Demà serà un altre dia.

diumenge, 6 de març del 2016

Truffaut, una aposta única

Ningú més programa regularment cine en VO fora de Barcelona i voltants

L'àrea metropolitana de Bilbao, amb prop d'un milió d'habitants, no té cap cinema que programi de manera estable en VO. Girona, amb 90.000 habitants, sí. La tossuderia d'un grapat de gent i el suport de l'Ajuntament han fet possible que Girona sigui l'única ciutat catalana, fora de Barcelona i la seva àrea metropolitana, amb cinema en VO tot l'any.
A la foto de Quim Lledó, el Cinema Truffaut, el novembre
del 2010, durant la celebració dels 10 anys. 
L'any 2015, va tenir 23.000 espectadors, tres quartes parts dels quals van anar a la programació de cinema regular, i la resta, a actes culturals diversos. “Per a una ciutat d'uns 90.000 habitants, no està gens malament”, comenta Francesc Vilallonga. Autor de la tesi doctoral que citem a la pàgina anterior i director del grau de comunicació audiovisual de la Universitat Ramon Llull. Vilallonga forma part del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona que gestiona el Truffaut. “No hi guanyem res, ho fem per amor a l'art”, puntualitza. “La manera de gestionar-lo és peculiar. És una sala municipal, però gestionada per un equip autònom, que va guanyar un concurs. Té una partida pressupostària anual de l'Ajuntament, que va comprar l'antic cinema Modern fa 16 o 17 anys.” Ja fa quinze anys que funciona el cinema Truffaut, amb una programació regular en VO.
“És difícil de dir si és un model exportable, perquè s'ha beneficiat d'una sèrie de condicions –reconeix Francesc Vilallonga–. L'Ajuntament de Girona ha fet una aposta cultural per tenir una sala de VO, que va lligada a la vida cultural de la ciutat. Han volgut fer del Truffaut un pol important de la vida cultural de Girona. Sense recursos públics, el Truffaut no podria existir.” Francesc Vilallonga ho emmarca en el fet que “Girona ha apostat pel cinema, el Truffaut no és una illa. Hi ha el Museu del Cinema, el Temporada Alta hi fa sessions, està vinculat a Girona com a ciutat de festivals...”
Bernat Salva, publicat en el Punt-Avui (Nacional) 06.03.2016

INFORME GENERAL 2 . Cinema Truffaut.

Imatges de la presentació en el Cinema Truffaut (26.02.2016) en el Cinema Truffaut, de la darrera pel·lícula de Pere Portabella, "Informe General II".




Massa poc ‘originals'

Només el 6,7% dels espectadors van veure cine en VO a Catalunya el 2013, segons un estudi de Francesc Vilallonga. L'oferta està concentrada a Barcelona.

Un 6,7% dels 16,2 milions d'entrades de cinema venudes a Catalunya el 2013 van ser per a sales de versió original (VO). Tretze anys abans, l'any 2000, la VO representava el 5,2%. Aquestes xifres només inclouen sales de cinema que programen regularment en VO; no s'hi inclouen els espectadors en VO catalana o castellana que s'exhibeixen en altres sales. Francesc Vilallonga, director del grau de comunicació audiovisual de la Universitat Ramon Llull, revela aquesta dada en la seva tesi doctoral El sector de l'exhibició cinematogràfica a Catalunya en l'era de la digitalització (2000-2013). Evolució i anàlisi. La mateixa tesi posa xifres a la crisi general d'aquest període (el nombre d'espectadors de cine ha caigut un 49%) i a la debilitat del cinema en versió original catalana (només el 0,6% del mercat).

Una part de l'ampli estudi examina el cinema en VO. “És la part de l'exhibició més estable –comenta a aquest diari Francesc Vilallonga–. Del 2000 al 2013 va una pujada significativa d'un punt i mig, fins al 6,7%. A nivell global, és un àmbit molt estable, amb un públic entès, cinèfil, que és un consumidor freqüent. Però, comparat amb els estàndards europeus, és molt baix.”
Dificultat de créixer
No és fàcil que augmenti, perquè sense oferta no pot créixer el consum, i només una de les 69 pantalles de VO de Catalunya que hi havia el 2013 eren fora de Barcelona i l'àrea metropolitana. “Hi ha poca gent amb possibilitat de veure cinema en VO, cal un augment de l'oferta –diu l'autor de l'estudi–. No hi ha hagut empresaris que hagin arriscat en ciutats com Tarragona i Lleida, i tampoc se n'ha preocupat l'administració. A Girona s'ha consolidat un públic, i intueixo que en altres ciutats n'hi ha d'haver també.” Crear un públic de VO exigeix un esforç: “Tothom és originalment públic de cinema doblat. El públic de VO s'ha de construir, no apareixerà de cop després de 80 anys de tradició de doblatge. Però cal posar una base.”
Mentre que fora de l'àrea metropolitana no hi ha oferta, Barcelona ha passat de 64 a 69 sales entre el 2000 i el 2013, gràcies en part al Balmes Multicines, del Grup Balaña. Maria Alemany, responsable de màrqueting d'aquesta empresa, diu: “Creiem que la demanda de VO anirà creixent”, tot i que “dependrà molt de la cartellera.” Balmes Multicines té 12 sales (1.660 butaques). “Entenem que la millor manera d'atendre els nostres espectadors és oferint la millor i més àmplia cartellera de versió original de Barcelona”, diu Maria Alemany“De moment, la nostra intenció és seguir treballant pel creixement de Balmes Multicines V.O. oferint el millor cinema en estat pur, és a dir, en versió original i amb una gran qualitat de projecció i butaques premium.”.
VO en català
No entra dins d'aquesta estadística, però el 2014 també es van incorporar a l'oferta barcelonina de VO les quatre sales dels cinemes Texas. Ricard Almazan, director dels Texas, creu que “l'únic secret per crear públic de VO és fer una programació interessant, oferir l'última pel·lícula de tal director, preocupar-te de coses que el cinema més comercial potser no cuida tant... És un públic que es pot expandir, cal donar-li una oportunitat.”
Dos factors poden ajudar a fer créixer aquest públic: la digitalització, que facilita la flexibilitat i l'accés a còpies en VOS, i l'aparició d'un públic jove que consumeix sèries en VOS. “Els joves no estaven habituats a la VO fa deu anys, i ara no és així –diu Francesc Vilallonga–. Un percentatge molt alt són grans consumidors de sèries, sovint il·legalment, i, per seguir el ritme de les estrenes als EUA, les veuen en VO subtitulada. Això vol dir que si el contingut els interessa, no tenen cap inconvenient amb la VO, i això s'ha d'aprofitar per al cinema.”
També hi pot ajudar que el nou conseller de Cultura, Santi Vila, s'hagi manifestat a favor de l'exhibició en VO. Per a Francesc Vilallonga, “és una bona notícia que el nou conseller digui públicament que la manera lògica de veure el cinema és en VO.” Fonts del Departament de Cultura consultades expliquen que volen “promoure el doblatge en català, especialment en aquelles pel·lícules dirigides al públic més familiar, i incentivar la versió original subtitulada en català en el major nombre possible de sales.” El 2013, només un 0,22% de les còpies en VOS eren en català, segons l'estudi de Francesc Vilallonga. Els objectius del Departament de Cultura són “captar més públic per al cinema en català i igualar-nos progressivament amb la majoria de països europeus on la VOS té una quota significativa a les pantalles” Precisen que “no es tracta de potenciar res en detriment de, sinó de sumar públics per tendir cap a la normalització del català al cinema.” El nou conseller encara no ha tingut temps de concretar la seva política en aquest àmbit: “Actualment s'està treballant en aquesta proposta i és prematur plantejar-se objectius i definir mesures concretes fins que estigui enllestida.”.
Bernat Salva, publicat en El Punt-Avui 06.03.2013 (Nacional)

Guillem Terribas, penja els guants

Guillem Terribas, fundador i soci principal de la Llibreria 22
de Girona ha anunciat avui que es jubila després de 33 anys
al capdavant de la llibreria. Hem conegut la notícia a través del
compte de  Twitter d’en Salvador García-Arbós, que també ens
ha fet saber  que el rellevarà en Jordi Gispert Saget a partir
de l’1 de febrer del 2015.

Guillem Terribas | Foto: Marc Martí / Diari de Girona
Terribas ha proposat
 la seva jubilació al consell d’administració de la 22,
 formada per 26
accionistes que l’han
acompanyat tots

aquests anys. Terribas
passarà  a ser president
del Consell 
 de la 22 i
continuarà presentant 
el premi Casero i seguint de prop els actes de
la llibreria, però descarregarà 
la gestió i gerència a en
Jordi Gispert,
que a partir d’ara agafa el timó  de la llibreria.

“Era el moment de fer el pas”, ens ha explicat Terribas per telèfon.
“I la decisió  ha estat motivada per dos factors. El primer és que tenim
 una persona,
 en Jordi Gispert, perfectament capacitada per agafar
 el relleu.  I segon, 
la crisi demanava una reestructuració de personal
 i l’eliminació del meu 
 sou permetrà reduir la càrrega salarial sense
 acomiadar ningú”.


Terribas ha estat des de sempre un llibreter de batalla. Va fundar la
Llibreria 22 l’any 1978 i ha treballat des de sempre per promoure i
difondre la cultura. A les seves memòries,
Demà serà un altre dia(Ara Llibres), que va publicar l’any 2007
explica: “Em considero un dels homes més afortunats del món:
he estat sempre allà on 
he volgut estar, i sempre m’hi ha
acompanyat gent extraordinària.

Ara ja puc citar, com un senyor, Clint Eastwood: «Això és la meva
vida, és la meva sang»”, diu en 
un moment de l’obra.
A propòsit d’aquesta obra, Ignasi Moreta, al seu blog, ens fa
 un retrat molt  particular de la figura de Guillem Terribas: “Terribas
apareix als ulls del lector 
com un entusiasta promotor d’iniciatives
culturals de tota mena, el que avui 
 alguns anomenen un activista,
i altres (més cursis), un agent cultural.


Compagina la seva activitat professional en diverses empreses amb
iniciatives de tipus cultural, polític i fins religiós. Terribas no renega
del seu inicial 
 compromís cristià, al contrari: ens explica clarament
la importància que 
va tenir en la seva vida el pas per l’escoltisme,
les seves activitats teatrals a 
recer d’una rectoria, el fet d’anar a missa
fent de monitor a l’església («conduïa les misses del diumenge i llegia
tant l’epístola com les pregàries. Si convenia, feia més d’una missa»),
la fundació d’una «comunitat amb arrels cristianes»… I, amb la mateixa
naturalitat, explica la seva pèrdua de fe: «em va passar el mateix que
al protagonista d’
Incerta glòria, de Joan Sales: un dia em vaig
despertar i em vaig adonar que havia perdut la fe. Sóc molt respectuós
amb les conviccions 
religioses, però ara no en tinc.»”
Publicat a la revista digital NÚVOL 03.01.15
 http://www.nuvol.com/noticies/guillem-terribas-penja-les-botes/

 Guillem Terribas es jubila després de 36 anys
 al capdavant de la Llibreria 22 
El llibreter passarà a ser el president del consell d'administració i
continuarà presentant el premi Casero. Jordi Gispert el
rellevarà en les  tasques de gestió.   
Jordi Gispert i Guillem Terribas, en una foto penjada ahir a
Facebook Foto: EL PUNT AVUI.
Guillem Terribas, llibreter
i activista cultural hiperactiu,
va anunciar ahir que es
jubilarà el 31 de gener,
després  de 36 
anys al
capdavant de la Llibreria 22
de Girona.
Guillem Terribas (Salt, 1951)
serà rellevat en les tasques
de gestió i gerència per Jordi
Gispert Saget. Terribas ha proposat la seva jubilació al 
 consell 'administració de
la Llibreria 22, format per 26 accionistes que han format
part d'aquest projecte
cultural comunitari des de
la seva fundació, el 20
d'octubre de 
1978. El llibreter continuarà vinculat a la 22 com a president
del consell d'administració i també continuarà presentant l'acte de lliurament
del 
premi Just M. Casero de novel·la curta, així com algunes de les moltes
presentacions de llibres que han convertit la 22 en una de les
llibreries  més actives de tot Catalunya, gràcies, en bona part, a l'energia
inesgotable de Terribas.
Des que el periodista Salvador Garcia-Arbós va anunciar ahir la jubilació
de  Terribas per Twitter i se'n va fer ressò el digital de cultura Núvol
nombrosos  amics i amigues de l'àmbit cultural van manifestar-li la
seva sorpresa i el seu reconeixement a través de les xarxes socials.
Segons va declarar Terribas a 
Núvol, “era el moment de fer el pas”.
I va afegir-hi: “La decisió ha estat motivada 
 per dos factors.
El primer és que tenim una persona, en Jordi Gispert, perfectament
capacitada per agafar el relleu. I segon, la crisi demanava una
reestructuració de personal i l'eliminació del meu sou permetrà
reduir la càrrega salarial sense 
acomiadar ningú.”
Columnista, membre del col·lectiu de crítics de cinema de Girona,
autor del  llibre de memòries Demà serà un altre dia i home de
múltiples interessos i inquietuds culturals i socials, Guillem Terribas
s'ha convertit en una presència imprescindible de la cultura gironina
–i també saltenca–, no només des de 
 la Llibreria 22,
sinó també des de molts altres àmbits, i ha estat sempre

 un gran comunicador que, segur, no aturarà ara la seva
 activitat ingent.
Xavier Castillón, publicat en el Punt-Avui 04.01.15

Altres informacions