dijous, 27 d’abril de 2017

SANT JORDI 2017 A LA 22


iMATGES realitzades i muntades per Sandra Ojosnegros, sobre el Sant Jordi 2017 a la 22. El dia 22 autors signant a la Llibreria 22, entre ells Miquel Fañanas, Sílvia Soler, Xavier Bosch, Rafel Nadal, Pilar Rahola, Màrius Serra, Joan Lluís-Lluís, Gabi Martinez, Lluís Gavalda, Elisenda Roca, David Cirici, Xavier Theros, Gemma Ruiz, Xavier Sala, Ramon Solsona, Natza Farré,, Marc Pastor, Carla Zaplana, Mònica Usart, Jofre Martell, Oscar Andreu, Teresa Muñoz... També hi han imatges de la parada de la 22 a la rambla el dia 23, Sant Jordi.

divendres, 21 d’abril de 2017

Una imitació que alegra la vida

IMITACIÓN A LA VIDA
Imitation of Life Estats Units, 1959 )
Direcció:Douglas Sirk.
Intèrprets: Lana Turner, John Gavin,
Susan Kohner, Sandra Dee.
 Durada: 124 min.
Gènere: Drama.
 Idioma: Anglès.
Data d'estrena: 20/04/2017.
Còpia en 35mm.

A «Alegra’m la vida», el llibre amb el qual Guillem Terribas festeja el cinema evocant moments estel·lars de la seva vida cinèfila i explicant l’experiència de veure unes quantes pel·lícules amb la seva neta Martina, pot llegir-se: «Creadors, guionistes, muntadors, fotògrafs, compositors i actors europeus són en bona part responsables de l’entusiasme que molts sentim pel cinema americà. Directors com Douglas Sirk, Billy Wilder, Charles Chaplin, Alfred Hitchcock, Fritz Lang, Jacques Tourneur.... en són una bona mostra». En aquest seu llibre, fet a imatge i semblança seva i, per tant, apassionat, sincer i definitivament alegre tot evitant la nostàlgia mentre convida cada lector a recordar la iniciació en el cinema i a renovar-li l’amor, Terribas no fa referència concreta a cap pel·lícula de Sirk, alemany nascut a Hamburg l’any 1897 que s’anomenava realment Claus Detlef Sierck i va abandonar el seu país durant el nazisme; però el director de tants de melodrames sublims, com ara «Magnificient Obsession» i «All That Heaven Allows», enceta la seva llista de cineastes europeus que li han fet estimar el cinema de Hollywood. No vol dir que sigui el primer de les seves preferències, però devia ser el primer que li va venir al cap. I això no deu ser per res. A més, ens consta que li resulta impossible veure el final d’«Imitation of life» sense plorar. No és l’únic perquè, de fet, gairebé és impossible no emocionar-se en «assistir» al funeral cantat per Mahalia Jackson i en la qual una jove plora la mare de la qual ha renegat perquè, tenint la pell força clara, vol aparentar que no és negra. El cas és que, per festejar l’amor al cinema i celebrar «Alegra’m la vida», el cinema Truffaut projecta com a «clàssic del mes» l'última pel·lícula dirigida per Douglas Sirk, culminació d’un art melodramàtic amb el qual va explorar la complexitat humana (amb la tendència dels individus a la insatisfacció i la infelicitat) i va esbossar una crítica del racisme, el classisme i la hipocresia de la societat nord-americana dels anys 50.
Realitzada l’any 1958 per a l’Universal, la pel·lícula està protagonitzada per Lana Turner, que hi encarna l’actriu Lora Meredith, però el personatge possiblement més interessant és aquesta jove que, per evitar la discriminació que pateixen els negres, aparenta ser blanca. Interpretada per Sarah Jane Johnson, Susan Kohner és filla d’una dona (Juanita Moore) que, després de conèixer-se a la platja de Coney Island junt amb les seves filles respectives, es converteix en la criada de Lora, que aleshores és una vídua jove amb aspiracions com actriu. Aquesta última triomfarà al teatre, però sempre tindrà una certa insatisfacció mentre la seva filla (Susan Dee) considera que no li fa prou atenció i no s’acaba de comprometre en la seva relació amorosa amb un fotògraf (John Gavin). De fet, sobretot en el cas de Lora i Susan, els personatges desitgen una altra vida i d’alguna manera fan una imitació: Imiten una altra identitat, imiten la vida, viuen més una ficció que una realitat. No és per res que tant una com l’altra es dediquin al món de l’espectacle, sigui el teatre o, en el cas de Susan, les varietats: representacions, il·lusions, imitacions. Douglas Sirk també era conscient que el cinema és una imitació a la vida, però va convertir-lo en un mirall que, més enllà dels arguments i de l’època dels seus films, continua reflectint-nos en les nostres desigs, insatisfaccions, imitacions a la vida. Mestre absolut de la posada en escena, el cineasta va utilitzar els miralls amb una intenció profunda que, a propòsit d’«Imitation of life», va apuntar en una llarga entrevista de John Halliday: «Hi ha una expressió meravellosa en anglès: through a glass darkly (veure de manera confusa a través d’un mirall). Tot, fins i tot la vida, està inevitablement allunyat de tu. No pots arribar al real, ni tocar-lo. Només veus reflexos. Si tractes d’agafar-te a la
felicitat, els teus desigs només troben el cristall. No hi ha esperança».
Imma Merino, Guillem Terribas i Àngel Quintana
Douglas Sirk tenia, certament, una visió pessimista que fa que, subvertint les convencions de Hollywood, els «finals feliços» dels seus films sempre suggereixen una certa infelicitat, una mancança. Tot i el final catàrtic d’«Imitation of life», podem sospitar que els personatges tornarien a caure en els propis paranys. Tanmateix, quan el cinema és extraordinari, sempre «alegra la vida». O no, Guillem?
Imma Merino / Full de Sala Cinema Truffaut 20.04.2017

dijous, 20 d’abril de 2017

Promoció Sant Jordi 2017 / LLIBRERIA 22


Imatges d'autors i llibres, que seran noticía i que passaran per la Llibreria 22 de Girona, durant la campanya de Sant Jordi 2017. Tres dies d'abril: Divendres 21, dissabte 22 i diumenge 23.

dimarts, 18 d’abril de 2017

El llibreter Guillem Terribas i l'artista Lluís Roura, premiats amb la Creu de Sant Jordi

La Fundació Ramon Noguera, els Amics de la Cultura de Sant Martí de Llémena i l'Il·lustre Col·legi d´Advocats de Figueres també han estat guardonats.

El Govern ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi a 29 personalitats i 23 entitats que s´han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.
El llibreter Guillem Terribas i l'artista Lluís Roura, premiats amb la Creu de Sant Jordi
La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica.
Les 29 personalitats que rebran la distinció en l´edició d´enguany són:
Fina Birulés i Bertran
Filòsofa i docent. Per la seva intensa tasca de traducció, estudi i divulgació de la producció filosòfica femenina, i particularment de l´obra de Hannah Arendt. Autora de nombrosos assaigs, ha analitzat també qüestions de subjectivitat política i ha fet remarcables aportacions a la teoria feminista.
Ramon Boixadós i Malé
Enginyer industrial i directiu d´empreses. Per la seva destacada trajectòria en l´àmbit empresarial, en el qual ha ocupat càrrecs de primera fila, i per la contribució al projecte olímpic de Barcelona havent exercit la coordinació de les obres necessàries per al desenvolupament dels jocs. També ha tingut una notable activitat en matèria cultural, a través de la presidència de la Fundació Gala-Salvador Dalí.
Francesc Burrull i Ill
Músic. Per la seva contribució a la música catalana, concretada en la tasca efectuada com a compositor, intèrpret i arranjador. Ha creat diversos conjunts i ha format part de distints grups. Ha mantingut una estreta col·laboració amb moltes de les figures més importants de la cançó catalana, havent excel·lit igualment com a músic de jazz.
Eusebi Casanelles Rahola
Museòleg. Per la seva concepció innovadora del projecte museogràfic, traduïda en la creació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, que va dirigir entre el 1982 i el 2013, i en la constitució de la xarxa de museus associats, distribuïts arreu del país. El seu impuls i el seu mestratge han estat decisius per a la incorporació dels béns industrials al patrimoni cultural.
Montserrat Catalan i Benavent
Secretària del president Tarradellas i directora de l´Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià. Per la seva tasca de preservació de la memòria del president Tarradellas, del qual en va ser col·laboradora directa. Aquesta tasca ha tingut la seva expressió més clara en la gestió del llegat documental de l´arxiu presidencial, dipositat al monestir de Poblet, del qual en va ser directora des del 1988 fins la seva recent jubilació.
Rosa Clarà i Pallarès
Modista i empresària del sector de la moda. Per la seva destacada participació en el món de la moda femenina a partir de la seva empresa, fundada el 1995, que ha adquirit presència internacional i un sòlid prestigi per les seves creacions. Ha contribuït a la projecció exterior de Barcelona i de Catalunya a través de la participació en salons i certàmens i de la comercialització dels seus dissenys arreu del món.
Miquel Crusafont i Sabater
Numismàtic i historiador. Per la seva obra d´estudi i difusió de les monedes i la seva circulació en els territoris de l´antiga Corona catalanoaragonesa, traduïda en més d´una vintena de llibres i en centenars d´articles sobre la matèria. Com a especialista ha aconseguit ocupar un lloc de privilegi en el panorama internacional dels estudiosos de la numismàtica.
Josep Cuní i Llaudet
Periodista. En reconeixement dels seus mèrits com a comunicador. Professional de prestigi, compta amb una extensa trajectòria en els mitjans audiovisuals, desenvolupada principalment en llengua catalana, que ha estat reconeguda amb nombroses distincions. Va tenir un paper remarcable en el procés de creació i consolidació de la radiotelevisió pública de Catalunya.
Romà Cuyàs Sol
Dirigent esportiu i promotor cultural. Pel seu paper rellevant en els àmbits de la cultura i l´esport, havent-se distingit com a editor i com a dirigent federatiu. Exercí com a comissari del Projecte Olímpic Barcelona 92 i com a membre del Comitè Executiu del COOB 92, i també va desplegar una intensa activitat al front de l´aleshores denominada Direcció General de Promoció Cultural, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Rosa Fabregat i Armengol
Farmacèutica i escriptora. Pel conjunt de la seva trajectòria intel·lectual. És autora d´una obra literària singular, desplegada en diversos gèneres i caracteritzada per la contemplació de la naturalesa i per la sensibilitat social, reivindicant el paper de la dona i defensant els més desafavorits. Com a narradora ha explorat distintes tècniques expressives i com a poetessa ha destacat per la perfecció formal del llenguatge.
Montserrat Freixer i Puntí
Activista contra el càncer. Per l´extensa tasca desenvolupada en la lluita contra aquesta malaltia. Presidenta d´Osona Contra el Càncer, una entitat que aplega més de 2.500 associats i que mobilitza prop d´un miler de voluntaris i voluntàries a través de les 45 delegacions locals que té a la comarca.
Teresa Gimpera i Flaquer
Model i actriu. Per la seva carrera professional, iniciada als anys seixanta com a model publicitària i continuada com actriu cinematogràfica, havent participat en més de vuitanta pel·lícules a les ordres dels més acreditats directors catalans, espanyols i europeus. La seva és una figura central en la cinematografia catalana.
Víctor Grífols i Roura
Empresari. Per la seva singladura al front d´una empresa familiar que al llarg dels darrers anys ha viscut un accelerat procés d'internacionalització i creixement, fins a arribar a ser un referent en el camp dels productes plasmàtics, en tant que ha esdevingut una de les principals productores mundials del sector dels hemoderivats.
Anna Hospital Ribas
Metgessa. Per les seves importants realitzacions en la medicina forense, i particularment en el camp de l'odontologia forense, en el qual és una referència. Ha estat enviada en missió especial en casos de grans catàstrofes per ajudar a identificar víctimes, tasca que ha dut a terme combinant el rigor tècnic amb la qualitat humana.
Joan Martí Castell
Filòleg. Per la seva tasca acadèmica en els terrenys de la dialectologia, la història social de la llengua, la sociolingüística i la lexicografia. Primer rector de la Universitat Rovira i Virgili, ha ocupat distints càrrecs de responsabilitat en institucions científiques, incloent la Secció Filològica de l´Institut d´Estudis Catalans i l´Institut Interuniversitari Joan Lluís Vives, dels quals en fou president.
Gemma Mengual Civil
Esportista. Per la seva dilatada trajectòria en la natació sincronitzada, esport que ha aconseguit popularitzar entre el gran públic. Extensament llorejada, al seu palmarès s´hi poden destacar 17 medalles d´or, 18 de plata i 12 de bronze, entre campionats del món, europeus i Jocs Olímpics. Ha participat en quatre olimpíades.
Jaume Miranda i Canals
Cartògraf. Per la seva contribució a la ciència geogràfica i a la millora del coneixement del territori i del medi. Responsable de la posada en marxa de l´Institut Cartogràfic de Catalunya, avui Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Des de la direcció d´aquesta institució, la convertí en referència a nivell internacional, tot continuant la tasca iniciada en aquesta matèria per la Mancomunitat de Catalunya i la Generalitat republicana.
Joaquim Molins i Amat
Polític. Pels seus serveis al país, acreditats mitjançant la participació en la vida política catalana durant vint-i-cinc anys, així com també a través de la seva contribució en l´àmbit econòmic, com a empresari. També ha destacat per les seves inquietuds culturals, havent exercit la presidència del Patronat del Gran Teatre del Liceu.
Jaume Padrós Selma
Metge. Per la seva trajectòria, que combina la medicina i la preocupació per les qüestions socials. President actual del Col·legi de Metges de Barcelona, va ser cofundador del primer banc d´aliments de l´Estat espanyol i impulsor del Programa de Renda Mínima d´Inserció (PIRMI). Ha promogut programes sobre la salut dels professionals sanitaris des de la Fundació Galatea i la European Association for Physician Health (EAPH).
Josep Maria Pou i Serra
Actor i director. Per una llarga carrera artística, desenvolupada al teatre, al cinema i a la televisió. Ha treballat com actor i director, havent protagonitzat un gran nombre de muntatges teatrals. També ha exercit com a director escènic i com a director artístic de diversos teatres, havent intervingut en distintes sèries televisives. La seva trajectòria ha estat distingida amb premis i reconeixements en totes les facetes de la seva activitat.
Borja de Riquer i Permanyer
Historiador. Per la rellevància dels seus estudis sobre el catalanisme polític i el franquisme, concretats en un seguit de treballs de referència per al coneixement i l´anàlisi de la nostra història recent. Ha participat com a expert en la comissió que va assessorar la Generalitat per aconseguir el retorn de la documentació de la Generalitat republicana i d´entitats i particulars catalans que es trobava a l'Arxiu de la Guerra Civil Espanyola de Salamanca.
Lluís Roura Juanola
Artista plàstic. Pel conjunt de la seva obra en la qual, com a pintor, escultor i il·lustrador de llibres, ha sabut captar la bellesa de la natura i del paisatge de les comarques gironines, i especialment de la de l'Empordà. Des del 1970 exposa els seus treballs dins i fora de Catalunya, i ha obtingut nombrosos reconeixements.
Josep Ildefons Suñol Soler
Empresari i col·leccionista d´art. Pel seu destacat paper filantròpic i la seva remarcable contribució a la millora social a través de les dues fundacions que impulsa: la Fundació Glòria Soler, que dóna suport a projectes en l´àmbit de la salut, de manera molt destacada pel que fa a les cures pal·liatives pediàtriques i la lluita contra la sida i la leucèmia, i la Fundació Suñol, centrada en la promoció i difusió de l´art contemporani.
Guillem Terribas i Roca
Llibreter i promotor cultural. Pel seu incansable activisme cultural, que l´ha dut a participar en un ampli repertori d´iniciatives en aquest àmbit. Va ser fundador de la Llibreria 22, de Girona, que dirigí entre el 1978 i el 2015, convertint-la en un establiment de referència, obert a tota mena de tendències i amb una decidida voluntat de promoció i difusió de la cultura catalana. Així mateix, també ha destacat com a crític cinematogràfic i com a col·laborador en distints mitjans de comunicació.
Miquel Valls Maseda
Empresari. Per la seva important participació en les institucions empresarials del país, que ha contribuït a reforçar i potenciar, posant-les al servei del desenvolupament econòmic i de la projecció exterior de Catalunya. Des de la presidència de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona ha impulsat la millora de la competitivitat de les empreses catalanes i la seva adaptació a l´obertura dels mercats internacionals.Diari de Girona 11/04/2017

Més informació:
 http://www.diaridegirona.cat/comarques/2017/04/11/llibreter-guillem-terribas-lartista-lluis/840086.html
http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2017/04/12/lluis-roura-guillem-terribas-rebran/840170.html
http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1118045-el-govern-recordara-chacon-amb-la-creu-de-sant-jordi.html?cca=1
http://femgirona.cat/gironaara/guillem-terribas-creu-de-sant-jordi-2017/
http://www.vilaweb.cat/noticies/el-govern-concedira-la-creu-de-sant-jordi-a-carme-chacon-a-titol-postum/
http://www.gerio.cat/noticia/273575/guillem-terribas-i-lluis-roura-premiats-amb-la-creu-de-sant-jordi
http://web.gencat.cat/ca/actualitat/detall/Creus-de-Sant-Jordi-00005

divendres, 7 d’abril de 2017

EL BALCON DE LA MUJERES en el Cinema Truffaut

Ismach Hatani
Israel, 2016
Director: Emil Ben-Shimon
Intèrprets: Avraham Aviv Alush,
Yafit Asulin, Orna Banai, Itzik Cohen,
 Sharon Elimelech, Evelin Hagoel,
Igal Naor, Einat Saruf, Herzl Tobey,
 Haim Zanati.

Gènere: Comèdia dramàtica.
Durada: 96 min.
Idioma: Hebreu.

Les dones es revolten.
El públic català no té gaires possibilitats de veure pel·lícules realitzades a Israel. Ara en tenim  una de caire costumbrista. Una pel·lícula on hi ha una diversitat de personatges, que fan que la història sigui coral, d'una gent del barri i que té problemes amb la seva sinagoga. Es una pel·lícula que té tocs d'humor, de tendresa i una mica de denúncia. Tot molt blanc, sense ferir massa la sensibilitat de l'espectador i de la gent benpensant de Jerusalem i, sobretot, per la part que toca a la religió.
Ens trobem davant d'un film que podria donar resposta allò de "tot el que voldria saber sobre la vida i costums dels jueus i mai s'ha atrevit a preguntar-ho". De ben segur que aquesta pel·lícula "El balcon de la mujeres" dona respostes a tots els dubtes i curiositats. Ens parla de la vida familiar, de la relació entre amigues i veïnes; també de la relació dels homes i la seva vida laboral, la majoria tenen petites botigues. De les celebracions, dels menjars i, sobretot, de la seva religió. La religió es el més important en les seves vides i en les seves relacions. I serà a través del fanatisme que les dones es revelaran i reclamaran els seus drets dins el culte religiós.
La història, el film, comença amb una celebració a la sinagoga amb un bateig i al mig de l'alegria hi ha la tragèdia, doncs es desploma el balcó on tenen el seu espai les dones. Apart de les ferides i gent hospitalitzada, les dones es queden sense balcó. I aquí començaran els embolics, maldecaps, els interessos, el fanatisme i el menyspreu cap a les dones. De totes maneres després de 95 minuts, la història acabarà amb una altra celebració. I aquesta sense cap problema.
El film esta dirigit per Emil Ben-Shimon, i aquest és el seu primer llargmetratge, fins ara havia realitzat sèries de televisió. I sap dominar la història i fer creïble el seus personatges interpretat per actrius i actors molt coneguts en el seu país. Només cal recordar que ha estat número 1 de recaptació a Israel. El guió es d'una dona, de família molt religiosa, Shalomit Nehama, que es molt coneguda pels seus treballs a la televisió israeliana per guions que ha escrit en programes infantils i sèries d'animació. Nehama i el director Emil, podien haver decantat la història cap a la denuncia més agressiva i han preferit anar pel costat amable, fet que possiblement els hi ha estat favorable i d'aquí ve la bona acollida que han tingut en el seu país i a diversos festivals en que ha participat.
L'espectador sortirà de la projecció amb un somriure els llavis i sabent una mica més del dia a dia d'una comunitat jueva que viu en un popular barri de Jerusalem.
Guillem Terribas, full de sala del Cinema Truffaut 07.04.2017  

CERCAS HI TORNA.



D’entrada: El monarca de las sombras, es un llibre de lectura obligatòria.
Cercas torna a explicar-nos una història ambientada en la Guerra Civil Espanyola. Cercas torna a explicar-nos la vida d’un personatge que va lluitar en el bàndol de Franco, convençut que eren els bons. Cercas, aquesta vegada, ho fa esbrinant a les entranyes de la seva família, investigant un oncle-avi falangista de divuit anys que se’n va  a lluitar, d’alferes,  amb les tropes franquistes,  convençut que tenia la raó. Cercas va a els orígens. Va a buscar el seu passat. Investiga el perquè. Pregunta. S’informa. Ens informa. Va a el seu poble, Ibahernando, a la recerca dels orígens, a preguntar a familiars i a gent que va viure i que va conèixer a Manuel Mena, el seu oncle-avi, que els divuit anys se’n va anar a la guerra a lluitar contra el desordre.
Cercas, investiga el  perquè la seva família era de dretes i franquista. Busca una lògica que no existeix, però no ho sabrà ni ho sabrem fins que ha parlat i ha escoltat a la gent d’ Ibahernando.
Tot això i molt més, està explicat en primera persona i també a través d’un narrador. L’escriptura  de Javier Cercas és més que mai, en aquesta història,  seductora i d’una gran riquesa narradora.
El monarca de las sombras, és un viatge al passat, un viatge a els orígens familiars de l’autor, Javier Cercas, protagonista de la novel·la.
I una vegada més, Javier Cercas ens torna a explicar la mateixa pel·lícula: “El hombre que mato a Liberty Valance” (The Man Who Shot Liberty Valance de John Ford) i aquesta vegada John Wayne, es la seva mare, la Blanca Mena, l’autentica protagonista d’aquesta història crepuscular, anomenada El monarca de las sombras. Un llibre que s’ha de llegir i s’ha de pair.


Guillem Terribas. , publicat a la revista "L y más" de Librerias L. librerias independientes.
A la revista s'ha traduït al castellà el text. 

dilluns, 3 d’abril de 2017

9 mesos: Amor asolescent amb conseqüències

9 MESOS ( keeper)
Bèlgica, 2016
Director: Guillaume Senez
Intèrprets: Kacey Mottet Klein,
Galatéa Bellugi, Laetitia Dosch,
Corentin Lobet, Sam Louwyck,
Catherine Salée.

Gènere: Drama romàntic.
Durada: 95 min.
Idioma: Francès.
AMOR ADOLESCENT, AMB CONSEQüÈNCIES.
El jove director Guillaume Senez (Bèlgica, 1978) sap explicar molt bé una història en la qual, essent la seva primera pel·lícula, no és d’estranyar trobar-hi alguns apunts autobiogràfics, desdibuixats en aquests dos joves adolescents de quinze anys (ho repeteixen diverses vegades durant la projecció)  anomenats Maxime i Melanie.
La història és senzilla, tendre i agredolça. Maxime i Melanie van a l’escola. S’estimen, encara que només tenen quinze anys i no saben massa com funciona això de l’amor i, sobretot, el sexe; perquè un bon dia Melanie s’adona que està embarassada i, quan li comunica a en Maxime, tenim el primer enfrontament d’aquest idíl·lic amor adolescent.
Aquest és el punt de partida del film, molt ben interpretat per uns joves actors anomenats Galatéa Bellugi (Melanie) i Kacey Mottet Klein (Maxime), que fan molt creïble la proposta del director. Una història que té els seus moments tensos, sobretot per part dels pares dels dos adolescents −els d’en Maxime estan separats i la Melanie no té pare. Una història que té moments tendres, alguns moments de felicitat i alegria entre els dos joves. Somnis optimistes de futur i triomf: Maxime és porter d’un equip de futbol i té aspiracions d’arribar molt lluny, fer molts diners com a jugador professional i així comprar una casa amb piscina i molts cotxes, a més de moltes altres coses amb els molts i molts diners que guanyarà fent de porter amb un equip de primera divisió.
En definitiva, ens trobem amb una història actual, que passa en els nostres dies i que, a pesar de la molta informació disponible, ens demostra que els nostres adolescents encara no entenen les conseqüències d’un amor adolescent i decideixen ser pares als quinze anys. Si en situacions normals ser pares és un acte d’inconsciència, el d’aquets parella ja ho es de forma definitiva.
La gràcia del jove director amb aquesta primera pel·lícula, és que ha sabut controlar el tempo, el ritme de la història i ha fet una pel·lícula entranyable, però no bleda; una història que explica una realitat sense jutjar ni permetre que hi hagin bons i dolents.
Només hi ha un problema. I aquest problema s’ha de resoldre. I el director ha resolt molt bé la pel·lícula.
Guillem Terribas
Col·lectiu de crítics de cinema de Girona 

dissabte, 1 d’abril de 2017

Manuel Rivas entén l'escriptura com una forma d'emigració

Un altre ple, i no és pas poc mèrit una tarda tan assolellada com la d'ahir: el festival Mot continua afermant-se com un esdeveniment únic per la seva capacitat d'elevar la literatura a la categoria d'espectacle de masses, encara que sigui per escoltar com l'escriptor gallec Manuel Rivas renova el seu anecdotari sobre la infància a la Corunya o sobre la seva experiència en el cinema, que els seus lectors coneixen ja prou bé.
Manuel Rivas i Guillem Terribas. 
La primera sessió del Mot a Girona, ahir a la biblioteca Rahola, va tenir, doncs, la dolçor d'un retrobament: amb el Manuel Rivas íntim, quasi murmurant, que pot tenir tot un auditori en suspens pel titubeig amb què busca la paraula apropiada i que en acabat el deixa meravellat, perquè no només la troba, sinó que és d'una fantasia commovedora. Aquesta seva capacitat aconsegueix que semblin joguines noves imatges sobre la Corunya que fa anys que repeteix, que intensifica el seu convenciment que “l'escriptura és una emigració”, i també una cerca d'harmonia, un intent de recompondre el que està trencat, un afany de crear simetries o una forma de consol i fins i tot de guariment.
Eva Vázquez, El Punt-Avui 31.03.2017

MOT Festival de Literatura 2017


Conversa Contra l'extinció

Hi intervenen: Manuel Rivas Guillem Terribas

L'escriptor gallec Manuel Rivas (A Corunya, 1957) escriu contra l'extinció i contra l'oblit. La recuperació de la memòria és un dels eixos principals d'una obra narrativa que es val de la poesia per al tractament literari del temps, un dels seus principals temes. Des dels relats de ¿Qué me quieres amor? –amb "La lengua de las mariposas" que va servir de base a la pel·lícula de José Luis Cuerda- 

a les novel·les O lapis do carpinteiro (El lápiz del carpintero, 2001), Los libros arden mal (2006) i a El último dia de Terranova (2015), la biografia d'una llibreria, l'obra de Manuel Rivas és un al·legat contra la destrucció d'unes determinades formes de transmissió cultural i, sobretot, d'uns valors humanístics. En parlarà amb Guillem Terribas (Salt, 1951), llibreter i autor de Demà serà un altre dia: aventures d'un llibreter (2007).

Diari de Girona 

Presentació a Girona del llibre L' AVI DE LA MARTINA 24.03.2017



Festa Presentació del llibre L' AVI DE LA MARTINA de Guillem Terribas amb il·lustracions de Sandra de la Prada i editat per Cruïlla dins la col·lecció el Vaixell de Vapor, primeres lectures amb lletra lligada. Una història entrenyable de descriu la relació d'un avi amb la seva neta. La Presentació es va fer el divendres 24 de març de 2017 a la Llibreria&quiosc 22 del carrer Emili Grahit, 59 de Girona a partir de les 5 de la tarda. Al mateix temps es va inaugurar la remodalació que es va fer de l'espai dedicat a la mainada, fent-lo més atractiu, asequible i espaiós. Amb l'actuació d' Àngel Daban.Les Imatges son de la Marta Gibert i el muntatge de Guillem Terribas. 

dimecres, 29 de març de 2017

Guillem Terribas publica un conte que és un cant a la vida

‘L'avi de la Martina' és el llibre infantil amb el qual el llibreter gironí i escriptor saltenc descriu la relació afectiva entre un avi llibreter i “la dona que li canviarà la vida”, una neta tan curiosa com ell.

A Guillem Terribas (Salt, 1951) se li encenen els ulls quan parla de cinema i li brillen encara més quan ho fa de “la dona que li ha canviat la vida”, la Martina, la seva neta. Només cal llegir un fragment del seu últim llibre, Alegra'm la vida (Columna), quan reconeix per escrit el que va aconseguir amb la Martina: “Allò que no vaig saber fer amb els meus fills: mirar cinema junts. Tant en pantalla gran com a casa.” És més, a partir d'aquesta confessió, li dedica gairebé mig llibre esmentant una per una les pel·lícules que han vist junts. Vint-i-dues, per ser exactes, per no fallar amb la càbala que ha marcat bona part de la vida d'aquest polifacètic llibreter gironí, escriptor i cinèfil saltenc. “Estan dedicades a ella i a la gent de la seva quinta i una mica més, per tal que s'incorporin al món dels que estimem el cinema, que vol dir estimar les històries i la vida”, remarca.
I precisament d'això, de la vida, explicar històries, el cinema i la neta, versa el nou llibre de l'incombustible Guillem Terribas, L'avi de la Martina, que publica l'editorial Cruïlla (El Vaixell de Vapor, sèrie Blanca, 105) quan no fa ni un mes que va presentar Alegra'm la vida. Embastat en absolut secretisme mentre escrivia l'anterior –“com a pur divertimento”, diu– n'ha sorgit un relat curt que condensa la història d'un llibreter “que viu envoltat de llibres” (l'Andreu), la vida del qual canvia completament “quan neix la seva neta, la Martina, que és una nena molt curiosa i sempre té pressa per tot, li sap encomanar la passió pels llibres i per tot el que l'envolta”.
Evidentment inspirada en la seva neta, l'autor descriu una història amb la qual tothom es pot identificar, siguin els avis amb el protagonista sènior, com els nens i les nenes amb la Martina. Tot escrit amb un llenguatge apte perquè ho llegeixin nens d'entre 6 i 12 anys i amb un to per ser escoltat a qualsevol edat. Temàticament, el conte se centra en la relació avi-neta i descriu tot allò que fan junts des que neix –“a partir d'aquell moment, la seva vida va canviar: havia de fer moltíssimes coses amb la Martina!”–, en el seu cas, plegats mirant pel·lícules, anant al circ, a fer passejades per la ciutat o la protagonista anant a veure com treballa l'avi (perquè, encara que estigui jubilat, com bé sabem, hi ha avis que no paren quiets).
Això fins que la història fa un tomb, quan l'avi emmalalteix i se'n va per sempre. “Encara que els adults considerem sovint la mort un tema tabú del qual és millor no parlar, per ells és molt més normal del que ens pensem. Ni que sigui perquè la veuen lluny”, explica Terribas. El cas és que al llibre el tema apareix però està tractat de forma vitalista o, com diu l'autor: “Li faig un tomb per oferir un cant a la vida, perquè, malgrat que algun dia ens n'anirem d'aquest món, els nets recordaran tots els moments conviscuts amb ells amb alegria.”
I com que d'històries la neta en produeix per donar i per vendre, Terribas no descarta que hi hagi més contes protagonitzats per L'avi de la Martina i, és clar, la Martina. “Per ella, com qualsevol infant, saber fer lletra lligada és un fet extraordinari o anar de colònies pot esdevenir una tragèdia si no pot anar a la nit al lavabo. M'encanta!”
Presentació al Quiosc 22
El llibre es presentarà el 24 de març (17 h) a la Llibreria-Quiosc 22, que, recentment reformada, ara s'especialitza en llibre infantil i juvenil. Una xocolatada i un concert d'Àngel Daban animaran l'acte de presentació i d'inauguració de la nova etapa de l'establiment.
Jordi Camps Linnell, publicat en el Punt-Avui 14.03.2017. Foto: S. Cabarracocas

Vídeo de la presentació https://youtu.be/ritylXfaBPs

dissabte, 25 de març de 2017

Guillem Terribas debuta en narrativa infantil amb el conte «L'avi de la Martina»

La Llibreria 22 reconverteix el quiosc del carrer Emili Grahit en un espai especialitzat en literatura infantil.

Àngel Dabam i Guillem Terribas. Foto: Aniol Resclosa
De llibreter a escriptor. Guillem Terribas va presentar ahir a la Llibreria Quiosc 22 del carrer Emili Grahit de Girona el seu debut en el camp de la literatura infantil: L'avi de la Martina, una història que vol posar en valor la importància de les persones que deixen un pòsit en els nens i nenes que els marcarà de per vida. 

El llibre, de l'editorial Cruïlla (col·lecció El Vaixell de Vapor), té il·lustracions de Sandra de la Prada i s'inspira en la història pròpia de Guillem Terribas, que en la vida real és l'avi de la Martina. 

L'avi de la Martina morirà en la ficció del conte, perquè Terribas vol «reivindicar la vida de les persones que s'han mort». «Espero que no em passi encara», ironitza el fundador de la Llibreria 22 que, jubilat de les tasques de gestió de l'empresa, ha començat a escriure algun llibre, com el recentment presentat Alegra'm la vida

La presentació d'ahir es va fer en plena festa de reinauguració de la Llibreria Quiosc 22 del carrer Emili Grahit, que mantindrà la secció de llibres per a adults, però a partir d'ara dedicarà el 50% de la superfície al gènere infantil i juvenil, amb joguines i puzzles inclosos. El cantant Àngel Daban va posar ritme a una festa oberta als veïns, en la qual no va faltar la xocolatada.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 25.03.2017

La Martina apadrina el nou espai 22
Aspecta de la Llibreria&quiosc22 Foto: Joan Sabater

La presentació del primer llibre infantil del llibreter Guillem Terribas, L'avi de la Martina, va servir ahir per inaugurar el nou espai dedicat a la literatura infantil i juvenil de la Llibreria & Quiosc 22, al carrer Emili Grahit de Girona. El cantant Àngel Daban va animar la festa, durant la qual es va servir xocolata desfeta als presents.
El Punt-Avui 25.03.2017 

dijous, 23 de març de 2017

El pas del temps té l'última paraula

Amélia Nothomb amb Mita Casacuberta, en el Mot 2016.
Foto: Manel Lladó

El festival Mot de literatura d'Olot i Girona convida una quarantena d'autors a reflexionar en aquesta edició sobre ‘Escriure el passat'

Tota escriptura pot ser entesa, ben mirat, com un acte de rememoració, si fins el present d'indicatiu, un cop passat al paper, té ja alguna cosa de pretèrit perfet. Però hi ha escriptors que han fet de la indagació de temps passats una obsessió de la seva obra, o potser també un deure –amb la memòria, amb els afligits, amb les llengües mortes–, o un acte polític, per tal de reconstruir episodis foscos o oblidats de la història, o fins i tot una immersió en la ciència-ficció, perquè com podem acostar-nos si no és com marcians al·lucinats al temps de la Roma imperial, de la Revolució Francesa o de l'extermini nazi, posem per cas? Escriure el passat no és només fer novel·la històrica, tot i que aquesta n'és una de les branques més esponeroses, sinó sobretot “il·luminar allò que és perdut i retrobat”, com diu Margarida Casacuberta, professora de la Universitat de Girona i comissària del festival Mot de literatura d'Olot i Girona que s'inaugura demà.
La quarta edició d'aquesta cita literària, que ha trencat més d'un tòpic provincià sobre les “segones ciutats” en relació amb la cultura, transformarà durant dos caps de setmana la sala La Carbonera d'Olot, des de demà fins dissabte que ve, i la biblioteca Carles Rahola de Girona, des del 30 de març a l'1 d'abril, en espais de trobada entre una quarantena d'autors i els seus lectors per debatre, en un format de conversa distesa i en profunditat, a l'entorn de la representació de la Guerra Civil (Almudena Grandes i Anna M. Garcia), les relacions entre Orient i Occident (Kenizé Mourad i Emili Manzano), l'imaginari del món antic (Santiago Posteguillo, Valerio Massimo Manfredi i Jacinto Antón), la lluita contra l'extinció (Manuel Rivas i Guillem Terribas), l'exploració de les ciutats (Edward Rutherfurd i Enric Calpena) o les marques que deixa el temps (Bernardo Atxaga i Albert Sánchez Piñol).
Manuel Rivas i Guillem Terribas
Cap d'aquestes sessions no està pensada per exhaurir el tema proposat (en les anteriors convocatòries del Mot van ser l'escriptura i la seva relació amb el fantàstic, amb l'imaginari de les ciutats o amb la construcció d'identitats), sinó per eixamplar-lo projectant-lo en múltiples direccions, tantes com escriptors que s'hagin endinsat en el passat i n'hagin obtingut el relat d'una nissaga familiar, posem per cas, com Tània Juste, Gemma Ruiz i Patrícia Gabancho, que hi dedicaran una de les converses, a tres bandes en aquest cas; o que hagin escoltat el soroll del passat en l'escena teatral, com Sergi Belbel i Josep M. Mestres; o que hagin extret una teoria de la modernitat a partir dels seus cicles històrics, com Patrick Deville, que conversarà amb l'historiador i polític Ferran Mascarell; que hagin excavat en la realitat per transcendir el temps, com Francesc Serés i Ramon Solsona; que hagin aixecat ponts entre la història i la identitat, com en l'obra de Joan-Daniel Bezsonoff, Mathias Énard i Salem Zenia, escriptor algerià de llengua amazic refugiat a Olot, o que hagin pretès escriure sobre la memòria mateixa, a la manera del colombià Evelio Rosero, o sobre la particular cosmogonia de Cuba, com Leonardo Padura en diàleg amb Daniel Rodríguez.
Per intensificar la relació dels escriptors amb el seu públic, els dos dissabtes del festival hi haurà també sessió de Ver-Mot, que aquest any giraran al voltant de Ramon Llull i la guerra de 1714.
Eva Vázquez, publicat en El Punt-Avui 22.03.2017

diumenge, 12 de març de 2017

Guillem Terribas, darrer llibre, “Alegra’m la vida”

Guillem Terribas i Eduard  Cid
a Fem Girona
L’emblemàtic llibreter i presentador del programa “Garcia&Terribas” d’aquesta emissora Guillem Terribas ens descobreix la seva passió pel cinema al seu darrer llibre, “Alegra’m la vida”, a través de records, experiències i vivències. A més, ens recomana 22 pel·lícules per a tota la família que ens despertaran la il·lusió per viure, veure i estimar el cinema. Ell mateix ens ho explica.
FeM Girona 92.7 fm. la teva ràdio de proximitat.

Informació del llibre ALEGRA'M LA VIDA

Alegra’m la vida, l’emblemàtic llibreter Guillem Terribas ens descobreix a través de records, experiències i vivències la seva passió pel cinema i reivindica les paraules d’un dels més grans del cel·luloide, François Truffaut: «Quand on aime la vie, on va au cinéma!». Així, de Maruja Torres a Woody Allen, de David Trueba a Sergi López, d’Edmond Roch a Ariadna Gil, descobrirem tota una rua de personatges que l’autor ha conegut i que faran les delícies de qualsevol apassionat del setè art.
A més, hi trobareu la recomanació de vint-i-dues pel·lícules per a tota la família que us despertaran la il·lusió per viure, veure i estimar el cinema en majúscules.
«El cinema forma part de la meva vida des de sempre. En algun lloc he escrit que de petit deia que volia ser actor. Amb els anys vaig veure que no ho seria mai i que, per tant, el millor que podia fer era mirar com ho feien els altres».
«Ell ens ha encomanat el seu romanticisme, amb tota la ironia afegida i necessària, que a vegades encara ens fa creure que l’amor és una experiència per ser recordada».
(Imma Merino, periodista i cinèfila).
Guillem Terribas (Salt, 1951), auto didacta, cinèfil, pintor-dibuixant, llibreter, comediant, comunicador, conversador i observador. Ha col·laborat i col·labora en mitjans de comunicació de tota mena. Ha rebut alguns premis i reconeixements. L’any 1978, amb una colla de gent de Girona, va fundar la Llibreria 22 i durant trenta-sis anys n’ha estat l’ànima i el gerent. Ara ha fet un pas al costat. El 2007 va publicar un llibre que parlava d’ell i de llibres amb el títol Demà serà un altre dia. L’any 1990, amb una altra colla d’amics, va muntar el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, i, sense fer eleccions, encara n’és el president, per allò que «teòricament» és el més gran i assenyat....

dimarts, 28 de febrer de 2017

Guillem Terribas: «Pràcticament tot el que sé ho he après a través del cinema»

El carismàtic llibreter gironí acaba de publicar "Alegra'm la vida", un llibre on repassa els records, les dèries i la història d'amor que l'uneix al setè art.

Guillem Terribas (Salt, 1951) és passió i és bonhomia, és vida que fa pòsit i és el plaer de la conversa. És un tros de l'ànima de la Llibreria 22 i un prohom de la identitat gironina. A banda d'això, Terribas també són molts llibres i són encara més pel·lícules. Amb ell conversem de cinema, just abans de saber quines seran les grans estrelles a la cerimònia dels Oscars 2017, mentre repassem els records, les dèries i les històries d'amor que conté Alegra'm la vida (Columna, 2017), un llibre per apassionats del setè art amb l'afegit de 22 títols per descobrir amb la mainada.

- Què significa per a vostè el cinema?

- És el rerefons de la meva existència. Sóc autodidacte i pràcticament tot el que sé ho he après a través del cinema. hi ha una prova inicial en una de les històries que explico, quan descobreixo Romeu i Julieta a través de la pel·lícula de Franco Zeffirelli. A través del film descobreixo un gran escriptor teatral, Shakespeare. També descobreixo que hi ha una música que versiona Henry Mancini. I descobreixo que ha composat una de els cançons més maques que existeix, Moon River, de Desayuno con diamantes. Llavors, descobreixo que la música de Romeu i Julieta és de Nino Rota. A través d'una pel·lícula faig pràcticament un curs, m'obre un coneixement immens, tot un seguit de grans descobriments.

- Tenint en compte això que em diu i que ha estat l'ànima visible de la Llibreria 22, podem dir que el cinema dona més sentit a la seva vida que els llibres?
 

-  Al cinema ja hi anava als 6 anys. I la llibreria no la vaig tenir fins als 22, més o menys. I tota història cinematogràfica abans ha hagut de ser escrita. O, directament, basada en novel·les. Jo no puc deslligar la literatura del cinema! Quan obrim la Llibreria 22 ja portava vist molt de cinema.

Romeu i Julieta seria la pel·lícula de la seva vida?

- No, representa un moment de la meva vida. Reconec que no és la millor pel·lícula que he vist, n'hi ha moltes més. Hi ha una pel·lícula que a mi m'agrada molt i que sempre torna, El hombre tranquilo de John Ford, un film que m'alegra molt la vida. Hi ha pel·lícules que m'animen quan estic deprimit, com Imitación a la vida o Million dollar baby, de Clint Eastwood.

- Parlant d'optimisme, què en pensa de La La Land?
fOTOS: Adrià Costa 


- No m'agrada gaire, tot i que ha tornat a fer anar a la gent al cinema. La La Land és vintage total, una "pel·lícula d'abans". La gent va al cinema i va a veure Rebelde sin causa, amb una estètica dels anys 50, tot i que la pel·lícula passa ara.

- Per què creu que el cinema és tan important?

- Ho és tant com la literatura. Quan faig xerrades sobre literatura, sempre dic que no passa res per no llegir. Fa poc més de cent anys que la gent llegeix! Abans, tothom era analfabet i també vivien i eren feliços. Ara bé, també els dic que si llegeixen es divertiran, passaran bé l'estona, coneixeran llocs i mons diferents, viatjaran per un mòdic preu, aprendran a parlar i escriure millor, tindran més coneixement, podran participar de tertúlies, etc. I és el mateix que dic del cinema.

- El llibre està dividit en dues parts. La segona són 22 pel·lícules imprescindibles per mirar amb la mainada. Deu ser un moment molt feliç quan pots veure una pel·lícula amb un fill o un nét i li pots explicar allò que saps.
 

- No cal explicar-la! Si l'expliques, perd gràcia. Jo sempre dic als meus néts "anem a mirar una pel·lícula", i es queden parats. Quan la té assimilada és quan comença a fer preguntes. Aquesta segona part és la base del llibre, de fet. Inicialment, era la idea del llibre, la idea que em va proposar l'editora, la Glòria Gasch. Però vaig voler fer una introducció, que és on jo realment he gaudit moltíssim.

- A la llista hi ha pel·lícules recents com Hugo o la nova versió d'El llibre de la selva, també E.T. L'extraterrestre, de Steven Spielberg. Com va fer la selecció de les 22?
 

- N'hi ha que no hi són i podrien ser unes altres, però havia de jugar amb les 22, per qüestions sentimentals. He procurat que fossin representatives del cinema americà, però també hi ha cinema francès, d'aventures, i algunes pel·lícules contemporànies, certament.

Afegeix la llegenda
- Com viu fenòmens com el de J.A. Bayona, un català que triomfa a Hollywood? Quan vostè era petit deuria ser totalment impensable, i no és pas l'únic...

- En Bayona és un cinèfil crec que ha tingut la sort de fer les pel·lícules que li agraden, i que, a sobre, han funcionat. N'hi ha d'altres que han volgut fer-ho i no han pogut. És molta sort, i també talent. No es pot saber el secret de l'èxit, com els Beatles. però vaja, a la meva època també teníem Berlanga, o Buñuel, un personatge que era al mig de tots els grans genis del moment. Aquests fenòmens sempre s'han donat. O Fernando Fernán Gómez, que per mi era un geni.

- El moment del cinema català sembla esplèndid, amb figures com Laia Costa, Albert Serra, Jaume Collet-Serra, Agustí Virallonga, etc. Però la indústria sembla que no arrenca del tot.
 

- No hi ha una indústria catalana, però sí un imaginari català. Als anys 60, ja hi havia l'Escola de Barcelona, que va revolucionar el cinema espanyol, amb clara influència de la nouvelle vague. barcelonès empre ha estat molt avantguardista en matèria de cinema. Actualment, el cinema més avançat i provocatiu és el cinema català i, és més: gironí! Albert Serra, Pere Vilà, Isaki Lacuesta, Edmon Roch.

- Al principi del llibre diu "la nit que diuen que l'home va arribar la lluna" i això m'ha fet molta gràcia, perquè diuen que qui va enregistrar aquelles imatges va ser un cineasta, en un plató: Stanley Kubrik. Va ser així?
 

- Jo diria que sí, ell o un altre. I hi trobo una lògica. Les veritats, com més mentida són més me les crec. En aquella època creus que la tecnologia era tan perfecte com perquè ens arribessin a tot color, en directe, de la Lluna? Crec que sí que hi van arribar, a la Lluna, però van passar unes altres imatges, per fer-ho bonic. De fet, si no hi haguessin imatges no hi hauria veritat.

- Diu que veu el cinema "estimant-lo i respectant-lo". Les noves generacions creu que encara s'acosten així a una sala o a un film?

- Abans, els diumenges anàvem a missa el matí i al cinema a la tarda. Ni campaments, ni platja, ni vacances. Per això dic que el cinema italià del neorealisme no m'agradava, perquè ja ho veia cada dia! A mi m'agradava veure pel·lícules en Technicolor, amb neveres, amb telèfons... I ara trobo que el cinema es veu molt casa, perquè els dispositius ho permeten.

L'autor de l'entrevista ESTEVE PLANTADA 
- Reivindica endinsar-se en la foscor d'una sala de cinema, entenc.

- Més que mai! Si ets a casa, de tant en tant mires el Whatsapp, el telèfon, etc. Si tens ganes, t'aixeques, tornes, seus. Interromps la pel·lícula tantes vegades, que no pots estar per ella. Al cine, són dues hores on estàs realment per la pel·lícula. La gent aquesta que va tan estressada, si un dia anés al cine li passarien tots els mals i estalviaria en psicòlegs! Emocionar-te o divertir-te en comunitat, amb gent que està en silenci i que saps que està vivint el mateix que tu, és impagable.

- Quines pel·lícules no es cansaria mai de veure?

- Tu i jo, El hombre tranquiloImitación a la vidaMillon Dollar BabyGrand TorinoCentauros del desiertoJules et JimSu juego favorito, moltíssimes. I totes les que hi ha al llibre, evidentment.

- El millor actor de tots els temps?

- N'hi ha molts! Per dir-ne dos, Paul Newman i Fernando Fernán Gómez.

- Quina va ser la primera actriu de qui es va enamorar?

- Ava Gardner, sens dubte. Tinc una relació molt íntima amb ella, que no és ni eròtica ni res que s'hi pugui assemblar. Em vaig enamorar de l'Ava Gardner com si fos la meva mare. No tinc pòsters ni res de fetitxisme d'ella, és més una relació incondicional i neta.

- Quines pel·lícules recents l'han emocionat?


ElleLa vida de AdèleHistoria de una pasiónEl hijo de Saul, per exemple. Quatre pel·lícules impressionants i estrenades fa molt poc.

- Qui és el lector ideal d'aquest llibre?

- Tothom qui estima la vida.

Esteve Plantada per la revista digital NACIÓDIGITAL  28.02.2017
http://www.naciodigital.cat/noticia/126085/guillem/terribas/practicament/tot/he/apres/trav/cinema