dimecres, 15 d’octubre de 2014

El teixit social gironí assegura que «estem tan emprenyats no es pot tirar enrere»

Demanen que la societat es mobilitzi el 9 de novembre per "empènyer" cap a les plebiscitàries

video
Continuar endavant i no fer marxa enrere perquè la societat no ho entendria. Aquesta és la visió d'alguns representants del teixit social i econòmic gironí que asseguren que, malgrat que la consulta hagi quedat descartada, la societat no pot afluixar i ha de mobilitzar-se el 9 de novembre per fer el darrer gest que empenyi els partits cap a les eleccions plebiscitàries.
De fet, opinen que l'anunci del president Artur Mas de substituir la consulta per un procés participatiu no canvia les coses, perquè "serà la mateixa consulta que no ens deixava fer el Govern espanyol",explica el degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona, el cardiòleg Ramon Brugada.
És del mateix parer el portaveu d'USTEC-STES a Girona, Xavier Díez, que considera que "la situació no varia gaire, perquè es farà una consulta no formal però que servirà com a expressió pública per demanar un canvi d'estatus". "Facin el que facin, hi hagi o no consulta, els catalans estem tan emprenyats i alhora tan esperançats que no podem tirar enrere", assegurava ahir el llibreter Guillem Terribas, que afirma que "ja no hi ha camí de retorn".
En el mateix sentit s'expressa el gerent de la Unió d'Hostaleria i Turisme Costa Brava Centre, Martí Sabrià, que creu que "no podem afluixar. Es tracta de passar plana, no podem penalitzar les generacions futures tirant enrere, perquè l'herència deixada seria terrible". Sabrià considera que "tots sabem que algun moment s'ha de trencar la legalitat".
Pel que fa al format proposat per Mas, la secretaria general del sindicat UGT a Girona, Dolors Bassa, assegura que "preferiria que fos una consulta feta per l'administració i no per voluntaris", però que malgrat tot, "la proposta alternativa està bé".
Al seu torn, Brugada creu que s'han "d'anar cremant etapes amb dignitat i és la millor manera de no tirar enrere humiliats". Sabrià també considera que "l'alternativa no és la millor solució, però la societat tornarà a donar una lliçó, va per davant dels polítics".
El director artístic del festival Temporada Alta, Salvador Sunyer, confessa que "ja es veia a venir", però recorda que "l'important és la cosa definitiva, i això seran les eleccions plebiscitàries. Cal anar-hi junts".
Brugada també confia que el que passi el 9-N "ha de ser una empenta per crear una resposta unitària cap a les plebisciàries i la declaració unilateral d'independència", ja que assegura que "és important que tothom voti en massa".
Terribas també demana que 9-N la gent surti al carrer i es mobilitzi, "per demostrar que volem votar, sigui legal o no". En el que coincideixen és en la decepció que ha suposat el trencament de la unitat dels partits. "Hi ha certa teatralitat, perquè ja pensen en l'escenari postindependència", diu Díez.
Alba Carmona, publicat en el Diari de Girona 15.10.14

dijous, 9 d’octubre de 2014

MURIERON POR ENCIMA DE SUS POSIBILIDADES

MURIERON POR ENCIMA DE SUS POSIBILIDADES
Estat Espanyol, 2014
Direcció: Isaki Lacuesta.
Intèrprets: Raúl Arévalo, Imanol Arias, Bruno Bergonzini,
Àlex Brendemühl, José Coronado.

Durada: 98 min.
Gènere: Comèdia negra.Idioma: Castellà.

*Pre-estrena en el Cinema Truffaut, dins el Festival de Temporada Alta 2014, el dia 7 d'octubre , amb dues sessions presentades per Isaki Lacuesta, Albert Pla, Pau Riba, Ivan Telefunken.

Crònica d'una crisis que no ens abandona.
Isaki Lacuesta s'ha guanyat a pols un lloc dins el cinema català i espanyol. Isaki Lacuesta té una relació molt estreta amb Girona i amb la gent del cinema Truffaut. Va ser un dels fundadors del Col·lectiu de Crítics de Cinema i l'any 2002 va estrenar en Truffaut el seu primer llarg metratge "Cravan vs Cravan" i des de les hores ha presentat els seus diversos treballs en aquesta Sala.
Isaki Lacuesta és reconegut i aplaudit pels seus treballs d'investigació, documentals i històries que juguen entre la veritat i la mentida, lo real i lo irreal. La fantasia i l'imaginari son presents en els seus films, així com els homenatges a personatges coneguts o populars com Ava Gardner ( La noche que no acaba 2010) o Camarón de la Isla ( La leyenda del tiempo 2006). El cinema d'Isaki és curiós, com la seva curiositat per les coses o les persones, per la vida o la societat. I això ho transmet en les seves pel·lícules, que com he dit, tenen més de documental que d'històries a l'ús. En les pel·lícules de l'Isaki,  l'espectador hi ha de participar, jugar-hi i descobrir l'entrellat de la realitat i la ficció. I sinó reviseu la seva filmografia.
L'any 2011 va guanyar la Concha d'Or del festival de Sant Sebastià a la millor pel·lícula per Los pasos dobles. Aquí és quan el cinema d'Isaki (també de la seva dona i moltes vegades co-guionista, Isa Campos) es reconegut i té la possibilitat d'arribar al gran públic.
Es a partir d'aquest moment que Isaki és planteja fer una comèdia, un gènere que no havia tocat mai i per tant és un nou repte.  Treballa amb una idea actual i que l'estem patint tots, la crisis econòmica i la pèrdua de tota una sèrie de valors. Comença a fer el guió ell sol, aquesta vegada la Isa Campos es queda en un segon pla en el projecte, se'n cuida més de la producció.
L' esbós de la història o si en voleu dir la sinopsis és molt senzilla:Cinc ciutadans d'un país que podria ser el nostre, fins hi tot residents a Girona, la crisis els hi ha destrossat vida i com que ja no tenen res a perdre elaboren un pla per segrestar al president del banc Central i exigir-li que les coses tornin al seu lloc.
Isaki fa corra la seva imaginació. Imaginació que de vegades és superada per la realitat i ens explica la crònica d'una crisis no anunciada però que molts la veien a venir. Ho fa d'una manera esperpèntica, cruel i de vegades tendre. Veurem diverses històries que aparentment  fan gràcia però que son terribles, cruels. Hi ha molt d'humor negra dins aquesta història miserable.
Isaki Lacuesta tot i haver agafat el to de comèdia, fa una vegada més un documental que va entre la realitat i la ficció. Un documental sobre la nostra trista i absurda realitat. Per tant, utilitzant un llenguatge popular, el de la comèdia lleugera, l'humor negra i de vegades esperpèntic, isaki Lacuesta continua fent una crònica, un documental que ens mostra com veu la situació actual en el nostre país.
I també hi ha homenatges en aquesta pel·lícula. Els cinèfils hi veuran moltes referències d'altres pel·lícules, algunes d' elles  són protagonitzades pels mateixos actors que hi participen, com José Sacristan o la Angela Molina. També a Marlon Brando i moltes d'altres que durant la pel·lícula l'espectador hàbil les anirà trobant.
La pel·lícula va ser rodada durant dos anys amb moltes interferències tant de caire monetari com de disponibilitat dels actors que hi intervenen. Aquest fet semblaria que podria fer "trontollar" el muntatge definitiu i la pròpia història. I no, no es nota. Només una cosa que si pot distreure una mica a l'espectador: les diverses aparicions d'actors de primera línia  que actuen  en el film i, també, alguns ciutadans de Girona. Però això és una altra història.
Guillem Terribas. Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona / Cinema Truffaut.

diumenge, 5 d’octubre de 2014

La societat civil empeny el 9-N

Una quarantena d'entitats de Girona adopten el compromís per fer possible la consulta. Miquel Calçada recorda el 1714 i diu que de nou ens juguem el futur un 11-S a la capital. La societat civil continua empenyent la consulta del 9-N. Així ho van voler visualitzar ahir a Girona la quarantena d'entitats que s'han adherit a la campanya del Compromís amb la Consulta impulsat per l'ANC. Les entitats van formalitzar al vespre l'entrega d'aquest compromís als representants institucionals de l'Ajuntament. Joan Carles Bonet, del secretariat de l'ANC a Girona, va subratllar, en l'acte que es va celebrar al saló de plens del consistori, que l'entrega d'aquest compromís “és la manera de visualitzar la confluència de la societat civil i les institucions en fer possible la voluntat de fer realitat el dret a decidir”. Les entitats que s'han adherit a la iniciativa són d'àmbits molt diversos, ja sigui el cultural, esportiu, entitats veïnals o empresariat, entre d'altres. En nom de les entitats i com a president del Col•lectiu de Crítics de Cinema de Girona, Guillem Terribas, va afirmar que “molts es pensen que encara vivim en dictadura i la prova és que sempre parles de democràcia i quan s'hi creu no se'n parla tant”. En aquest sentit, Terribas es va mostrar convençut que el 9-N “anirem on s'ha d'anar” i va expressar el desig que aviat “no haguem de demanar res a Madrid i que si ens equivoquem ho fem perquè ho decidim nosaltres”. L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, amb la presència dels portaveus de CiU, PSC, CUP, ICV i el representant de Reagrupament al consistori, va garantir que l'entrega del compromís “era un gest carregat de sentiment i significat”. Puigdemont va posar en relleu que allò que s'anhela “és un fet nuclear en democràcia com és que la gent pugui votar” i veu bàsic “fer el camí junts, perquè l'Ajuntament liderarà allò que calgui però necessitem voluntaris per explicar el que està en joc”. Va fer una crida perquè la consulta “tingui una participació molt alta i, sobretot, amb màxima escrupolositat i rigorositat democràtica”. També va reclamar suport ciutadà quan es faci el ple extraordinari de suport a la consulta.
Diari de Girona 10.10.14