dimecres, 20 de febrer de 2019

Acte de lliurament de la Creu de Sant Jordi 2017 (03/05/2017)



Imatges de l'acte d'entrega de la Creu de Sant Jordi 2017. Entre els galordonats

Guillem Terribas Roca (03.05.2017)


dilluns, 18 de febrer de 2019

Guillem Terribas,ànima de la Llibreria 22 de Girona / Revista GIRONA GASTRONÒMICA

Nascut el 1951 a Salt, Guillem Terribas ha estat durant 37 anys l’ànima de la 22, la llibreria que va fundar al carrer Hortes de Girona el 1978. Autodidacte, cinèfil i comunicador, ha rebut diversos premis i reconeixements com la Creu de Sant Jordi el 2017 o el Premi Trajectòria 2018 de La Setmana del Llibre en Català. Ara que està jubilat, repassem la seva trajectòria.


Recordes el primer llibre que vas llegir o que et va cridar l’atenció?
Jo veia llegir el meu pare i el que veia era molta lletra. La meva il·lusió era si un dia arribaria a llegir tanta lletra. Recordo que un dia vaig anar a la biblioteca de Salt i em va fer gràcia un llibre que es deia Gerona , de la col·lecció Episodios Nacionales
 de Benito Pérez Galdós. És el primer llibre que recordo que vaig llegir i que em va impactar. Em va agradar molt perquè explicava la història de Girona, de la guerra del francès, de l’Álvarez de Castro i és el primer que recordo.
Quin és el teu gènere preferit?M’agrada la novel·la però també llegeixo una mica d’assaig però que tingui a veure amb literatura o cinema. La novel·la té un avantatge, és el gènere més popular, el més desprestigiat, però també és el gènere on hi pots trobar història, psicologia,... hi pots trobar de tot.
Sempre has treballat en l’àmbit de la cultura? Jo vaig començar venent diaris. Al carrer Hortes de Girona hi havia una distribuïdora de revistes i diaris i 
un estiu, quan tenia 13 anys, hi vaig venir a treballar. Anava a repartir diaris als quioscos amb bicicleta. Vaig acabar el Batxillerat i vaig anar a treballar a l’Hotel Peninsular, el més prestigiós aleshores. Vaig començar al món de la gastronomia. Després vaig treballar als restaurants Arcada i Rosaleda. Més tard, vaig conèixer el ram de la construcció i les empreses que fan carreteres i vaig passar per una empresa d’aïllaments de naus industrials i una empresa d’il·luminació. Era el meu modus vivendi però quan plegava, des que tinc 10-12 anys, he estat en grups de pintors i de teatre. I aquí em vaig anar creant aquest món cultural fins arribar a muntar l’any 78 la llibreria 22. Has recomanat molts llibres en la teva trajectòria però també n’has escrit.

El 2007 va sortir publicat un llibre sobre la història de com la llibreria 22, “Demà serà un altre dia”. Em va proposar la idea un editor, l’Ernest Folch, i vaig començar a escriure amb l’ajuda de Xavier Planas. Una part del llibre parla de qui és Guillem Terribas, una segona part del llibre parlar de la història de la 22 i una tercera, del futur de la llibreria. Ens va agradar tant el personatge de Guillem Terribas que al final va ocupar més pàgines de les previstes. És un personatge del que realment em vaig enamorar. Després hi ha un altre llibre, publicat fa dos anys, sobre el cinema, “Alegra’m la vida”, que explica les meves influències cinematogràfiques i la meva manera de veure cinema amb la meva neta des dels 3 anys fins els 6 que va ser quan va sortir el llibre. També n’hi ha un altre de llibre, “L’avi de la Martina”, que va ser com un divertimento el fet d’explicar la història d’un avi amb la seva neta, mentre escrivia la història del segon llibre.
T’agrada molt el cinema doncs.
Molt. De la meva educació cultural n’hi ha un inici a les escoles però jo aprenc escoltant a l’altre gent en reunions, trobades, en el món del teatre, de la música i del cinema. Al cinema he après molt. He après històries, conegut autors, ciutats. Jo tinc una educació molt cinematogràfica. El cinema forma part de la meva vida.
Molts dels grans escriptors/es han passat per la 22. Sí, veig la llista i, fins i tot, quedo meravellat. Hem tingut la sort de seduir, la 22 ha anat agafant un prestigi. Per això és important que a la llibreria hi tingui cabuda gent de primera línia però també gent que comença perquè és important que tingui una
ajuda. Està bé que vingui l’Eduardo Mendoza però també que l’endemà hi hagi un noi amb un llibre de poemes que comença. Això és el que sempre m’ha agradat molt de la 22.
Gastronòmicament, com et consideres?Jo tinc una gran sort: menjo de tot. Vaig tenir la sort que la meva mare cuinava tan malament que qualsevol lloc on anava era molt millor que a casa. Per tant, menjo de tot. Fins i tot, alguna vegada que he estat a l’hospital, jo m’ho menjo tot.
Si un dia has de fer una celebració, quina és la teva cuina predilecta? 
Per la meva situació i per la de la llibreria, conec bastants cuiners i restaurants però no soc d’aquelles persones primmirades. Sortosament, a Girona estem molt bé gastronòmicament perquè fins i tot hi ha bars dels quals no en donaries ni un duro i fan un menjar fantàstic. No soc un gourmet primmirat. M’agrada menjar i sobretot m’agrada fer sobretaules.
La cuina és inventiva com una novel·la? 
Al igual que un escriptor/a ha de crear i tenir imaginació, un cuiner/a  també ha de tenir aquestes dots i posar-les al servei del client cada dia de cada dia.
Paco Basso. Publicat a la Revista GIRONA GASTRONÒMICA
Febrer 2019.
https://docs.gestionaweb.cat/0962/revista-39-mini-baixa.pdf

diumenge, 10 de febrer de 2019

La VIGÍLIA de Marc Artigau.


Marc Artigau i Queralt (Barcelona1984) és
Marc Artigau amb l'editora Glòria Gasch.
un escriptor català, ubicat en els gèneres de la dramatúrgia i la poesia.
Llicenciat en direcció escènica i dramatúrgia per l'Institut del Teatre de Barcelona, el 2008 va publicar l'obra Ushuaïa, guanyadora del Premi Ciutat de Sagunt d'eixe mateix any, un guardó que revalidà l'any posterior amb Les sense ànima. El 2007 va guanyar el X Premi Boira de Teatre amb Els gorgs, que no seria publicada.[1] Entre les obres teatrals que ha estrenat hi ha UshuaïaT'estimem tant, Grace o A una nena nua llepa-li la pell llepa-li la pell a una nena nuA.[2] 

Quant al camp de la poesia, ha publicat poemaris com ara Vermella, reconeguda amb el Premi Martí Dot el 2007 o Escuma negra, XXVII Premi de Poesia de les lletres catalanes del Vallès Oriental. El 2011, amb Desterrats, s'imposa al certàmen literari Pepe Ribelles Vila de Puçol.[3]
Guillem Terribas, Marc Artigau i Àngel Llàcer.
Des de la temporada 2015-2016, col·labora en El món a RAC 1 amb Guillem Terribas amb una secció sobre llibres titulada «De què va?».[4] El 2019 va guanyar el premi Josep Pla amb la novel·la La vigília.[5]  (Viquipèdia).

* La Vigília es una novel·la que si no es llegeix no passa res...
però si ho feu, us puc assegurar que passarà molt i molt . I, molt bé, tant

que recomanareu la seva lectura.
Comentaris de la Setmana de JORDI BASTÉ  a la Varguardia 10.02.2019. 

Marc Artigau, parteix de la seva experiència d'escriptor de contes curts
per la 
ràdio, com a motiu per explicar-nos la història d' un autor
de contes per una programa de ràdio  i la d'una senyora, ja gran, que es
una entusiasta dels seus 
contes.
Un dia cita a l'escriptor a casa seva i  li fa la proposta, que no pot rebutjar:
que li escrigui 
la història de la seva vida, que ella li anirà relatan, 
i que en faci una biografia "retocada".
 Amb aquestes dues premises, Artigau atrapa al lector/a amb 
la lectura de les dues històries que no es fan mal entre elles, sinó que
constantment us tindrà  atrapat fins a la darrera pàgina. 
Es un llibre per guardar.