dilluns, 29 d’abril de 2019

SANT JORDI 2019 · LLIBRERIA 22





La Moguda de la Festa del llibre de la Llibreria 22, el dissabte dia 20 i el dimarts dia 23 d'abril 2019. Autors signant els seus llibres. Rafel Nadal, Marc Artigau, Care Santos, Alejandro Palomas, Jordi Cabré, Gemma Sardà, Mar Bosch, Milena Busquets, Gerard Quintana, Maria Carme Rocas, Anna Monreal, Pep Prieto, Anna Carreras, Àngel Burgas, Josep Vinyas, Jaume Fàbrega, Vicenç Pagès, Joaquim Nadal, Pau Planas, Carles McCraig, Miquel Martin, Davis Pagès, ... entre altres. També el grup de Rock Txarango, han signat el seu llibre amb llargues cues. Imatges de les parades de la 22 i del local de Còmics 22 i Llibreria 22 del carrer hortes.

diumenge, 21 d’abril de 2019

LLIBRES PER SORPRENDRE AQUEST SANT JORDI 2019

Guillem Terribas (Llibreria 22 de Girona) i el dramaturg Marc Artigau proposen llibres per regalar si us heu quedat sense idees.

Guillem Terribas i Marc Artigau


Guillem Terribas, propietari de la Llibreria 22 de Girona, i Marc Artigau, dramaturg i escriptor, fan la seva llista de llibres de cara a aquest Sant Jordi. Remarquen que són les seves propostes i que només ens les hem de prendre com el que són: idees. Tal com diu Terribas: “A cada llibreria hi ha un llibre que t’espera”.


Un llibre de rabiosa actualitat.

INDESTRUCTIBLES, de Xavier Aldekoa.
El llibre del qual tothom parla o parlarà.
PERCUSSIÓ, de Toni Sala. (“No l’he llegit, me’n moro de ganes; n’he llegit les tres primeres frases”).
Llibres premiats.
Marc Artigau: LA VIGÍLIA, Premi Pla 2018. Imprescindible, es pot regalar a qualsevol lector intel·ligent. (Recomanació de Guillem Terribas.)
Maria Carme Roca: EL FAR, premi de novel·la Prudenci Bertrana. Una història de relacions familiars gens fàcils.
Jordi Cabré: DIGUES UN DESIG, Premi Sant Jordi de novel·la. Una autobiografia no escrita d’un famós escriptor. Com a decorat, Cadaqués i Barcelona.
Premi Just M. Casero: TRISTANY, d’Anna Monreal. L’atzarosa vida d’un home educat per l’èxit, però a qui la vida se li complica.
Premi Òmnium Cultural a millor novel·la publicada de l’any 2017. Marta Orriols. APRENDRE A PARLAR AMB LES PLANTES. De lectura obligada.
Premi Roc Boronat: Anna Punsola. ELS LLITS DELS ALTRES. Una obra dura, irònica i sense embuts que parla de conflictes familiars i generacionals.
Premis Serra d’Or:
El de narrativa a Sergi Pàmies per L’ART DE PORTAR GAVARDINA
(imprescindible; si encara no el teniu, ja feu tard).
El de novel·la per a SOBRE LA TERRA IMPURA, de Melcior Comas.
El de poesia a Sebastià Alzamora per LA NETEDAT;
El d’assaig per a Íngrid Guardiola per L’ULL I LA NAVALLA (la noia de l’any...).
Premi a la traducció a un clàssic de literatura americana LLUM D’AGOST, de William Faulkner.
I encara en els Premi Serra d’Or 2019 a obra publicada, la millor biografia és per a MARIA AURÈLIA CAPMANY, L’ÈPOCA D’UNA DONA d’Agustí Pons.
Marc Rovira, per la seva banda, és premi de poesia Miquel de Palol per CAP VESPRE.
Els més demanats i que si no us espavileu, potser no els trobareu el dia de Sant Jordi... els dies posteriors a la Llibreria, cap problema.
EL FILL DE L’ITALIÀ (premi Ramon Llull) de Rafel Nadal. Postguerra espanyola, mil italians a Caldes de Malavella.
EL FIBLÓ, de Sílvia Soler. història de tres germanes que hereten una casa als
afores.
ENTRE EL CEL I LA TERRA, de Gerard Quintana. Diverses històries, diversos protagonistes. Un temps d’un país.
EL MILLOR D’ANAR ÉS TORNAR, d’Albert Espinosa. Una reivindicació del perdó i de la gent gran.
Un llibre per riure
O per plorar. EL RISC DE LA VERITAT, de Josep Antoni Duran i Lleida.
Clàssics vius
Maria Barbal. A L’AMIC ESCOCÈS. Una història d’amor i d’amistat i que no us deixarà indiferents.
Juan José Millás. LA VIDA A RATOS.
Enrique Vila-Matas. ESTA BRUMA INSENSATA.
Clàssics morts
Marguerite Duras. EL DOLOR.
Els contes de Víctor Català, el tercer volum.
Llibres feministes
Esther Vivas: MAMA DESOBEDIENT, una mirada feminista a la maternitat.
Aina Torras Rexach: DONES REBELS, històries contra el silenci.
Ariadna Oltra: SOC FEMINISTA I NO HO SABIA.
Diverses autores: PER QUÈ LES DONES SALVARAN EL PLANETA.
Shaiana Joy Machuls.
Llibres que no us deixaran indiferents

Eduardo Mendoza: EL REY RECIBE, de lectura obligada i somriure assegurat. Humor corrosiu i intel·ligent.
Anna Carreras: L’ULL DE L’ESCARABAT, divertida, amb molta ironia i amb un rerefons de novel·la d’intriga.
Pep Prieto: LA TEORIA DE L’IMBÈCIL. Òpera prima de Prieto, que ara ha recuperat, ampliat i posat al dia. Corrosiva, divertida i una mica cruel.
Soledad Puértolas: MÚSICA DE ÓPERA, tres generacions d’una família on viurem el seu esplendor i la seva misèria.
Enrique Vila-Matas: ESTA BROMA INSENSATA, El protagonista d’aquesta història estil Vila-Matas, treballa per un escriptor que viu amagat a Nova York.
Karina Sainz Borgo, jove periodista nascuda a Caracas, autora de LA HIJA DE LA ESPAÑOLA, ha deixat bocabadats editors, crítica i lectors amb aquesta primera novel·la.
Mar Bosch. A VINDRÀS A MI DESPRÉS DEL DILUVI ens parla del que es perd pel camí cap a la maduresa. La novel·la més adulta de Bosch, fins ara.
Miquel Aguirre, ANIMALS DELS MARGES, novel·la negra de proximitat. Humor negre i un toc de denúncia.
Gemma Sardà, MUDANCES. Una història urbana, protagonitzada per una jove traductora que va per lliure i tracta els homes com si fossin clínexs: un clau i fora.
Laetitia Colombani, LA TRENA. Tres dones, tres continents. Atenció a aquesta novel·la: se’n parlarà, i molt. Versió castellana.
Marta Marin-Dòmine: FUGIR ERA EL MÉS BELL QUE TENÍEM. Homenatge al pare. Una història entranyable i recomanable.
Un llibre per sentir-se policia o investigador
CARVALHO: PROBLEMAS DE IDENTIDAD. Carlos Zanón.
JO HAURIA POGUT SALVAR A LORCA, també en castellà de Víctor Amela.
Històries íntimes.
Toni Soler: EL TUMOR, la mort del pare, un repàs a la vida i a la reconciliació.
Miquel Berga: UN AIRE ANGLÈS. Recopilació d’articles, amb les experiències i els coneixements de l’autor sobre el toc, l’humor i la manera de pensar i actuar dels anglesos.
Víctor Sunyol: AMB NAUSICA, reflexions de l’autor en la figura de Nausica a L’Odissea.
Llibres per parlar de política
Raül Romeva: ESPERANÇA I LLIBERTAT.
Oriol Junqueras: FINS QUE SIGUEM LLIURES / CONTES DES DE LA
PRESÓ.
Ramón Cotarelo: DISCURSO A LA NACIÓN CATALANA.
EL NAUFRAGI, Lola Garcia. Ara en català.
Xavier Domènech, Àngels Barceló i Joan Tardà: ENTRE ÍTACA I ICÀRIA.
Y AHÍ LO DEJO, CRÓNICA DE UN PROCESO, Gonzalo Boye.
TRES DIES A LA PRESÓ, de Jordi Cuixart i Gemma Nierga.
ESCRITS DE PRESÓ, de Joaquim Forn.
CATALUNYA, MIRALL TRENCAT, de Joaquim Nadal.
1 JUDICI (POLÍTIC) I 100 PREGUNTES, de Jaume Alonso-Cuevillas.
EL CONFLICTE INEVITABLE, de Matthew Tree i Joan-Lluís Lluís.
Llibres d'intriga i passar por
ESCRIURE, de Stephen King. (És un assaig boníssim.)
Llibres de contes
Alice Munro. QUI ET PENSES QUE ETS?
Víctor García Tur. EL PAÍS DELS CECS. Premi Mercè Rodoreda de contes. Ja té el Documenta, el Casero i el Marià Vayreda. 
Poesia.
JOAN BROSSA. Poemes transgredits.
ENRIC CASASSES. El nus la flor. Material nou amb il·lustracions.
NARCÍS COMADIRA. Els raïms immortals i altres textos. Llibre petit, delicat i atractiu amb il•lustracions de l’autor.
MARCEL RIERA. No seràs un estrany, editat per la Breu edicions.
Enric Cassasses. El NUS DE LA FLOR.
Carles Rabassa. SONS BRUTS.
Iehuda Amikhai. POEMES DE COS I ÀNIMA.
Teatre.
Sarah Khane. (OBRES COMPLETES). Arola Editors.
Josep Maria Benet i Jornet (OBRES COMPLETES). Arola Editors.
Assaig.
L’ULL I LA NAVALLA. Ingrid Guardiola.
21 LLIÇONS PER AL SEGLE XXI. Yuval Noah Harari.
Llibres útils.
Joan Roca, CUINA MARE. També en castellà. La mare Montserrat, la base del Celler de Can Roca.
Mònica Usart, EL TEMPS I LA MALETA, Els llocs del món o no hi voldries viure.
Llibres pels joves lectors.

Miquel Fañanàs, LA BRUIXA AMIGA, inspirat amb la llegenda de la bruixa de catedral de Girona.
Àlex Rovira/ Francesc Miralles: CONTES PER ESTIMAR-TE MILLOR. 35 històries.
Annie Villeneur. LA LOLA I LA RECEPTA DE GERMANA, “papa, mama que em podeu fer una germana?.”
Laura Gallego/ Laia López. LA SARA I LES GOLEJADORES, FEM EQUIP!. Futbol.
Sebastià Sorribas EL ZOO D’EN PITUS, ha tornat el que fou guanyador del premi Folch i Torres 1965.
A.L. Kennedy LA PETITA SERP, una màgica història que fa reflexionar sobre les emocions i el sentit de la vida.
JUNO. Laia Aguilar.
LA REVOLTA DE SANTA JORDINA. David Fernández i Lyona.
Una recomanació de l’any passat.
TEORIA GENERAL DE L’OBLIT. José Eduardo Agualusa. Premi Llibreter 2018.
Aquí pots tornar a escoltar la secció de Terribas i Artigau a El món.


De que va
00:0023:05

Programa Rac1 "El Mon Rac1" de Jordi Basté, la secció "De que va..." de Marc Artigau i Guillem Terribas del 16.04.2019 https://www.rac1.cat/programes/el-mon/20190416/461690160720/llibres-sant-jordi-terribas-artigau.html

dimecres, 17 d’abril de 2019

L’ARA engega el Sant Jordi: “La llibertat és la raó de viure”

Joan Margarit i Luis García Montero converteixen el pregó del diari en un emotiu recital.
Quan un ha escrit el vers més senzill i perfecte sobre la potència dels llibres, i per extensió el vers que defineix la transcendental meravella de Sant Jordi -parlem d’aquell arxifamós “La llibertat és una llibreria”- pot anar tranquil a un acte que celebra la paraula i els llibres organitzat per un diari que els estima. La tradició que l’ARA va instaurar l’any passat de celebrar un pregó per incitar a la lectura ha portat aquest any a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm un tàndem de poetes impagable: Joan Margarit i Luis García Montero.
Entre el públic hi havia personalitats de tots els àmbits del llibre: escriptors com Maria Barbal, Marc Artigau, David Cirici, Maria Carme Roca, Najat El Hachmi, Jenn Díaz, Víctor Amela, Bel Olid i Gerard Quintana; llibreters com Guillem Terribas; el comissariat de Cultura de Barcelona, Joan Subirats; editors com Josep Lluch i Glòria Gasch (Grup 62), Ester Pujol (Enciclopèdia Catalana), Montse Ayats (Eumo), Montse Ingla (Arcàdia), Aniol Rafel (Periscopi), Miquel Adam (Amsterdam), i col·laboradors habituals de l’ARA com Andreu Mas-Colell, Joan Majó, Josep Ramoneda, Salvador Cardús, Miquel Ferreres, David Bueno i Borja de Riquer, entre d’altres, a més d’un grup de subscriptors del diari. Els editors, convençuts que Sant Jordi, malgrat les inclemències polítiques, és “imbatible”, deia Ayats. I els escriptors, ja exhaustos després delstours d’estrelles de rock que els munten les editorials, un Descobreix Catalunya concentrat en un mes infernal. “Imagina’t sis mesos així”, comentava Gerard Quintana a Marc Artigau, que està acabant les piles: “Quina angoixa. Però ¿quants bolos fèieu en l’època de Sopa de Cabra?” “Uns 90 a l’estiu”. Els escriptors no es poden queixar.
“Estem contents de celebrar aquesta festa amb amics que els agrada la literatura i la cultura. I amb dos autors que ens enorgulleix que ens acompanyin i que transmeten l’esperit de l’ARA: treballen amb la paraula, amb les estructures, i ho fan d’una manera seriosa -afirmava la directora del diari, Esther Vera-. Com els periodistes, que treballem amb la paraula, les idees i seriosament, i quan podem també ho fem amb la bellesa de la vida”.
Una càmera seguia Joan Margarit al recital. Al darrere hi havia el guionista i director Morrosko Vila-San-Juan, que està rodant un documental sobre “un dels poetes més premiats i estimats de l’Estat”, i amb una vida personal i professional gens convencional.

Amor, memòria i esperança

Margarit i García Montero han compartit recital molts cops, i la complicitat es nota, per més que el granadí digui que mana el català. “El castellà està més acostumat a manar”, li respon Margarit. Es van conèixer a Granada fa 40 anys i mantenen una amistat profunda, jocosa, entranyable, que ara gairebé sembla políticament exòtica. García Montero és el nou director de l’Institut Cervantes des de fa menys d’un any: “El Cervantes no només també és vostre, sinó que, encara que s’hagi oblidat, en la seva normativa hi ha la defensa de les diferents cultures que s’integren en les nacionalitats de l’Estat. El català també forma part del compromís del Cervantes, en aquest moment, un compromís ple de vocació i sentit”, va insistir.
Els dos poetes van transitar per camins paral·lels. García Montero va evocar l’amor a la mare amb el preciós poema Te llevaré a París, en què desitja convertir-se en el fill perfecte d’una mare abnegada que en comptes d’estudis de filosofia va tenir sis fills: “ Porque el amor se hereda / como un abrigo sin botones ”. Per la seva banda, Margarit, més abrandat escènicament, va recórrer al Primer amor per aquella “navalla llarga i fina, bella com una estàtua de marbre” i a dues poesies que evocaven el personatge de Raquel. I encara va invocar la felicitat al costat de la seva filla Joana, amb la imatge que li retornen Els ulls del retrovisor.
L’un i l’altre van recordar l’Espanya dels perdedors, que es diria que arriba fins avui, ja que tot just Pedro Sánchez ha sigut el primer president espanyol que ha visitat la tomba de Machado a Cotlliure, va recordar García Montero, que va recitar poemes a dos dels seus referents literaris, García Lorca -evocant la casa que va deixar el 1936 fugint de la mort- i Quevedo. De Margarit, la referència literària a la tradició va ser Verdaguer, amb el poema Una història : “Però encara se sent aquella olor/ de corral. De gallinassa. / Aquell himne. La història d’Espanya”.
La cirereta final va ser el poema La llibertat, de Margarit, llegit en castellà i català, inercanviant-se els papers. Un poema que no es pot deixar de recitar mai, i menys ara que hi ha presos polítics i bufen vents d’involució. Cada vers, un emblema: “La llibertat és la raó de viure”, comença. “Són els diaris al final del dia”. “Les paraules República i Civil”. “Anar indocumentat”. “Una forma d’amor, la llibertat”. Bon Sant Jordi.
Laura Serra, publicat a l'Ara.com 17.04.2019

dimarts, 16 d’abril de 2019

LLIBRERIA 22 , llibres, suggeriments PRIMAVERA 2019 / Sant Jordi 2019



Suggeriments, recomanacions de llibres per Sant Jordi 2019 de la Llibreria 22. Ficció, no ficció, còmics, juvenils... Imatges de les darreres presentacions a la Llibreria 22, Joaquim Nadal, Marc Artigau, Rafel nadal, Toni Soler, Ariadna Oltra, Sílvia Soler, Anna Carreras, Miquel Martin...


dijous, 11 d’abril de 2019

LA SOMBRA DEL PASADO, en el Cinema Truffaut. Full de Sala.

Werk ohne Autor 

Alemanya, 2018
Direcció: Florian Henckel von Donnersmarck
Intèrprets
Sebastian Koch, Tom Schilling,Paula Beer, Lars Eidinger, Rainer Bock,Florian Bartholomäi, Oliver Masucci,Hanno Koffler,Ben Becker, Saskia Rosendahl,Ulrike C. Tscharre,Johanna Gastdorf, Pit Bukowski
Gènere: thriller dramàtic
Durada: 188 minuts
Idioma: alemany i rus

No abaixar la mirada.


Dues observacions abans de comentar la pel·lícula. La primera és que després de repassar el que n’ha dit la crítica espanyola —«Aquesta és la típica pel·lícula que no cal anar a veure, per pesada, avorrida, llarga, sense contingut…» i altres mots que no ajuden a fer que el personal la vagi a veure— i la crítica de fora (França, Alemanya, els Estats Units…) que, al contrari, la deixen com una pel·lícula «extraordinària, de gran contingut, sensible, denunciadora…» i moltes altres frases elogioses, jo sóc del parer dels segons, de la crítica que la deixa bé. La segona consideració és que últimament gairebé totes les pel·lícules que veig se’m fan llargues. Aquesta, Werk ohne Autor (Obra sense autor, 2018), titulada en castellà La sombra del pasado, té una durada de tres hores llargues i no se m’ha fet gens pesada.

Donades aquestes dues informacions inicials, recordem que el director d’aquesta interessant pel·lícula, Florian Henckel von Donnersmarck, és un escriptor, guionista i director alemany de 45 anys que va ser el responsable del guió i la direcció de la reconeguda pel·lícula, tant per part del públic com de la crítica, Das Leben der Anderen (La vida dels altres, 2006), que va obtenir l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.
La història comença amb Hitler aclamat per les masses i els inicis de la Segona Guerra Mundial, i acaba, el film, a finals dels anys seixanta. Entremig haurem vist històries d’extermini, gent perseguida pel fet de no ser del partit nazi i, acabada la guerra, marginada pel fet d’haver estat del partit. Viurem la intensa relació del protagonista, que comença la història amb 8 anys i l’acaba amb 30 i tants; primer amb la seva tia, amb els seus pares, amb una noia que s’assembla molt a la seva tia. També viurem la història d’un ginecòleg alemany que fa de les seves quan és metge de la SS i després, amb l’alliberament de la República Democràtica Alemanya, sap adaptar-se. També l’amor per l’art i la creació. L’art del «jo, jo, jo…» i l’art del poble.
Tot un gran contingut per a una història ben explicada i molt ben conduïda, en què hi ha passió per la vida, per l’art, per la bellesa. També hi ha lloc per a la imaginació, la creació, el deixar-se anar i per a la bellesa del cos, dels objectes… Hi ha violència, amor, molt de sexe i molta destrucció, tant de vides com de sentiments.
Cal recalcar la molt bona posada en escena, tant per part dels actors com pel que fa a l’ambientació dels exteriors, el vestuari, els pentinats, la música, els vestits, els interiors dels habitatges, els cotxes i els autobusos; formen part de la història perquè es pugui comprendre, per situar-te millor.
És una pel·lícula llarga que es fa curta, que hi passen moltes coses, que té molts de detalls i algunes escenes extraordinàries, moltes d’elles d’una bellesa que et deixa bocabadat.
Un dels protagonistes de la pel·lícula és l’actor alemany de 56 anys Sebastian Koch, molt assidu en les pel·lícules alemanyes (també va intervenir en La vida dels altres que hem esmentat més amunt) i internacionals, en què la majoria de les vegades fa de militar alemany de la Segona Guerra Mundial, i que curiosament cada vegada té més una semblança amb Roger Moore. En aquest film fa de doctor i pare obsessiu de la protagonista.
La sombra del pasado és una coproducció d’Alemanya i Itàlia que en la darrera edició dels Oscar va estar nominada a la millor pel·lícula de parla no anglesa.
Guillem Terribas
Col·lectiu de crítics de cinema de Girona