Salut pel Català impulsa un grup per dinamitzar accions a les comarques gironines i assegurar que la llengua sigui part de la comunicació clínica.
Marina Geli, Guillem Terribas, Josep Vilaplana, Carme Majo, Rafel Masià, Lluís Mon,
Jaume Heredia, M. Mercè Roca, Glòria Basset. Foro: Marc Martí
Salut pel Català ha reclamat aquest dissabte al matí, en una jornada a la , que els professionals que s’incorporen al sistema sanitari arribin amb prou competència lingüística per atendre els pacients en català. L’acte, amb una seixantena d’assistents, també ha servit per donar a conèixer el Grup de Dinamització territorial, l’estructura amb què l’entitat vol impulsar accions als centres de les comarques gironines.
El missatge de fons ha estat directe: no n’hi ha prou que els pacients tinguin dret a parlar si el sistema no pot garantir aquest dret quan entren en una consulta, a urgències o en una planta d’hospital. L’entitat defensa que la llengua no és un element secundari, sinó una part de la comunicació clínica i de la confiança entre metge i pacient.
El president de Salut pel Català i cardiòleg a l’Hospital Clínic, Lluís Mont, ha demanat “plans concrets d’acollida” per als residents nouvinguts i un nivell suficient de català abans de començar a exercir a Catalunya. Sense aquesta preparació, ha advertit, no es poden garantir els drets lingüístics dels pacients.
El català a la consulta
L’exconsellera de Salut Marina Geli, vocal de l’entitat i directora de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, ha situat el repte en una aliança entre ciutadans, pacients, personal sanitari, institucions, col·legis i sindicats per fer del català la llengua habitual del sistema de salut.
La mirada dels usuaris l’han portat l’escriptor i llibreter Guillem Terribas i l’escriptora i professora de català . Terribas ha vinculat la llengua amb el respecte i amb una atenció més humana. Roca ha alertat que la barrera lingüística pot dificultar l’assistència i ha reclamat que el problema es faci visible i s’hi donin respostes concretes.
A l', la infermera i referent lingüística Carme Majó ha explicat algunes de les mesures que ja s’apliquen: la diagnosi de la situació lingüística del centre, la difusió de materials sobre drets i bones pràctiques, la gestió de queixes i els cursos específics per al personal. El programa “Prescriu-te al català” suma una cinquantena d’inscrits a l’hospital entre 2025 i 2026.
Glòria Bassets, metgessa de família i directora d’atenció primària de la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la , ha remarcat que el repte no recau només en els treballadors que arriben de fora. També cal, ha defensat, sensibilitzar els equips perquè mantinguin el català en els espais assistencials i garantir que direccions i gerències hi destinin recursos.
Les dades que expliquen el repte
Aquest context reforça, segons els ponents, la necessitat de lligar l’arribada de nous professionals a una formació lingüística real. No es tracta només de poder mantenir una conversa bàsica, sinó d’assegurar que el pacient entén i és entès en un moment sovint delicat.
El gerent de la i director dels Serveis Territorials de Salut, Jaume Heredia, ha tancat l’acte situant la llengua dins la qualitat assistencial. Ha subratllat que “la llengua és un element clau de comunicació que condiciona la qualitat i la seguretat de l’atenció sanitària” i ha defensat que el Departament treballa perquè els pacients “puguin ser atesos en la llengua que escullin”.
Jesús Badenas, publicat en el Diari de Girona, 24.05.2026
