diumenge, 28 d’octubre de 2018

Repassant Girona

Jordi Grau.
Una de les millors coses que es pot fer a Girona una tarda d’octubre (de fet, qualsevol dia de qualsevol mes, a qualsevol hora) és fer-la petar amb dos personatges d’aquesta ciutat. Dos gironins, no necessàriament de la Girona profunda, que no han nascut a Girona però que són ambaixadors de la ciutat. Un va néixer a Salt i ha fet el pregó a Girona i al seu poble. L’altre és de Besalú i no passaran gaires anys que el faci, el pregó, a Besalú o a ciutat. Tots dos estan ben presents als mitjans de comunicació: Guillem Terribas fins a l’extenuació aquests dies, com a ànima de la Llibreria 22, que ha fet quaranta anys; Salvador Garcia-Arbós com a comissari de l’Any del Xuixo, presentat aquests dies. Passar una llarga estona amb ells, i si pot ser amb un cafè i un bon havà –en Guillem és un fumador de cor però ho té prohibit per raons mèdiques– vol dir anar passant gent que tant poden parlar de l’exposició que ahir es va inaugurar, que reivindica l’obra i la figura de Damià Escuder, com del Girona de futbol, dels Casero, de periodisme, de cine o de teatre. Parlar amb ells té un problema i és que com que ho saben tot, és difícil sorprendre’ls en alguna cosa, sigui qualsevol moguda política –com la que té el suport del llibreter– o qui ha invertit en un restaurant del Barri Vell. Això sí, pots acabar descobrint que un d’ells no suporta el cinema de Godard. El paper de la Llibreria 22 per dinamitzar la vida cultural gironina és inqüestionable i en Vador va pel camí. Això del xuixo és cosa seva i és molt bona cosa, perquè tocava i perquè, amb poca inversió, es parlarà molt i bé de la ciutat. I perquè toca reivindicar gent que el va posar de moda, el senyor Puig, i els que encara treballen per fer uns xuixos collonuts que es poden trobar en diverses pastisseries i obradors de la ciutat. O sigui, que en menys de dues hores vam repassar Girona i en la conversa va sortir mitja ciutat. Em va fer gràcia saber que Damià Escuder, amb un gran paper a l’Assemblea i a l’Assemblea d’Artistes, va pronosticar en el seu moment que Jordi Pujol seria un gran president i que Modest Prats havia d’arribar a bisbe de Girona. El primer va ser-ho. D’en Modest en tenim un gran record i una gran estima, i els personatges amb qui vaig passar la tarda pensen que mai va pretendre arribar a bisbe, encara que n’hagués estat un i de molt savi.
JORDI GRAU, a la Galeria del diumenge 28.10.2018, publicat en el Punt Avui.

Sergi Pàmies, escriu sobre la Llibreria 22 i Guillem Terribas.

Barcelona -Girona

Sergi Pàmies
La Llibreria 22 de Girona fa quaranta anys. Són quatre dècades que s’encarnen en un llibreter moderadament jubilat, Guillem Terribas, que manté la passió per l’ofici i una fina astúcia per participar en tots els complots i aventures culturals del ­país. Compartim un viatge en cotxe que comença amb una cita d’estructura clandestina. Terribas compareix atent a la pantalla del mòbil. A contrallum, li brillen els cabells, escandalosament vigorosos per a l’edat que té, i un llaç groc de proporcions i textura menys indòmites que el que porta el president Torra. Terribas és un conversador sinuós i alhora cabalós. Com a bon lector i cinèfil, administra la informació de cada relat alternant la història en majúscula i un basar d’anècdotes amanides amb un verí agredolç de collita pròpia. Coneix tothom i cultiva una bonhomia de somriure fàcil, que defuig la riallada emfàtica i que, afegint-hi l’imprevist doll d’humanitat que li aporta la condició d’avi, li permet mantenir uns magatzems de memòria gestionats amb el posat logístic d’un Marcello Mastroianni tardorenc.
Guillem Terribas i Sergi Pàmies a la 22 el 19.10.2018
Foto: Manel Martin 
L’any 1978, quan van fundar la llibreria, Terribas i els seus còmplices no sabien que haurien de dedicar tantes hores a la supervivència financera com a la cultura. Volien ser a la primera fila del festival de canvis d’una època monstruosament devaluada pels que la van prostituir. Terribas recorda perfectament l’energia de la transició, les renúncies i les victòries, que aleshores se celebraven amb una fraternitat trans­ideològica que el va situar en el lloc idoni per conèixer eternes promeses de la política i del periodisme, estafadors de vodevil rusiñolià, savis vaticanistes i tots els candidats a artistes susceptibles d’enfortir l’ànima i el cos de la tribu. Eren altres temps. Avui, i potser perquè els protocols llibreters imiten els de l’hoteleria, es pretén imposar un nou perfil de booktender circumspecte i de rictus altiu, que, des d’una robòtica superioritat, menysprea la distància curta practicada per Terribas. El seu historial d’anècdotes és infinit i mutant. Es reconstrueix amb cada aportació, amb una alta capacitat de tolerància que no li impedeix mantenir les seves conviccions (i amistats) més subversives. Quan tant la política com la cultura fomenten trinxeres d’intransigència i egos d’autodestrucció massiva, ell manté l’actitud del bomber en un món de piròmans i no renuncia a res del que li ha donat l’ofici.
SERGI PÀMIES, Opinió La Vanguardia 19.10.2018
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/lecturalia-guillem-terribas-la-gent-que-entra-a-les-llibreries-sap-el-que-vol/audio/1013668/   a la Ràdio 17.09.2018 Mònica terribas. 

LA SOCIEDAD LITERARIA Y EL PASTEL DE PIEL DE PATATA / full de Sala

Regne Unit, 2018
Direcció: Mike Newell
IntèrpretsLily James, Michiel Huisman,
Glen Powell, Jessica Brown Findlay, Matthew Goode,Tom Courtenay, Penelope Wilton, Tim Ingall,Katherine Parkinson
Gènere: drama romàntic
Durada: 123 minuts
Idioma: anglès
UNA HISTÒRIA D'AMOR I DE LLIBRES 
Mary Ann Shaffer (Virgínia Occidental, 1934-Califòrnia, 2008) va treballar de llibretera i bibliotecària, va viure envoltada de llibres tota la vida, i als setanta anys, animada pel seu club de lectura, va decidir escriure la seva primera novel·la, The Guernsey Literary and Potato Peel Pie Society (La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey), en què es basa la pel·lícula homònima del director britànic Mike Newell. La novel·la de Shaffer, que va acabar la seva neboda, Annie Barrows, va ser publicada per l’editorial nord-americana Random House el juliol de 2008, poc després de la mort de l’autora, i ràpidament va ser un èxit de vendes i crítica; el mateix any de publicació va obtenir el premi al millor llibre de The Washington Post. En català l’ha editada Amsterdam i en castellà, RBA i Salamandra, totes dues versions amb un èxit considerable al nostre país. Shaffer va escriure aquest llibre arran d’un viatge a l’illa de Guernsey, que administrativament pertany a la Gran Bretanya.
La pel·lícula comença a Guernsey, l’únic territori britànic ocupat pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Una colla de nadius torna d’una reunió clandestina i és sorpresa de nit per una patrulla nazi. Per sortir del pas, la colla de britànics diu a la patrulla alemanya que venen d’un club de lectura anomenat… i s’inventen el nom de La societat literària i de pastís de pela de patata. I se’n surten. Per celebrar-ho, munten un club de lectura amb aquest nom. Un temps més tard, el 1946, una escriptora molt progre i avançada, Juliet Ashton (Lily James), estableix per carta una bona relació amb els seus fans de La societat literària i de pastís…, fins al punt que decideix anar a visitar-los amb l’esperança de trobar, possiblement, un tema per a la seva propera novel·la.
Aquest seria el punt de partida, per posar en situació l’espectador, d’aquesta història fantàstica sobre el món del llibre, dels llibres, dels lectors i dels escriptors, tota explicada d’una manera molt amena, senzilla i divertida. L’espectador la visiona contínuament amb un somriure. Perquè la pel·lícula és optimista i té ganes d’encomanar als espectadors la manera de viure que tenen aquella gent, que viu a pagès, lluny del soroll de les ciutats.
La gràcia del film és la manera en què Newell, el mateix director de Four Weddings and a Funeral (Quatre bodes i un funeral, 1994), Harry Potter and the Goblert of Fire (Harry Potter i el calze de foc, 2005), o Great Expectations (Grans esperances, 2012), entre d’altres, ha sabut captar la «veu» i la sintonia que ja tenia el llibre: aquella senzillesa que engrandeixen algunes històries com aquesta, que és un cant a l’amor, a la imaginació; el cant de compartir una il·lusió i una manera d’entendre la vida. En aquesta pel·lícula, a més, trobarem alguna referència i diversos moments d’altres històries que han estat adaptades al cinema, com ara Casablanca (1942). Precisament quan apareix aquesta referència hagués sigut un bon moment per acabar la pel·lícula.
Gaudim, doncs, d’aquesta bonica història, dels seus personatges, els seus paisatges, les seves lectures i les relacions que tenen entre ells. En sortirem encantats i amb ganes de festejar-ho.
Guillem Terribas
Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

dilluns, 22 d’octubre de 2018

QUERIDO FOTOGRAMAs

Cartell del documental.
La gent que hem viscut el cinema a través de la revista Fotogramas teníem una certa curiositat i ganes de veure què faria Sergio Oksman en el seu nou documental. I no ens ha defraudat.
Ara, després del seu pas pel Festival de Sant Sebastià, Querido Fotogramas s’està projectant pels diferents cinemes de l’estat i el podem veure al Cinema Truffaut, amb la sort, en el nostre cas, de comptar per l’estrena amb uns protagonistes de luxe: Elisenda Nadal, durant molts anys la directora de Fotogramas i més coneguda pels seguidors de la revista com a Madame la Directrice; Jaume Figueras, un clàssic del món de la crítica i sobretot comentarista de cinema, que sota el nom de Mr. Belvedere ens va ensenyar a estimar el setè art, a respondre dubtes de cinèfils i a orientar-nos cinematogràficament, i Pere García, un gironí que té un paper molt important en la història d’aquest documental.
A Querido Fotogramas, amb «discreció» i una aparent senzillesa, Oksman (prestigiós realitzador de documentals, nascut al Brasil, que va estudiar periodisme a Sao Paulo i cinema a Nova York i actualment viu a Madrid, on treballa de realitzador i de professor) ha sabut mostrar-nos a través dels protagonistes de la història del cinema espanyol què va representar Fotogramas en les vides d’aquests protagonistes i per a la història del cinema del nostre país.
Durant 76 minuts, passarà per davant nostre gent com ara Pedro Almodóvar, Ángela Molina, Concha Velasco, Emma Suárez, Javier Bardem, José Sacristán, Julieta Serrano, Ana Belén, Carmen Maura, Enrique Vila-Matas, Marcos Ordóñez, Eusebio Poncela, Ana Torrent i moltes altres figures conegudes de la cinematografia espanyola, i ens explicaran anècdotes i experiències relacionades principalment amb el cinema i Fotogramas. La història d’aquesta revista, ens explicaran, fet i fet, i en passat, perquè el documental d’Oksman parla del passat, no del present ni del futur.
Guillem terribas, Elisenda Nadal, jaume Figueras i Pere García. 
El futur de Fotogramas és ara mateix una incògnita. Davant dels darrers esdeveniments que l’actual propietari de la revista ha protagonitzat (tancant la redacció de Barcelona, on va néixer, créixer i fer-se estimar Fotogramas, i prescindint del seu director, Toni Ulled Nadal, net dels fundadors de Fotogramas i fill de l’Elisenda Nadal i en Jesús Ulled), és més que mai necessari veure aquest documental (que val a dir que es va concebre i realitzar abans que aquests malaurats fets tinguessin lloc) no solament pel seu contingut històric, la memòria de setanta anys de cinefília, sinó com a dedicatòria: a la gent que va treballar a Fotogramas, als que hi van participar i als que la vam llegir. Querido Fotogramas, sens dubte, també és un homenatge als seus lectors.
Passeu i mireu, visioneu, recordeu un tros de la nostra història cinematogràfica, la història de Fotogramas.
Guillem Terribas
Col·lectiu de crítics de cinema de Girona
Trailer
 
https://youtu.be/EtzTfMBVsL4

dijous, 11 d’octubre de 2018

L’experiència del cine / 75 anys d'Ocine

Ocine celebra el 75è aniversari amb un debat sobre el futur del cinema, amb un públic jove que vol viure a les sales experiències que pugui penjar a Instagram.
Jordi Agustí, Berta Segura, Narcís Agustí, Claudia Danis, Joan Agustí
Eduardo Escudero, Edmon Roch, Guillem Terribas, Fernando de la Rosa
Esteva Agustí. Foto: Manuel Lladó.

Vull aconseguir en el cinema alguna cosa que encara no tingui, que no pugui recrear a casa meva amb un home cinema. Busquem al·licients que ens treguin de casa.” Ho deia ahir al matí en una sala de cinema del complex Ocine de Girona la jove Claudia Dans, executiva de màrqueting de South Summit , un dels congressos de joves emprenedors més importants d’Europa. Amb web propi des dels 9 anys i poc habitual de les sales de cinema tot i que viu a sobre d’una, Dans va ser una de les ponents del debat L’experiència del cinema en el futur: nous públics i noves necessitats dels espectadors, una de les activitats amb què la cadena gironina Ocine està celebrant el seu 75è aniversari, com una de les empreses més actives del sector en l’àmbit estatal. Conduït per Guillem
Foto: Esteva Agustí. 
Terribas
, el col·loqui va incloure també altres interessants aportacions del productor gironí Edmon Roch ; Fernando de la Rosa, fundador i professor de la plataforma formativa Foxize ; Berta Segura, de l’agència d’investigació Dmentes , que analitza les tendències de la cultura juvenil, i Eduardo Escudero, de la distribuïdora independent A Contracorriente Films .
L’empresa que lideren Narcís Agustí i els seus fills Joan, Esteve i Jordi té moltes ganes d’afrontar el repte, “la transformació seriosa”, que va simbolitzar Fernando de la Rosa amb una enorme onada, a la qual s’hauran de pujar tots aquells que vulguin reeixir en el nou món digital i no són els “gegants” Google, Netflix o Amazon. “Res no serà igual en els pròxims trenta anys”, va vaticinar De la Rosa, que va afegir: “Allò realment rellevant no és la tecnologia, sinó l’impacte que té sobre les persones. La meva generació havia d’esperar tres anys entre la primera i la segona pel·lícula d’Indiana Jones; ara, si la següent temporada d’una sèrie triga més d’un any, els seus seguidors gairebé pateixen angúnia.”
Després de la salutació de Narcís Agustí (“som afortunats de poder dedicar-nos a la indústria de l’entreteniment i la cultura”), Berta Segura va exposar un panorama en què l’anomenada generació Z (13 a 25 anys), “molt activa i participativa” i crescuda entre pantalles, busca “experiències socials, nous continguts i tecnologia immersiva” que el cinema tradicionals no els ofereix i per això hi van cada vegada menys. Per a aquests “devoradors d’experiències” es proposen sales de cine personalitzades, com si fossin naus de Star Wars, cines amb bar, amb jacuzzi, festivals de youtubers, lluites de videojocs en grans pantalles, pel·lícules en 4D i fins i tot en 7D, que permeten interactuar amb la pantalla. Es tracta de viure experiències, de fotografiar-les i penjar-les a Instagram.
“No podem oblidar que estem creant continguts”, va recordar Edmon Roch, que es va mostrar “molt optimista, perquè hi ha espai per a tots i la competència és molt sana”. De fet, ell està produint una sèrie per a Movistar Plus, Justo antes de Cristo. Al final, com va dir Escudero, “no hi ha res millor que veure una bona pel·lícula, no importa on”.
Xavier Castillón, publicat en el Punt Avui 10.10.2018

dilluns, 1 d’octubre de 2018

Girocòmic premia en Jap

 La fira del còmic, el ‘manga’ i l’entreteniment de Girona celebrarà la seva tercera edició del 12 al 14 d’octubre amb un centenar d’activitats per a tots els públics.
Àlex Freire i Carles Ribas, amb alguns dels "personatges" que participaran al Girocòmic 2018

El ninotaire gironí Joan Antoni Poch (Jap), que durant gairebé tres dècades i fins la seva recent jubilació ha dibuixat La punxa d’en Jap en aquest diari, rebrà el divendres 12 d’octubre el premi Girocòmic 2018 a la trajectòria professional, durant la primera jornada de la tercera edició de la fira del còmic, el manga i l’entreteniment de Girona, que tindrà lloc durant el llarg cap de setmana del 12 al 14 d’octubre a les carpes de Fira de Girona a la Devesa. L’altre premi de la fira, el concedit al millor autor d’aquesta edició, serà per a Carlos Pacheco.
La fira organitzada per Incatis amb el suport de Panini i coordinada per Aleix Freire, es va presentar ahir al migdia a la biblioteca Carles Rahola de Girona, “un lloc ideal per presentar una fira com la nostra, ja que té un catàleg importantíssim de còmic”, segons Freire, que va estar acompanyat pel regidor de Cultura, Carles Ribas, i per una sèrie de personatges fantàstics que convidaven els usuaris de la biblioteca a entrar a l’auditori on va tenir lloc l’acte de presentació.
Girocòmic creix aquest any en superfície fins arribar a uns 6.000 metres quadrats. Hi ha també més expositors, prop de noranta entre col·lectius, escoles, botigues, llibreries, editorials, gimnasos, establiments especialitzats i associacions. A més, s’han programat un centenar d’activitats: una vintena de conferències, més de 25 autors signant, 15 tallers, 20 actuacions de màgia, arts marcials i grups de dance cover idols, el Concurs de Cosplay, una desena d’activitats infantils, 15 projeccions i quatre exposicions, com ara Gols de tinta, una mostra dirigida per Kap i Jordi Riera sobre com el còmic ha estat vinculat al futbol des dels seus inicis. Les altres exposicions són Bernet, fos a negreDead Inside, i Per un pilot i un paper: una retrospectiva de ‘Cuatroriano’, de l’artista resident a Girona Jaime Rodríguez .
A més, com que aquest any les obres que s’estan fent al Palau de Fires no permeten organitzar el Firatast, que coincidia en dates i es complementava amb Girocòmic, aquesta fira estrenarà una nova zona de restauració pròpia, dedicada a la gastronomia oriental, i una aula de te. Degut a l’èxit de l’edició anterior, aquest any s’amplien les àrees de jocs de taula i de videojocs, i es dona també més importància i centralitat dins de la fira a l’espai infantil, en què col·labora Abacus. L’entrada d’un dia costa 6 euros i l’abonament per als tres dies, 10 euros. Els menors de 16 anys i els majors de 65 paguen 4 euros i l’entrada és gratuïta per als menors de 6 anys i per als socis del Super3. “Aquesta no és una fira estrictament comercial. Volem que gent de totes les edats vingui a viure experiències i que es deixi seduir per descobrir un nou món de cultura i entreteniment”, va dir Freire.
A més de Jap, Pacheco i Bernet, premiat l’any passat, també passaran per Girocòmic Salva Espín, Ana Oncina, Flavita Banana, David Benzal, Sara Soler, el youtuber gironí Dani Lagi, Kim, Cels Piñol i, entre altres autors, el gironí Rafater, que és l’autor del cartell d’aquesta edició. El dia 12 també tindrà lloc la taula rodona La sàtira en el còmic. la fina línia de la llibertat d’expressió, en què participaran Kap, Ferreres, Jaime Martín, Ramón Cotarelo i Guillem Terribas.
Xavier Castillón, text i foto,  publicat en el Punt Avui 26.09.2018
* La Llibreria 22 a través de Còmics22 hi participa i també hi col·labora. 

LiberPress: vint anys de gestos

Els premis celebraran 20 anys el 5 d’octubre amb reconeixements als llaços i a la figura de Carles Rahola.

Els premis LiberPress , organitzats per l’associació del mateix nom i la Diputació de Girona amb el suport de l’Ajuntament de Girona, celebraran la seva 20a edició el divendres 5 d’octubre a l’Auditori, en un acte en què es lliuraran una desena de guardons. Aquests premis, nascuts a Girona el 1999 per “donar a conèixer i promocionar el que podríem anomenar cultura de la solidaritat”, segons els seus promotors, reconeixeran com a Gest d’aquest any els llaços que s’utilitzen per donar suport a les causes més diverses –evidentment, els grocs del procés català, però també tota una àmplia gamma de colors que serveixen per denunciar altres injustícies i visualitzar malalties–, i també es recordarà la figura de Carles Rahola, assassinat pel règim franquista, amb el Memorial LiberPress 2018. Com va dir ahir a la Diputació el president de LiberPress, Carles McCragh, en la seva 20a edició aquests premis de vocació internacional han volgut remarcar el seu origen gironí tant amb el record a Rahola com amb el premi LiberPress Camins, que es lliurarà a la cuinera Montserrat Fontané, mare dels germans Roca, perquè “des de molt petita ha treballat i continua fent-ho i ha obert, amb senzillesa, grans camins per a la gastronomia”, en paraules de McCragh, que va estar acompanyat en la presentació dels guardons pel president de la Diputació, Miquel Noguer. “Els LiberPress representen un sentiment noble i per això la Diputació ha de ser-hi”, va dir Noguer sobre la implicació de la institució que encapçala en aquests guardons, als quals aquest any ha incrementat el seu suport econòmic.
Almudena Grandes
El palmarès dels LiberPress 2018 és tan ampli com divers: el premi LiberPress, el més antic i destacat de tots, es lliurarà al dibuixant i caricaturista nord-americà Peter Kuper, “per la seva superba trajectòria artística i humana”. Kuper, que ha treballat per a The New York Times, Newsweek, Time i Mad Magazine, “ha retratat i denunciat la insolidaritat, l’autoritarisme i molts aspectes de la deshumanització de la nostra societat”. A més, Kuper és l’autor d’un dels dos cartells de l’edició d’aquest any. L’altre, el de la boca formada per dos ocells vermells, és obra del dibuixant basc Eneko, que l’any passat va ser acomiadat del diari 20 Minutos per un dibuix en què la Marca España es representava amb el cap d’un toro d’Osborne en què una de les banyes havia estat substituïda per un braç colpejador.
El premi LiberPress Cinema es lliurarà a la directora, productora i guionista de cinema documental Silvia Venegas, autora de Boxing for Freedom o Nuestra vida como niños refugiados en Europa.
Montserrat Fontané.
El LiberPress Catalunya ha estat concedit a Metges sense Fronteres i el LiberPress Associacions, a la Fundació d’Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia . El LiberPress Cançó serà per a Marina Rossell, el LiberPress Literatura, per a Almudena Grandes i el LiVerdPress, per a Carlos Magdalena, conegut com “el messies de les plantes” per haver salvat moltes espècies agrícoles en risc d’extinció. A més, en l’acte dels premis hi cantaran membres del col·lectiu Música per la Llibertat , de diverses localitats del Bages.
Xavier Castillón, publicat en el Punt-Avui 26.09.2018
Diari de Girona:
https://www.diaridegirona.cat/cultura/2018/09/26/dibuixant-nord-america-peter-kuper/937181.html

* La Llibreria 22 i en Guillem Terribas i col·laboren.