dijous, 26 de juliol de 2018

TEXT INTEGRE DEL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR DE SALT 2018

Bon vespre a tothom.

Estic content i orgullós de poder estar aquí, en el balco de l’ajuntament de Salt, lloc emblemàtic de proclames i anuncis, la majoria de les vegades,  de bones notícies.
Estic orgullós de ser de Salt i de poder proclamar l’inici de la Festa Major d’aquest any 2018, una festa major que em porta molts records d’històries d’amor, de trobades, de dinars, d’envelats (recordem que Salt era el poble que tenia més muntadors d’envelats i que a l’estiu es repartien totes les Festes Majors dels pobles de Catalunya), orquestres, conjunts, cantants  i de nits llargues i caloroses.
Estic orgullós de poder dir que vaig néixer a Salt i que a Salt em vaig formar com a persona. Vaig néixer el carrer llarg, abans dit Hernán Cortés, a Can Nic, al mig de Can Ferragut i de Can Manuel, no gaire lluny de cal carreter, de can sori, del cal paroler, de can Tacnons, de Can Toni, de la rectoria amb Mossen Sebastià Puig, de cals mestres,( la meva primera escola),  de l’estanc de Salt, de cal Biciclista i de Can Torres;  de la baixada, de les hortes i del rec. Era el carrer per on passaven totes les noies que anaven a l’escola de les Dominiques i també el carro dels morts, amb tota la comitiva al darrera,  per anar fins a l’església. Allà hi vaig tenir el primers amics i allà vaig començar a conèixer de que anava la vida. Allà vaig començar a aprendre a ser saltenc i persona.

L’escoltisme, la Pastera, a Can Panxut, el Cinema Nuria, els diumenges a missa, les deveses, el Te, com en diem els de Salt, van ser la meva geografia i on vaig aprendre i posar les arrels del que seria més endavant i per vida, el que ara sóc. El que ara pugui estar aquí en el balco de l’Ajuntament de Salt per anunciar i proclamar l’inici d’aquestes festes que a partir d’avui es viuran a diferents indrets del poble.
Aquest poble que s’ha anat transformat i que s’ha anat fent gran. Com a anècdota deixeu-me explicar que quan a l’any 1972 vaig anar a la mili, tranquils no explicaré aventis d’aquella oblidable experiència, doncs quan vaig marxar de casa, vivia el carrer Hernán Cortes i durant aquesta absència obligada,  els meus pares s’havien traslladat a viure amb el meu germà Xarli, en uns pisos nous d’Eugesa en el carrer Torres i Bages. Us puc assegurar que m’hi van haver de portar, uns amics que em van venir a buscar a l’Aeroport,  perquè el panorama de Salt havia canviat tant que no sabia exactament on era el carrer on vivia la meva família. 


Salt es un poble en plena transformació. Salt sempre ha estat un poble d’acollida, obert, solidari i generós. I no sempre ha estat fàcil. A principis del segle passat, Salt va passar de ser un poble agrícola a un poble agrícola-industrial, amb les dues fàbriques tèxtils, la Gassol i la Coma-Cros. Aquest fet va comportar que molta gent de l'entorn es traslladés a viure a Salt. Pels vols dels anys seixanta, Salt es va transformar d’una manera “agressiva” amb l’arribada de molta gent d’arreu d’Espanya, deixant pràcticament de ser un poble agrícola, a un poble industrial, de serveis i dormitori.  I, tots plegats, amb dificultats, ens vam sortir. L’altre, podríem dir acolliment, i més recent, va ser a finals dels noranta, amb l’arribada de gent de tot el mon. D’Àfrica, i d’Amèrica del Sud, sobretot. Aquest fenomen ha comportat que el poble de Salt  sigui el que hi ha més ètnies i diversitat de llengües d’Europa. I no ha estat ni es  fàcil la convivència, però estem demostrant que , amb totes les dificultats i tots els problemes del mon, som un poble que no amaguen a les afores, com fan la majoria de les ciutats i pobles,  tota aquesta nova gent, sinó que els integrem a dins el poble. Convivim junts. Hem aprés, estem aprenent que aquets fet, que inicialment es un problema, si li donem la volta, es una riquesa . Aprofitem-nos i compartim la riquesa d’aquesta diversitat  cultural, de llengües, de noves experiències, la diferent manera de pensar i de menjar. Aprofitem tota aquesta experiència, no ens quedem solament amb els problemes. Deixeu-me dir una altra anècdota: un dia una dona de Salt em va dir que ella no li calia anar de viatge, només passejant pels carrers de Salt ja podia donar la volta al mon.
Però Salt també ha estat i es un poble tossut. Que no es vol deixar trepitjar ni  ser ocupar per la força. El 12 de març de 1974 el govern franquista va donar la ordre de que l’Ajuntament de Girona podia annexionar el poble de Salt. El 30 de desembre del mateix any, l’alcalde de Salt, el farmacèutic Narcís Davesa, va lliurar les claus del poble a l’alcalde de Girona, Ignasi Ribot. Des de les hores, a través de l’activa Associació de Veïns, entitats culturals, agrupacions, entitats esportives, casals i tota la persona que vivia i se sentia saltenc, no van parar de manifestar-se, demanar, reunir-se i exigir la independència de Salt...   fins el 3 de març de 1983 i a través de la Generalitat de Catalunya,  vam tornar a ser un poble. I aquí es va demostrar que amb paciència, amb la raó i molt tossudament, vam aconseguir recuperar la llibertat i el poder governar-nos nosaltres mateixos. Vam tornar a ser un poble. Salt havia aconseguit  la desitjada independència.
Foto: Marc Martí.

És de Salt qui vol ser de Salt. Qui vol treballar-hi i viure-hi, qui vol fer-hi arrels i qui vulgui participar a en aquesta gran aventura de la vida a Salt. No hi ha d’haver “els saltencs de tota la vida” i els altres. Ningú té el dret a fer  aquesta denominació, de donar el títol de saltenc a uns i els altres no. Es de Salt qui vulgui ser de Salt, amb totes les conseqüències, a les bones i les dolentes.

De totes maneres no he pujat a dalt d’aquets balcó a donar lliçons a ningú, ni a dir que som els millor ( que ho som) sinó que no hem de baixar la guàrdia. Salt no es un poble perfecte, només faltaria. La perfecció no existeix i si existís, seria avorrida.
La gràcia consisteix amb modificar, rectificar, crear, escoltar, participar i treballar per millorar allò millorable. No n’hi ha prou en criticar, s’ha d’actuar. Es feina de tots fer que el poble de Salt s’hi pugui viure millor. De vegades veiem una palla a l’ull del veí, però no sabem veure una biga en el nostre.

He pujat en aquest balco, perquè us vull fer partícipes de la meva satisfacció de ser saltenc, de tenir unes deveses com les que tenim, de tenir un teatre i un Festival de Teatre que es l'enveja del país i la sala de ball i concerts La Mirona. Tenim unes hortes que donen fruits i que es poden trobar a tots els mercats de la província. Unes associacions actives i amb renovació constant. Uns castellers, Els Marrecs de Salt,  que ja poden anar amb el cap vent alt a qualsevol competició o exhibició arreu del país. Els Amics dels Gegants de Salt i també unes corals. Tenim dues biblioteques envejables i saludables. Tenim el centre cultural La factoria Coma Cros i Les Bernardes. Atenció amb les Bernardes que cada dia està oferint millors propostes. Tenim esglésies, mesquites i altres centres religiosos. Tenim un riu, el Te, on jo hi molta gent hi vam aprendre a nadar. Tenim zones esportives i espais pel lleure, Casals de Jubilats i Salt Sardanista. La revista La Farga, gran moments viscuts a la redacció i els anys que en vaig ser director.  Tenim equips de bàsquet, de futbol i Hoquei sobre patins. Escoles, instituts. Tenim zones industrials,  centres comercials i carrers comercials. Tenim botigues de proximitat...Tenim ganes de viure. Tenim ganes de ser Satencs.


Vinga gent, que tenim una festa per endavant, tenim uns dies per conèixer-nos millor. De vegades sabem més del que passa en els personatges de les sèries de televisió, que no pas dels veïns que tenim al davant de la nostra escala o al costat de casa. Aprofitem per conèixer la  gent del nostre entorn i compartim la nostra festa, la nostra cultura i la nostra manera de viure i de veure el nostre poble de Salt.
Apa, que tinguem una bona festa Major i no oblidem mai d’on som.
Visca Salt, Visca Catalunya!
Salt 24 de juliol de 2018.

Imatges amb el pregó integre : https://youtu.be/4srw22wS4xw

Pregó Festa Major de Salt 2018 · Guillem Terribas

“És de Salt qui vol ser de Salt”

Guillem Terribas fa una crida a “conèixer millor el veí” aprofitant l’inici de la festa major d’una vila amb “llarga tradició d’acollida”

 Destaca les potencialitats de Salt, des de l’activitat cultural fins al patrimoni natural
L'Alcalde de Salt Jordi Viñas i  el pregoner Guillem Terribas

És de Salt qui vol ser de Salt.” Amb aquesta declaració identitària però alhora inclusiva d’un “gironí d’adopció” i “saltenc d’origen” com és Guillem Terribas, el pregoner convidava, des del balcó de l’ajuntament de Salt, a participar activament en “aquesta gran aventura de la vida a Salt”. I ho feia amb un gentilici, el de “saltenc”, molt ampli, gens excloent: “Qui vol treballar-hi i viure-hi, qui vol fer-hi arrels.” “Ningú té el dret a fer aquesta denominació, de donar el títol de saltenc als uns i als altres no.”
Fundador de La Llibreria 22, Creu de Sant Jordi, cinèfil, “home orquestra de la cultura”, tal com el va presentar l’alcalde Jordi Viñas, o l’avi de la Martina.... Guillem Terribas és moltes coses però el seu origen és a Salt: “Estic orgullós de poder dir que vaig néixer a Salt i que m’hi vaig formar com a persona.” Terribas va enfilar el relat amb records d’infantesa del carrer on va néixer, “el carrer llarg, abans dit Hernán Cortés”. El paisatge dels primers records basteix la memòria: “Era el carrer per on passaven totes les noies que anaven a l’escola de les Dominiques i també el carro dels morts, amb tota la comitiva al darrere”, va dir Terribas fent referència a l’inici i el final de la vida. “Allà vaig aprendre a ser saltenc i persona.”
Guillem Terribas i el seu germà Xarli, durant
la lectura del Pregó. 
El pregoner va relatar els canvis del paisatge urbà d’un Salt “que s’ha anat fent gran”. I va recordar la història d’un poble “d’acollida, obert, solidari generós”, un fenomen, el de la immigració, que no sempre ha estat fàcil i en què Terribas veu una oportunitat per compartir la riquesa que aporta la diversitat, un pensament que els assistents van aplaudir. També ho van fer amb l’anècdota d’una coneguda que li havia dit que no calia viatjar per conèixer món, només havia de passejar per Salt, o quan va fer referència al germà Xarli, uniformat, compartint balcó amb el protagonista.
La tossuderia, un altre tarannà saltenc per a Terribas, va permetre la independència de la vila el 1983. “Raó i paciència van dur la llibertat”, en una picada d’ullet al present. I una crida final per aprofitar la festa per disfrutar de la diversitat, “coneixent millor el veí”. No hi va faltar la reivindicació amb crits de llibertat, el groc i les gralles. Abans Viñas havia recordat que ni “les tempestes aconsegueixen parar la festa major”.
Gemma Busquets publicat en el Punt Avui 25.07.2018

«Tenim ganes de viure, tenim ganes de ser saltencs»

El pregó de la Festa Major d'enguany fa un repàs històric entre els carrers de Salt del segle passat fins arribar a l'actualitat d'un poble que acull una gran riquesa i diversitat cultural i que proclama la convivència.

Des del balcó de l'ajuntament després d'una tarda passada per aigua arreu de la província, ahir va tenir lloc l'arrencada dels sis dies de Festa Major de Salt amb el pregó de Guillem Terribas. Amb arrels profundament saltenques i apassionat de la cultura catalana, Terribas va elaborar un acurat discurs molt proper i, a la vegada, farcit d'anècdotes històriques i personals que animaren a rememorar vells temps i a conèixer la història de la localitat. Les paraules del pregoner no es van aturar en el passat, sinó que van viatjar fins a l'actualitat, subratllant la riquesa cultural del municipi. Dues frases de Terribas resumeixen la voluntat de convivència entre tots els ciutadans, vinguin d'on vinguin: «Tenim ganes de viure, tenim ganes de ser saltencs».
Foto: Marc Marti.
Per escalfar motors i habituar els saltencs i saltenques als ànims festius a punt d'esclatar, l'Ajuntament va programar algunes activitats a partir de divendres passat. El tret de sortida oficial, però, el va protagonitzar Terribas amb el pregó de les festes: «Una Festa Major que em porta molts records d'històries d'amor, de trobades, de dinars, d'envelats, d'orquestres i de nits llargues i caloroses». Reprenent el concepte de «record», Terribas va descriure el carrer on va néixer, el carrer Llarg, abans dit Hernán Cortés, «on vaig tenir els primers amics i vaig conèixer de què anava la vida».

Adoptant una perspectiva de memòria històrica, Terribas va viatjar a inicis del segle XX, moment en què Salt va passar de ser un poble agrícola a agrícola-industrial amb la potència de dues fàbriques tèxtils. Cap als anys 60, Salt va fer un pas més i es va convertir en un poble industrial, de serveis i amb funció de dormitori, reunint gent d'arreu del país atreta pel boom de les oportunitats laborals de Catalunya. Vint anys després, la localitat va acollir nous ciutadans d'arreu del món, i va arribar a ser «el poble que reuneix més ètnies i varietat de llengües d'Europa».

Tot seguit, Terribas va destacar el desig de respecte i germanor entre cultures: «Aprofitem-nos i compartim la riquesa d'aquesta diversitat cultural, de llengües, de noves experiències i la diferent manera de pensar i menjar». El següent punt del discurs va consistir a explicar resumidament el procés de recuperació de la llibertat de la vila que es va veure obligatòriament annexionada a Girona amb el vistiplau del govern de Franco l'any 1974. Els ciutadans es van envalentir a reclamar incansablement la llibertat, que finalment va arribar el 1983 a través de la Generalitat. Pel que fa a la pertinença a la població, Terribas va oferir un punt de mira molt ampli i integrador, anunciant que «és de Salt qui vol ser de Salt, qui vol treballar-hi i viure-hi, qui vol fer-hi arrels i participar en aquesta gran aventura de la vida al poble».
La darrera part del pregó va anar dirigida a ressaltar el patrimoni local, com ara les deveses, la colla castellera Els Marrecs de Salt, la pluralitat de centres religiosos, les escoles i instituts i els comerços, entre d'altres. «Aprofitem per conèixer la gent del nostre entorn i compartim la nostra festa», van ser les seves darreres paraules. Poc abans, l'alcalde, Jordi Viñas, va descriure Terribas com a llibreter, promotor i activista cultural, crític cinematogràfic i escriptor. «Un home orquestra de la cultura, un saltenc orgullós», va concloure.
Laura Cugat. Diari de Girona 25.07.2018Entrevista a Televisió de Girona https://bit.ly/2JXxVEu