Demà serà un altre dia.

dijous, 29 de desembre del 2016

MY FAIR LADY, en el Cinema Truffaut

MY FAIR LADY Estats Units, 1964
Direcció: George Cukor.
Intèrprets: Audrey Hepburn, Rex Harrison,Stanley Holloway, Wilfrid Hyde-White.
Durada: 170 min. Gènere: Musical.
Idioma: Anglès.

Un musical per recordar
La gent del Truffaut estem molt contents de tancar la segona temporada del "Clàssic de mes", amb una extraordinària pel·lícula basada en un gran musical que va triomfar a Broadway l'any 1956. Fins l'any 1964 la Warner Bross no la va portar al cinema. Dirigida pel gran George Cukor, va estar nominada a 12 Oscars i li van donar 8, entre ells el de millor director, pel·lícula i actor. A Broadway va interpretar el paper protagonista d' Elza Doolittle, l'actriu i cantant Julie Andrews, però com que no era gaire coneguda en el món del cinema, li van donar el paper a una jove ja molt apreciada i estimada pel gran públic cinematogràfic, a Audrey Hepburn, que va ser doblada a les cançons per Marni Nixon, la mateixa que va deixar la seva veu a Debora Kerr a "El Rei i jo" i a Natalie Wood a "West Side Story". De totes maneres en el DVD de la pel·lícula, en els "extres", hi ha algunes cançons cantades per la mateixa Audrey, que no ho fa malament. Curiosament en una època en que pràcticament totes les pel·lícules els hi espanyolitzaven el títol, a aquesta li van mantenir el títol original, cosa que no va passar en alguns països sud-americans que li van posar com a títol la traducció "Mi bella dama". El que sí que va fer la distribuïdora espanyola fou doblar la pel·lícula i les cançons. Ens trobem, doncs, en una història que està basada en el mite de Pigmalió i que va inspirar a l'escriptor Irlandès G.B. Shaw (1856 - 1950) l'obra teatral magistralment adaptada per la comèdia musical Lerner i Loewe i que posteriorment Alan Jay Lerner en va fer el guió cinematogràfic. La pel·lícula està dirigida pel sempre convincent i professional George Cukor, i explica la història ambientada en el Londres de l'any 1912 on l'excèntric lingüista Henry Higgins (esplèndida i eficaç interpretació de Rex Harrison, 1908 · 1990, un actor, anglès tot terreny, al meu parer no prou reconegut) coneix a la sortida del teatre a una desvalguda jove ( interpretada per la dolça i juvenil Audrey Hepburn) anomenada Eliza Doolittle,
que ven flors i s'expressa amb un llenguatge molt vulgar que crida l'atenció del lingüista Henry Higgins. Davant d'aquest esdeveniment i veient la passió que hi posa, el seu amic el Coronel Pickering, el provoca amb una aposta que consisteix en què en sis mesos ha d'ensenyar a parlar correctament a aquesta vulgar joveneta i que sigui, a més a més, la seva acompanyant a la festa de recepció a l'ambaixada de Transilvània. I aquí comença l'aventura, la comèdia i el musical. La crítica i el públic van aplaudir aquesta esplèndida pel·lícula de la que el propi director en deia: " Penso que My Fair Lady és una pel·lícula encantadora... Audrey l’ha interpretat amb molta força. Treballa de valent... és extremadament intel·ligent, inventiva, modesta... i graciosa" i de Rex Harrison, va dir: "És magnífic igualment, ha realitzat una gran interpretació com ho havia fet a l’escenari." Gaudim d'aquesta obra d'art, en pantalla gran i amb una còpia nova digitalitzada. Que sigui un bon regal de fi d'any, d'aquest 2016 en el que han passat, com cada any, coses bones i dolentes, però que no oblidarem.
Guillem Terribas, Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona (29.12.2016)

dissabte, 24 de desembre del 2016

Els crítics escullen ‘Carol' com a millor pel·lícula del 2016

El col·lectiu gironí que gestiona el cinema Truffaut situa ‘La mort de Lluís XIV' en segona posició.

Carol, la pel·lícula de Todd Haynes protagonitzada en els papers principals per Cate Blanchett i Rooney Mara, ha resultat escollida pel Col·lectiu de Crítics de Girona com a la millor pel·lícula estrenada a Girona el 2016. Es dóna la circumstància que és l'únic títol que ha obtingut vots (amb un total de 54 punts) dels set membres del col·lectiu que aquest any han votat: Anna Bayó, Jordi Camps, Íngrid Guardiola, Imma Merino, Àngel Quintana, Guillem Terribas i Paco Vilallonga.
El dies 12 i 13 de gener, el Truffaut organitza conjuntament amb la Universitat de Girona les jornades Pensar una pel·lícula: Carol, amb un programa de nou conferències, coordinat per la professora i crítica Imma Merino i que girarà al voltant del film i les temàtiques.
En segon lloc ha resultat escollida La mort de Lluís XIV, d'Albert Serra (amb 39 vots), amb el seu punyent retrat d'un patètic Rei Sol els últims dies de vida prostrat al llit. Per la seva banda, El hijo de Saul, de László Nemes, guanyadora de l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, ha quedat en tercera posició amb 37 vots. A continuació, amb tan sols un vot menys, va resultar escollida Elle, de Paul Verhoeven, amb Isabell Huppert exercint un nou tour de force interpretatiu en el paper d'una dona que no denuncia la violació que ha patit a casa seva.
Per la seva banda, Patterson, pel·lícula de Jim Jarmusch (24 vots), i L'avenir (20 vots), de Mia Hansen-Løve, van completar les primeres posicions de la llista.
El Punt-Avui 24.12.2016

ETERNITÉ, full de sala Cinema Truffaut

França, 2016
Director: Tran Anh Hung
Intèrprets: Mélanie Laurent, Audrey Tautou,

Bérénice Bejo, Jérémie Renier,
Pierre Deladonchamps, Félix Bossuet,
 Quentin Demon, Travis Kerschen,
Dorian Salkin,Romàn Malempré,
 Maxime Rennaux.

Gènere: Drama romàntic.
Durada: 115 min.
Idioma: Francès.



Carícies, petons i abraçades.

Ens trobem davant d'una pel·lícula totalment francesa, tant per la seva construcció, producció, interpretació i ambientació que està  dirigida pel director vietnamita de 54 anys Tran Anh Hug, el mateix director que ens va sorprendre l'any 1993 amb El olor de la papaya verde (Mùi du du xanh - L'odeur de la papaye verte)


Eternité,  ens parla d'amor, de la vida i de la mort. Amb moltes abraçades i delicades carícies acompanyades per dolços petons. Tot amb una rigorosa i esplèndida fotografia en color i una continuada musica de diversos temes alguns més famosos que altres de piano. Uns esplèndids paisatges, jardins, cases senyorials, generoses i burgeses. Amb una vida conjugal envejable. Molt feliços i que s'estimen molt. Que l'home toca la guitarra i la dona pareix fills i filles. Tots els personatges son sensuals, agradables, nets i polits.
També vivim la mort, la desaparició dels  ésser estimats. Plorem la mort i somriem la vida, amb els personatges de la història que esta narrada  per una delicada veu femenina i  amb molt pocs diàlegs.
Tota la pel·lícula es tendre, tot es lent, les mirades, els somriures, els plors... tot es lent, suau, no hi ha presa. Aquest fet la fa molt relaxant.
La història que ens explica el director comença a finals del segle XIX i acaba a finals del segle XX, viscuda pel personatge de Valentine, interpretat dolçament per l'actriu Andrey Tauton, que es casa els 20 anys i té molts de fills i després filles, que es moren o es fan monges. Un fill es casa amb Mathilde, interpretada per la interessant actriu  Mélanie Laurent, que també te més fills i filles i també creixen, s'estimen i desapareixen.
Podríem resumir aquesta història d'amor, com la de tres generacions de dones, 100 anys d'humanitat. Històries que van i venen, de records que tornen i sempre son les dones que condueixen aquest amor, aquesta tendresa,  aquets 100 anys de carícies, d'abraçades i de petons.
Es un film que si t'hi poses amb ganes de deixar-te endur pel que veuràs i t'explicaran, t'ho passaràs deliciosament bé, sinó tens aquesta sort, t'ho pots passar fatalment malament. Indiferents segur que no us hi deixarà.

Guillem Terribas Roca Full de Sala del Cinema Truffaut 23.12.2016

dijous, 22 de desembre del 2016

Rècord a les escales de la catedral de Girona 22.12.2016


Els Giang Brothes baten un rècord Guiness pujant les escales de la Catedral de Girona fent equilibri cap amb cap
Els dos germans vietnamites tarden 52 segons i superen en distància i temps l'anterior marca que tenien des del 2014 una parella d'artistes xinesos.
Girona, 22 de desembre 2016.
Imatges i muntatge: Guillem Terribas