dissabte, 15 de juny de 2019

LA VIUDA / GRETA en el cinema Truffaut

GRETA
Irlanda, 2018
Direcció: Neil Jordan
Intèrprets
Isabelle Huppert, Chloë Grace Moretz, 
Maika Monroe,Stephen Rea, Colm Feore, Zawe AshtonGènere: thriller dramàticDurada: 98 minutsIdioma: anglès
No és bo estar sola
Ens trobem davant d’una pel·lícula de suspens d’aquelles com les d’abans. D’una manera d’explicar i de visionar com feia temps que l’espectador no vivia. Quan l’estàs veient et venen a la memòria alguns films (sobretot la seva realització) d’Alfred Hitchcock i fins i tot la mítica pel·lícula El col·leccionista (The Collector, 1965) de William Wyler, interpretada per uns joves Terence Stamp i Samantha Eggar.
Al llarg de la seva extensa i curiosa filmografia, Neil Jordan, director irlandès de 69 anys, ens ha sorprès gratament amb pel·lícules tan diferents i interessants com Mona Lisa (1986); No som àngels (We’re No Angels, 1989), amb Robert De Niro, Sean Penn, Demi Moore i guió de David Mamet; Joc de llàgrimes (The Crying Game, 1992), amb què, de les sis nominacions que va tenir als premis Oscar, Neil Jordan va guanyar el del millor guió; la famosa Entrevista amb el vampir (Interview with the Vampire: The Vampire Chronicles, 1994) interpretada per Tom Cruise i basada en una novel·la d’Anne Rice, que en va fer el guió, i Michael Collins (1996), interpretada per Liam Neeson i Julia Roberts, per dir-ne algunes.
A La viuda (Greta, 2018) Neil Jordan sap engrescar l’espectador amb una història d’intriga, amb situacions que et fan remoure’t de la butaca. Al mateix temps, també ens explica una història de soledat; el que de vegades pot arribar a fer i com es pot arribar a comportar una persona que està i se sent sola.
La història que ens explica Neil Jordan, responsable també del guió juntament amb Ray Wright, és senzilla. Després de la mort de la seva mare, una noia de «poble», molt dolça i ingènua, se’n va a Nova York, on estudia i treballa de cambrera i viu en un pis amb la noia que n’és la propietària. Un vespre, tornant de la feina, troba una bossa de mà que algú s’ha deixat sobre un seient del metro. En mira la documentació i d’aquesta manera sap on viu la persona a qui pertany la bossa i un bon dia va a casa seva per tornar-li. Així, la noia començarà una bona relació d’«amistat» amb una dona d’uns 70 anys, anomenada Greta, que parla un anglès afrancesat però que en realitat és de Bulgària. Entre elles dues hi haurà una relació que es complicarà. I que ens complicarà la resta de la pel·lícula amb situacions sorprenents.
Sobre aquesta senzilla base, Neil Jordan construeix una trama que fa que l’espectador estigui atent contínuament al que passa, passarà o pot passar.
Per descomptat que la pel·lícula guanya molt amb la interpretació que fa Isabelle Huppert de l’enigmàtica, misteriosa i introvertida, i al mateix temps, de vegades, divertida, Greta. Senzillament, aquest film sense ella no seria el que és i l’espectador no aguantaria o no se’n creuria la trama. Hi ha també la petita intervenció d’un actor que és molt habitual en les pel·lícules de Neil Jordan, em refereixo a l’actor nascut a Belfast Stephen Rea. També compleix amb el seu paper de jove ingènua que se les tindrà amb la viuda, o sigui, amb la Greta, Chloë Grace Moretz, actriu americana de 22 anys que va començar la seva carrera cinematogràfica l’any 2005 i que, entre altres films, l’any 2014, sota les ordres d’Olivier Assayas, va participar a Viatge a Sils Maria (Sils Maria).
Per tant, us trobareu amb una pel·lícula recomanable per als amants del cinema de suspens. També per a espectadors amb ganes de patir i gaudir d’una història que t’atrapa i que et fa passar 98 minuts enganxat a la butaca.
Que no sigui res.
Guillem Terribas
Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

dimarts, 28 de maig de 2019

Buscant el vot de la victòria a Girona fins l'últim minut de campanya

La ciutat de Girona ha viscut dues setmanes intenses de campanya electoral. Els partits polítics han passejat de barri en barri per explicar les seves propostes als veïns. Les bústies s'han omplert de propaganda electoral de tots els colors. I un cop i un altre hem vist les cares dels candidats pels carrers i places de la ciutat.
Ahir, però, la campanya va arribar al seu punt final amb els actes de tancament de les formacions polítiques. Els partits van buscar fins a l'últim moment el vot de la victòria. Alguns van reunir els seus simpatitzants per poder llançar el darrer missatge abans de les eleccions municipals, ja que avui és dia de reflexió. A d'altres la pluja els va aixafar els plans.

JxCat-GironaFi de festa suspès per la plujaEl grup municipal de Junts per Catalunya tenia previst muntar una festa tecnològica a la plaça Catalunya amb una sessió de Dj. La pluja, però, va obligar a suspendre l'acte. Tot i això, la candidata, Marta Madrenas, va fer un balanç de la campanya. Confia que els gironins «amb el seu vot avalaran un model de ciutat que funciona, que vetlla per la protecció de les persones, el dinamisme econòmic i la qualitat de vida». Un model que, segons l'alcaldessa, «és compatible amb un compromís ferm amb el país i amb l'objectiu d'aconseguir la independència».Paral·lelament, va destacar la bona rebuda que ha tingut el programa electoral. «Hem fet un programa amb 100 propostes per plantejar un horitzó de futur en què Girona millorarà aspectes clau com la neteja, la seguretat, l'urbanisme de proximitat, l'habitatge o el suport a la gent gran», va destacar, i va afegir que també dissenyaran un nou pla general i apostaran per les noves tecnologies, la salut, la bicicleta o la gestió dels residus.

ERCSopar popularL'escola Annexa va acollir la celebració de la candidatura d'ERC. Els republicans van organitzar un sopar popular que va reunir desenes de persones. Allà, el candidat, Quim Ayats, va destacar que «s'ha de desencallar Girona» i convertir-la «en la punta de llança del republicanisme a Catalunya». També va exposar que cal una ciutat «que posi les persones i els barris al centre de les decisions polítiques» i que «redueixi les desigualtats entre famílies i entre barris, promogui la igualtat d'oportunitats i que treballi per a la cohesió social i el progrés econòmic».De l'altra banda, també va explicar que buscaran «acords de governs amb aquelles formacions que tinguin clar que el que cal a Girona és fer una defensa tancada dels drets cívils i polítics» i va criticar que «el PDeCAT i la CUP no tenen cap voluntat d'arribar a acords entre ells». 
 Guanyem GironaFesta a la plaça IndependènciaEl grup municipal de Guanyem Girona va celebrar el seu acte final de campanya a la plaça Independència. El candidat de la formació, Lluc Salellas, va aprofitar per destacar que són «l'única opció que nítidament aposta per un relleu al capdavant de l'Ajuntament en clau social i republicana» i que millor «aglutina la sensibilitat progressista i sobiranista, majoritària a la ciutat». A l'acte també hi van assistir diferents persones vinculades a l'activisme i al món universitari o social. És el cas del llibreter Guillem Terribas, l'exrector de la UdG Sergi Bonet, la doctora en humanitats Íngrid Guardiola o l'escriptor gironí Rafel Nadal. També hi van intervenir els activistes veïnals Martí Carreras i Ángel Fernández Nene.

PSCParlaments a Santa EugèniaLa festa dels socialistes va tenir lloc a la pista coberta de la Frontissa, al barri de Santa Eugènia. Allà, diferents membres de la llista del PSC a Girona i la seva candidata, Sílvia Paneque, van dirigir-se als assistents. També hi va haver música rumba.La socialista va deixar clar en l'últim dia de campanya que «existeix un corredor central cada vegada més gran que vol consens, diàleg i bon govern al marge de les radicalitats d'una banda i de l'altra». Paneque vol «alçar bent alt la bandera de Girona per ser-hi tots de nou» i fer un govern que tingui «com a única prioritat la gestió municipal» per oferir «millors serveis de neteja i seguretat i començar una política fiscal que doni aire a les classes mitjanes i treballadores de la ciutat».

diumenge, 26 de maig de 2019

Presentació del Còmic EL GUANTE HATER DEL INFINITO a Còmics22



Presentació a l'Espai 22 de la La Llibreria 22/ Còmics22 de Girona, del còmic "El Guante Hater del Infinito" amb dibuixos de Nacho Fernández i Guió de Dani Lagi, Nacho Fernández i Marcel González, editat per Evolution Còmics / Panini. La presentació s'ha el dissabte 25 de maig de 2019 a les 12 del migdia , amb la intervenció dels guionistes Dani Lagi i Marcel González ( de Còmics 22) que han mantingut una tertúlia molt amena seguida per un públic interessat.

diumenge, 5 de maig de 2019

JOAN RIBAS: Adeu, cinema Paradiso

L’Anna és una veïna del Barri Vell aficionada al cinema. Amb
Joan Ribas 
l’avantatge que existeix una sala d’exhibicions com el cinema Truffaut molt a prop de casa seva. Des del portal d’aquell lloc fins a l’interior, hi ha un caminet resseguit per una tirallonga de jardineres, per fer més amable el pas. Però les jardineres –ai, las– sempre eren mig mortes, descurades, plenes de matolls.
Així que la veïna es va engiponar per subministrar pel seu compte un seguit de testos i plantes que tornessin a omplir de joia aquell breu recorregut. De tant en tant un jardiner hi feia una volta per tenir-lo a punt. En un espai al final, hi va aparèixer un mural de Pau Morales, amb un músic que toca una trompeta de jazz. Un seguit de cartells de pel·lícules estrenades resseguia l’altra paret. Tot plegat era humil, però feia goig: entraves al paradís.
Aquesta setmana han tornat els testos a la veïna. Com és sabut, han començat les obres anunciades des de fa tant de temps. I les plantes i les flors haurien estat malaguanyades per deixar-les perdre. Així que les hi han tornades. És el primer moment de l’enderroc del vell Truffaut. Desconeixem el futur del mural de Pau Morales. 
El Mural de Pau Morales 

Molts anys enrere, una iniciativa brillant d’un grup d’entusiastes i crítics del setè art va convèncer l’Ajuntament de restaurar un espai de l’antic cinema Modern –que era tancat de feia temps– per instal·lar-hi una sala d’art i assaig. Es va fer un concurs públic i aquell col·lectiu va guanyar portar-ne la gestió. L’any 2001 va passar a formar part de la xarxa més important del cinema europeu –Europa Cinemes– i el 2015 es va afegir al grup de cinemes d’arreu d’Europa per formar Cinearte, que projecta films en el seu idioma original, amb subtítols. Hem assistit a memorables tardes i nits de cinema en què hem vist les millors produccions europees i mundials, amb una pantalla gegant i un so perfecte. Sense aquest cinema, moltes produccions no s’haurien pogut veure a la ciutat de Girona, pel seu poc rendiment comercial. El nivell ha estat sempre selecte, tot respectant gustos i opinions.
Entrada amb cartells de cinema.

L’Ajuntament ha signat un conveni amb la Unió Europea per emprendre les enyorades obres per convertir el vell cinema Modern en un complex de sales d’audicions i reunions. És obligat construir el projecte en divuit mesos, apressats per l’obligació establerta. En cas contrari, s’hauria de tornar la subvenció. Acabades les obres, hi haurà dos espais dedicats al Truffaut, que, mentrestant, continua viu i es trasllada a una sala dels cinemes Plaça, on la pantalla és més reduïda i –què voleu que us digui– perd l’encant d’aquell mític cinema Paradiso del Barri Vell.
La veïna, però, s’ha compromès a regar i cuidar les plantes i les flors, amb l’esperança que algun dia puguin tornar a lloc.
Joan Ribas, publicat en el Punt Avui 05.04.2019



Entrada del nou espai del truffaut en els

 Cinemes Albèniz Plaça.



* Gràcies Joan Ribas. ha estat un plaer poder servir, gaudir i participar en aquesta joia de viure el cinema. Nosaltres tornarem i demanrem a l'Anna que torni les (seves) plantes que haurà cuidat durant aquests divuit mesos  que duraran les obres de l'edifici del Modern i que tindrem una altra sala Truffaut, apart de la que ja tenim.
Tornarem al barri vell i tornarem a vire el cinema, perquè com sap l'Anna i tu també, Françoise Truffaut deia" Qui estima la vida, estima el cinema". 

De moment ens trobem a la Sala 12 dels Albèniz Plaça, al costat de la nostra estimada Llibreria 22. 


Darrera reunió dels membres del Col·lectiu en el despatx del Cinema Truffaut, abans de les obres: Guillem Terribas,
Àngel Quintana, Ramon Girona, Paco Vilallonga, Íngrid Guardiola, Marta Sureda. Falten la Imma merino , Anna Bayo i
en Jordi Camps. 

El Truffaut de Girona reobre a la sala 12 de l'Albéniz Plaça amb la pel·lícula «Leto»

El cinema es trasllada durant els 18 mesos que duraran les obres a l'antic cinema Modern.
El cinema Truffaut de Girona reobrirà aquest dissabte, dia 4 de maig, a la nova seu de l'Albéniz Plaça, a la plaça Jordi de Sant Jordi, amb les projeccions de les pel·lícules Leto (17.00 h) i Dobles Vidas (19.30 i 21.30 h). El Truffaut va tancar fa uns dies la seva seu de l'antic cinema Modern per les obres que l'Ajuntament fa a l'edifici, que esdevindrà un «centre d'arts i creació».El Truffaut reprèn aquest dissabte l'activitat a la sala 12 de l'Albéniz Plaça, després d'arribar a un acord amb el propietari dels cinemes Albéniz per poder ocupar aquesta sala durant els 18 mesos que es calcula que duraran les obres de rehabilitació de l'antic cinema Modern de Girona.
Daniel Bonaventura, Diari de Girona  04.04.2019

dilluns, 29 d’abril de 2019

SANT JORDI 2019 · LLIBRERIA 22





La Moguda de la Festa del llibre de la Llibreria 22, el dissabte dia 20 i el dimarts dia 23 d'abril 2019. Autors signant els seus llibres. Rafel Nadal, Marc Artigau, Care Santos, Alejandro Palomas, Jordi Cabré, Gemma Sardà, Mar Bosch, Milena Busquets, Gerard Quintana, Maria Carme Rocas, Anna Monreal, Pep Prieto, Anna Carreras, Àngel Burgas, Josep Vinyas, Jaume Fàbrega, Vicenç Pagès, Joaquim Nadal, Pau Planas, Carles McCraig, Miquel Martin, Davis Pagès, ... entre altres. També el grup de Rock Txarango, han signat el seu llibre amb llargues cues. Imatges de les parades de la 22 i del local de Còmics 22 i Llibreria 22 del carrer hortes.

diumenge, 21 d’abril de 2019

LLIBRES PER SORPRENDRE AQUEST SANT JORDI 2019

Guillem Terribas (Llibreria 22 de Girona) i el dramaturg Marc Artigau proposen llibres per regalar si us heu quedat sense idees.

Guillem Terribas i Marc Artigau


Guillem Terribas, propietari de la Llibreria 22 de Girona, i Marc Artigau, dramaturg i escriptor, fan la seva llista de llibres de cara a aquest Sant Jordi. Remarquen que són les seves propostes i que només ens les hem de prendre com el que són: idees. Tal com diu Terribas: “A cada llibreria hi ha un llibre que t’espera”.


Un llibre de rabiosa actualitat.

INDESTRUCTIBLES, de Xavier Aldekoa.
El llibre del qual tothom parla o parlarà.
PERCUSSIÓ, de Toni Sala. (“No l’he llegit, me’n moro de ganes; n’he llegit les tres primeres frases”).
Llibres premiats.
Marc Artigau: LA VIGÍLIA, Premi Pla 2018. Imprescindible, es pot regalar a qualsevol lector intel·ligent. (Recomanació de Guillem Terribas.)
Maria Carme Roca: EL FAR, premi de novel·la Prudenci Bertrana. Una història de relacions familiars gens fàcils.
Jordi Cabré: DIGUES UN DESIG, Premi Sant Jordi de novel·la. Una autobiografia no escrita d’un famós escriptor. Com a decorat, Cadaqués i Barcelona.
Premi Just M. Casero: TRISTANY, d’Anna Monreal. L’atzarosa vida d’un home educat per l’èxit, però a qui la vida se li complica.
Premi Òmnium Cultural a millor novel·la publicada de l’any 2017. Marta Orriols. APRENDRE A PARLAR AMB LES PLANTES. De lectura obligada.
Premi Roc Boronat: Anna Punsola. ELS LLITS DELS ALTRES. Una obra dura, irònica i sense embuts que parla de conflictes familiars i generacionals.
Premis Serra d’Or:
El de narrativa a Sergi Pàmies per L’ART DE PORTAR GAVARDINA
(imprescindible; si encara no el teniu, ja feu tard).
El de novel·la per a SOBRE LA TERRA IMPURA, de Melcior Comas.
El de poesia a Sebastià Alzamora per LA NETEDAT;
El d’assaig per a Íngrid Guardiola per L’ULL I LA NAVALLA (la noia de l’any...).
Premi a la traducció a un clàssic de literatura americana LLUM D’AGOST, de William Faulkner.
I encara en els Premi Serra d’Or 2019 a obra publicada, la millor biografia és per a MARIA AURÈLIA CAPMANY, L’ÈPOCA D’UNA DONA d’Agustí Pons.
Marc Rovira, per la seva banda, és premi de poesia Miquel de Palol per CAP VESPRE.
Els més demanats i que si no us espavileu, potser no els trobareu el dia de Sant Jordi... els dies posteriors a la Llibreria, cap problema.
EL FILL DE L’ITALIÀ (premi Ramon Llull) de Rafel Nadal. Postguerra espanyola, mil italians a Caldes de Malavella.
EL FIBLÓ, de Sílvia Soler. història de tres germanes que hereten una casa als
afores.
ENTRE EL CEL I LA TERRA, de Gerard Quintana. Diverses històries, diversos protagonistes. Un temps d’un país.
EL MILLOR D’ANAR ÉS TORNAR, d’Albert Espinosa. Una reivindicació del perdó i de la gent gran.
Un llibre per riure
O per plorar. EL RISC DE LA VERITAT, de Josep Antoni Duran i Lleida.
Clàssics vius
Maria Barbal. A L’AMIC ESCOCÈS. Una història d’amor i d’amistat i que no us deixarà indiferents.
Juan José Millás. LA VIDA A RATOS.
Enrique Vila-Matas. ESTA BRUMA INSENSATA.
Clàssics morts
Marguerite Duras. EL DOLOR.
Els contes de Víctor Català, el tercer volum.
Llibres feministes
Esther Vivas: MAMA DESOBEDIENT, una mirada feminista a la maternitat.
Aina Torras Rexach: DONES REBELS, històries contra el silenci.
Ariadna Oltra: SOC FEMINISTA I NO HO SABIA.
Diverses autores: PER QUÈ LES DONES SALVARAN EL PLANETA.
Shaiana Joy Machuls.
Llibres que no us deixaran indiferents

Eduardo Mendoza: EL REY RECIBE, de lectura obligada i somriure assegurat. Humor corrosiu i intel·ligent.
Anna Carreras: L’ULL DE L’ESCARABAT, divertida, amb molta ironia i amb un rerefons de novel·la d’intriga.
Pep Prieto: LA TEORIA DE L’IMBÈCIL. Òpera prima de Prieto, que ara ha recuperat, ampliat i posat al dia. Corrosiva, divertida i una mica cruel.
Soledad Puértolas: MÚSICA DE ÓPERA, tres generacions d’una família on viurem el seu esplendor i la seva misèria.
Enrique Vila-Matas: ESTA BROMA INSENSATA, El protagonista d’aquesta història estil Vila-Matas, treballa per un escriptor que viu amagat a Nova York.
Karina Sainz Borgo, jove periodista nascuda a Caracas, autora de LA HIJA DE LA ESPAÑOLA, ha deixat bocabadats editors, crítica i lectors amb aquesta primera novel·la.
Mar Bosch. A VINDRÀS A MI DESPRÉS DEL DILUVI ens parla del que es perd pel camí cap a la maduresa. La novel·la més adulta de Bosch, fins ara.
Miquel Aguirre, ANIMALS DELS MARGES, novel·la negra de proximitat. Humor negre i un toc de denúncia.
Gemma Sardà, MUDANCES. Una història urbana, protagonitzada per una jove traductora que va per lliure i tracta els homes com si fossin clínexs: un clau i fora.
Laetitia Colombani, LA TRENA. Tres dones, tres continents. Atenció a aquesta novel·la: se’n parlarà, i molt. Versió castellana.
Marta Marin-Dòmine: FUGIR ERA EL MÉS BELL QUE TENÍEM. Homenatge al pare. Una història entranyable i recomanable.
Un llibre per sentir-se policia o investigador
CARVALHO: PROBLEMAS DE IDENTIDAD. Carlos Zanón.
JO HAURIA POGUT SALVAR A LORCA, també en castellà de Víctor Amela.
Històries íntimes.
Toni Soler: EL TUMOR, la mort del pare, un repàs a la vida i a la reconciliació.
Miquel Berga: UN AIRE ANGLÈS. Recopilació d’articles, amb les experiències i els coneixements de l’autor sobre el toc, l’humor i la manera de pensar i actuar dels anglesos.
Víctor Sunyol: AMB NAUSICA, reflexions de l’autor en la figura de Nausica a L’Odissea.
Llibres per parlar de política
Raül Romeva: ESPERANÇA I LLIBERTAT.
Oriol Junqueras: FINS QUE SIGUEM LLIURES / CONTES DES DE LA
PRESÓ.
Ramón Cotarelo: DISCURSO A LA NACIÓN CATALANA.
EL NAUFRAGI, Lola Garcia. Ara en català.
Xavier Domènech, Àngels Barceló i Joan Tardà: ENTRE ÍTACA I ICÀRIA.
Y AHÍ LO DEJO, CRÓNICA DE UN PROCESO, Gonzalo Boye.
TRES DIES A LA PRESÓ, de Jordi Cuixart i Gemma Nierga.
ESCRITS DE PRESÓ, de Joaquim Forn.
CATALUNYA, MIRALL TRENCAT, de Joaquim Nadal.
1 JUDICI (POLÍTIC) I 100 PREGUNTES, de Jaume Alonso-Cuevillas.
EL CONFLICTE INEVITABLE, de Matthew Tree i Joan-Lluís Lluís.
Llibres d'intriga i passar por
ESCRIURE, de Stephen King. (És un assaig boníssim.)
Llibres de contes
Alice Munro. QUI ET PENSES QUE ETS?
Víctor García Tur. EL PAÍS DELS CECS. Premi Mercè Rodoreda de contes. Ja té el Documenta, el Casero i el Marià Vayreda. 
Poesia.
JOAN BROSSA. Poemes transgredits.
ENRIC CASASSES. El nus la flor. Material nou amb il·lustracions.
NARCÍS COMADIRA. Els raïms immortals i altres textos. Llibre petit, delicat i atractiu amb il•lustracions de l’autor.
MARCEL RIERA. No seràs un estrany, editat per la Breu edicions.
Enric Cassasses. El NUS DE LA FLOR.
Carles Rabassa. SONS BRUTS.
Iehuda Amikhai. POEMES DE COS I ÀNIMA.
Teatre.
Sarah Khane. (OBRES COMPLETES). Arola Editors.
Josep Maria Benet i Jornet (OBRES COMPLETES). Arola Editors.
Assaig.
L’ULL I LA NAVALLA. Ingrid Guardiola.
21 LLIÇONS PER AL SEGLE XXI. Yuval Noah Harari.
Llibres útils.
Joan Roca, CUINA MARE. També en castellà. La mare Montserrat, la base del Celler de Can Roca.
Mònica Usart, EL TEMPS I LA MALETA, Els llocs del món o no hi voldries viure.
Llibres pels joves lectors.

Miquel Fañanàs, LA BRUIXA AMIGA, inspirat amb la llegenda de la bruixa de catedral de Girona.
Àlex Rovira/ Francesc Miralles: CONTES PER ESTIMAR-TE MILLOR. 35 històries.
Annie Villeneur. LA LOLA I LA RECEPTA DE GERMANA, “papa, mama que em podeu fer una germana?.”
Laura Gallego/ Laia López. LA SARA I LES GOLEJADORES, FEM EQUIP!. Futbol.
Sebastià Sorribas EL ZOO D’EN PITUS, ha tornat el que fou guanyador del premi Folch i Torres 1965.
A.L. Kennedy LA PETITA SERP, una màgica història que fa reflexionar sobre les emocions i el sentit de la vida.
JUNO. Laia Aguilar.
LA REVOLTA DE SANTA JORDINA. David Fernández i Lyona.
Una recomanació de l’any passat.
TEORIA GENERAL DE L’OBLIT. José Eduardo Agualusa. Premi Llibreter 2018.
Aquí pots tornar a escoltar la secció de Terribas i Artigau a El món.


De que va
00:0023:05

Programa Rac1 "El Mon Rac1" de Jordi Basté, la secció "De que va..." de Marc Artigau i Guillem Terribas del 16.04.2019 https://www.rac1.cat/programes/el-mon/20190416/461690160720/llibres-sant-jordi-terribas-artigau.html

dimecres, 17 d’abril de 2019

L’ARA engega el Sant Jordi: “La llibertat és la raó de viure”

Joan Margarit i Luis García Montero converteixen el pregó del diari en un emotiu recital.
Quan un ha escrit el vers més senzill i perfecte sobre la potència dels llibres, i per extensió el vers que defineix la transcendental meravella de Sant Jordi -parlem d’aquell arxifamós “La llibertat és una llibreria”- pot anar tranquil a un acte que celebra la paraula i els llibres organitzat per un diari que els estima. La tradició que l’ARA va instaurar l’any passat de celebrar un pregó per incitar a la lectura ha portat aquest any a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm un tàndem de poetes impagable: Joan Margarit i Luis García Montero.
Entre el públic hi havia personalitats de tots els àmbits del llibre: escriptors com Maria Barbal, Marc Artigau, David Cirici, Maria Carme Roca, Najat El Hachmi, Jenn Díaz, Víctor Amela, Bel Olid i Gerard Quintana; llibreters com Guillem Terribas; el comissariat de Cultura de Barcelona, Joan Subirats; editors com Josep Lluch i Glòria Gasch (Grup 62), Ester Pujol (Enciclopèdia Catalana), Montse Ayats (Eumo), Montse Ingla (Arcàdia), Aniol Rafel (Periscopi), Miquel Adam (Amsterdam), i col·laboradors habituals de l’ARA com Andreu Mas-Colell, Joan Majó, Josep Ramoneda, Salvador Cardús, Miquel Ferreres, David Bueno i Borja de Riquer, entre d’altres, a més d’un grup de subscriptors del diari. Els editors, convençuts que Sant Jordi, malgrat les inclemències polítiques, és “imbatible”, deia Ayats. I els escriptors, ja exhaustos després delstours d’estrelles de rock que els munten les editorials, un Descobreix Catalunya concentrat en un mes infernal. “Imagina’t sis mesos així”, comentava Gerard Quintana a Marc Artigau, que està acabant les piles: “Quina angoixa. Però ¿quants bolos fèieu en l’època de Sopa de Cabra?” “Uns 90 a l’estiu”. Els escriptors no es poden queixar.
“Estem contents de celebrar aquesta festa amb amics que els agrada la literatura i la cultura. I amb dos autors que ens enorgulleix que ens acompanyin i que transmeten l’esperit de l’ARA: treballen amb la paraula, amb les estructures, i ho fan d’una manera seriosa -afirmava la directora del diari, Esther Vera-. Com els periodistes, que treballem amb la paraula, les idees i seriosament, i quan podem també ho fem amb la bellesa de la vida”.
Una càmera seguia Joan Margarit al recital. Al darrere hi havia el guionista i director Morrosko Vila-San-Juan, que està rodant un documental sobre “un dels poetes més premiats i estimats de l’Estat”, i amb una vida personal i professional gens convencional.

Amor, memòria i esperança

Margarit i García Montero han compartit recital molts cops, i la complicitat es nota, per més que el granadí digui que mana el català. “El castellà està més acostumat a manar”, li respon Margarit. Es van conèixer a Granada fa 40 anys i mantenen una amistat profunda, jocosa, entranyable, que ara gairebé sembla políticament exòtica. García Montero és el nou director de l’Institut Cervantes des de fa menys d’un any: “El Cervantes no només també és vostre, sinó que, encara que s’hagi oblidat, en la seva normativa hi ha la defensa de les diferents cultures que s’integren en les nacionalitats de l’Estat. El català també forma part del compromís del Cervantes, en aquest moment, un compromís ple de vocació i sentit”, va insistir.
Els dos poetes van transitar per camins paral·lels. García Montero va evocar l’amor a la mare amb el preciós poema Te llevaré a París, en què desitja convertir-se en el fill perfecte d’una mare abnegada que en comptes d’estudis de filosofia va tenir sis fills: “ Porque el amor se hereda / como un abrigo sin botones ”. Per la seva banda, Margarit, més abrandat escènicament, va recórrer al Primer amor per aquella “navalla llarga i fina, bella com una estàtua de marbre” i a dues poesies que evocaven el personatge de Raquel. I encara va invocar la felicitat al costat de la seva filla Joana, amb la imatge que li retornen Els ulls del retrovisor.
L’un i l’altre van recordar l’Espanya dels perdedors, que es diria que arriba fins avui, ja que tot just Pedro Sánchez ha sigut el primer president espanyol que ha visitat la tomba de Machado a Cotlliure, va recordar García Montero, que va recitar poemes a dos dels seus referents literaris, García Lorca -evocant la casa que va deixar el 1936 fugint de la mort- i Quevedo. De Margarit, la referència literària a la tradició va ser Verdaguer, amb el poema Una història : “Però encara se sent aquella olor/ de corral. De gallinassa. / Aquell himne. La història d’Espanya”.
La cirereta final va ser el poema La llibertat, de Margarit, llegit en castellà i català, inercanviant-se els papers. Un poema que no es pot deixar de recitar mai, i menys ara que hi ha presos polítics i bufen vents d’involució. Cada vers, un emblema: “La llibertat és la raó de viure”, comença. “Són els diaris al final del dia”. “Les paraules República i Civil”. “Anar indocumentat”. “Una forma d’amor, la llibertat”. Bon Sant Jordi.
Laura Serra, publicat a l'Ara.com 17.04.2019