dilluns, 5 de novembre de 2007

Guillem Terribas * per Xevi Planas, publicat a Presència el 04/11/07





Hortes 22 és un bloc de pisos familiar pels escriptors i editors catalans. Als baixos d'aquest edifici de Girona hi va obrir les portes la Lliibreria 22 el 1978. Segurament no hi ha al món cap llibreria on s'hagin presentat tants llibres en els últims vint-i-nou anys com a la 22. Guillem Terribas (Salt,1951), tot un personatge, és l'ànima d'aquesta Meca cultural cap on tot lletraferit peregrina almenys un cop a la vida. Empès per la insistència d'alguns amics, Terribas s'ha decidit a explicar algunes aventures (li han quedat moltes a les butxaques) de la seva vida de pel·lícula a Demà serà un altre dia, el llibre que aquest mes li publica Ara Llibres.

Ara Terribas és un llibreter de referència, el pare del col·lectiu de crítics de cinema més dinàmic d'aquest racó d'Europa i el presentador del presentadors més conegut de l'activisme cultural del país. Abans de ser tot això, però, va ser especialista a pasturar vaques occitanes i acompanyar turistes borratxos a les habitacions dels hotels, fundador de comunitats de base de joves catòlics (algun dia s'haurà d'escriure la història de Muntanya 27, la casa de Girona on van despertar al món a còpia de misses progressistes des de ministres a alcaldes, passant per escriptors i directors de diaris), taxista ocasional de bisbes en 2CV, redactor d'informes militars de mala conducta de qui firma l'informe i actor aficionat. Fumant des dels set anys, aprenent a ratllar fulls blancs amb els dibuixos de Boixcar, descobrint el país a través de l'escoltisme, fabricant de pel·lícules amb paper de seda de les rajoles de la xocolata Torras i caminant a la John Wayne, Terribas s'ha forjat una seductora personalitat de romàntic educat a l'escola del cinema paradís. Com tots els grans personatges, aprofita les oportunitats, com quan va veure la dona de la seva vida en un cotxe davant un semàfor i aprofitant que era vermell va pujar al vehicle, d'on no n'ha baixat mai més. Si algun estrany cop no tiomfa, com un personatge d'Allò que el vent s'endugué, conclou: "Demà serà un altre dia".