Demà serà un altre dia.

dijous, 28 de febrer del 2008

Presentació del llibre a Vilanova i la Geltrú


Divendres dia 14 de març de 2008 a les 8 del vespre
PRESENTACIÓ del llibre editat per Ara Llibres
"DEMÀ SERÀ UN ALTRE DIA" de Guillem Terribas.
Intervindran;
JOAQUIM NADAL I FARRERAS per la part gironina
SIXTE MORAL REIXACH per la part de Vilanova i la Geltrú.
La presentació es farà a la Llibreria LLORENS llibres.

dijous, 21 de febrer del 2008

Revista SOL IXENT de Cadaquès / Desembre 2007


"Demà serà un altre dia. Aventures d'un llibreter" de Guillem Terribas. Ara Llibres. Barcelona, Novembre de 2007.


Són les memòries d'un gran llibreter, l'ànima de la llibreria 22 de Girona, que ha estat i és el gran focus d'activitat cultural d'aquesta ciutat des que en Guillem i els seus socis i col·laboradors la van fundar al nº22 del carrer Hortes de Girona ara fa gairebé trenta anys.És una crònica de la cultura del nostre país d'aquests trenta anys, amb tots els seus personatges i la relació que l'autor ha tingut amb ells, i també un document interessant sobre el que és dirigir una llibreria, amb les vicissituts de cada dia.El curiós és que inicialment estava previst que el llibre l'escrivís en Xevi Planas a partir del relat d'en Guillem, però aquest s'hi va entusiasmar tant, que (amb l'assessorament i ajuda d'en Xevi) al final ha estat ell el que l'ha escrit. I està molt ben escrit !! . Molt interessant.
Martí Romani

divendres, 8 de febrer del 2008

Diari de Girona 08/02/08


Salt lliurarà el premi Tres de Març al llibreter Guillem Terribas.
La Comissió de Reis serà recompensada per 30 anys d'activitat.




Guillem Terribas. El llibreter rebrà el guardó per la tasca cultural.


J.B.M. Salt.
El llibreter Guillem Terribas serà la persona guardonada aquest any amb el Tres de Març de Salt. A més, el consistori també aprovarà la proposta de donar el premi en l'aparat d'entitats a la Comissió de Reis, que s'encarrega d'organitzar la cavalcada.
La comissió dels premis Tres de Març ha valorat el seu paper d'activista cultural i el fet que sempre s'hagi mantingut fidel a Salt encara que és més conegut per la seva activitat com a propietari de la Llibreria 22 de Girona. Terribas també ha estat un dels grans impulsor al teatre de Salt, on va desenvolupar una important tasca dins de col·lectius aficionats.
La Comissió de Reis és un dels col·lectius més dinàmics de Salt i els jurat ha volgut reconèixer la seva llarga trajectòria durant gairebé 30 anys. Per aquesta entitat, independentment de la situació política, han passat desenes de persones de Salt que ha treballat perquè sempre hi hagués una cavalcada a Salt.
Els premis Tres de Març es van crear l'any 1988, quan es van aprovar les bases de la convocatòria. A partir de 1989, es concedeixen cada any a les persones i entitats que han treballat més per Salt, per la seva gent i pel seu entorn. El 2004 es van modificar les bases del premi amb la creació d'un jurat que substituirà la comissió que fins ara era l'encarregada de concedir els premis.
Des de'aquell any els premiats han estat Sor Clara Villoslada -per la seva tasca humanitària-, Ferran Màrquez i Morgade -per la seva col·laboració en diferents entitats i associacions-, Josep Ventura i Josep Paulí -pel seu treball cívic, social i cultural- Jordi Gispert -per ser un referent en el panorama artístic saltenc- va ser l'any passat l'últim reconeixement lliurat en l'apratat de persones.
En els darrers quatre anys, les entitats premiades han estat: l'Agrupació Fotogràfica de Salt -per la seva tasca cultura-, la Coral Rossinyol i Alimara -per la seva tasca de foment de la música coral en nens i joves-, Els infants valents, associació per a la mainada amb minusvalidesa i en el 2007 va ser preimada la Xarxa de Salt -per la seva dedicació als espectacles infantils-.

dijous, 7 de febrer del 2008

Crítica de "La Soledad" Pel Cinema Truffaut


LA SOLEDAD
Direcció: Jaime Rosales
Espanta 2007
Duració 130 m.
Guió: Jaime Rosales – Enric Rufas
Intèrprets: Sonia Almarcha, Petra Martínez, Miriam Correa

FRAGMENTS DE LA VIDA QUAOTIDIANA
Jaime Rosales ja ens va sorprendre amb el seu primer llargmetratge “Las horas del dia” (2003) que ell mateix i el seu protagonista (esplèndid) Álex Brendemühl , van venir a presentar-la, en el seu moment, al Cinema Truffaut. Amb aquesta pel•lícula Rosales va obtenir a Cannes el Premi de la Crítica. Aquest any ha tornat al prestigiós Festival a la Secció de la Quinzena dels realitzadors, amb “La Soledad”.
A “Las horas del dia” ens proposava una reflexió sobre l’assassinat des de una perspectiva diferent: sense intriga policial ni morbo sexual. Sense música i trencant esquemes amb el to narratiu. I deixant a l’espectador que tregui les seves pròpies conclusions.

Ara, a “La soledad” sense canviar el to, però d’una manera pausada i intimista i més treballada, ens explica la història d’Adela (Sonia Almarcha), una jove separada amb una criatura, que deixa el poble, la tranquil•litat del poble, per anar a viure l’aventura de la ciutat, Madrid, amb el seu soroll, tràfic i l’atabalament de la vida quotidiana. A Madrid, ens hi trobarem amb una dona, Antonia (Petra Martínez) viuda, que té un petit supermercat i viu amb un home, Manolo (Jesús Cracio) senzill i agradable. L'Antonia té tres filles, Inés (Miriam Correa), Nuria Mencía (Nieves) i Helena (María Bazan). Una d’elles, Inés, comparteix pis amb Adela, juntament amb un noi anomenat Carlos (Lluís Villanueva). A mitja història, quan ja pràcticament coneixem a tots els personatges i ens els hem nostres, un fet esgarrifós i terrible canviarà la vida d’Adela. També, per altres circumstàncies, la relació entre mare i filles, es complicarà fins a un fatal desenllaç que les tornarà a ajuntar.

Rosales, s’agafa el seu temps per explicar-nos i fer-nos entrar en aquesta història o històries intimistes. Normals. Fragments de la vida dels protagonistes, amb les seves alegries, tristeses, mal entesos, soledats, desesperacions, atraccions i moments íntims, molt íntims.
Tots aquets moments, tots aquests fragments, estan molt ben portats, amb una fotografia, en format panoràmic, que sempre està allà on ha d’estar; utilitzant de vegades el recurs (gens gratuït) de partir la pantalla i mostrar dos moments al mateix temps. Uns diàlegs adients, normals, perfectes. Quin guió més ben treballat!.
Si l’espectador té la sort d’entrar a la història que ens explica Rosales, cosa que no ens gens difícil, ens implicarem a la vida dels personatges. Discretament viurem les seves soledats i els seus moments de felicitat. Entendrem les seves pors, les seves preocupacions. Serem un més de la vida quotidiana dels personatges.

“La Soledad” es una pel•lícula imprescindible per a la gent amb un mínim de sensibilitat, que té ganes de veure i viure una història explicada d’una altre manera. Que té ganes de participar amb el que ens vol explicar el director. Que vol sortir de la sala amb la sensació que ha viscut un fragment de la vida dels protagonistes. Que també s’ha sentit sol i acompanyat.

Per acabar, una reflexió: Des de fa uns anys, sembla que els Oscars han canviat la orientació de premiar o de nominar les millors pel•lícules americanes. Premien pel•lícules més intimistes, arriscades i que impliquen més a l’espectador. La prova la tenim amb “Million dollar baby” (2004)de Clint Eastwood o la nominació a l’any 2005 de “Brokeback Mountain” de d’Ang Lee o la que va guanyar “Crash” Paul Huggis. L’any 2005 entre les nominades hi havia “Babel” d’Alejandro González Iñárritu, per posar alguns exemples. Sembla ser, que sortosament aquest canvi, també ha arribat entre nosaltres, com ha quedat demostrat aquest any amb els Premis Goya, en donar a “La Soledad” el Goya a la millor pel•lícula espanyola, encara que sigui catalana.

Guillem Terribas

diumenge, 3 de febrer del 2008

Retalls de Premsa * El Mundo 02/12/07



ELS VELLS LLIBRETERS
NO MOREN MAI

Rafael Vallbona



Vaig conèixer en Guillem Terribas al 1980. Ell era un jove llibreter i jo un jove escriptor. Ell portava dos anys anava acumulant bagatge amb presentacions, actes cívics i personalitats que visitaven la seva llibreria, i jo tot just trencava sortia de l’ou amb els primers contes. Des d’aquell moment (primera edició dels premis Casero), en Guillem ha estat per mi una persona de referència. Com els rockers, els vells llibreters no moren mai, i en Terribas ho testimonia a ‘Demà serà un altre dia’ (Ara llibres), expressió d’ús personal i crònica de la seva vida d’animador cultural.
Sempre amb les espatlles lleument encorbades, la mirada encuriosida, el cigarret a la ma i la pregunta als llavis, el fundador de la Llibreria 22 de Girona és, sense pretendre-ho, un dels protagonistes de la transició i del camí cap a la normalitat (sic?) de la literatura catalana. En Terribas ha fet de Girona centre emissor de missatges editorials per a tot el país, nucli unipersonal d’agitació i propaganda en favor del llibre i Meca per a tots els passavolants que, algun dia, vam voler fer d’aquella ciutat capital de lletres i lletraferits.
Un dia en Josep Mª Fonalleras em deia que li feia ràbia que es referissin a ell sempre com ‘escriptor gironí’, perquè ell és el mateix escrivint a Girona que a Tortosa, posem per cas; però més d’un escriptor hauria donat mig teclat per ser considerat escriptor gironí, si és que això és una marca registrada. I si hi ha qui donaria per ser escriptor gironí, probablement és que en Terribas hi te alguna cosa a veure. “He estat sempre allà on he volgut estar, i sempre m’hi ha acompanyat gent extraordinària”, diu en Guillem honorant a tot l’índex onomàstic del llibre. Potser sigui aquesta la diferència. La lluita continua.
Avui fa dotze anys l’Albert Calls i la Sílvia Tarragó van obrir una llibreria a Premià de Mar, suburbi de la perifèria plàcida de Barcelona, però suburbi a la fi. Avui, la llibreria Proa Premià te una vida intensa i convulsa, com pertoca a qualsevol lloc d’agitació cultural en un país on la ignorància te premi, però ells continuen sacsejant consciències, alterant estats d’ànim i guanyant-se la vida amb els llibres. Són moltes hores, esforços, sotragades i tràngols; però també són nous lectors, joves aprenents i milers de persones abocades al vertigen d’aquest foc que és l’aventura del llegir. Com cada any, a hores d’ara estan pencant per la campanya de Nadal, un dels dos moments estel·lars en la vida d’una petita llibreria. I malgrat el temps passat hom no pot deixar de desitjar-los sort, no fos cas que es capgirés algun astre.
Dimarts farà cinc anys algú va dir a en Paco Camarasa que estava boig de tancar. Aquell dia obria Negra y criminal, llibreria dedicada al gènere negre i situada al cor de la Barceloneta. Potser si que li faltava un bull, per sort dels molts afeccionats que hi ha a les novel·les policíaques; però una atenció curada als lectors, un saber immens sobre el gènere i el currículum d’activitats que ha anat impulsant, incloses les jornades que es fan cada febrer dedicades al gènere negre, han convertit aquell projecte indòmit en el premi Qwerty a la millor llibreria d’enguany.
Les llibreries estan en crisi arreu d’Europa, en tanquen cada dos per tres, diuen els informes. Potser si; tot depèn de si els seus propietaris tenen la passió, vocació i gosadies necessàries com aquesta gent.

divendres, 1 de febrer del 2008

Retalls de Premsa * Biblioteques de Girona 23/11/07


Guillem Terribas retrata en un llibre l'ambient en què va fundar la Llibreria 22



El llibreter gironí Guillem Terribas vaa presentar, el passat dimecres dia 21 el llibre 'Demà serà un altre dia' (Ara Llibres), en què relata l'època que li va permetre fundar la Llibreria 22 de Girona el 1978, que, segons Terribas, "és una trajectòria des del moment final del franquisme al començament de la democràcia".
En declaracions a Europa Press, ha explicat que el llibre està ambientat a Girona però que no l'ha escrit "amb molts detalls" perquè els lectors recorrin a la imaginació, ja que tracta d'un període històric "que ha viscut molta gent", ha assenyalat.
Terribas ha reconegut que va escriure l'obra davant de la insistència de l'editor Ernest Folch. Ha subratllat que no va fer públic que l'estava preparant "per no tenir pressions" i, ha afegit, que si no sortia perquè no havia trobat el registre del llibre, "ningú se n'assabentava".
Tot i això, ha admès que escrivint 'Demà serà un altre dia' s'ha conegut a ell mateix, un home que "ha tingut molta sort, ha estat en llocs històrics i ho ha pogut veure tot des de segona fila", ha precisat. "He fet una teràpia molt bona", ha sostingut.

POSSIBLE SEGONA PART
La majoria de relats que inclou l'obra arriben fins al 1980, i l'autor tan sols fa algunes incursions a les seves experiències d'anys posteriors, "per no caure en l'avorriment". Tot i això, en el cas que el llibre tingui èxit entre els lectors, no descarta escriure una segona part, que tractaria "del dia a dia de la llibreria".
Per confeccionar el nou llibre, ha indicat que hauria "d'agafar un altre registre" per evitar fer-se "repetitiu" i ha avançat que la segona part "podria ser en forma de dietari d'un llibreter".
(Extret de Vilaweb)