dijous, 26 de maig de 2016

Literatura frec a frec

Hotel Casa Anamaria
És un vertader plaer escoltar en boca de grans vendes del passat Sant Jordi, com Víctor Amela, Rafel Nadal, Martí Gironell i Núria Prades, els detalls sobre el procés de creació literària passat pel sedàs personal de cadascú. Els va reunir l'hotel Casa Anamaria d'Ollers (Fontcoberta) i van ser moderats per l'activista cultural i llibreter de referència Guillem Terribas. Els assistents van poder conèixer detalls com la vinculació familiar d'Amela amb Forcall, la documentada existència de Tomàs de Penarrocha, el Groc, amb una filla coetània del seu besavi, protagonistes de La filla del capità groc, que ell ha imaginat enamorats i amb un rerefons històric i familiar amb molt de pes. També, que l'espoliació de les pintures murals de Santa Maria del Mur, al Pallars Jussà, va ser la guspira que va motivar l'Strappo de Martí Gironell, en què novel·la aspectes reals, com la carta que un mestre de l'escola del poble va fer arribar a Puig i Cadafalch i a Folch i Torras, per denunciar aquesta agressió a l'art romànic del país. Al capdavall, és una gran reivindicació del passat històric i patrimonial i una reflexió sobre les conseqüències de la cobdícia.
Gironell, Amela, Nadal, Pradas i Terribas. 
Un monument a la plaça de Locorotondo (Itàlia) recorda, com en tants altres pobles europeus, els morts de la Primera Guerra Mundial. El fet que 21 duguessin el cognom Palmisano i que a la làpida d'un altre monument, aquest cop pels morts a la Segona Guerra Mundial, hi hagués una vintena de Convertini, va dur Rafel Nadal a escriure La maledicció dels Palmisano, que és una gran reflexió sobre el destí. I, finalment, la curiositat natural de Núria Prades –ella mateixa es va qualificar com la menys mediàtica, cosa que va generar un debat sobre si és una sort o un problema tenir aquesta etiqueta– pels paisatges que pot novel·lar, la va dur a escriure Somnis a mida, sobre les quatre generacions dels Magatzems Santa Eulàlia de Barcelona, on, curiosament, havia treballat el pare d'Amela.
Notícia en el Diari de Girona
I tornant a la creació. On hi ha tant de talent reunit flueixen les idees. I, per idees, la de Nada,l i tot plegat fruit de la reflexió sobre el paper de la literatura femenina. L'escriptor va qualificar de clau el paper de la intuïció femenina en els nivells de formació de les classes populars catalanes. La devoció per l'educació que ha transformat el país, segons ell, és matèria que cal homenatjar i plasmar en una novel·la. Una de les seves pròximes creacions?
Text i foto de Jordi Casas, publicat en el Punt-Avui.

diumenge, 8 de maig de 2016

EL MUNDO SIGUE de Fernando Fernán Gómez

El mundo sigue (1958)

Director: Fernando Fernán Gómez.

Intèrprets: Lina Canalejas,
Fernando Fernán Gómez,
Gemma Cuervo.

CADA DIA UN DIA MÉS, NO HI PODEM PAS FER-HI RES.
Els que seguim de tant en tant el programa de la 2 de televisió espanyola sobre el Cinema Espanyol,  haurem pogut comprovar com el gran actor, director, escriptor i tertulià Fernando Fernán Gómez, era un actor (i també director) tot terreny. Tant  podia interpretar un clàssic, una comèdia, un drama, una pel·lícula per oblidar o una d'aquelles que et marquen per vida.
La pel·lícula que avui recuperem com un clàssic de sempre, en el Truffaut,  és d'aquelles que et marquen, que no oblides i que contínuament et retorna. Es art i creació en estat pur.
El mundo sigue, apart de la direcció i la interpretació, el guió també es de Fernán Gómez, basat en la novel·la de Juan Antonio Zunzunegui. Per tant es una pel·lícula en la que Fernán Gómez hi posa tot el seu interès i tota la seva càrrega crítica, que va comportar que la pel·lícula fos maleïda i mal vista en seu moment.
Afortunadament ara s'ha pogut recuperar amb una còpia digitalitzada impecable i, per tant, hem pogut comprovar que  es una pel·lícula rodona, meditada i valenta. Una pel·lícula que s'avança en el temps i que de segur va sorprendre a la censura d'aquells temps, que sobre el paper no van veure la crítica social i la força sexual que contenia la història que explicava Fernán Gómez en aquest melodrama.
Ambientada en el barri de Madrileny de Maravillas, a mitjans dels anys seixanta, una família on el pare es un Guardia municipal, que viu amb la seva dona, una filla (que no porta una vida ordenada) i  un fill que va estudiar per capellà i encara conserva una tendència malaltissa entre el bé i el mal, el pecat i el infern.  Una altra filla està casada i malviu amb un desgraciat que fa de cambrer, que li agrada el futbol, que fa quinieles i que de tant en tant desapareix. Quan això passa, la filla desesperada torna a la casa dels pares i allà hi ha un molt mal viure amb la germana, degut a  que s'odien mútuament.
Tot plegat misèria i companyia. Fernán Gómez utilitza el neorealisme per explicar aquesta crua història, a les acaballes de postguerra, amb uns personatges molt comuns en aquella època.
Hi ha una molt bona direcció d'actors, sobretot les dues actrius, que interpreten les dues germanes. Per una banda Lina Canalejas, (en plena joventut) que interpreta a la dona que està mal casada i una no menys jove Gemma Cuervo, que interpreta a la germana que la vida li va bé. 
Fernán Gómez, es reserva el paper secundari, del marit, una poca pena i miserable. Un petit paper que Fernán Gómez el broda i sorprèn a l'espectador, degut a que utilitza un registre poc habitual amb ell.
En definitiva, una molt recomanable pel·lícula que tanca la segona edició del cicle Clàssics de mes, que tornarà a partir del mes de setembre amb noves i interessants propostes.


Guillem Terribas/ Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona. Full de Sala. Cinema Truffaut. 19.04.2016 

dimarts, 3 de maig de 2016

Lolita Bosch, parla del llibre...

Lolita Bosch, el dijous dia 15 de novembre 2007 anuncia la sortida i dona la seva opinió del llibre "Demà serà un altre dia" en el programa del Canal 33 "L'hora del lector".

video