divendres, 6 de desembre de 2013

Nadal i Comadira

Demà s'inaugura al Motel Empordà una curiosa i singular exposició de Narcís Comadira, poeta i pintor (i unes quantes coses més: també cuiner), comissariada per Jordi Falgàs, amb la col·laboració de la Fundació Fita de Girona i de la Llibreria 22. Dic singular i curiosa, perquè els quadres i dibuixos que la conformen van ser pensats, primer de tot, per a consum particular. Després, perquè responen a una mena de treball d'encàrrec, executat al llarg de trenta-vuit anys, des del 1975 fins ara, com a conseqüència d'un contracte cordial i sense passar pel notari. El professor Pep Nadal, historiador de la llengua i cuiner conspicu (tot i que discret), va començar a preparar uns menús de festes (de Nadal, per descomptat) que, amb els anys, es van convertir en una tradició i que vistos ara són un petit compendi del que hem considerat, en cada moment de la història, com a cuina exquisida o d'un nivell apropiat a les celebracions d'aquests dies que s'acosten. Aquesta aproximació que en podríem dir sociològica i gastronòmica és prou interessant per copsar els canvis de costums del país. Ara bé, el que compta és tant l'evolució pictòrica del mateix Comadira com la varietat de registres que l'artista és capaç d'aplicar a una idea tan estricta com la d'un dinar de Nadal cuinat pel seu amic amb destinació a d'altres comensals, també amics i amants d'una certa manera d'entendre l'art, el menjar i el beure, i aquelles altres coses que ens allunyen de l'indefectible destí que tard o d'hora tastarem.
El fet que l'exposició es faci a la catedral figuerenca de la gastronomia és un encert notable, perquè en aquest temple històric (fa poc guardonat com el segon millor restaurant d'hotel del món) s'ajunten l'elevada exactitud de la cuina professional amb la certesa intuïtiva del poble que cuina. Per acolorir la imatge d'aquesta parella que va instaurar Mercader i que ara continuen els Subirós, res millor que els menús diürns i pletòrics de Comadira.
Josep M. Fonalleras, publicat en El Punt-Avui 06.12.13

dimarts, 3 de desembre de 2013

L'aventura humana

En una casa de colònies, Can Caballé, a prop de Vilablareix (Gironès), ha culminat aquest cap de setmana una experiència humana que va començar quan Àlex Rigola va contactar fa uns tres mesos amb associacions de Salt per trobar immigrants disposats a participar en una proposta teatral acollida per Temporada Alta a partir d'un projecte, dins d'aquest món paradoxal, de l'Obra Social “La Caixa”. A Can Caballé s'hi arribava en un autocar, que va sortir de l'antiga fàbrica Coma-Cross, i en baixar se'ns empenyia fins a l'interior de l'edifici per situar-nos en una taula on havíem d'omplir un paper amb el nostre nom i se'ns enganxava un número (de l'1 al 6) a la roba abans d'instal·lar-nos transitòriament en una habitació amb lliteres. Havíem participat en un simulacre en què havíem d'imaginar-nos com uns immigrants en un viatge ple de controls, impediments, incerteses i també una violència, que es va concretar d'una manera molt lleu en comparació amb la realitat. Tanmateix, era una manera d'entrar a Migranland, on ens esperaven unes persones per explicar-nos les seves experiències de vida.
Amb l'inici de l'Odissea, el text homèric com a referent del viatge que metaforitza l'aventura humana, van començar els relats. Dues dones ens van relatar el viatge que va dur-les fins a Catalunya. Després vam pujar al pis superior, on ens va rebre el cant dels membres del cor Àkan. Érem a la sala central, des de la qual es reparteixen les habitacions, anomenades en relació amb episodis del viatge de Ulisses: Calipso, els ciclops, Eol, les sirenes, el país del Lotus i, a un nivell inferior, Circe. Aleshores vam comprendre la funció del número enganxat: el centenar i escaig de visitants (en cadascuna de les tres funcions) se'ns repartia en grups de menys de vint, que anàvem entrant successivament a les sis estances. Amb el repartiment dels números s'havien separat les parelles, els amics i fins els coneguts que van asseure's plegats a les taules. Un detall que semblava aleatori et feia sentir més sol i així més atent i vulnerable al que se'ns narrava o se'ns mostrava a cadascuna de les cambres.
Imma Merino durant la representació. Foto: G.T.R.
A la cambra de Calipso, se'ns va oferir una gustosa sopa picant africana. A la dels ciclops, una dona xilena ens va explicar l'experiència de vida comunitària al bloc Salt, novament amenaçat de desallotjament; al país de Lotus, un jove senegalès va dir-nos que va caure en la dissipació alcohòlica fins el dia que va recuperar el full de ruta del pare; a la d'Eol, un altre va regalar-nos un poema després de narrar-nos el seu accidentat viatge en pastera, la seva detenció i la seva “expulsió” que, estranyament, va dur-lo fins a Girona; al cau de les sirenes, dos homes van explicar-nos els cants seductors que els havien dut a emigrar; i al lloc de Circe, que va convertir els mariners d'Ulisses en porcs que patien perquè el seu cervell continuava essent humà, un home ens feia present a través d'un vídeo la seva història interminable a la recerca de papers mentre una noia del Rif, a la vegada present a l'estança, expressava en un altre vídeo l'enyorança de la seva terra.
Abans de sortir de cadascuna de les cambres podies sentir la necessitat d'agrair o de saludar a qui, en aquella intimitat favorable al reconeixement d'una humanitat compartida, t'havia donat alguna cosa que feia que cada cop retornessis més emocionat i més enriquit a la sala “comuna”, on la coral Àkan cantava una altra cançó, un vídeo feia arribar més experiències de vida o fins hi havia un interludi “còmic” amb els infames spots del PxCat. I és així que amb aquest text voldria donar les gràcies als que van dur-nos en aquest viatge amb el qual vam poder sentir l'abraçada de la humanitat. Gràcies per explicar-nos les diverses experiències i per haver-les posat en escena. Memorable.
Migranland
Festival Temporada Alta. Director: Àlex Rigola
Factoria Coma Cros (Salt), 30 de novembre
Imma Merino, publicat en El Punt-Avui 03.12.13. 


*Vaig veura la obra amb la Imma. Vam anar-hi junts i a la entrada ens van separar. Vam viure  la experiència per separat. A l’autocar de tornada a 
Salt, ens vam retrobar . Estàvem tocats i admirats al mateix temps.