Demà serà un altre dia.

dissabte, 30 de gener del 2016

La ‘Gauche divine' de Ventura Pons

Guillem Terribas, Anna, Ventura Pons, Teresa Gimpera, Santi Vila
En el documental Cola, Colita, Colassa (Oda a Barcelona) Ventura Pons reconstrueix la memòria oral d'un passat en blanc i negre, per mitjà de la cèlebre fotògrafa i les seves amigues. Algunes van assistir ahir a la presentació als Albéniz Plaça, amb el conseller Santi Vila.
El Punt.Avui 29.01.16 Foto: Lluis Serrat

dimecres, 27 de gener del 2016

El cinema Truffaut renova les butaques

El cinema Truffaut de Girona va romandre ahir tancat per unes reformes que consisteixen bàsicament en la substitució de les antigues butaques per unes de noves i, és clar, «més còmodes», han informat els responsables. La sala especialitzada en versions originals reprendrà avui la seva programació habitual amb les noves butaques ja a disposició de l'espectador. La foto mostra l'aspecte de la sala ahir durant l'operació de canvi de butaques.
Diari de Girona 27.01.16

dimecres, 20 de gener del 2016

Presentació del llibre Blat Premi Casero 2015


Imatges de la presentació del llibre BLAT editat per Empúries.
35 Premi de Novel·la Curta Just M. Casero 2015. Vicenç Pagès, membre
de jurat, Josep M. Pagès, autor i Josep Lluch, editor.
Girona 14.01.16.

L´empresari gironí Narcís Agustí entra a l´acadèmia del cinema català

AJaume Figueres, Elisenda Nadal, Leopoldo Pomés,
Asunció Balaguer i Narcís Agustí.

Edmon Roch va fer la presentació d'un exhibidor que té 133 pantalles i unes 24.000 butaques al servei de l'espectador a Espanya i França.

 L'empresari gironí Narcís Agustí (Ocine) va ser nomenat ahir nou membre d'honor de l'Acadèmia del Cinema Català, al costat d'Asunció Balaguer, Elisenda Nadal, Leopoldo Pomès i Jaume Figueras, en un acte solemne presidit per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, al Palauet Albéniz, en el qual també va rebre els nominats dels Premis Gaudí.
La presidenta de l'Acadèmia, Isona Passola, va considerar l'acte com el moment «més emotiu» perquè «pren sentit la família del cinema».
En l'acte, al qual van assistir uns 150 actors i actrius, productors, cineastes, exhibidors i altres professionals del sector, l'actor i director teatral Mario Gas va glossar la figura d'Asunción Balaguer, vídua de l'actor Paco Rabal, de qui va destacar la seva «voluntat humana i categoria artística».
Narcís Agusti. Foto ACN
L'exhibidor Narcís Agustí, presentat per Edmon Roch, va ser valorat per tenir nombroses multisales no només a Espanya, sinó també a França, un total de 133 pantalles i 24.000 butaques a disposició
dels espectadors.
Ada Colau va valorar un sector «molt important per Catalunya i per Barcelona» i va dir que «la ciutat seguirà facilitant la feina al sector del cinema, perquè la cultura és un bé comú».
Diari de Girona 15.09.16
Entrevista a Narcís Agustí a  Ràdio "Fem Girona", en el programa Garcia&Terribas el dia 15.01.16. A partir del minut 9.
http://femgirona.cat/destacats/narcis-agusti-fundador-de-la-cadena-de-cinemes-oncine/

dimarts, 19 de gener del 2016

Ionquis de Bolaño. 9 Festival Pepe Sales

El restaurant La Penyora presenta el 9è Festival d'Art Independent Pepe Sales (22 gener - 5 febrer), el reconeixement popular que faltava a l'autor de "Los detectives salvajes", un escriptor que va patir la Girona més hipòcrita i més grisa.

Roberto Bolaño considerava Girona una ciutat "hipòcrita i grisa". L'escriptor, que seria internacionalment reconegut per llibres com Los detectives salvajes, va passar completament desapercebut a la ciutat, on la seva mare tenia una parada de bijuteria a La Rambla de la Llibertat. A l'arrencada de la dècada del 1980, Bolaño ho va passar tan malament a Girona que, anys després, quan residia a Blanes, es negava en rodó a tornar a trepitjar els carrers que li van inspirar el poema Prosa de otoño en Gerona, on usava la tardor per exposar l'exclusió social i l'estat anímic en què vivia.
Però després, quan li va arribar el reconeixement internacional, amics com Javier Cercas, Ponç Puigdevall o el llibreter Guillem Terribas van convèncer Bolaño i aquest va començar a participar en la vida literària i cultural d'una ciutat que a poc a poc anava deixant de ser grisa i negra per esdevenir viva i de colors.
El reconeixement oficial gironí a Roberto Bolaño Ávalos (Santiago de Xile, 1953 -Barcelona, 2003) va arribar l'any 2011, quan la ciutat li va dedicar un llarg i lluminós carrer al barri de Domeny. La cantant Patti Smith, admiradora incondicional de Bolaño, va aparèixer d'improvís a l'acte inaugural, on fins i tot va interpretar a cappella una cançó.
Reconeixement popular
Faltava el reconeixement popular gironí a Bolaño, que arribarà en la propera edició del Festival d'Art Independent Pepe Sales, organitzat per la família somniadora i trangressora del restaurant La Penyora, que ahir va presentar una programació que va del 22 de gener al 5 de febrer.
Consol Ribas, responsable de La Penyora amb Lluís Llamas, va assegurar en una multitudinària roda de premsa que existeixen els "ionquis de Bolaño", que són les persones "atrapades en la seva obra literària, les que se submergeixen en el seu torrent narratiu".
Divendres 22 (20h), el Centre Cultural La Mercè acollirà la inauguració del festival amb l'obertura de l'exposició d'arts plàstiques El burro. Resulta que Bolaño va homenatjar la moto robada -"el burro"- amb què passejava per Mèxic amb el poema El burro. Els artistes d'aquesta exposició col·lectiva s'han inspirat en peces de motocicleta. La moto també ha inspirat una activitat que promet espectacle. Moto i poesia tindrà lloc l'endemà dissabte (19.30h) pels carrers del Barri Vell de Girona, on ressonaran els espetecs dels motards Dimonis de Santa Eugènia en desfilada. Si la poesia i la prosa de Bolaño ha suggerit una desfilada de motos, també pot suscitar un combat de boxa. Cesc Martínez, responsable de l'Escola de Boxa Amateur de Girona, muntarà dimarts dia 26 (20.30 h) a La Mercè un ring amb un espectacle de boxa. El cultiu de l'alta literatura i les experiències més sòrdides eren perfectament compatibles per a Bolaño, fill d'un boxador.
Completen la programació del Pepe Sales la projecció de cinema amb el documental Roberto Bolaño: El último maldito (Diumenge, 24, 21.30h, Truffaut), la conferència de pensament que impartirà Pablo Ley Francelli, autor de l'adaptació teatral de la novel·la de Bolaño 2666 (dilluns 25, 19.30 h, La Mercè), i el festival de curtmetratges, amb tretze realitzadors que estrenaran els seus treballs dedicats a l'escriptor (diumenge 31, 20 h, Truffaut) .
Per a Lluís Llamas, Bolaño representa l'esperit dels anys 1970/80, quan la moto era l'element de l'escapada.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 19.01.2016
http://www.diaridegirona.cat/cultura/2016/01/19/ionquis-bolano/763230.html#

El Pepe Sales difon Bolaño amb motos, boxa i poesia

El festival de La Penyora s'obrirà divendres amb una exposició d'obres creades a partir de peces de motos.L'espectacle central inclourà dimarts vinent una exhibició de l'Escola Gironina de Boxa

Foto de Grup de Xavier Castillón. 
El Festival d'art independent Pepe Sales , que La Penyora ha dedicat en la seva 9a edició a l'escriptor xilè Roberto Bolaño, tindrà lloc del 22 de gener al 5 de febrer, i inclourà algunes novetats que subratllaran els lligams de l'escriptor xilè amb les motos i amb la boxa, esport que havia practicat el seu pare. El festival s'obrirà divendres vinent amb la inauguració a la Mercè de l'exposició col·lectiva El burro (20 h), com el poema que Bolaño va dedicar a una moto negra robada per viatjar a la recerca d'un somni: “Un sueño innombrable, inclasificable, el sueño de nuestra juventud, es decir el sueño más valiente de todos nuestros sueños”. Albert Serra i Lluís Llamas presentaran aquesta exposició en què una trentena d'artistes han treballat a partir de peces de motocicleta. El mateix divendres hi haurà la performance multidisciplinària Los perros románticos. I el dissabte 23, els motoristes de l'associació Dimonis de Santa Eugènia voltaran al vespre pels carrers del Barri Vell –l'escriptor hi va viure en la primera meitat dels anys 80, en una etapa molt difícil de la seva vida– i durant l'itinerari s'aniran recitant poemes de Bolaño.
El diumenge 24 tindrà lloc al Cinema Truffaut (21.30 h) la projecció del documental Roberto Bolaño, el último maldito, presentat pel seu amic blanenc Joan Sureda, i la inauguració d'una exposició fotogràfica també inspirada per Bolaño i les motos, De los burros y de los poetas, a càrrec de Josep Burset, Manel Bielsa i Albert Gisalló. El dilluns 25, Pablo Ley, autor de l'adaptació teatral de la novel·la 2666, oferirà una conferència a la Mercè (19.30 h) com a pròleg del gran acte central del festival, que el dimarts 26 inclourà les actuacions de mig centenar d'artistes de diverses disciplines, com ara la música, la poesia, la dansa o el teatre, inspirades per l'obra de Bolaño, a l'auditori de la Mercè (20.30 h). Aquest any inclourà una exhibició de boxa, amb la col·laboració de l' Escola de Boxa de Girona . El diumenge 31 de gener s'ha programat al Truffaut la projecció de 13 curtmetratges basats en l'univers de Bolaño (20 h). Tots els actes són gratuïts, com sempre amb la voluntat de difondre al màxim l'obra d'un autor que ahir Consol Ribas va definir, a la multitudinària presentació del festival, com “extremadament generós i sempre fidel a les seves idees”.
Carrer sense placa
En nom del Truffaut, hi ha intervenir Guillem Terribas, que va recordar la Llamadas telefónicas a la 22 i es va reconciliar amb la ciutat. Terribas va afegir que, després d'inaugurar el carrer Roberto Bolaño al barri de Domeny amb la presència de Patti Smith, es va retirar la placa perquè hi deiaBolano i ara “només queden els quatre forats” de la placa.
difícil relació de Bolaño amb Girona, fins que li van demanar que presentés 
Xavier Castillón, publicat en el Punt-Avui 19.01.2016

dilluns, 4 de gener del 2016

EL DISCRET ENCANT DE MIQUEL PAIROLÍ

Miquel Pairolí era un personatge discret, encara que la seva presència sempre es feia notar allà on fos. La discreció de Miquel Pairolí era allò que el feia destacar en tertúlies o sobretaules, no només per la seva presència sinó, també, pel que deia o no deia, el que opinava o el que hi aportava a la conversa.
Com passa molt sovint, quan una persona desapareix de la teva vida, et venen records, moments viscuts junts. Anècdotes, situacions divertides i d’altres inimaginables. Moments agradables i d’altres de no tant. Amb en Miquel m’ha passat i m’està passant. I més quan rellegeixo alguns dels seus dietaris i, sobretot, el darrer Octubre. Entenc algunes de les situacions, dels silencis, d’anar junts amb algun lloc i no assabentar-me del que pensava.
En Miquel sabia escoltar i, també, parlar. En les nostres converses, no amagava res, però tampoc et deia gaire. Per exemple, arribar un llibre nou d’ell a la Llibreria i jo no saber-ho. A l preguntar-li com es que no m’havia comentat , que estava escrivint el llibre, la resposta era, “tampoc m’ho vas preguntar…”
En Miquel li agradava el cinema, sabia seleccionar les pel·lícules. També el teatre i l’Opera. La música, sobretot la música. La darrera vegada que el vaig anar a veure, tres dies abans de la seva mort, em va dir que ja no tenia esma per res. Ni per llegir, ni mirar la tele o alguna pel·lí. Però el que li sabia més greu era no poder escoltar música. Al veure la meva cara estranyada, davant el fet de que ja no podia escoltar música, va recalcar que quan ell escoltava música, “Escoltava” música, només estava per viure i interpretar la mel·lodia, els sons i les sensacions. I això ja no ho podia fer.
Moltes vegades vam parlar de cinema, comentar pel·lícules que havíem vist junts o per separat. Coincidíem bastant, tot i que ell era molt més exigent que jo. Em va sorprendre, també aquell darrer dia, quan em va dir que una de pel·lícules que sempre revisava i recordava, era una que ell sabia que a mi m’agradava molt. Es, em va dir, Doctor Zhivago. Mai m’ho havia comentat fins aquell moment, quan jo moltes vegades li havia referènciat aquest important i interessant film de David Lean.
En Miquel era així i molt més. Per això ara penso que amb una mica més de temps, l’ hagués pogut conèixer millor i em comptes d’esperar que fos ell que m’expliques coses de la seva vida quotidiana, ara hagués aprés a preguntar-li. Ell segur que les respondria (a la seva manera), entre altres coses perquè en Miquel no tenia res a amagar.
Guillem Terribas. Publicat a "El Procés" número VII Gener 2015
https://revistaelproces.wordpress.com/2015/12/30/el-proces-vii-2/


diumenge, 3 de gener del 2016

Una tesi palesa el «fracàs» de l´exhibició de cinema en català, que s´estanca al 3%

Francesc Xavier Vilallonga situa en el 48% la caiguda de públic en 14 anys i en el 56% l'encariment de les entrades.

Una tesi doctoral del garrotxí Francesc Xavier Vilallonga estudia en detall un cúmul de dades sobre
la producció i exhibició de cinema a Catalunya i arriba a conclusions categòricament decebedores quan analitza les polítiques de catalanització del sector. Malgrat les mesures que s'han impulsat des del Departament de Cultura, malgrat la Llei del Cinema i malgrat els diners abocats en el doblatge de pel·lícules al català, la mitjana d'espectadors no arriba al 3'1%. La tesi estudia dades entre els anys 2001 i 2014.
La tesi L'Exhibició cinematogràfica a Catalunya a l'era de la digilitalització (2000 al 2013), llegida a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull amb una nota d'excel·lent cum laude per unanimitat, precisa que, de cada 100 entrades venudes a Catalunya, 3 són per a una pel·lícula en català, sigui doblada o subtitulada, i 97 són per a una pel·lícula en castellà. "Aquesta dada demostra que totes les mesures que s'han pres des del Departament de Cultura han estat insuficients. Es pot parlar de fracàs", declara Vilallonga, que considera que "el cinema és l'últim àmbit cultural i mediàtic que no està normalitzat". L'autor té la intenció de publicar la tesi en format de llibre o bé a través d'articles.
La tesi explora dades de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), que depèn del Departament de Cultura. Nascut el 1968 a Sant Feliu de Pallerols, Vilallonga s'ha doctoral en Comunicació i és professor de la Universitat Ramon Llull.
Produccions a l'alça
Una altra dada analitzada, i aquesta no es pot desvincular de la qüestió lingüística, és la "millora significativa" en el consum de pel·lícules de producció catalana, que han crescut de l'1,5% de l'any 2000 al 8% actual. És a dir, de cada 100 entrades venudes a Catalunya, 8 són per veure una pel·lícula catalana. Ara bé, l'autor de la tesi adverteix que aquesta dada "té trampa" perquè pràcticament el 90% de les produccions catalanes es roden en castellà o en anglès. "Si busquem les pel·lícules de producció catalana rodades en català ens quedem escassament en l'1%", alerta Vilallonga.
El problema no és de la producció audiovisual, sinó de la política lingüística: "El català no està normalitzat des del punt de vista de la producció, perquè les pel·lícules originalment rodades en català no són les que més veu la gent, ni tampoc està normalitzat des del punt de vista del doblatge, perquè les pel·lícules doblades al català tampoc són les que més veu la gent. Aquí hi ha un problema claríssim que cap administració ni el propi sector ha pogut millorar".
L'èxit de la producció catalana rau en la seva aposta per diversificar-se. Vilalloga explica que ha crescut la coproducció amb productores espanyoles o d'altres països i això ha permès elaborar uns productes més exportables. "El castellà i l'anglès són llengües més fàcils de vendre en mercats internacionals". No obstant, assolir un 8% de produccions nacionals catalanes és un estàndard encara insuficient si s'aspira a la mitjana europea, que actualment es troba entre un 15 i un 20% de quota d'espectadors per als productes propis. "Passar de l'1% al 8% en 14 anys està molt bé, però ha sigut per la via de no rodar pel·lícules en català".
Francesc Vilallonga. 
D'altra banda, la radiografia del món del cinema que ha servit a Vilallonga per doctorar-se té una segona conclusió important. I aquesta és que les sales de cinema han perdut a Catalunya el 48% dels espectadors en els darrers 14 anys. El 2001, any de màxima afluència a les sales, es va tancar amb 38'1 milions d'espectadors, i el 2013, que és l'últim any analitzat a la tesi, les sales van tenir 16'2 milions d'espectadors. La tendència a la baixa és "molt clara".
En canvi, la recaptació de les taquilles "només" ha caigut un 23% en el mateix període, segons l'estudiós, perquè la introducció de les projeccions en 3D ha permès vendre entrades més cares i també perquè el preu de les entrades ha pujat un 56% en aquests 14 anys, xifra molt superior al 37% d'increment de l'IPC en el mateix període. "El cinema s'ha encarit gairebé 20 punts més que el cost de la vida", avisa Vilallonga al Diari de Girona. Catalunya (7'2 euros de mitjana) s'acosta als estàndards de preus europeus (7'7 euros).
La tesi concreta també la tendència en la digitalització de les sales, en aquest cas amb dades molt actualitzades. Fins el dia 31 de desembre del 2014 hi havia a Catalunya un 82% de les pantalles digitalitzades. "Anem molt per darrera d'Europa, la majoria dels països europeus ja tenen el 100% de les pantalles digitalitzades".
Catalunya té pendents les petites sales de poble i la incògnita és saber si faran la inversió o bé tancaran, cosa que acabaria de desequilibrar territorialment el mapa de la projecció de cinema. Vilallonga explica que els exhibidors han d'assumir fortes inversions per passar al format digital, a diferència d'altres països europeus, on s'han donat ajudes públiques, aquí pràcticament inexistents.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 03.01.16