dissabte, 12 de juliol de 2014

L'explosiu home de cent anys

L'AVI DE 100 ANYS QUE ES
VA ESCAPAR PER LA FINESTRA
Hundraaringen som klev ut
genom fönstret och försvann
Suècia, 2013
Direcció: Felix Herngren.
Intèrprets: Robert Gustafsson,
Iwar Wiklander,
David Wiberg.
Durada: 114 min.
Gènere: Comèdia.
Idioma: Suec.

Data d'estrena: 11/07/2014
Alfred Hitchcock deia que mai s’ha d’adaptar una bona novel·la al cinema. «Les bones novel·les són per llegir; si de cas adapta una novel·la mediocre que ningú conegui» deia el mestre. De fet ell va ser coherent al llarg de la seva carrera menys al final, quan va adaptar la famosa novel·la de Leon Uris «Topaz», i es una pel·lícula fallida.
Quan una novel·la ha estat llegida i comentada per una multitud de lectors i en diversos idiomes, té difícil la seva adaptació cinematogràfica, entre altres coses perquè el que veiem és la lectura de dues o tres persones que han escrit el guió i la lectura d’aquest guió per part del director i, per descomptat, cada lectura és diferent per cada lector que l’ha llegit. Cada ú es fa mentalment la seva «pel·lícula» en la lectura de qualsevol llibre. Cada lector li dona el ritme, l’entusiasme i la imaginació a cada episodi de la novel·la. Cap lectura es igual. Pot haver-hi alguna coincidència, alguns matisos, però mai és igual.
Dit això, el més segur es que molts lectors que hagin llegit la novel·la trobaran que la versió cinematogràfica de «L’avi...» no té l’entusiasme, el ritme o el contingut que hi ha trobat en el llibre. Que li falten molts matisos i que els personatges no estan tant definits o no son tant divertits com el que ell o ella han llegit.
Per les persones que no hagin llegit el llibre i no tinguin ni idea ( cosa que és difícil a aquestes alçades) de què va aquesta història, pot arribar a trobar-la divertida, original, extravagant, exagerada, increïble (encara que sigui mentida) i algunes coses més. I, finalment, potser tindran ganes de llegir el llibre per gaudir més d’aquesta història escrita pel suec Jonas Jonasson . Per cert, ara ha sortit en català l’ edició en butxaca.
»L’avi...», és una mica la història del segle passat. Una història d’occident, amb els seus protagonistes, des de Franco, Stalin, Albert Einstein, Ronald Reagan, Gorbatxov. També és la història d’una persecució impecable per la recuperació d’una maleta plena de diners i, també, la d’uns morts que apareixen en llocs
impensables en circumstàncies encara més impensables.També hi ha un elefant i molts explosius. I sempre amb el nostre impassible protagonista que és una mena de «Zelig», que apareix per obra i art sense que ell ho vulgui, al bell mig dels moments més importants de la història d’Europa.
El director Felix Herngren tot aquest material»explosiu» el domina bé, tècnicament i amb una bona factura. Molt acadèmica. Correcta. Però li falta estil i en alguns moments ritme. Res a veure, per exemple, amb l’estrepitosa i esbojarrada història de la pel·lícula «El gran Hotel Budapest» (2014) dirigida per Wes Anderson, amb la que en alguns moments la trama t’hi fa pensar.
De totes maneres és uns pel·lícula que es deixa veure i fins hi tot, més d’un pot trobar-hi aquella gràcia que jo no li he sabut veure. Com deia al començament, cada persona fa la seva lectura o el seu visionat d’una mateixa historia i no necessàriament totes han de coincidir.
És important la versió original d’aquest film (la passem en versió original subtitulada en català) per la variació d’idiomes: el suec, el castellà, l’anglès, ...
De totes maneres, «L’Avi...» de segur que te més gràcia, més diversió i us entretindrà molt més, que qualsevol partir de futbol que s’ha pogut veure en aquest mundial que ja s’acaba.
Guillem Terribas

Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona
Full-crítica del Cinema Truffaut de Girona. 11.07.14