Demà serà un altre dia.

dimarts, 27 de març del 2018

Els 40 de La 22

La llibreria de Girona complirà a l’octubre quatre dècades en actiu i ho celebra amb l’edició d’una revista d’aniversari, projeccions de cinema i una festa al carrer.

La Llibreria 22 de Girona celebra aquest any el seu quarantè aniversari, una data rodona, una parada obligada i, sobretot, un pretext festiu per fer memòria de la seva fundació, la seva trajectòria, les complicitats guanyades i els reptes i les transformacions a què ha hagut de fer front un establiment que, des de l’àmbit privat, s’ha convertit en una espècie d’institució cultural oficiosa de la ciutat. Guillem Terribas, president de la societat que gestiona la llibreria, avui ja jubilat però d’un activisme incansable, ha anunciat el gros de les activitats programades, que s’estendran al llarg de tot l’any i culminaran el 20 d’octubre, el dia que farà quaranta anys de l’obertura del local, l’any 1978, amb una gran festa amb música, piscolabis i lectures a la veïna plaça Jordi de Sant Jordi i al passadís que hi comunica, que han estat des dels seus orígens com el pati de la casa.
Entre les accions previstes, hi ha l’edició de punts de llibre i un calendari commemoratius, a més de la comercialització d’una samarreta amb un poema breu de Narcís Comadira imprès, que serà també objecte d’una altra edició de punts de llibre. “És una manera d’enllaçar amb el vintè aniversari, quan ja vam fer un tiratge de samarretes amb un altre poema de Comadira”, argumenta Terribas. També connecta amb la celebració de fa vint anys el propòsit de publicar una revista literària d’un sol número, equivalent al ja introbable El número, que reunirà col·laboracions de quaranta persones que han tingut relació amb la llibreria en tots aquests anys, des d’escriptors i editors fins a presentadors de llibres i periodistes. Guillem Terribas avança que la publicació tindrà 24 pàgines i cada autor hi escriurà, “en un màxim de 350 paraules, de llibres, llibreries o de La 22”. Entre els noms que avança com a col·laboradors d’aquest número commemoratiu, hi ha Antoni Puigverd, Rafel Nadal, Màrius Serra, Mar Bosch, Eugènia Broggi, Martí Gironell, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès Jordà, Mita Casacuberta, Lluís Muntada, Javier Cercas i Miquel Berga.
Guillem Terribas, a l'esquerra, durant el rodatge a la Llibreria 22
de la pel·licula "L'arteria invisible" de Pere Vilà, el setembre
de 2014.Foto: Jordi Ribot (ICONNA)
La cinefília de l’establiment i, en particular, de Guillem Terribas, tindrà també un gran protagonisme en la celebració per mitjà d’una tria de 40 pel·lícules inspirades en obres literàries, des de Rebeca a Carol, sense oblidar La plaça del DiamantA sang fredaCims borrascososMatar un rossinyol o Jules et Jim, que es projectaran cada setmana, en sessions gratuïtes de matí i tarda, a l’Espai 22. El programa i els horaris s’aniran anunciant oportunament. A més, es realitzarà un documental de 40 minuts de durada (la xifra màgica) amb imatges escollides dels 40 primers anys de la llibreria, que posteriorment serà difós a través de les xarxes socials i el web de La 22.
Eva Vázquez, publicat a El PuntAvui 25.03.2018


dimecres, 21 de març del 2018

Fons local de Salt: Terribas i Roca, Guillem

Publicat el 15 de setembre de 2017 - 16:27 | Categoria: Literatura | Comentaris: 0 (Nou comentari) | Paraules clau:Escriptor , Llibreria 22 , Cinema

Guillem Terribas i Roca (Salt, 1951)

Biografia
Autodidacta, cinèfil, pintor-dibuixant, llibreter, comediant, comunicador, conservador i observador. Ha col·laborat i col·labora en mitjans de comunicació de tota  mena. Ha rebut alguns premis i reconeixements.
L'any 1978, juntament amb altres persones, funda la Llibreria 22 a Girona i durant trenta-sis anys n'és l'ànima i el gerent.
El 1990 constitueix el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona i n'és el president fins a l'actualitat. L'entitat, formada per un grup de persones que exercien la crítica de cinema en mitjans de comunicació de les comarques gironines, tenia i té la missió de ser un elements dinamitzasor del fet cinematogràfic entès com a un element cultural que ultrapassa el simple vessant comercial. Des del 2001 el Col·lectiu és el responsable del funcionament del Cinema Truffaut de Girona.
El 2007 va publicar Demà serà un altre dia on hi ha un munt de records del llibreter : des de la seva mili al Sàhara, al viatge a Paris fent autoestop, i la participació en tota mena d’activitats cíviques i culturals a Salt i Girona; fins la fundació de la llibreria 22, entre moltes altres anècdotes. El llibre també conté anècdotes dels pesos pesants de la nostra cultura com Enrique Vila-Matas, Roberto Bolaño, Javier Cercas o Jaime Gil de Biedma.
L'any 2008, l'Ajuntament de Salt li va concedir el premi "3 de març" per la seva tasca com a activista cultural. ha mantingut
un contacte constant amb el municipi. Terribas ha estat vinculat a diverses entitats i associacions de Salt com l’escoltisme a l’Agrupament Sant Cugat, La Pastera, els Pastorets, el Talleret de Salt i els cinefòrums de l’escola d’adults o a Ràdio Salt.
El 2017 el Govern de la Generalitat de Catalunya concedeix a en Guillem Terribas la Creu de Sant Jordi entre les 29 personalitats i 23 entitats que s´han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural. En el seu cas es destaca "el seu incansable activisme cultural, que l´ha dut a participar en un ampli repertori d´iniciatives en aquest àmbit. Va ser fundador de la Llibreria 22, de Girona, que dirigí entre el 1978 i el 2015, convertint-la en un establiment de referència, obert a tota mena de tendències i amb una decidida voluntat de promoció i difusió de la cultura catalana. Així mateix, també ha destacat com a crític cinematogràfic i com a col·laborador en distints mitjans de comunicació."
Més informació:

http://www.bibgirona.cat/blogs/saltfonslocal/posts/2017/9/15/terribas-i-roca-guillem

dimarts, 20 de març del 2018

El Modern, un far cultural

L’antic cinema, situat al cor del Barri Vell i propietat de l’Ajuntament des del 2001, serà la seu del nou centre d’arts i creació de Girona.  El consistori aprovarà aquesta setmana el projecte de rehabilitació de l’equipament.
Afegeix la llegenda

L’antic cinema Modern serà un pol de creació cultural en els pròxims anys. L’Ajuntament de Girona, després de disset anys com a propietari, ja té concebut un dels grans projectes d’aquest mandat i desencallarà finalment la reforma de l’edifici situat al cor del Barri Vell amb l’objectiu de convertir-lo en “el far de la creació cultural”, en paraules del regidor de Cultura, Carles Ribas.
Un projecte de rehabilitació ambiciós que el consistori preveu aprovar en junta de govern local divendres per, a partir d’aquí, tirar endavant la posada a licitació de les obres, que puja a més de 4 milions d’euros. A partir d’aquí, començaran els tràmits administratius per poder posar a licitació les obres, que es dividiran en dues grans fases.
Àngel Quintana, Jaume Figueras, Guillem Terribas
La primera, que es finançarà amb l’ajut de fons europeus, es preveu enllestir el 2021 i s’emporta més del 50% del pressupost. Es començarà per la remodelació de la tercera planta –“el cor i el cervell del canvi que ha de suposar per a la nostra ciutat aquest projecte”, tal com va declarar ahir l’alcaldessa, Marta Madrenas–, on està previst situar un centre d’arts i creació cultural (en teatre, cinema i audiovisuals), que disposarà, entre altres elements, d’un plató, un laboratori polivalent i sales de reunions. I també inclourà, en un nivell inferior, una segona sala de projecció per al cinema Truffaut (amb capacitat per a 79 espectadors) i condicionar la resta dels espais (els accessos, el vestíbul d’entrada i zones d’exposició). El regidor d’Urbanisme, Joan Alcalà, calcula que, un cop completats tots els tràmits urbanístics, les obres d’aquesta primera fase podran començar a mitjan 2019 i enllestir-se dos anys després.
Sala gran amb grades
Pel que fa a la segona fase d’obres, aquesta se centrarà a convertir l’antiga sala gran de projecció del cinema Modern –la sala A– en un espai polivalent destinat a espectacles i concerts. El projecte preveu que asseguts hi càpiguen 199 espectadors –en un sistema de grada–, però si els seients són retràctils aleshores la capacitat podria arribar fins a 500 persones. Tal com avança Carles Ribas, aquesta sala permetrà esponjar la sobreprogramació que té actualment el Teatre Municipal i, sobretot, potenciar, entre altres arts escèniques, la dansa. “Serà el complement que li falta, al Teatre Municipal”, va subratllar.
De moment, però, aquesta fase no disposa de finançament ni, per tant, tampoc de termini per dur a terme aquestes obres, que completaran la rehabilitació de l’antic Modern. Malgrat això, l’alcaldessa va manifestar que la intenció de l’Ajuntament és anar fent les obres “de manera consecutiva i quan el 2021 s’enllesteixi la primera de les fases, just després ja puguin començar els treballs a la nova sala d’espectacles amb fórmules de finançament que tenen pensades”.
“Icona i referent”
“Més enllà de l’embolcall, que és el cinema Modern, aquest és un projecte molt ambiciós de la nostra ciutat i del nostre govern. Això és l’inici d’un projecte de promoció i de dinamisme econòmic per a la nostra ciutat que permetrà diversificar l’economia del nostre territori. L’objectiu és que Girona es converteixi en centre i capital a Catalunya d’una nova forma entendre la cultura com una indústria”, va remarcar Marta Madrenas.
La tinenta d’alcalde de Promoció Econòmica, Glòria Plana, per la seva banda, va subratllar que aquest centre permetrà impulsar la ciutat “com a icona i referent internacional” en àmbits com ara els de les arts escèniques, la música, el cinema i el teatre. El projecte de rehabilitació preveu intervenir sobre 2.401,80 metres quadrats, que és la superfície construïda del conjunt actual del Modern. L’edifici està dividit en quatre plantes més la planta baixa, que serà el punt d’entrada a l’edifici des del carrer Nou del Teatre i que permetrà l’accés a les escales i a l’ascensor. El projecte es finança en bona part amb les subvencions PECT del programa operatiu Feder Catalunya.

El Truffaut, uns mesos a La Mercè

En el marc de la segona part de la primera fase, es completarà l’adequació dels accessos a l’edifici i s’actuarà principalment a la segona planta, la que ocupa ara el cinema Truffaut. Aquesta fase consistirà principalment en la reforma de la sala annexa a la sala d’exhibició actual per fer-hi una segona sala de projeccions.
Tal com ha remarcat el regidor de Cultura, Carles Ribas: “Volem reforçar la potencialitat del Truffaut com a espai d’exhibició de films en versió original i de cinema d’autor i, per això, adequarem una segona sala per al cinema.” Aquest espai, de 89,25 metres quadrats, tindrà una capacitat per a 79 persones.
El regidor ha explicat que mentre es facin les obres a l’actual cinema Truffaut, l’auditori de La Mercè passarà a ser l’espai de projecció del cinema per minimitzar les afectacions en l’activitat. És difícil de calcular aquest temps d’impasse, però ben segur que seran uns mesos.
El projecte confirma la reclamada segona sala del cinema, però en realitat el que fa és oferir-ne una tercera: la gran sala amb grada està previst, segons el projecte, que disposi d’una pantalla retractil, un fet que permet la possibilitat de fer-hi projeccions.
Jordi Camps Linnell, publicat en el PuntAvui 20.03.2018


Girona desencalla la reforma del Modern i la primera fase estarà el 2021

L'equipament serà un centre de producció d'indústries culturals, que també acollirà un espai per a concerts i espectacles i dues sales del cinema Truffaut.

L'Ajuntament de Girona desencallarà finalment la reforma de l'antic cinema Modernque es convertirà en un nou centre d'arts i creació. A més, la sala principal -on fa anys es va enfonsar el sostre- es transformarà en una sala polivalent per a concerts i actuacions (especialment de dansa), mentre que l'equipament continuarà allotjant el cinema en versió original Truffaut, que comptarà amb una nova sala, i hi haurà també diversos espais dedicats a exposicions.
Alcalà, M. Angels Planas, Marta Madrenas, Glòria Planas
Carles Ribas. 

El cost total del projecte ascendirà a més de quatre milions d'euros i s'executarà en dues fases. La primera, que el consistori preveu tenir acabada el 2021, consistirà en adequar la tercera planta de l'edifici per a ubicar-hi un centre d'arts i creació -destinat a impulsar la producció d'indústries culturals- i fer la nova sala del Truffaut. El cost d'aquesta primera fase ascendeix a uns 2,3 milions d'euros, una part dels quals els finançarà l'Ajuntament i l'altra procedirà de fons europeus.

La segona fase consistirà en convertir la sala principal en una sala de concerts i espectacles que tindrà capacitat per a 199 espectadors asseguts, que podrien ascendir fins a 500 persones dretes si s'instal·len graderies retràctils que es puguin retirar. Per a aquesta segona fase, que costarà 1,7 milions, encara no hi ha pressupost, però l'Ajuntament confia en aconseguir-lo al llarg dels propers tres anys. L'alcaldessa, Marta Madrenas, ha apuntat que el projecte del nou Modern permetrà impulsar la promocionar, diversificar i dinamitzar l'economia de la ciutat a través de l'impuls de les indústries culturals i creatives. De fet, considera que es pot convertir en una prova pilot a Catalunya per veure com el sector cultural pot arribar a generar llocs de treball i tenir una economia productiva «de ciutats urbanes i republicanes».

Aquest gran centre dedicat a la creació i producció d'indústries culturals s'ubicarà a la tercera planta del Modern, que és la primera que s'habilitarà. «L'objectiu és fomentar i dinamitzar les indústries culturals i creatives, per tal de donar-los impuls, reconeixement i força», assenyala la regidora de Promoció Econòmica, Glòria Plana. Per això, aquesta tercera planta comptarà amb una sala plató, sala de prostproducció, una oficina de gestió de les arts i un laboratori polivalent. Segons ha explicat el regidor de Cultura, Carles Ribas, la segona planta serà la dedicada al cinema Truffaut. A la sala actual -que mentre durin les molèsties de les obres traslladarà algunes projeccions a la Mercè- se n'hi sumarà una altra de 79 places. Pel que fa a la sala gran, s'hi farà la sala de concerts i espectacles, que servirà de complement al Teatre Municipal. Finalment, a la planta baixa s'hi ubicarà una zona dedicada a exposicions.
Laura Fanals, Diari de Girona 20.03.2018 Fotos. Aniol Resclosa

dimarts, 13 de març del 2018

Girona, capital de la VO

Després d’anys amb el Truffaut com a joia estel·lar de la versió original, l’Albéniz Plaça se suma a l’oferta de la capital girona i en programa a les tres sales.

Des que el cinema es va projectar per primera vegada en una pantalla, la seva història és de contínua reinvenció. La televisió, el vídeo, internet (i la pirateria, sobretot), les plataformes digitals... han alterat els hàbits de tancar-se en comunitat a la sala fosca, un poderós esdeveniment que continua reformulant-se per atraure espectadors als cines.
Després de l’absolut canvi de panorama arran de la digitalització de les sales, els cinèfils estan comprovant com, en un petit interval de temps, en aquest procés a la recerca de fórmules per fer més rica i variada l’oferta (amb la introducció de concerts d’òpera, musicals, obres de teatre i partits de futbol), la possibilitat de gaudir en versió original una pel·lícula és de les propostes que no només s’ha consolidat sinó que, en alguns casos, ha anat en augment. Fins al punt que, a ciutats com ara Girona –tradicionalment un feu d’una gran oferta cinematogràfica–, la VO s’ha implementat a la cartellera de tots els cinemes.
L’últim d’afegir-se a la festa ha estat l’Albéniz Plaça, que últimament combinava les pel·lícules en versió original i les doblades però que, des de fa unes setmanes, ha establert que a les seves tres sales s’hi pugui veure exclusivament VO (el cap de setmana, s’hi suma el cinema en català destinat al públic familiar). El seu programador, Josep Maria Pallàs, assegura que feia temps que estudiaven el moment de fer aquest pas d’apostar-hi decididament, atesa la demanda de molts espectadors. Una demanda a l’alça entre el públic cinèfil i també per la forta presència d’estrangers que viuen a la ciutat i que agraeixen poder escoltar les pel·lícules en l’idioma original. Assegura que també han recuperat un públic de mitjana edat, amb perfil de professional liberal que sap o estudia l’anglès. Pallàs remarca que, amb aquest pas, es “complementa i enforteix” l’oferta que fins ara ja hi havia a la ciutat i que, en el cas del grup Albéniz, queda més “clara i diversificada”: amb els Centre com fins ara, destinats als films doblats, i els Plaça, per a la VO.
El moment per fer-ho indica que també hi ha influït, ara que els films nominats i premiats omplen la graella: La forma del agua, Ladybird, Tres anuncios en las afueras. L’únic fracàs ha estat la projecció de 50 sombras de Grey que, com confessa, “ha resultat un desastre, però que ajuda per perfilar millor la programació destinada a aquest públic”, afegeix.
La “normalització”
Aquesta iniciativa, que incrementa com mai l’oferta en versió original a la ciutat, ha estat molt ben rebuda pel president de l’Associació de Crítics de Cinema de Girona, Guillem Terribas, “perquè normalitza una situació que sempre ha estat la volguda”. Aquest tipus d’iniciatives, diu, “són indispensable per educar els espectadors en la versió original, però cal correspondre amb una àmplia i com més variada oferta millor”. Una tasca que, en cap cas, altera la funció que des de fa temps porta a terme el Cinema Truffaut, que gestiona el col·lectiu, perquè, com remarca Terribas, “que els cinemes apostin per la VO” els alegra molt i fins i tot els “allibera per continuar apostant” per la seva “línia de cinema més compromès, menys comercial i que, d’altra forma, no arribaria a la cartellera”. Sense anar més lluny, La vida lliure, de Marc Recha, que es programa aquests dies.
Així, mirant la cartellera, els espectadors gironins disposen, més que mai, de la més àmplia oferta en versió original. Sense anar més lluny, aquesta setmana, els Ocine programen les habituals dues sessions fixes: dimarts, Ladybird (20.30 h) i dijous, A wrinkle in time (20.30 h). I com declara el seu gerent, Pau Garriga, tenen un públic “fidel”. De fet, ja fa vuit anys que va començar aquesta aventura i en fa tres des que la programació la porta l’empresa mateixa. Una aposta per l’idioma original que els Odeon de Salt fa temps que també introdueixen regularment en la seva oferta. I és que mai no s’havien sentit tantes veus originals a Girona.
 Els Albéniz continuen resistint la pressió i els impostos
L’Albéniz Plaça, juntament amb l’Albéniz Centre, són els únics cinemes que resisteixen la transformació que ha patit el sector de l’exhibició cinematogràfica, que ha allunyat dels centres urbans els complexos cinematogràfics. Amb l’excepció de Barcelona, a la resta de capitals de comarca de Catalunya no queden gairebé cines al centre, on tradicionalment n’hi ha hagut d’històrics. Les causes: la pressió immobiliària que continua causant estralls, la manca de pàrquing gratuït i el fet que, per estar situats en una zona residencial, els Impostos són més cars. Josep Maria Pallàs, precisament, es queixa d’això, que per culpa d’una normativa municipal que no s’ha ajustat a la realitat es pregunta: “Per què programant el mateix que altres cines la nostra cartellera paga un peatge molt més car? Resulta inadmissible i per això s’haurien de flexibilitzar aquest tipus d’impostos abans no sigui massa tard i després els polítics es posin les mans al cap lamentant-se.” L’últim cas proper, els Arinco de Palamós. I a Girona, no cal anar tan lluny per recordar amb enyorança els
Gran Via, el Coliseu, el Modern, l’Ultònia i els Catalunya.
Jordi Camps Linnell, publicat en el PuntAvui  11.03.2018

diumenge, 11 de març del 2018

Mor el gironí Jaume Genover, recopilador d'un gran arxiu del cinema a l'Estat espanyol

Va firmar articles i crítiques a les revistes «Fotogramas» i «Dirigido por», i va escriure llibres sobre el setè art.

La matinada de dijous va morir el gironí Jaume Genover, crític i expert en cinema que es va donar a conèixer per les seves col·laboracions a revistes especialitzades com Fotogramas i Dirigido por, i que va recopilar un dels grans arxius del cinema a l'Estat espanyol.
El funeral per Genover tindrà lloc avui a les 17 hores al tanatori de Girona. Un dels seus germans, Pim Genover, va explicar ahir al Diari de Girona que la seva tasca «enciclopedista» de recopilació documental sobre el cinema va merèixer un reconeixement unànime del sector per la seva «rigorositat».
«Gràcies a la feina de formigueta de Jaume Genover, que no es cansava de contrastar totes les dades, es van poder corregir nombrosos errors», assegura el germà.
Jaume Genover va firmar l'any 1996, conjuntament amb Carlos Aguilar, el llibre publicat per Alianza Editorial Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografias de intèrpretes españoles.
Genover va començar estudis de Dret i de Filosofia i Lletres, que compaginava amb una feina amb el treball a la Col·lecció Cinematogràfica Catalana, de Miquel Porter i Moix, camí que finalment va resultar el principal a la seva vida.
Nascut l'any 1950, Genover va viure a Barcelona, es va casar i va viure a Salt, i es va separar i finalment va establir la residència a s'Agaró.
El llibreter i expert en cinema Guillem Terribas ha explicat que el passat 22 de gener, Jaume Genover va assistir a la presentació a la Llibreria 22 de Girona del darrer llibre del seu amic Narcís Comadira, moment al qual correspon la foto aquí reproduïda.
La família conserva l'arxiu manual de fitxes del cinema que va elaborar Jaume Genover. La intenció que un expert estudiï si té valor per preservar-lo.
Daniel Bonaventura, publicat en El Diari de Girona
Jaume Genover era un solitari i amic dels seus amics. D'entrada semblaria una contradicció, però a ell,  ja li agradava donar aquesta imatge contradictoria. Es el primer crític de cinema que vaig conèixer (i he admirat) , que vivia i treballava en revistes especialitzades de cinema. Sobretot a Fotogramas. 
Era murri i cap vaig i molt irònic. Sempre es feia el dur. Despreciaba i estimava amb bogeria el cinema. En sabia molt, molt. Era un arxiu vivent. No es podia fer cap enciclopedia o història del cinema sense la seva col·laboració. Tenia un arxiu de cinema molt complert  que anava renovant i posant-lo al dia continuament. També un arxiu fotogràfic extraordinari. 
Ell ho negava, però veia molt de cinema i estava al dia. També llegia. llegia molt. 
Venia a la 22 molt de tard en tard. Quan necessitava lectura. Com a bon lector, comprava llibres de butxaca. També venia quan alguns dels seus amics presentaven llibres: Marcos Ordoñez o Narcís Comadira.
La darrera vegada que el vaig veure, saludar, parlar i sopar, va ser el dia 22 de gener a la 22, durant la presentació del darrer llibre de poemes de Narcís Comadira "Manera Negra". La foto que il·lustra aquesta notícia està extreta d'una filmació d'aquest dia. 
Estava bé, dintre de lo que per ell era estar bé.   Estaba preparat per marxar d'aquest mon. Me fa que no li ha fet cap recança. Ja havia viscut tot el cinema que havia de viure.
Guillem Terribas.
* Enviat un "wapsap" a Jaume Figueras notificant-li la mort de Jaume Genover, en Figueras m'ha contestat: "Molt trist! Ens coneixiem de fa mil anys a Fotogramas i sempre era molt seriós..."
i la Elisenda Nadal, ex-directora de Fotogramas, em contesta: "El teu wapsap m'ha deixat molt, molt trista. Era una persona maquíssima.