Demà serà un altre dia.

dimecres, 30 de juny del 2021

ESTIU 2021. No tanquem per vacances. Llibreria 22

La Llibreria 22 no tanca per vacances i us fa una sèrie de recomanacions literàries. Quaderns d'estiu. Imatges de la 22 i de presentacions. De gent asseguda al banc de la 22. Bon estiu. Realització: Guillem Terribas. 30.06.2021

dimarts, 29 de juny del 2021

El Cinema Truffaut, torna al Modern

El divendres 2 de Juliol 2021, després de dos anys, el Cinema Truffaut torna a l'edifici del Modern. -DIV 2 (19h)- Inauguració (amb invitació): curt "Tardor" + "Mulholland Drive" -DISS 3- Obertura al públic amb l'estrena de "Las cosas que decimos, las cosas que hacemos" en V.O.S.E.

dimecres, 23 de juny del 2021

JOAN RIBAS: Adeu a un geni

Joan Ribas.
 Dibuix d'Àngel Del Pozo
C
osta de parlar d’una persona amb qui fa només dos dies havia estat durant dues hores parlant de la vida. En Ribas, o el GENI, com li dèiem alguns, m’havia trucat dimecres perquè volia ensenyar la seva biblioteca de teatre (formidable, espectacular, feta a còpia d’anys i paciència) a en Salvador Sunyer i volia que jo l’acompanyés. Ens vàrem posar d’acord amb en Sunyer i finalment van quedar el divendres 18 de juny a les quatre de la tarda al seu temple teatral. L’Anna Carina ens hi va acompanyar. Abans vam saludar l’Anna Donato, la inseparable i adorable dona d’en Joan. En Joan estava assegut en una cadira de vímec, amb un coixí per estar més còmode. Físicament estava canviat, però no mentalment. Van ser dues hores en què en Joan Ribas ens va parlar dels seus primers records del món del teatre: “A l’hora del pati a La Salle tots els companys jugaven a futbol. Jo no, aprofitava per anar a veure com assajaven teatre els més grans.” En Joan ens va anar explicant històries: dels Pastorets, La Salle, Proscenium, El Punt, la Llibreria 22, i els seus viatges per teatres i a veure teatre, a Madrid, París, Avinyó, Sagunt, Almagro, Roma, Buenos Aires... De la Planeta i del seu nom.
Joan Ribas Febrer 2020.

Dels amics que l’han deixat, com ara en Carles Vivó, en Josep Capella, en Joan Canals –“el millor actor de teatre que he conegut”–, en Josep Maria Casas, el seu cunyat Salvador Donato i en Quim Masó, sempre el seu (i el meu) estimat i enyorat Quim Masó. Parlava i en Salvador i jo escoltàvem i alguna vegada li dèiem alguna cosa o es dirigia a mi: “Terribas, ensenya-li... Terribas...” Parlava i parlava però cada vegada amb més dificultat, però seguia, tenia ganes de parlar de la vida que se li acabava.
Sé que l’Anna Donato i en Joan Ribas m’aprecien. I jo a ells. Sempre m’han tractat com un més de la família. A l’Anna, li recordo aquell germà que es deia “Guillermo” i que va morir jove i que tindria la meva edat. En Joan sempre m’ha ajudat, m’ha esbroncat, m’ha fet reaccionar, m’ha aconsellat, m’ha renyat. Hem fet molta vida junts amb projectes i idees. En Ribas és i serà un GENI que tenia el seu geni.
Ha mort, ens ha deixat físicament però la seva obra continuarà, com el seu esperit, entre nosaltres i alguna vegada, per variar, ens renyarà. Jo sempre li estaré agraït.
Guillem Terribas, publicat en el Punt Avui, el dilluns 21.06.2021

Pastorets 2018. Guillem Terribas, Joan Ribas, Salvador García i Àngel Quintana.



ALTRES INFORMACIONS I ESCRITS SOBRE JOAN RIBAS

Diari de Girona: Mor Joan Ribas, empresari, activista cultural i ànima dels Pastorets de Gironahttps://www.diaridegirona.cat/girona/2021/06/20/mor-joan-ribas-empresari-activista-53974401.html

Jordi Grau en el Punt Avui: Gironí, empresari, home de teatre.

 Mor Joan Ribas, figura polifacètica a la Girona de la segona meitat del segle XX. 

 A partir de la feina com a comptable i assessor, va influir com a activista cultural i teatral i en l’impuls als mitjans de comunicació locals i a l’acció social.
http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1989118-adeu-a-un-geni.html  
Foto: Salvador Garcia


Gemma Busquets en el Punt Avui: Els relleus


Dani Chicano en el Diari de Girona: Joan Ribas, incansable creador d’espais.

Josep Alvarez en el Punt Avui: Adeu, Joan Ribas Feixas

Joan Ribas 30.01.2021 Foto: Guillem Terribas



Digital Vilaweb: S’ha mort Joan Ribas, impulsor destacat de la vida cultural gironina.



Xavier Castillón, en el Punt Avui: Girona acomiada a Joan Ribas 
http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1990263-girona-acomiada-en-joan.html



Pere García, Joan Ribas, Guillem Terribas, desembre 2016 


Jordi Dalmau, en el Diari de Girona: Ciutadà de principis. https://www.diaridegirona.cat/opinio/2021/06/24/joan-ribas-ciutada-amb-principis-54244109.html 

Francesc Francisco, en el Diari de Girona  "JOAN RIBAS: la passió pel teatre". https://www.diaridegirona.cat/opinio/2021/06/26/joan-ribas-passio-pel-teatre-54334969.html

Josep M. Fonalleras, en El Punt Avui: La persistència d'en Joan Ribas. https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/1990693-la-persistencia-de-joan-ribas.html


Obituari La Vanguardia: L'ànima dels Pastorets. Silvia Oller  https://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia-catala-1a-edicio/20210630/282943863240689

Entrevista de Jordi Grau a Joan Ribas a la Revista de Girona Desembre 2020. Fotografies de Josep M. oliveras.
file:///C:/Users/Usuari/Downloads/361177-Text%20de%20l'article-521136-1-10-20191210%20(1).pdf

Edició Limitada, entrevista emesa a Televisió de Girona Març 2020. Joan Roura / Guillem Terribas 
https://tvgirona.alacarta.cat/edicio-limitada/capitol/edicio-limitada---joan-ribas---12032020
Foto: Josep M. Oliveras.




dimecres, 16 de juny del 2021

El Truffaut torna al Modern, on va néixer, per créixer

Després de dos anys, la sala de cinema municipal ha tornat a la seu original, a un renovat Modern que ha completat la primera fase d’obres La reestrena, però, està pendent de permisos tècnics.
Guillem Terribas, obrint l'accés. Foto: Quim Puig

Han passat gairebé dues dècades perquè aquella idea de reconvertir l’antic cinema Modern en una factoria cultural es faci realitat. Bé, en part perquè en realitat, tant pel que fa a l’any 2000, quan l’Ajuntament aleshores amb l’alcalde Joaquim Nadal com a impulsor de l’equipament, com actualment, ara amb Marta Madrenas en el càrrec, l’únic ús que se n’ha fet i que se’n farà –almenys a curt termini fins que s’anunciïn els nous usos– són les projeccions del Cinema Truffaut, gestionades pel Col·lectiu de Crítics de Girona. Ara, després de dos anys de reformes que han obligat el Truffaut a projectar temporalment la programació als Albéniz Plaça, la sala de cinema en versió original i oberta a les entitats gironines torna a casa, al cor del Barri Vell. S’havia d’haver inaugurat fa una setmana; però, per permisos i detalls tècnics que ho impedeixen, la reestrena no té encara una data concreta.
Guillem Terribas i Carles Ribas, a la taquilla. Foto: Quim Puig

Una reobertura que no és una inauguració, com matisa Carles Ribas, responsable de la sala: “És un nou punt de partida, perquè la inauguració la farem quan es completi la segona sala, a la tardor. Aleshores sí que serà un equipament complet, una reivindicació de fa molts anys per poder satisfer la demanda de l’equipament per part de les entitats i no alterar la programació regular, que les distribuïdores exigeixen.” 
Una sala annexa amb capacitat per a 79 espectadors i que es preveu que estigui tecnològicament equipada a l’octubre. Ideal, aleshores, per celebrar no només la inauguració oficial, sinó el vintè aniversari del Truffaut –ajornat per la pandèmia–, com ressalta Guillem Terribas, president del col·lectiu que gestiona la sala municipal.
Entrada central. Foto: Quim Puig

Com el cinema d’abans 
Estrictament, pel que fa a les noves millores que afecten el Truffaut, els espectadors no s’hi trobaran res especial: la sala on abans ja es projectava està igual, només amb el sostre rehabilitat. Això sí, pel camí, pujant des de la nova entrada, situada com antigament a l’antic Cinema Modern, pel carrer Nou del Teatre, podran gaudir de l’escalinata i els flamants vestíbuls i sales pendents dels nous usos que cregui convenient el consistori. Amb alguna picada d’ullet en homenatge a les antigues instal·lacions: una taquilla o uns miralls on es col·locaven els cartells, que només fan de decorat.
En espera de poder disposar de la segona i anhelada sala, Terribas anuncia que serà “el final d’una història i el començament del projecte amb el qual vam néixer i que sempre havíem somiat”.
En espera de poder disposar de la segona i anhelada sala, Terribas anuncia que serà “el final d’una història i el començament del projecte amb el qual vam néixer i que sempre havíem somiat”.
Vestíbul primer pis: Foto Quim Puig

 
Un any d’obres per acabar del tot
Després d’aquest pas, ara queda pendent la segona fase, destinada a remodelar la pedra angular de la reforma: l’antiga sala de projeccions del vell cinema, encara a la intempèrie després que el 2007 s’ensorrés el sostre a causa de les humitats i l’abandonament. S’hi farà la sala polivalent destinada a arts escèniques i a projeccions. Les obres començaran al gener i es preveu que durin un any. Aleshores, l’accés al Truffaut es farà de nou per dalt, amb una placeta al davant, mentre que al nou Modern es farà per l’entrada que ara s’ha habilitat per baix.
JORDI CAMPS LINNELL el Punt Avui 16.06.2021

El cinema Truffaut ultima el seu retorn a casa, al nou Modern

Guillem Terribas i Carles Ribas, a la Sala 1 del Truffaut

Després de dos anys als Albèniz Plaça per les obres, a finals de mes reobriran en el renovat edifici municipal on va néixer el projecte, que és l’única activitat que s’hi fa des de l’any 2000​.
El cinema Truffaut ultima el seu retorn a l’antiga sala B del cinema Modern, ara un edifici remodelat i enlluernador. Després de dos anys d’exili als Albèniz Plaça a causa de les obres de reforma que s’han fet a tot l’immoble, el Col·lectiu de Crítics de Girona compta poder reobrir a finals de mes. Ho farà amb la sala principal del Truffaut en les mateixes condicions que abans, però amb nova entrada (pel carrer Nou del Teatre), una instal·lació renovada i, a partir de l’octubre, amb una segona sala, que permetrà «donar més alternatives» als espectadors.
Ho explica Guillem Terribas, l’incombustible president dels Crítics gironins, que gestiona el projecte des que va néixer fa 30 anys, primer, com a Setmana de la Crítica als ja desapareguts cinemes Catalunya, i més tard, traslladant-se al Modern B gràcies a l’interès de l’empresa que l’explotava. El Modern va tancar, l’Ajuntament va acabar comprant l’edifici a finals dels 90 amb Joaquim Nadal d’alcalde, i el 17 d’octubre de 2000 el Truffaut s’hi reinaugurava, després d’una primera reforma, per seguir alimentant els cinèfils i promocionant la versió original.
L'espai dedicat a la taquilla i control. 
«Hem estat 21 anys aquí, i ara el final del principi és que tot l’edifici pugui funcionar. Estem molt il·lusionats perquè hem dut la idea del Truffaut fins aquí, gràcies al suport dels espectadors i de l’Ajuntament, i en aquesta nova etapa volem ser encara més participatius, oberts, i no deixar d’inventar ni de crear», explicava ahir Terribas. Un dels seus motius d’orgull és la col·laboració, per exemple, amb Temporada Alta, que ha permès que per la sala hi passessin Jean Luc Trintingnant, Patrice Chéreau o Isabelle Hipert. Durant aquestes dues dècades amb el cinema consolidat a la ciutat alguns dels títols més vistos han sigut La dutxa, Babel, Intocable o, més recentment, Otra ronda, tal com apunta Carles Ribas, el coordinador de la sala.
 La reforma estructural que s’ha fet a tot l’edifici del Modern provocarà que a partir d’ara els espectadors hagin d’entrar pel carrer Nou del Teatre, com es feia abans a les sales, tot i que a la llarga es recuperarà l’accés que hi havia per Portal Nou, on s’hi ubicarà una plaça. Els espectadors trobaran la instal·lació molt canviada, amb una nova taquilla, el vestíbul remodelat i una nova sala amb capacitat per a mig centenar d’espectadors que estarà disponible a la tardor. Servirà per programar cicles de la Filmoteca, activitats o presentacions que ara afecten el dia a dia del cinema, donant més marge de maniobra. La reforma de tot l’edifici del Modern s’acabarà de completar amb una segona fase, que inclou l’adequació de l’antiga sala A per convertir-la en un equipament multidisciplinar per a teatre, dansa, música i, fins i tot, cinema.
El Truffaut ha estat els dos últims anys operant a la sala 12 dels Albèniz Plaça, on va acabar aquesta etapa a finals de maig. Amb el trasllat, de nou, a la seu del Modern acabada, ara s’està a l’espera que es resolguin tots els tràmits burocràtics necessaris per reobrir, i que els últims serrells de la reforma de l’edifici estiguin a punt. A la cabina de projecció, mentrestant, hi ha joies com l’antiga màquina de 35mm, que es muntarà novament al costat de l’imponent projector digital, o records de cinemes gironins ja tancats com els Catalunya o el Coliseu, entre d’altres. 
JORDI ROURA Diari de Girona 16.06.2021

GUILLEM TERRIBAS President del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona
«Això va començar fa 30 anys com a iniciativa d’una banda de bojos» El Truffaut té uns 30.000 espectadors anuals, «que està molt bé», segons Terribas, i afirma que «el nostre públic és cinèfil i molt fidel»
Al novembre farà 21 anys que el Truffaut va reobrir al Modern, ja com a equipament municipal. Quin balanç en fan?
El projecte del cinema Truffaut té la gràcia que va començar fa 30 anys, a l’empresa privada, com a iniciativa d’una banda de bojos, els crítics de cinema dels diaris gironins i de les emissores de ràdio. Vam muntar als cinemes Catalunya la Setmana de la Crítica durant dos anys i això ens va animar a tirar endavant. Després va sortir la possibilitat de venir a la sala B dels cinemes Modern. Ens vam entendre amb els empresaris Gubau-Gratacós i vam estar deu anys treballant, creant, fent necessari el Truffaut amb l’empresa privada. A la ciutadania no li va costar ni un duro. L’Ajuntament, amb l’alcalde Nadal, va acabar comprant l’edifici del Modern i va fer una adequació a la sala B, per fer-hi la seu del Truffaut. Nosaltres vam guanyar un concurs públic per gestionar la sala, sense cap afany de lucre. Durant aquests 21 anys hem donat sentit a l’edifici del Modern.
En breu tindran dues sales.?
Guillem Terribas
Sí, s’ha fet una reforma esplèndida a l’edifici del Modern i a l’octubre comptem disposar ja de la segona sala de Truffaut. Volíem fer una petita reinauguració la setmana passada, per celebrar el retorn al Modern, amb la sala clàssica, però per qüestions burocràtiques, encara no sabem ben bé quan obrirem, potser ens en anirem a finals de juny. Havíem pensat projectar Mulholland Drive, de David Lynch, volíem jugar a dir que allò que fa 20 anys ja funcionava s’ha restaurat i ha tornat als cinemes, i nosaltres també ens hem posat al dia. Era tot una cosa simbòlica, però ara la pel·lícula ja la fan a d’altres cines de Girona i no sabem què projectarem quan tornem a obrir.
Quin perfil té el públic del Truffaut? 
El nostre client és un cinèfil. Una persona que demana més. Els cinèfils veuen moltes pel·lícules, però també els agrada que els expliquin històries d’una manera una mica diferent. Quan hi ha crisi, nosaltres no ho notem, perquè sempre tenim el mateix públic, gent que va a veure la pel·lícula que fan al Truffaut. Això em fa pensar una mica quan als anys 50 i 60 anàvem al cine, que anàvem a veure no la pel·lícula que ens interessava, sinó la que hi havia. El nostre públic és molt fidel i esperem que amb les dues sales poguem donar més alternatives i ajudar a estimar el cinema, com deia Truffaut. Quanta gent passa pel cinema en un any? 
En un any normal uns 30.000 espectadors. Que a nivell estàndar per una sala de cinema de 150 butaques és una xifra molt bona a nivell, fins i tot, europeu. Sempre hem tingut clar que no som una competència per a les altres sales. Som un a més a més. Si a vegades coincidim és perquè d’altres cinemes han agafat aquella determinada pel·lícula per fer-la en versió doblada i nosaltres la projectem en versió original. Sempre hem tingut molt bona relació amb els altres empresaris. 
Per què li van posar Truffaut? 
Truffaut representa un tipus de cinema que va sortir de la Nouvelle Vague francesa, un cine engrescador i que no era dels més durs, com podría representar Godard. Truffaut vol dir «volem més, però tampoc no cal tant». A més la frase «qui estima la vida, estima el cinema» ens anava molt bé i de fet ja la va utilitzar l’empresa que abans gestionava el Modern per promoure el projecte. 
Hi ha gaires més projectes com aquest?
Ben bé com nosaltres, no, perquè el Truffaut té programació estable tota la setmana i això és un fet diferencial.
JORDI ROURA, Diari de Girona 16.06.2021
Fotos: Aniol Rasclosa / Guillem Terribas.

dissabte, 12 de juny del 2021

Salt, milers d’històries

Jordi Grau

Dissabte passat el Barri dels Escriptors de Salt va celebrar la Diada del Llibre, una fira que va reunir davant del pavelló llibres, punts de llibre, llibreters, escriptors, un artista com Xavier Margenat per entretenir els nens i força gent per escoltar personatges com Maria Mercè Roca, Rafel Nadal o el llibreter emèrit Guillem Terribas, l’únic saltenc que a més de pregoner del seu poble ho ha estat també de la ciutat on viu, Girona.
Té potencial, aquesta fira, i molta gent que hi treballa des de l’ombra i que no es va desanimar quan el temps la va fer suspendre a l’abril. Els que van escoltar els personatges van saber de la construcció dels llibres quan van adreçats als infants o els joves, però també novetats com que el llibreter Terribas ultima una novel·la sense noms o que Rafel Nadal, després dels èxits d’El fill de l’italià i de Mar d’estiu, publicarà segurament a finals d’any una nova obra, que serà la tercera part de les històries familiars que va començar amb Quan érem feliços i que va seguir amb Quan en dèiem xampany.
Jordi Grau, Rafel Nadal, Guillem Terribas.

Va ser un matí plaent, entre llibres i literats. A Salt sempre s’ha destacat la bona feina que hi fan les universitats, el paper clau per a la cultura del Temporada Alta, el Teatre o La Mirona, la destacada feina cultural de les biblioteques o l’atracció que suposen les Deveses i el Ter. Però l’Ajuntament ha volgut mostrar el potencial de la gent i per això ha impulsat la campanya Una ciutat, milers d’històries, que es va posar en marxa aquest mes. El sentiment de poble és molt arrelat a Salt, que ja va lluitar per la seva independència fa més de quaranta anys, però ara és una ciutat amb força més de trenta mil habitants.
Joan Mateu

I per això és bona la idea d’aquesta campanya que funciona per xarxes i mitjans per mostrar nou cares, algunes més conegudes que d’altres, que expliquen com es pot triomfar amb voluntat i constància en terrenys tan diferents com el caiac, del qual Salt pot presumir de campió del món en la persona de Quim Fontané; la dansa, amb Makady Jammeh; el descobriment del món rural en un entorn privilegiat com fa l’Alba Casals de Cal Cigarro; la música, amb Lluís Costa, creador i productor, o la Nuri Mancebo; la pintura, amb Joan Mateu; la restauració, amb la Serena Formiglio; l’emprenedoria, com el cas de la Yasmina Koubghi Sbaio, o la fotografia, amb l’incombustible Eddy Kelele. Una ciutat, grans històries.
Jordi Grau. El Punt Avui 12.06.2021

dijous, 3 de juny del 2021

Primavera del 2021 (finals) * llibreria 22

Imatges, recomanacions, aparadors, passejades, missatges ... que us fa i es dona la Llibreria 22, quan arribem a la fi de la primavera 2021. Realització: Guillem Terribas. 03 de juny 2021.

dimarts, 1 de juny del 2021

Recuperem el Modern

Jordi Grau

T
ornem al Modern. Tornem a casa. Amb aquest lema el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona anuncia que avui es farà la darrera sessió del Truffaut als Albèniz Plaça i que abans de dues setmanes tornen a l’edifici que els va veure néixer. El cinema Modern es va fundar el maig del 1941, gestionat perJosep Maria Cort, a la que havia estat la residència social de l’Ateneu Social Democràtic lligat a la fàbrica Grober. Abans havia estat el Colegio San Narciso des de 1873 i anteriorment, la casa senyorial de la família Cors. A on es va instal·lar el cinema hi havia sala de ball a més de la funció social i educativa programada per la Grober, que també tenia la guarderia al costat de l’edifici.
Recollint els estris de l'Albeniz Plaça per tornar
al Modern.  


Per als de la meva edat el Modern era el cinema majestuós amb què el miràvem amb ulls de nen, veient les primeres pel·lícules de la factoria Disney. Després, d’adolescents, i quan el va comprar Miquel Gratacós, es va convertir en sala d’art i assaig i recordo haver-hi anat a veure La caiguda dels déus, de Visconti. Va ser també la primera multisala, on es va poder veure Tiburón a la sala comercial i, diuen les cròniques, Garganta profunda per estrenar la sala S que després va ser X, és a dir, les pel·lícules pornogràfiques. He tingut ocasió de xafardejar el que s’hi està fent. Es recupera el Truffaut, però també un edifici que pot ser molt important per a la ciutat i el món de la cultura gironina. L’edifici que va patir una degradació brutal i que es va ensorrar s’està reformant. He pogut veure l’antic escenari i recuperar la sensació que es tenia quan s’entrava a la sala gran. L’Ajuntament de Joaquim Nadal ho va comprar el 2000 a l’empresa que ara és de Miquel Casals i el Truffaut, ja en mans dels crítics, s’hi va establir poc després. Set anys després s’ensorrava part del sostre. Durant anys no es va saber ben bé què fer-hi, i les alternatives van anar des de portar-hi un centre cívic fins a un centre interpretatiu de la Nova Cançó.


Ara l’edifici està consolidat en la primera fase i es treballa ja en la gran sala. I en una tercera fase, en l’edifici de la UNED. Val molt la pena. De moment hi torna el Truffaut i en el vídeo que ha promocionat Guillem Terribas es veu com havia evolucionat l’edifici del carrer Nou del Teatre, el carrer dels torrats. Tenir-lo a disposició dels ciutadans és cosa bona.
JORDI GRAU, publicat en el Punt Avui 29.05.2021
Instal·lant el projector .