dimarts, 18 de febrer de 2020

Adeu a La Penyora

Jordi Grau
Quan passen aquestes coses t’adones que t’has fet gran i que allò que sempre havies conegut i ara desapareix s’emporta una part de la teva vida. La Penyora ha tancat. El restaurant inclassificable de l’antic “carrer dels torrats” ha tancat portes sense avisar ningú però deixant-nos orfes de l’acolliment que senties quan traspassaves el llindar de la seva porta.
He escrit que és (era) un restaurant inclassificable perquè no té comparació i per això penses que sense en Lluís i la Consol podria continuar havent-hi un restaurant en aquell local, però ja no seria el restaurant que hem conegut i estimat i que ha omplert moltes estones de la nostra vida en els darrers quaranta anys. Vaig conèixer en Lluís Llamas a Ràdio Girona al final de la dècada dels setanta. Ell, després d’haver voltat món però sense arribar a la trentena, va ser contractat i enviat pels propietaris de Radio España de Barcelona per dinamitzar Ràdio Girona, emissora que era propietat de la marca barcelonina en mans de Ramón de Rato –pare de Rodrigo Rato, ara a la presó– i Rodríguez San Pedro, aquells banquers a qui Franco va fer empresonar. Poca cosa va aconseguir dinamitzar en Lluís a l’emissora perquè va ser rebut com un espia que venia a canviar-ho tot, com segurament tocava. Però ens vam fer amics i vam parlar molt. Es va enamorar de Girona i poc després va tornar amb la Consol Ribas a la ciutat on, després d’un intent de negoci de bugaderia, van obrir La Penyora. Encara recordo les patates amb crema d’anxoves dels primers temps. Una cuina d’autor, mai tan ben dit, d’exploració, d’experimentació, però sempre de primer nivell gastronòmic.
La Consol i en Lluís a l'entrada de la Penyora.


Amb un personal divertit i sorprenent. Cada dinar o sopar era per si mateix una experiència: per en Lluís i la Consol, pel que cuinaven, pel personal que hi podies trobar, per tot... Amb en Lluís conversar és un plaer. A La Penyora o al mercat del Lleó, on el trobaves cada dia cap al migdia, recollint els encàrrecs, perquè sempre ha fet cuina de mercat, creativa, però amb productes que es poden reconèixer. En Lluís ha fet setanta anys i diu prou. De la cuina.
Pepe Sales 2019. Tot de voluntaris per una moguda made in Conso&Lluís.
Però ara ell i la Consol tindran més temps, des del Pont Major, per parir idees i continuar amb el festival d’art independent Pepe Sales, també imprescindible, també inclassificable. Trobarem a faltar La Penyora; continuarem disfrutant d’en Lluís i la Consol.
Jordi Grau, el PuntAvui 16.02.2020


GRÀCIES PARELLA
* No sé quan vaig conèixer a la parella Consol&Lluís, el que si sé es que d'una manera o altra sempre han estat present en els darrers 40 anys de la meva vida en diversos esdeveniments, tant personals com compartits, sigui a través de sopars amb amics, celebrant un aniversària, la fi d'una presentació de llibre o pel·lícula. La festa del meu 50 aniversari. Diversos sopars després del premi Casero. També en sopars tertúlies que durant alguns anys van organitzar aquesta distreta parella. Sopars que consistien en convidar a un personatge a que durant el sopar parles de teatre, de viatges, de pintura, de llibres o de cinema i els altres comensals havien pagat per assistir a la tertúlia i sopar. A mi em van convidar a parlar de cinema. Va ser una magnifica vetllada. 

La Consol i en Lluís, son generosos, divertits, optimistes, exagerats, organitzadors, punyeteros. Tenen una capacitat de convicció, de creació i de convèncer admirables.
A la Penyore hi hem fet i ha passat de tot. Això ningú ens ho treurà.
Mai oblidaré una memorable nit sopant a la Penyora amb el gran actor francés Jean-Louis Trintignant i el també actor (gran amic) català i si voleu també francés, Sergi Lopez.  
Per tant sempre ens quedarà la Penyora i la Consol i en Lluís tenen marxa per estona. Ja ens podem agafar perquè ara seran imparables.
Moltes gràcies parella i com sempre a la vostra disposició.
Guillem Terribas 
en Lluís i la Consol a la Penyora. Foto: Xavi Castillón.

Restaurant obert en la memòria
Una nit vam passar amb uns amics per davant del restaurant La Penyora (al carrer Nou del Teatre, de Girona, també anomenat extraoficialment el carrer dels Torrats en una època en què s’hi concentrava la vida nocturna de la ciutat) i vam trobar-lo tancat. Ens va estranyar perquè no era el dia habitual de descans (el dimarts) i no hi havia cap cartell que anunciés un període de vacances. Poc després, de fet aquella mateixa nit, ens vam assabentar que en Lluís (Lamas) i la Consol (Ribas) havien tancat el restaurant. Tal cosa ens va estranyar molt més, tot i que, fent comptes sobre l’edat dels propietaris, vam adonar-nos clarament que podien jubilar-se. Tanmateix, ens semblava que no ho havien de fer mai, que La Penyora no es tancaria mai, que en Lluís i la Consol, incombustibles, sempre hi serien per acollir-nos, que ell continuaria fent a la cuina i que ella ens vindria a demanar què volíem menjar. A qui ens ho va dir, li vam fer una petició sabent de la seva confiança amb la parella: que els preguntés si podien preparar-nos “l’últim sopar”. 
Continua  https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1754684-restaurant-obert-en-la-memoria.html
IMMA MERINO publicat en el Punt Avui 10.03.2020



 LA PENYORA
Fa pocs dies em va arribar a les mans la Guia d’establiments emblemàtics i singulars, una iniciativa de l’Ajuntament de Girona a traves de l’Àrea de Promoció econòmica, Desenvolupament local, Turisme i ocupació. El mèrit de la publicació que ara arriba en paper però que és accessible en format digital és que aplega, posa junts, un conjunt d’establiments singulars del comerç de la ciutat; les tipologies d’establiments que es presenten acrediten la diversitat i la qualitat de l’oferta a la ciutat i se’n destaca l’antiguitat emblemàtica (més de 50 i més de cent anys) i la singularitat. És evident que en un repàs a fons sabríem trobar algunes absències notables i poc justificades però he d’insistir que el que és important és els que hi són no pas els que per una raó o altra no hi són.Continua  https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=1430932478799843024#editor/target=post;postID=1654030341510688952;onPublishedMenu=allposts;onClosedMenu=allposts;postNum=2;src=postname
JOAQUIM NADAL, publicat en el Diari de Girona 06.03.2020 i extret del blog de Quim Nadal.