure recuperat.
Tarrés no defallí i emprengué moltes altres iniciatives, lligades al bon fer de la seva esposa: l’escultora Pia Crozet. Faria falta un número monogràfic per exposar-les; això sí, sempre amb un peu vora l’abisme econòmic, però sense mostrar mai desànim.
Afirmem que Girona va canviar de pell per l’atreviment de dues persones, Joaquim Nadal i Josep Tarrés, cadascú en el seu àmbit, urbanístic i permissiu el primer; i omplint la ciutat de poesia, de fantasia i de tradició el segon. Aquella “Girona grisa i negra” mutà en uns anys. Un d’ells, Josep Tarrés, ja no hi és, i només podem repetir: “Gràcies, Josep.”
JOAN RIBAS , publicat en el PuntAvui 25.04.2021
* Joan Tarrés era un personatge extraordinari que ha posat Girona en les faules i les històries més fantàstiques que un pot imaginar. No era un il·luminat, era un creador d'històries basades en la cultura Catòlica Romana i Jueva. Del no res en feia una aventura extraordinària, fantàstica. i, sempre Girona. En la fantasia de Josep Tarrés, Tota la història de la humanitat, té a veure o té relació amb Girona.
Allà on sigui, seguirà explicant històries i donarà a conèixer la Ciutat de Girona. Per molts anys i gràcies Josep per fer-nos compartir la teva fantasia, poesia i ganes de viure.
GTR.
Allà on sigui, seguirà explicant històries i donarà a conèixer la Ciutat de Girona. Per molts anys i gràcies Josep per fer-nos compartir la teva fantasia, poesia i ganes de viure.
GTR.
diumenge, 11 d’abril del 2021
Presentació a Girona de EL DIA QUE VAIG MARXAR d'Albert Om
Presentació a Girona del llibre EL DIA QUE VAIG MARXAR d'Albert Om Organitzat per les llibreries EMPÚRIES, GELI i 22 el dissabte 10 d'abril de 2021, la pluja va fer que no es pogués fer la presentació a la Plaça de La Independència la presentació del llibre d'Albert Om EL DIA QUE VAIG MARXAR i es va portar a terme en el Cinema Truffaut, amb la intervenció de Rafel Nadal, de l'autor Albert Om i de l'Editora d'Univers Ester Pujol. La filmació, muntatge i edició es càrrec de Guillem Terribas. 10.04.2021
dissabte, 3 d’abril del 2021
LIBREROS DE NUEVA YORK / Full de Sala del Cinema Truffaut de Girona
*THE BOOKSELLERS
Direcció: D. W. Young
Gènere: documental
Durada: 99 minuts
Passejar i civilitzar-se per les llibreries
El director D.W Young, en aquest documental sobre el món de les llibreries (sobretot de vell i d’incunables), fa un recorregut per la vida, el pensament, la tradició de llibreries i llibreters que encara reivindiquen la seva professió i els seus llibres com a part de la cultura i la civilització dels humans. Un món que s’està perdent, poblat de somniadors, de col·leccionistes, intel·lectuals i excèntrics obsessius. Una combinació d’uns llibreters que vénen d’una tradició que els porta a ser acadèmics, però també detectius i empresaris, tot al mateix temps.
Libreros de Nueva York de fet, vol ser un carta, un cant d’amor a la cultura del llibre, convertint en un plaer el seu visionat per a qualsevol que hagi estat feliç passejant per alguna llibreria.
Molts personatges, sobretot llibreters, col·leccionistes, intel·lectuals, com la coneguda Fran Lebowitz (la protagonista de la famosa sèrie de Martin Scorsese sobre Nova York) passen pel documental explicant les seves experiències en el món del llibre, sigui com a lectors o professionals. Ens passejarem per llibreries, sobretot de vell. Ens recordaran que als anys 50 a Nova York hi havia 368 llibreries i ara n’hi ha 79. De la importància i l’especulació i la valoració de les obres que canvien de preu, no pel seu contingut sinó per la portada, per exemple. S’explica el cas d’una primera edició de “Moby Dick”, que està valorada en 5.000 $, però si té la coberta de paper original, el preu puja a 15.000 $. O la indignació d’un llibreter que no accepta que una primera edició realitzada a Bèlgica d’ “El Quixot” de Cervantes estigui valorada en 150.000 $ i que la primera obra del James Bond d’Ian Fleming, en valgui 200.000 $.
També es parla d’internet: als romàntics llibreters de sempre no els hi agrada perquè es massa fàcil trobar-hi els llibres. Es perd aquell interès de recerca i d’investigació; d’anar a Fires i de trobades de col·leccionistes o de llibreters de vell, fins i tot es compra el llibre sense haver-lo vist ni saber-ne el seu estat. Reivindiquen les trobades, el tocar el llibre, mirar-lo, mimar-lo, estimar-lo. Hi ha gent que tenen biblioteques meravelloses i fantàstiques i que estimen més els llibres que a les seves pròpies dones. Hi surt un personatge que té diversos magatzems plens de llibres catalogats per temes. Dos-cents mil llibres són els que ha arribat a acumular. Un altre personatge els té col·locats i catalogats pel seu tamany. En aquest documental, meravellós documental sobre el llibre de paper que té més de 550 anys d’història, entendrem una mica més aquest món que fa anys que es diu que s’acaba, però cada vegada, els llibres i les llibreries, son més presents en les nostres vides i en els nostres coneixements…
Guillem Terribas Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona
El tràiler del film https://youtu.be/mE33WJDBJXQ
També es parla d’internet: als romàntics llibreters de sempre no els hi agrada perquè es massa fàcil trobar-hi els llibres. Es perd aquell interès de recerca i d’investigació; d’anar a Fires i de trobades de col·leccionistes o de llibreters de vell, fins i tot es compra el llibre sense haver-lo vist ni saber-ne el seu estat. Reivindiquen les trobades, el tocar el llibre, mirar-lo, mimar-lo, estimar-lo. Hi ha gent que tenen biblioteques meravelloses i fantàstiques i que estimen més els llibres que a les seves pròpies dones. Hi surt un personatge que té diversos magatzems plens de llibres catalogats per temes. Dos-cents mil llibres són els que ha arribat a acumular. Un altre personatge els té col·locats i catalogats pel seu tamany. En aquest documental, meravellós documental sobre el llibre de paper que té més de 550 anys d’història, entendrem una mica més aquest món que fa anys que es diu que s’acaba, però cada vegada, els llibres i les llibreries, son més presents en les nostres vides i en els nostres coneixements…
Guillem Terribas Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona
El tràiler del film https://youtu.be/mE33WJDBJXQ
Inauguració dels Jardins MODEST PRATS. Girona
Imatges de la inauguració dels Jardins Mn. MODEST PRATS i DOMINGO, capellà, filòleg, conversador, ... Un home savi. Unes 200 persones s'hi van aplegar. Van parlar: SALAMÓ MARQUÈS, President de la Fundació Modest Prats; Mn. FRANESC PARDO, Bisbe de Girona; JOAQUIM SALVI, Rector de la UdeG; MARTA MADRENAS, alcaldessa de Girona i JOSEP M. FONALLERAS, escriptor. L'acte es va fer el 29.03.2021, el mateix dia que feia set anys de la mort física de Mn. Modest Prats. Imatges de GUILLEM TERRIBAS / DOLORS VIDAL; Muntatge i realització GUILLEM TERRIBAS. 03.04.2021 Dissabte Sant.
divendres, 2 d’abril del 2021
PRIMAVERA 2021 * Notícies de la Llibreria 22 (1)
Primera entrega de les Notícies de Primavera de la Llibreria 22 de Girona. Suggeriments, novetats, informació, imatges de la Llibreria i de presentacions de llibres. Llibres per adults, per a joves i Còmics. Realitzat i muntat per Guillem Terribas el 01.04.2021.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)