diumenge, 25 de novembre de 2007

Fragments del llibre (I)


"...El que ja en aquell moment donava sentit a la meva vida és el cinema. El meu cinema paradís era el cinema Núria de Salt, on m’empassava els famosos programes dobles del diumenge a la tarda, amb el No-Do al mig. Un diumenge sense anar a missa al matí i al cinema a la tarda no tenia cap sentit per a mi. Es curiós: això d’anar a missa era voluntari, ja que no hi anaven ni la meva mare ni el meu pare. "

Fragments del llibre (II)


"...També vaig fer vida familiar. El meu germà Xarli s’havia fet gran, però encara estava molt emmarat. Sortia poc. A diferència de mi, li agradava l’esport. Jugava molt bé a futbol. Era, és i serà sempre un gran seguidor del Barça. La seva manera de jugar era molt semblant a la d’en Carles Rexach, en Xarli. La tocava bé, però a l’hora de córrer s’ho pensava dues vegades. D’aquí li ve el nom de Xarli. Un dia el vaig agafar i me’l vaig endur a Barcelona al Palau de la Música Catalana, al primer recital d’en Leonard Cohen a l’Estat espanyol. Hi vam anar amb en Joan Carbó. Era la primera vegada que entràvem al Palau de la Música i que vèiem un concert d’aquella magnitud. Si jo vaig al·lucinar llavors, el meu germà encara al·lucina a hores d’ara. Va ser una vetllada fantàstica. En Cohen va cantar més de dues hores sense parar, sense fer comentaris. Va anar desgranant les seves cançons intimistes, que m’havien acompanyat durant molts anys. «Estic molt content d’actuar a Barcelona. Dedico aquest recital a en Federico García Lorca», va dir en acabar. I se’n va anar. El que més va fascinar el meu germà va ser l’ambient que hi havia aquella nit a les Rambles. Eren les dues de la matinada i semblava que fossin les dotze del migdia. Gent amb cabells llargs i vestimenta estrafolària cantant amunt i avall. Una moguda increïble de llibertat en ple franquisme. En Xarli no havia vist mai un espectacle com aquell i jo tampoc."

dissabte, 24 de novembre de 2007

Fragments del llibre (III)


"...Em sento molt afortunat pel que m’ha donat la gent que he conegut en aquest món del llibre. Quan començava, aprenia dels que m’envoltaven i anava darrere d’ells. Sempre havia estat un més d’aquella aventura. Ara, a la 22, he de capitanejar l’aventura i hi ha molta gent pendent del que diré o faré. De vegades això comporta moments de tensa solitud, perquè no saps mai si vas per bon camí. Però tothom, a la vida, ha d’anar assumint responsabilitats. De fa temps que em toca fer-ho. Sortosament, la gent del meu entorn m’ajuda molt a no espifiar-la. Durant tots aquests anys he après que no t’has de desviar mai del teu projecte ni de la teva manera de portar-lo. No es pot dubtar, ni anar canviant segons què fan els altres o si hi ha noves obertures de llibreries. Si la gent veu que ho tens clar, se sentirà més segura. Una de les coses que també he après és que mai no arribes al lloc on volies arribar. No pots aturar-te pensant que ja has aconseguit el que volies i que ara ja no et cal fer tantes coses. Costa molt més mantenir la credibilitat que no pas pujar i fer-te un lloc. A la que et despistes, ja no ets ningú. Penso que aquest ha estat un dels mals del món editorial: s’ha tirat per la cosa fàcil, per allò que es ven sense problemes. Per exemple, si ara es ven la novel·la històrica, tots els editors busquen escriptors d’aquest gènere. El mateix fan molts autors, que van per allà on bufa el vent. Per aquesta raó ha baixat molt la qualitat de l’edició. Pocs editors editen allò que els agrada i molts ni llegeixen el que publiquen. Moltes editorials firmen contractes fabulosos amb autors que han triomfat amb un llibre, per tal que en publiquin un altre, sense assegurar-se si serà bo o necessari. També ha baixat molt, en concret, el nivell de l’edició del llibre d’assaig, el de pensament i ja no parlem del d’investigació. S’han perdut moltes col·leccions interessants que encara no fa deus anys tenien el seu lloc a les llibreries, sobretot en les de fons. Crec que això s’hauria de redreçar. Si no, es perdrà la qualitat i, de retruc, l’interès pel món del llibre. Tots plegats hem de ser més exigents amb el que s’edita, amb el que venem i amb el que llegim.

dijous, 22 de novembre de 2007

Terribas reconeix a les seves memòries que és «un home afortunat»



El llibreter Guillem Terribas, al capdavant des del 1978 de l'emblemàtica Llibreria 22 de Girona, es considera al seu llibre de memòries Demà serà un altre dia, que va presentar ahir, «un dels homes més afortunats del món» per haver pogut viure el que ha viscut.
Terribas va explicar que va començar a bussejar en la seva vida i a descobrir el personatge «Guillem Terribas», «que m'agrada molt i trobo molt interessant, després d'adonar-me que ha estat al lloc precís i en el moment precís, tant com a espectador com a col·laborador, de diferents fets».
Més d´un centenar de persones omplia ahir el Cafè-Teatre de La Planeta. Personalitats del món polític, social i cultural gironins i catalans com Anna Pagans, Joaquim Nadal, Francesc Francisco-Busquets, Joan Mateu, Sergi López, Narcís Comadira, Carles Monguilod, Pep Admetlla, Joan Ribas, Salvador Sunyer, Narcís-Jordi Aragó o Maria Mercè Roca eren presents en aquesta presentació «molt estranya i col·lectiva», tal com la va descriure l´escriptor Joasep M. Fonalleras, que era qui presentava l´acte.
Ana Rodriguez, publicat en El Diari de Girona, 22.11.07

dimecres, 21 de novembre de 2007

Retall de premsa


Guillem Terribas retrata en un llibre l'ambient en què va fundar la Llibreria 22 de Girona

BARCELONA, 21 de novembre (EUROPA PRESS) Foto: Neus Chordà

El llibreter gironí Guillem Terribas ha presentat avui el llibre 'Demà serà un altre dia' (Ara Llibres), en què relata l'època que li va permetre fundar la Llibreria 22 de Girona el 1978, que, segons Terribas, "és una trajectòria des del moment final del franquisme al començament de la democràcia".

En declaracions a Europa Press, ha explicat que el llibre està ambientat a Girona però que no l'ha escrit "amb molts detalls" perquè els lectors recorrin a la imaginació, ja que tracta d'un període històric "que ha viscut molta gent", ha assenyalat.

Terribas ha reconegut que va escriure l'obra davant de la insistència de l'editor Ernest Folch. Ha subratllat que no va fer públic que l'estava preparant "per no tenir pressions" i, ha afegit, que si no sortia perquè no havia trobat el registre del llibre, "ningú se n'assabentava".

Tot i això, ha admès que escrivint 'Demà serà un altre dia' s'ha conegut a ell mateix, un home que "ha tingut molta sort, ha estat en llocs històrics i ho ha pogut veure tot des de segona fila", ha precisat. "He fet una teràpia molt bona", ha sostingut.

POSSIBLE SEGONA PART.

La majoria de relats que inclou l'obra arriben fins al 1980, i l'autor tan sols fa algunes incursions a les seves experiències d'anys posteriors, "per no caure en l'avorriment". Tot i això, en el cas que el llibre tingui èxit entre els lectors, no descarta escriure una segona part, que tractaria "del dia a dia de la llibreria".

Per confeccionar el nou llibre, ha indicat que hauria "d'agafar un altre registre" per evitar fer-se "repetitiu" i ha avançat que la segona part "podria ser en forma de dietari d'un llibreter".

dimarts, 13 de novembre de 2007

Presentació





Dimecres dia 21 de novembre de 2007
PRESENTACIÓ del llibre editat per Ara Llibres


DEMÀ SERÀ UN ALTRE DIA
(Aventures d'un llibreter)
de Guillem Terribas
La presentació anirà a càrrec d'amics, coneguts i saludats de Guillem Terribas.

*L'acte es farà a la Sala La Planeta, Passeig Canalejas,3 de Girona

dilluns, 5 de novembre de 2007

Guillem Terribas * per Xevi Planas, publicat a Presència el 04/11/07





Hortes 22 és un bloc de pisos familiar pels escriptors i editors catalans. Als baixos d'aquest edifici de Girona hi va obrir les portes la Lliibreria 22 el 1978. Segurament no hi ha al món cap llibreria on s'hagin presentat tants llibres en els últims vint-i-nou anys com a la 22. Guillem Terribas (Salt,1951), tot un personatge, és l'ànima d'aquesta Meca cultural cap on tot lletraferit peregrina almenys un cop a la vida. Empès per la insistència d'alguns amics, Terribas s'ha decidit a explicar algunes aventures (li han quedat moltes a les butxaques) de la seva vida de pel·lícula a Demà serà un altre dia, el llibre que aquest mes li publica Ara Llibres.

Ara Terribas és un llibreter de referència, el pare del col·lectiu de crítics de cinema més dinàmic d'aquest racó d'Europa i el presentador del presentadors més conegut de l'activisme cultural del país. Abans de ser tot això, però, va ser especialista a pasturar vaques occitanes i acompanyar turistes borratxos a les habitacions dels hotels, fundador de comunitats de base de joves catòlics (algun dia s'haurà d'escriure la història de Muntanya 27, la casa de Girona on van despertar al món a còpia de misses progressistes des de ministres a alcaldes, passant per escriptors i directors de diaris), taxista ocasional de bisbes en 2CV, redactor d'informes militars de mala conducta de qui firma l'informe i actor aficionat. Fumant des dels set anys, aprenent a ratllar fulls blancs amb els dibuixos de Boixcar, descobrint el país a través de l'escoltisme, fabricant de pel·lícules amb paper de seda de les rajoles de la xocolata Torras i caminant a la John Wayne, Terribas s'ha forjat una seductora personalitat de romàntic educat a l'escola del cinema paradís. Com tots els grans personatges, aprofita les oportunitats, com quan va veure la dona de la seva vida en un cotxe davant un semàfor i aprofitant que era vermell va pujar al vehicle, d'on no n'ha baixat mai més. Si algun estrany cop no tiomfa, com un personatge d'Allò que el vent s'endugué, conclou: "Demà serà un altre dia".