Demà serà un altre dia.

dissabte, 28 de juliol del 2018

22 Premi Trajectòria 2018 GUILLEM TERRIBAS

 La 36a Setmana del Llibre en Català, que tindrà lloc del 7 al 16 de setembre a l’avinguda de la Catedral de Barcelona, amplia un 25,2% el nombre d’expositors.
Una imatge de l'edició del 2017. Foto: Albert Salamé



La 36a edició de la Setmana del Llibre en Català tindrà lloc del 6 al 17 de setembre a l’avinguda de la Catedral de Barcelona, com és habitual els darrers anys. És curiós que per parlar de llibres; per tant, bàsicament de lletres, el millor sigui fer servir números. Ha arribat als 204 expositors repartits en 62 mòduls, cosa que suposa un augment del 25,2% en relació amb l’any passat. Es presentaran al voltant de 250 novetats editorials –i hi haurà unes 200 firmes d’autors–, desenes de milers de títols de fons i 500 capçaleres de revistes que, “en un país com el nostre, en són moltes”, com va destacar ahir en una nodrida roda de premsa Joan Sala, director de La Setmana.
La presidenta d’Editors.cat –potser encara convé recordar que és el nou nom de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana–, Montse Ayats, va confessar: “Us rebem amb la ressaca de la Creu de Sant Jordi que ens van donar ahir [dilluns per al lector] en reconeixement de la feina feta en favor de l’edició en català; perquè la feina es fa fent-la, no dient que l’hauríem de fer”, va declarar amb un embarbussament que va vorejar l’estil rajoynià –amb perdó– però que manté tot el pes de la raó.
“És un any de poques novetats, perquè en les darreres tres edicions hem fet força canvis i ara toca consolidar-los”, va assegurar Sala, abans d’anar desgranant el programa d’aquest any, on cal tornar al llenguatge de les xifres.
El gran aparador de la indústria editorial en català que és La Setmana ocuparà un espai de 1.750 metres quadrats on, a més de la venda de llibres als diferents estands –repartits entre 183 segells editorials, onze llibreries, dues distribuïdores i set institucions–, hi tindran lloc unes 265 activitats, 45 de les quals adreçades al públic familiar, perquè cal fomentar la lectura entre els lectors del futur.
No hi ha gaires novetats, però algunes, sí. Per exemple, se celebrarà per primer cop La Nit de la Setmana, en què, divendres 14, estarà oberta fins a les 12 de la nit i hi haurà una intervenció lumínica de l’artista Tom Carr. I també és nova l’aplicació de la normativa –ja existent, però no era de compliment obligat– que només permet que cada títol es vengui en un sol estand, d’aquesta manera s’ha pogut racionalitzar l’espai i incloure molts més llibres.


Guillem Terribas, Premi trajectoria. Foto: Arxiu
I encara una novetat més, el gremi del guardonat amb el premi Trajectòria, Guillem Terribas, que és llibreter. Aquest premi, que es concedeix des del 1997, ha premiat setze autors –més prosistes que poetes–, tres periodistes, dos editors i una traductora, però cap llibreter, tot i que a Lluís Millà (premi del 1998) se’l podria considerar... Tant és. El que importa és que el polifacètic (llibreter, escriptor, cinèfil, pintor, dibuixant...) Guillem Terribas, sempre simpàtic, xerraire i ben predisposat (ja va participar en la primera edició), ha estat el triat, i rebrà l’original de l’obra que ha fet expressament per a aquesta edició l’artista Frederic Amat.

La 36a Setmana del Llibre en Català, que Joaquim Bejarano, director de l’àrea del llibre de la Generalitat, no va dubtar a qualificar de “l’esdeveniment més important a Catalunya, després de Sant Jordi”, inclourà moltes més activitats, com ara les converses i entrevistes dalt de l’escenari de tot d’autors, entre els quals destaquen dos d’internacionals, Ayobami Adebayo i Sarah Andersen.
Seguint amb el tema internacional, per segon any hi participa l’Institut Ramon Llull (IRL), que hi portarà 18 editors de 16 països diferents “per mostrar l’embranzida, el múscul i el braó de l’edició en català”, va afirmar Manel Forcano, director de l’IRL. Amb el seu habitual do de la paraula, Forcano va destacar l’esperit mediterrani de la institució que representa tenint present el drama diari que es viu a les aigües del nostre mar tot recordant que la nostra cultura parteix “d’Enees, fundador de Roma, que va arribar en barca fugint de la guerra de Troia”.
I seguint amb el to reivindicatiu, en una programació tan atapeïda, no hi faltarà l’espai de La Setmana Compromesa, que aquest any se cedeix a l’Associació Catalana dels Drets Civils que llegirà el Manifest per a la llibertat d’expressió.
Encara falten 45 dies, però no patiu, que a l’estiu, passen volant.


LLUÍS LLORT publicat en el PuntAvui 25.07.2018



Més información en altres mitjans:

24/07/2018 Digital Catorze redacció https://goo.gl/n4n3bf
24/07/2018 Digital CatZona ARA https://goo.gl/TZSwAo
24/07/2018 Digital Comunicació 21 redacció https://goo.gl/ZULLhG
24/07/2018 Digital Cultura.Newsbelow La Vanguardia https://goo.gl/zpmKAj
24/07/2018 Digital Diari de Girona DdG / ACN https://goo.gl/DSELCA
24/07/2018 Digital Directe.cat ACN https://goo.gl/dgpYMQ
24/07/2018 Digital El Periódico Anna Abella https://goo.gl/72E3fZ
24/07/2018 Digital Europa Press redacció https://goo.gl/6GRZhX

24/07/2018 Digital ABC Agència EFE https://goo.gl/tk59vF
24/07/2018 Digital Al Dia Europa Press https://goo.gl/FtCcUx
24/07/2018 Digital ARA Laura Serra https://goo.gl/WvTa7S
24/07/2018 Digital Bonart redacció https://goo.gl/ALsMP1

25/07/2018 Digital L'Illa dels Llibres Jordi Milian https://goo.gl/MED55J
25/07/2018 Ràdio RAC1 Informatius Joan Maria Morros https://goo.gl/yySxkE
25/07/2018 Digital La Vanguardia Justo Barranco https://goo.gl/pa9KqP25/07/2018 Digital El Punt Avui Lluís Llort https://goo.gl/SsUD7z
25/07/2018 Digital El País Carles Geli https://goo.gl/xP3kyM25/07/2018 Digital Diari de Girona ACN https://goo.gl/q4t2JT

La Vanguardia
 https://www.lavanguardia.com/cultura/20180908/451691563689/setmana-llibre-en-catala-2018.html

Guillem Terribas, Joan Sala i Montse Ayats.
Entrevista a Catalunya Ràdio 01.08.2018 El Mati. amb Roger Escapa.
https://bit.ly/2KhheE1

LA ÚLTIMA BANDERA / Last flag flying · Full de Sala.

La última bandera
Last flag flying
Estats Units, 2017
Direcció: Richard Linklater
Intèrprets: Steve Carell, Bryan Cranston, Laurence Fishburne, J. Quinton Johnson
Gènere: comèdia dramàtica
Durada: 125 minuts
Idioma: anglès
27.07.2018


Tres amics

Comencem les ja tradicionals reposicions d’estiu, amb la darrera aportació del interessant director nord-americà Richard Linklater (Texas, 1960). Un cineasta que ens ha sorprès gratament en films molt humans, originals i amb una recerca constant de la realitat, de les relacions humanes d’una manera extraordinària, com ho ha demostrat en pel·lícules com Boyhood (2014) o la trilogia (de moment) d’ Abans de l’alba (1995), Abans de la posta (2004) i Abans del capvespre (2014).

  • En aquesta ocasió, Linklater agafa una història del escriptor Darryl Ponicsan que, amb el mateix títol, es va editar l’any 2004 als Estats Units i aquest 2018 l’editorial Almuzara l’ha editada en castellà. De fet, aquesta història ve a ser una mena de continuació o d’ampliació d’un altra novel·la de Ponicsan titulada El ultimo deber, publicada l’any 1970 i en castellà aquest any 2018, per la mateixa editorial Almuzara. D’aquesta novel·la també se’n va fer una versió cinematogràfica de títol homònim l’any 1973, molt ben acollida pel públic i la crítica, dirigida per Hal Ashby i interpretada per Jack Nicholson.
    Linklater pren un relat de base senzilla com és el retrobament de tres amics que fa anys que no es veuen i que van estar junts en els “marines” a la Guerra del Vietnam. El motiu: acompanyar a un d’ells a l’enterrament del seu fill que ha mort, essent també “marine”, durant la guerra d’Iraq. I Linklater també sap trobar uns actors perfectes per explicar-nos aquesta història. Uns actors que es creuen el que han d’explicar i expressar i que, per tant, fan que l’espectador participi intensament en les penes, les alegries i els records que viurem durant les dues hores de metratge. Tots tres estan perfectes amb els seus respectius rols.
    La pel·lícula està explicada com una “road movie“, on els tres personatges van d’un lloc a l’altre, en cotxe, en furgoneta i en tren. És en aquetes anades i vingudes que anirem coneixent la història d’aquests homes que la vida els ha castigat. En Doc ( Steve Carrell) el més jove de tots, ha quedat viudo i el seu únic fill ha mort a l’Iraq. En Sal (Bryan Granston), un escèptic que en l’actualitat esdevé propietari d’un ruïnós bar i que no espera res de la vida: alcohòlic, provocador, però, al capdavall, el més honest i el que es fa més preguntes. Finalment, en Muller (Laurence Fisburne), el més “bèstia” de tots durant l’estada en el Vietnam i ara convertit en un venerable i conservador predicador.
    Una història d’amistat, plena d’ironia i de moments ridículs i divertits i també de molta mala bava. Memorable l’escena en el tren, on els tres recorden, en presència del soldat que els acompanya i que era amic del fill mort, totes les bestieses i farres que s’havien muntat durant el temps que van estar junts en el Vietnam.
    Linklater, en clau de comèdia agredolça, ha sabut transmetre tota la força de la història, lliure i amarga, i també ha sabut explicar molt bé el pas del temps i les relacions d’amistat en unes situacions extraordinàries i fora de context, amb l’afegit d’una contundent crítica envers els militars i la religió.
    Guillem Terribas
    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona
    http://www.cinematruffaut.com/la-ultima-bandera/