dilluns, 18 de març de 2019

LAS HEREDERAS, Cinema Truffaut

LAS HEREDERAS 
Paraguai, 2018
Direcció: Marcelo Martinessi
Intèrprets
Ana Brun, Margarita Irún, Ana Ivanova, Nilda González, María Martins, Alicia Guerra
Gènere: drama
Durada: 97 minuts
Idioma: castellà



Fragilitat

 «Si arrastré por este mundo la vergüenza de haber sido y el dolor de ya no ser...» Aquest fragment de la cançó «Cuesta abajo» de Carlos Gardel podria ser el leitmotiv de la pel·lícula de Marcelo Martinessi.


Las herederas (2018) és una pel·lícula fràgil, sensible, molt íntima, que demana molta atenció i participació per part de l’espectador.
El seu director, Marcelo Martinessi, va néixer a Asunción (Paraguai) l’any 1973 i és conegut pels seus curtmetratges, que han guanyat diversos premis en festivals. Las herederas és el seu primer llargmetratge i ja s’ha fet un lloc en el món del cinema, després d’haver guanyat un Os de Plata (el premi Alfred Bauer) en el Festival de Berlín 2018.
Dues dones de bona posició viuen juntes en una casa elegant, gran i amb criada inclosa. Quan ja tenen una certa edat, a la seixantena, els diners de l’herència s’estan esgotant i comença la decadència. Han de començar a desprendre’s de pertinences familiars. Una d’elles, Chiquita (Margarita Irún), acaba a la presó per frau, i a partir d’aquí la història se centra més en Chela (molt bona interpretació per part d’Ana Brun, Os de Plata a la millor actriu), que per guanyar alguns diners amb el seu cotxe fa de taxista per a amigues i conegudes. És aquí que la història es torna més tendra i amb més desig, i encara més a partir de l’aparició en la vida de Chela d’Angy, una jove, desinhibida, moderna, que fuma, que vesteix informal i que l’anomena Poupée. Personatge molt ben interpretat per l’actriu Ana Ivanova.
Segons Marcelo Martinessi, la història va néixer a través d’experiències properes, de diàlegs que va escoltar en la seva infantesa i en la forma que tots aquests pensaments i totes aquestes vivències es van anar posant en la memòria i amb el temps s’han transformat en sensacions, sentiments...
Las herederas és una pel·lícula de dones. El mateix Martinessi reconeix i explica que «el Paraguai és una terra de dones; en contrast amb actuacions, educacions o formes masclistes, al Paraguai són les dones les qui controlen la fibra interna de la societat».
Per tant, ens trobem immersos en un canvi de vida, en una transformació i en un nou comportament d’unes dones ja a la seixantena, que han de renovar la seva relació i la seva manera de viure. I tot això molt ben explicat, amb una íntima i propera posada en escena per part del director i el bon treball de totes les actrius que participen en la història.
Martinessi aconsegueix que en poca estona (el film és relativament curt, comparat amb el que s’estan acostumant molts directors en allargar inútilment moltes històries) coneguem una dona, l’heroïna de la història, al mateix temps que ella es va coneixent.
Aparentment, tindrem la sensació, al final de la pel·lícula, que no ha passat res, però en realitat ha passat molt. Només cal pensar-hi amb atenció i haver participat en la història d’aquestes dones.

Guillem Terribas Roca
Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

CRISTINA CERVIÀ: Una dona de teatre molt estimada

Cristina Cervià a la Presentació del llibre Carol,
a càrrec de la Imma Merino. A la foto de L'Avenç;
la Cristina llegint fragments de l'obra.
Em sembla que la primera vegada que, a finals dels anys vuitanta, vaig veure Cristina Cervià en un escenari va ser en un muntatge de Nit de Reis, que potser va significar el més gran èxit del Talleret de Salt, amb el qual ella es va formar no només com actriu, sinó com una dona de teatre. Això perquè El Talleret era una d’aquelles companyies independents que, com deia la Cristina, feien que els seus membres tant poguessin crear escenografies com vendre bolos: actuar era una part de l’aventura de fer teatre. Dissolt El Talleret, crec que la Cristina sempre va mantenir aquest esperit. Li va servir per sobreviure en el món teatral, tan inestable i tan precari per a bona part dels que hi habiten; però sobretot per viure’l plenament, per estimar-lo malgrat tantes dificultats, per compartir-lo apassionadament, per transmetre’l als seus alumnes i als joves actors i actrius que hi han acudit perquè els dirigís.
Foto Joan Roura, del programa de converses "Edició Limitada" https://bit.ly/2HDi4gN


Penso en un dels últims espectacles que va crear i dirigir, Els dies que vindran, construït amb fragments de textos de Txèkhov. Ho faig recordant que, després de Nit de Reis, vaig veure-la en un altre muntatge d’El Talleret, L’hort dels cirerers, que va fer que sempre més estimés Txèkhov: creia que encarnava la capacitat del teatre per expressar la complexitat de viure i per emocionar-nos de cop quan sembla que no hi passa res. Quasi trenta anys després d’actuar a L’hort dels cirerers, la seva experiència de vida i de teatre es projectava a Els dies que vindran. Tot va enriquir-la com a actriu i vitalment, d’una manera indestriable. Va ser una gran lectora de poesia i, amb la seva dicció clara i la seva comprensió, sabia expressar-la. Com també altra mena de textos. D’aquí, la Cristina no només va actuar en escenaris teatrals, sinó que va intervenir en llibreries, centres culturals, biblioteques i en molts altres llocs on amb la seva veu càlida pogués fer arribar la bellesa i el sentit de les paraules. A vegades ho va fer de manera desinteressada, amb la mateixa generositat amb la qual ha participat en tants d’actes i ha col·laborat amb tanta gent d’àmbits diversos: dramaturgs, escriptors, poetes, ballarins, artistes, llibreters, activistes culturals.

L’última vegada que hauré vist actuar la Cristina va ser en una de les biblioteques on va representar la quarta i excel·lent edició de Llibràlegs, una proposta que encarrega a dramaturgs uns textos breus que, tenint com a escenari una biblioteca, s’han de posar en escena sense cap artifici teatral. Allà hi era amb Meritxell Yanes, amb la qual va crear La Mentidera Teatre i hi va compartir tantes experiències, com ara, junt amb David Planas, anar dues vegades a Buenos Aires perquè Rafael Spregelburg els dirigís en dos muntatges, Lúcid i Tot, que van donar joc a la Cristina per transmetre un sentit de la ironia que no li era aliè. En aquella representació de Llibràlegs, en què tot es feia especialment emotiu, també hi era Mercè Pons, per donar suport i per si havia de substituir la Cristina a causa de la malaltia. Aquest gest forma part d’una cadena que dona la mesura dels afectes i les complicitats que ha suscitat l’actriu gironina. Tenia molts d’amics i amigues. Jo n’era una i, com els altres, estic trista. No diré que em consola, però sí que m’emociona que, fins al final, va aprofitar tot el temps per viure’l. He trobat una entrevista que vaig fer-li fa cap a deu anys. Hi afirmava: “Si no gaudeixes en un escenari, encara que sigui patint, no cal que hi pugis perquè no transmetràs res.” Ella va gaudir, vivint i fent teatre, i ho va transmetre generosament. Cristina, recordarem la teva rialla i t’estimarem sempre.
IMMA MERINO, publicat en el Punt Avui 18.03.2019

* El vídeo enregistrat per mi, es la seva darrera actuació en públic i fou el 08.03.2019  en el Centre Cultural de la Mercè en un homenatge a Víctor Català. 


Es quan una persona estimada ens deixa, que et venen a la memòria aquells moments, aquells fragments de vida en comú, que habies oblidat o que en conserves un vell i agradable record.  
Es també,  ara que penses en les coses que no li has dit o que no li has agrait. Es quan et sap greu no haver estat més el seu costat en moments difícils de la seva vida. Es ara que te n'adones que no la veuràs, que no la tindràs mai més. Però, encara que sigui el que sigui el que ens l'ha pres, que ens l'ha matat, el que no podrà mai, però mai, es que la obliden, que deixem de pensar en ella, que visqui en els nostres records i que ens acompanyi per sempre en les nostres vides. La Cristina viurà amb nosaltres sempre, el seu riure sonarà sempre, la seva solidaritat i energia, la tindrem sempre. La seva entrega, la seva participació, la seva col·laboració, la tindrem sempre. No hi ha ni deu que ens la pogui robar, prendre, agafar, oblidar... Gràcies Cristina, per ser sempre en els millors moments de la meva  (nostra) vida. Gràcies per acompanyar-me (acompanyar-nos) a viure millor la vida. Gràcies per les teves generoses i sinceres rialles. Una abraçada llarga.
Guillem Terribas Roca 


LA CERVÍ
Josep M. Fonalleras, publicat en el Periódico 18.03.2019
Foto: El periódico. 

M’he acomiadat a distància de Cristina Cervià. Ella no ho ha sabut o potser l'hi ho ha dit algun amic comú. Mentre va durar la seva malaltia, llarga i dramàtica, persistent, només vaig ser capaç de dir-li paraules de coratge, un missatge de tant en tant, una abraçada fortuïta al carrer. I tot allò, que era una manera de dir-li que me l'estimava, no era res, sinó un acostament tangencial, al marge, com si no m’atrevís a entrar en el pou del seu dolor.De fet, no m’hi atrevia. I ella mateixa, amb la rialle esclatant, sorollosa, impúdica, semblava com si deturés qualsevol intent de commiseració. Me n’he acomiadat i, en aquest adeu, han tornat els dies en què començava a fer teatre, en uns Pastorets o al Talleret de Salt, una de les institucions mítiques del teatre independent. I ha vingut, com una glopada, tota la resta. La persona, l’actriu que va triomfar amb 'Lúcid' (premi de la crítica, el 2007) i amb tantes produccions alternatives ('Bondat', 'Tot', per dir-ne algunes), fetes amb rigor des de sales com La Planeta. L’activista que no va deixar mai d’entendre la cultura com un servei: presentacions, recitals, lectures, homenatges, elogis dels llibres i de les biblioteques, classes, direccions escèniques. La Cervi, perquè tothom sap que només les que han entès el teatre com una religió tenen dret a ser conegudes amb l’article al davant. Me n’he acomiadat de llunya. Del seu caràcter decidit, impetuós, irreductible.


Enllaços
https://bit.ly/2udxPTJ


https://bit.ly/2W2nbuQ

 https://bit.ly/2OcLrrF

https://bit.ly/2Fjgsaq

https://bit.ly/2Jm4IrY

https://bit.ly/2XYyMgm

https://bit.ly/2Jm5vct

https://bit.ly/2UHOhY9

https://bit.ly/2HFJPoU

https://bit.ly/2TVkyh8