MITA CASACUBERTA "Memorial Pere Rodeja Girona, 26 de febrer de 2026"

 

Carme Ferrer, i els premiats Eva Vázquez i les llibreteres de la Llibreria Mitja Mosca de Badalona.

En Guillem Terribas em truca i em demana que parli en l’obertura del Memorial Pere Rodeja d’enguany. Diu que soc una persona que ha viscut i viu envoltada de llibres i que no em costarà res parlar-ne entre 5 i 10 minuts. Soc, com diu una coneguda meva, una dona fàcil i, ja ho veieu, no vaig saber-li dir que no. Des d’aquell dia que estic pensant què puc dir-vos per no fer-lo quedar del tot malament, que no sigui un tòpic o que no sigui parlar de mi mateixa, un tema que —us ho ben asseguro— és ben poc interessant.

Mita Casacuberta llegint el "prego". 

 S’acosta el dia i jo vinga a donar-hi voltes: que si podria fer un “me’n recordo...” tipus Joe Brainard o Georges Perec i se m’apareix immediatament el record de la primera vegada que vaig entrar a Can Geli. El que em va sorprendre més no va ser la memòria prodigiosa d’en Pere, que tenia la llibreria al cap; ni la sensació d’entrar en una biblioteca de les d’abans —com la que teníem aleshores al Col·legi Universitari de Girona, al Seminari, de fusta i amb altell—, sinó la parella de monges que va entrar a la llibreria a buscar pa d’àngel per fer les hòsties per ser consagrades a missa, els retalls de les quals les meves amigues i jo fèiem servir de llaminadures quan anàvem a escola a la Providència d’Olot. 
 No, ja ho veieu: no podia tirar per aquí, perquè era parlar de mi; i tampoc no podia, pel mateix motiu, dir que Can Sala, d’Olot, va ser la meva primera llibreria, d’on van sortir els primers llibres que recordo de la meva biblioteca, dels clàssics d’aventures de la col·lecció de Bruguera (Los hijos del capitán Grant, Veinte mil leguas de viaje submarino), fins a El Superexecutiu d’Oriol Vergés, El mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo o les primeres rodoredes que vaig comprar abans que se m’acudís matricular-me a Filologia Catalana, el juliol de 1982, passant, és clar, pels Puck, Torres de Malory, Los Cinco, Els Hollister i tants altres llibres que les meves amigues i jo llegíem a totes hores i que després, és clar, intentàvem imitar pels carrers i els prats dels voltants d’Olot. Abandonar Can Sala i començar a freqüentar El Drac, més lluny de casa i clarament més moderna en l’Olot de l’època, devia tenir alguna cosa a veure amb una recomanació poc recomanable per a una adolescent que començava a veure el món per un forat. Es tracta, me’n faig creus, de La vida sale al encuentro del jesuïta José Luis Martín Vigil. Encara corro. Però també devia tenir molt a veure amb el nou context polític. Aquella adolescent començava a anar a l’institut i començava a entendre moltes coses que fins aleshores havien quedat convenientment tapades. Va ser amb disset anys que, després del cop d’estat del 23F, va decidir emprendre la carrera de Filologia Catalana, cosa que ja la lligaria per sempre més a la literatura, els llibres, les biblioteques i les llibreries. A partir d’aquí, què us podia explicar, si parlar de les meves llibreries seria parlar, altra vegada, de la meva vida? Em trobava en un cul de sac.
 A començament d’aquesta setmana em vaig decidir a escriure a en Terribas: “Guillem, SOS. De què puc parlar dijous? Necessito una bona idea!”. I ell, immediatament em contesta: “El plaer de la lectura; i és curiós que, passejant per una llibreria, sempre hi trobes aquell llibre que no busques. Ah, i si no llegiu no passa res; però si ho feu, passa MOLT”. 

 El plaer de la lectura, és clar. Fa molts anys que em dedico a dir que això del plaer de la lectura és molt enganyós, sobretot quan ens fan creure que plaer o gust per la lectura vol dir distracció, facilitat, Al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, la definició de plaer és totalment esbiaixada per aquest cantó: “Viva satisfacció dels sentits o de l’ànim provocada per la possessió o per la idea de quelcom agradable i atractiu.” O gust. Al mateix diccionari hi trobem l’accepció 3: “Sensació agradable que produeixen certs sabors i, en general, plaer que hom troba en alguna cosa.” No ens equivoquéssim: tant el plaer com el gust tenen múltiples cares i estic convençuda, amb el meu sociòleg de capçalera, Pierre Bourdieu, que el plaer i el gust són construccions culturals i que, com a construccions que són, s’han de crear, normalment amb un cert esforç. La sensació que tens en llegir una Mary Shelley, un E. A. Poe, un Dostoievski, un Hamsun, un Céline, una Víctor Català, una Rodoreda o un Kafka ha de ser necessàriament “agradable”? Si és així, malament rai, perquè poc recorregut els queda als grans clàssics de la literatura universal. El plaer i el gust es construeixen i, tot i que hi ha excepcions, la majoria de nosaltres necessitem que se’ns ajudi a destriar el gra de la palla, a entendre els mecanismes de la literatura i de la lectura, cosa que vol dir modelar-nos com a persones. Per això estic totalment a favor de la prescripció lectora, entenent la prescripció en relació directa i inextricable amb la jerarquització i la canonització en termes de qualitat de les obres. Aquí l’escola hi té un paper fonamental, però no pas tractant la literatura com si fos una maria o un esplai, sinó amb la mateixa exigència que les matemàtiques. Només coneixent el funcionament del fet literari, del significat real de l’escriptura i la lectura en la construcció d’una individualitat i d’una col·lectivitat, tothom pot accedir en termes d’igualtat a la formació que hauria de garantir una educació pública i universal. Però aquesta tasca prescriptora i, per tant, educadora del gust i del plaer, també —potser sobretot— la fan les biblioteques i les llibreries. Per això, deixeu-me acabar l’obertura d’aquest Memorial Pere Rodeja 2026 amb una frase que, per a mi, conté el significat ple i real del que significa el plaer i el gust de la lectura: 
 « Necessitem els llibres que ens afecten com un desastre, que ens afligeixen profundament, com la mort d’algú que estimem més que a nosaltres mateixos, com estar desterrats dintre dels boscos, allunyats de tothom, com un suïcidi. Un llibre ha de ser la destral que ens obri el mar gelat que portem dins. Això és el que crec.»
Franz Kafka, Letters to Friends, Family and Editors (2016) 

 

La noticia en el Punt Avui 19.02.2026 

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2621554-la-periodista-eva-vazquez-i-les-llibreteres-carla-i-laia-arce-guanyen-el-xv-premi-memorial-pere-rodeja.html