dimarts, 9 de febrer de 2016

La Filmoteca mostra les comèdies de la mítica Ealing

El cicle comença el 8 de febrer amb ‘Ocho sentencias de muerte' i clou amb ‘El quinteto de la muerte'.
Es projectaran set comèdies del bo i millor de l'humor negre britànic. 


Ealing és un nucli suburbà històric, considerat el quilòmetre zero de Londres. És sobretot cèlebre pels seus estudis de cinema, als quals dóna nom, considerats els més antics del món, ja que es remunten al naixement del setè art. El període de major esplendor s'estén des de finals de la Segona Guerra Mundial fins al 1955, quan la BBC va adquirir els estudis per a la producció de programes i el rodatge de sèries de televisió.
El Cinema Truffaut de Girona ofereix un nou cicle de la Filmoteca (del 8 de febrer al 21 de març) amb set dels clàssics de l'Ealing, set obres inscrites en el gènere de la comèdia que tant els va fer cèlebres i rodades precisament en aquest període d'esplendor dels estudis. Una selecció de les comèdies de l'època daurada que representen el bo i millor de l'humor british, que sap combinar com pocs l'humor negre característic, un punt d'excentricitat i una punyent visió de la realitat del seu temps.
Per començar, el cicle arrencarà dilluns amb Kind hearts and coronets (Ocho sentencias de muerte), del 1949, una sofisticada comèdia d'humor negre i assassinats en sèrie dirigida per Robert Hamer i protagonitzada per Dennis Price i Alec Guinness, en una de les seves actuacions més memorables. A continuació trobemPassport to Pimlico (Pasaporte para Pimlico) (1949), de Henry Cornelius, una obra mestra que explica el procés independentista que engega un cèntric barri de Londres –que no és Pimlico– i com això revoluciona tot el país. Considerat un dels grans cineastes del cine britànic, Alexander Mackendrick també és present al cicle amb les seves dues primeres pel·lícules, Whisky galore! (Whisky a go-go) (1949) i The man in the white suite (El hombre del traje blanco) (1951), una altra de les comèdies destacades d'Alec Guinness, que també és present a la propera proposta del cicle, The lavander Hill Mob (Oro en barras) (1951), de Charles Crichton, un clàssic de la comèdia d'atracaments. Crichton, un altre director mític de l'època, firma la divertida comèdia coral The Titfield Thunderbolt (Los apuros de un pequeño tren) (1953). I per cloure el cicle, el clàssic entre els clàssics de The ladykillers (El quinteto de la muerte) (1955), pel·lícula que els germans Coen van versionar sense inspiració i que Mackendrick, amb la complicitat de Guinness i Peter Sellers, va concebre com a obra cimera de l'humor negre.
Jordi Camps Linnel, publicat en el Punt-Avui 01/02/2016
Programa de les pel·lícules, dates i horaris:
http://www.cinematruffaut.com/wp-content/uploads/2016/02/programa-de-ma-ealing.pdf


I Cumberbatch va actuar a Girona


Fa més de quatre-cents anys que William Shakespeare va escriureHamlet, una de les obres magnes del teatre i una de les tragèdies més representades a la història. Però poc s'hauria imaginat el cèlebre dramaturg anglès que algun dia una d'aquestes representacions es veuria simultàniament arreu del món. En directe a tots aquells països de parla anglesa i amb un decalatge de setmanes per poder-la subtitular a la resta de països que l'han retransmesa. Hamlet, la versió dirigida per Lyndsey Turner amb Benedict Cumberbatch com a protagonista, es va poder veure dijous a la nit al cinema Truffaut en la que és la primera projecció del National Theatre de Londres que es projecta en pantalla de cinema d'un cicle de sis produccions teatrals internacionals que han programat conjuntament a la sala gironina i el Temporada Alta.

Una experiència única, a imatge i semblança del que fa temps es fa amb l'òpera –i que es projecta als Ocine–, que permet als amants de les arts escèniques admirar representacions i actuacions dels millors actors i actrius del moment. En aquest cas, una funció que s'ha fet al Barbican de Londres, que ha inclòs l'actuació magistral del que sens dubte és un dels més grans actors de la seva generació (per no dir el millor) i que s'ha emès simultàniament per streamingnomés en tres cinemes de l'Estat espanyol a banda dels de la xarxa Yelmo, que és qui en posseeix els drets d'emissió.
Guillem Terribas i Paco Vilallonga presentant la
la pel·lícula i inaugurant les noves butaques.
 Foto: Salvador  García.
I que es tractava d'un esdeveniment especial es va percebre no només pel ple absolut que va viure la projecció, de la qual feia dies que s'havien esgotats les entrades, sinó també per un Truffaut que es va vestir de gala, estrenant les flamants i “econòmiques” –com van remarcar els gestors d'aquesta sala de cinema de propietat municipal– butaques.
L'expectació era màxima i es notava pel silenci majúscul de la sala, només trencat per alguns estossecs... escoltats de la retransmissió original. La sessió va començar amb un tràiler de les pròximes sessions que es podran veure del cicle –on destaquen les adaptacions de Jane Eyre, Les amistats perilloses, Coriolà, Al vostre gust i una obra amb Helen Mirren reprenent el paper de reina Elisabet II– i una curta entrevista del protagonista, que va defensar: “Tots els actors tenim un Hamlet interior.” El de Benedict Cumberbatch, sublim.
Poderós a escena, i secundat per intèrprets a la seva altura (cal destacar Ciarán Hinds i Jim Norton), el nostre Sherlock preferit modela a plaer, canviant de registres constantment, un Hamlet intens que, d'excessivament intel·lectual, passa a ser irònic, també cínic i finalment estoic davant la mort que l'esdevé. La seva veu es mostra perfecta per als soliloquis que desplega, a més del famós Ser o no ser. Al llarg de l'obra, que té una posada en escena espectacular –molt cinematogràfica i tot– hi ha moments molt potents que trenquen el constant tantra al qual els espectador se sumeixen tot escoltant els llargs discursos amb què es compon l'obra més llarga de l'escriptor i, segurament, una de les més complexes en tots els sentits. Ens quedem amb l'aparició del fantasma del seu pare assassinat (brillant i divertit Karl Johnson), l'escenificació de teatre dins del teatre de la mort del rei, Hamlet jugant a soldadets a la cort i l'escena de l'enterrament d'Ofèlia a les catacumbes del regne. Un regne, Dinamarca, on potser fa pudor de podrit, però no el Truffaut, on fa olor de nou. I per això segurament el públic va aplaudir al final de la funció.
Jordi Camps Linnel, publicat en el Punt-Avui 01/02/16