dissabte, 31 de maig de 2014

FESTA BARRI DEL MERCADAL. El pregó

Ferran Sinatra, en plena actuació. Foto: Consol Vidal.
L' Associació de Veïns del Mercadal, amb només dos anys d'existència, aquest any ha recuperat la Festa Major del barri. De fet, en els canons tradicionals, s'hauria de celebrar el dia 11 d'agost que és Santa Susanna, patrona del barri. Però, l' Associació ha cregut millor fer-ho en aquestes dates que en un principi els veïns i la gent en general no ha desaparegut per vacances. Així és que durant tres dies en el Mercadal hi ha festa.
Divendres dia 30 dona inici amb el pregó, amb l'assistència de l'Alcalde Carles Puigdemon i de la Regidora de l' Àrea de promoció i ocupació i, també, la regidora del barri Coralí Cunyat. El pregó està previst a les 8 del vespre, abans hi hagut una petita cercavila, però durant tot el dia ha estat plovent, fins a les 19.45. Just per a donar inici a la Festa. Aquest fet ha deslluït l'esdeveniment i, tot  s'ha de dir, essent el primer any, encara la gent no estava al cas.
Després del prego hi hagut l'actuació de Ferran Sinatra ( https://www.youtube.com/watch?v=x0jkxFNpDaA) un cantant que va sol, acompanyat d'un personatge baixet, de mitjana edat anomenat Manolo, que li fa de control i li posa la música. El Sinatra català et canta el que sigui i a més amb una veu potent i amb una elegància sorprenent. Tant que ens va deixar a la gent, un centenar que ens hi vam quedar a escoltar-lo, aturats i meravellats. El final tots ballaven.
Adjunto el text del pregó.

BON VESPRE
El balcó i el pregó. Foto: Consol Vidal.

És un honor i al mateix temps una responsabilitat fer el primer pregó de la recuperada Festa del barri del Mercadal. De fet, poca cosa té a veure amb la que fa uns anys es va perdre. Segons el cronista de la Ciutat Enric Mirambell, va ser pels vols dels anys seixanta i actualment s'ha reduït a l'interior del temple el dia 11 d'agost, festivitat de Santa Susanna, patrona del barri.
Per tant aquesta recuperació va per lliure. És fruit de l'entusiasme i les ganes de recuperació del sentit de barri que té la junta, de la nova Associació de Veïns del barri del Mercadal.
És també una satisfacció obrir el camí a altres pregoners, perquè sens dubte estem vivim el principi d'una gran aventura, no només del de la Festa del barri del Mercadal, sinó de l'Associació  de Veïns.
Com molts sabeu, vaig néixer a Salt i em sento un saltenc de soca rel, però també és veritat que fa més de 30 anys que visc en aquest barri, concretament el carrer Cristòfol Gròber i els meus fills van anar tots dos a l'escola Eiximenis. I, també, és sabut que els darrers 36 anys els he passat la major part de la meva vida en aquest carrer de les hortes, concretament el número 22.
Curiosament va ser en aquest mateix carrer que hi vaig tenir el meu primer treball. Fou a l'estiu de l'any 1964, aquí el davant, en el número 18. Hi havia una distribuïdora de llibres, diaris i revistes anomenada COM-VAR ( les inicials de Comalada Varés). Per tant ja estava predestinat a que la meva vida seria treballar al mig de papers, (llibres, revistes, diaris) i en aquest mateix carrer.
Permeteu-me, ara, fer un exercici de memòria, igual que fan a les cerimònies  d'entrega de premis en els Oscar, els Goyas o els Gaudi, recordar a la gent, els establiments i els locals que han fet història i que ja no hi són, com ara a Can Martí de les capses, el garatge de Can Lázaro, els transportistes Caballé i Vidal, la fàbrica Grober, SIMA, Maderas Colon, el taller de Pere Corominas, Transports Angelats, l'Escola del Magisteri de la Normal, la funerària Poch, la confiteria Negre, La Caixa de Girona, la Fonda Barneda, el Nummulit, el Gara Gara, el convent de les monges, el cafè espanyol... i tants d'altres comerços i persones que van ocupar les hortes per donar vida aquest barri del Mercadal.
El Mercadal és viu. Nous establiments, nova gent estant donant vida i sentit a aquets carrers, que fa uns anys van ser remodelats i posats el dia,  la majoria  peatonals i que ja formen part del teixit del barri antic i comercial d'aquesta nostra ciutat.
http://www.girona.cat/ccivics/cat/index2.php?idReg=124132
És clar que hi han mancances, ni el barri ni la gent que hi vivim som perfectes, només faltaria!. De les "coses" dolentes, de les mancances ara no en vull parlar, no toca,com diria un conegut personatge. Estem de festa, però si entreu a mirar la exposició en el baixos d'aquest balco, el que era a Can Martí de les capses, hi han exposades unes fotografies on s'hi poden veure els disbarats, les mancances i les imperfeccions del barri. També si mireu el mapa dels carrers que formen el barri del Mercadal,us adonareu de l' extensió que té, la varietat i diversitat de comerços, cases històriques i locals culturals i d'Oci, com la Casa de Cultura, la Sala La planeta, el Museu del Cinema Tomàs Mallol, els cinemes Albèniz (poques ciutats han conservat al seu centre les sales de cinema), uns estudis de televisió: TVGI, sales d'exposicions, escoles, ...Ah! i possiblement la zona de més parkings per a cotxes de Girona, de pagament.
I una església. I en aquest punt, deixeu-me tenir un record per a l'admirat i enyorat Mossèn Modest Prats.
Vivim la nostra festa. Aquesta primera festa de finals de maig, el de cada dia un raig. Participem-hi i dignifiquem-la i que sigui, com he dit abans, el començament d'una aventura que ha de comportar una millor convivència entre els veïns, un millor coneixement del nostre entorn i una millor participació en la vida quotidiana del barri del Mercadal.
El futur és nostre. La gresca també.
Visca el barri del Mercadal i la seva gent.


Visca Girona i Visca Catalunya.

* Guillem Terribas. 
- Vídeo del pregó 
http://youtu.be/JkZ6cePW5E4

Mossèn Modest Prats, un gran conversador

Terribas, Sunyer, Comadira, Prats a la 22.
Mossèn Modest, per fi, s'ha pogut reunir amb els seus. Mn. Modest, de fet, es va acomiadar de tots els amics i coneguts el dia 29 d'octubre de 2011, a la presentació que vam fer del seu llibre LES HOMILIES DE MEDINYÀ, a la Residència Bisbe Sivilla, on hi ha estat, molt ben atès, fins el dia de la seva mort. Aquell dia, Mn. Modest, que ja tenia la malaltia del Alzheimer molt arrelada, encara va poder saludar, un per un, totes les persones que van assistir a la presentació. Després de la presentació del llibre, que era molt important i desitjada, és va deixar anar i va començar la llarga agonia. 

Vaig tenir la sort de participar en la elaboració d'aquest recomanat llibre, Les homilies de Medinya (editorial Empúries, 2011). Quan Mn. Modest Prats, va deixar el seu pis del carrer Cristòfol Grober ( a dues portes del meu domicili) per anar a la Residència Bisbe Sevilla, uns quants amics vam anar a posar ordre i endreça en el seu pis. Allà hi vam trobar tota una sèries de documents, escrits i anotacions que vam creure que era material per un llibre. En Món Marquès se'n va cuidar de recopilar el material, en Josep M. Fonalleras de fer les correccions, juntament amb Mn. Modest i jo vaig trucar a l'editor Xavier Folch perquè l'edites. La elaboració del llibre, ens va permetre tenir unes interessants trobades, tots cinc, a l'entorn d'una taula, que apart de parlar de com s'editaria el llibre, van fer unes sobretaules memorables i que en Modest, ja tocat per la malaltia, va poder gaudir i esplaiar-se amb els seus comentaris sobre els escrits triats, però també de futbol, de literatura i de les coses de la vida. Participar en una sobretaula amb en Modest, era el millor que et podia passar.
Mn. Modest Prats serà recordat com un bon capellà, un gran filòleg i estudiós de la nostra llengua. Un gran pedagog. Però també, com un gran conversador, un culé fins les darreres conseqüències i bon company de llargues sobretaules.
Mentre recordo el "meu" Modest, m'adono que la nostra relació ve de lluny, de quan era Rector de la Parròquia de Vista Alegre de Girona. Mn. Modest Prats va oficiar el nostre casament a Sant Martí de Llémena, ara farà ja 39 anys. De les moltes presentacions a  la Llibreria 22, tant com espectador, com de presentador o presentat. Dels  els anys que va estar de jurat en el Premi de Novel·la Curta Just Casero. Però sobretot dels darrers anys, quan va deixar Medinyà, després de la mort de la seva mare Enriqueta i el van nomenar rector del Mercadal; la nostra relació, llavors va ser diària. El seu cafè i el meu tallat descafeïnat, en el bar al costat de la Llibreria, el Neptú. I la gent que amb els anys hi van  anar passant i que ens van  acompanyar participant a unes disteses, cordials i, de vegades, divertides i apassionats tertúlies . Els viatges a Roma, a prendre cafè i descobrir-la,  passejant-la i,  sobretot, visitant esglésies . Viure la seva pèrdua incomprensible de memòria i de records i, el dia que finalment em va dir que tenia el Alzheimer. Aquell dia em va demanar que truques a l'editor Xavier Folch, perquè li demanes una visita a l'expresident Pasqual Maragall. Volia parlar amb ell, amb en Pasqual,  perquè li comentes els efectes de la malaltia. Xavier Folch, en dos dies ens va concertar la visita, que vam fer Mn. Modest, la Rosa ( la responsable del Bisbe Sivilla i una de les persones que millor el que va cuidar) i jo, amb el meu cotxe. Xavier Folch ens va acompanyar i Pasqual Maragall ens va rebre molt cordialment en el seu despatx. La meva sorpresa ( i la d'ell) va ser trobar a en Carles Bosch amb un petit equip filmant tota l'entrevista, que va dura més de dues. El director de cinema Carles Bosch, que ens coneixem de fa temps, estava realitzant el conegut i interessant documental Bicicleta, cullera, poma. Finalment la trobada Maragall-Prats, no és va utilitzar en el muntatge final de la pel·lícula, però Mn. Modest, encara, la va poder veure i li va agradar molt. La trobada va ser extraordinària, pedagògica i, també, molt divertida.
 També recordo, les darreres converses, encara lúcides, de com seria el seu comportament una vegada la seva malaltia el portés a la foscor total.
I ara, Mossèn Modest, per fi ha arribat a la claror d'aquell paradís que hi ha després de la vida, que ell sempre hi ha cregut.
Guillem Terribas. Publicat a la Revista de Blanes "El celobert" n. 121 Abril 2014