dilluns, 26 de novembre de 2018

CON EL VIENTO, full de Sala Cinema Truffaut.


CON EL VIENTO  Catalunya, 2018
Direcció: Meritxell Colell
IntèrpretsMónica García, Concha Canal,Ana Fernández, Elena Martin, Xavier Martín,Paquita Pérez, Rakhal Herrero, Florencio Ortega,José Mari Martín,Jose Mari Crespo
Gènere: drama
Durada: 100 minuts
Idioma: castellà

EL PARADIS PERDUT
“M'interessava parlar de la tornada als orígens: la terra, la casa, la mare; i parlar d'una realitat i una manera de vida que desapareixeran quan ho facin la gent gran "
Meritxell Collell.

No es la primera vegada que una jove realitzadora vagi a la recerca d’un mon, d’una gent i un paisatge que s’està perdent. Un viatge a l’interior del nostre passat. Meritxell Collell, també fa aquest recorregut a Con el Viento d’una manera planera, directa, sensible i sense presa. Amb tot el temps del mon. Aportant una nova visió a aquesta realitat, d’una manera extraordinària. 

Meritxell Collell de 35 anys, es va llicenciar en comunicació visual per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. A Buenos Aires va estudiar cinema a la Universitat del Cine (FUC) i des del 2007 ha fet documentals, sobretot per a la Fundació Miró. Aquest és el seu primer llargmetratge.
Sobre apunts de la seva pròpia experiència, els  pares de Meritxell son de Burgos, ens explica la història de Mònica ( impecable l’actuació de Monica Garcia) una dona de mitjana edat, nascuda en un petit poble de Burgos i des de fa anys que viu a Buenos Aires on es una coreògrafa ballarina que està intentant crear una nova obra, sense gaire èxit. Una trucada de la seva germana ( interpretada per la sempre eficient Ana Fernández) li comunica que el seu pare s’està morint i li demana que torni al petit poble de Burgos.  Quan arriba el seu pare ja es mort, però retrobarà a la seva mare i a les seves dues germanes i començarà a fer un viatge interior al seu passat i a conèixer-se  millor.  La mare li demana que es quedi uns dies i que els hi ajudi a vendre la casa. Una gran casa, plena d’història, que ara ja no té sentit.
Presentació en el Cinema Truffaut, 25.11.2018
Guillem Terribas, Mónica García, Meritxell
Collell i Àngel Quintana. Foto: C. Truffaut. 
Es a partir d’aquests apunts, d’aquestes situacions que tenen molt de real,  que Meritxell ens relata la tornada de Mònica, amb una fotografia molt intimista de primers plans, sense presa, amb molta delicadesa i en petits detalls, com  per exemple, jugar a cartes amb la seva mare. Una escena impecable en que ella, la Mònica, està més per mirar i observar la felicitat de la seva mare que li encanta jugar la brisca i a més guanyar-la...; passejar i mirar els paisatges, grans esplanades nevades i solitàries a l’hivern i plenes de llum i solitud a la primavera. Son els únics moments en que la fotografia obra el seu camp d’observació i deixa el primer pla. També sentirem la fred de l’Hivern a fora i a dins de les cases i viurem la història d’alguns pobles que s’estan despoblant i que ja no tenen sentit la seva existència.
Meritxell Colell, ens mostra la vida que se’n va i les coses que ja no valen la pena guardar. Ens mostra que un mon s’acaba i que no ens convenç el que vivim. Que estem perdent els orígens.

Guillem Terribas Roca. Full de sala del Cinema Truffaut de Girona