dimecres, 4 de gener de 2017

PETONS MATINALS II part 2016


Petons matinals en el facebook de Guillem Terribas. Aplega ELS PETONS
del 01 de juliol al 31 de desembre de 2016.

Reviure en sessió contínua

 Guillem Terribas reivindica el cinema com una experiència de felicitat i reconeixement a ‘Alegra'm la vida'.

Guillem Terribas , el 16 de gener 2015, filmant una presentació
 a la llibreria 22 de Girona abans de jubilar-se. Foto:  J. Castro
De petit, el llibreter Guillem Terribas (Salt, 1951) volia ser actor, però ho va deixar córrer, diu, i es va dedicar a mirar com ho feien els altres. Mirar, fins a cert punt, era encara més meravellós, perquè a vegades, absort en el que passava a la pantalla, descobria alguna cosa de si mateix que no sabia que sabés. Per exemple, que un dia enyoraria les velles butaques del cine Núria de Salt, o que una pel·lícula com el Romeu i Julieta de Franco Zeffirelli, que mai gosaria incloure en una llista ideal d'obres mestres, formaria part per sempre de la seva vida perquè a dins hi havia quedat retingut “el perfum de la joventut”, fins al punt de peregrinar per tots els cines de poble de la comarca per tornar-la a veure una vegada i una altra, amb la vaga esperança que en alguna d'aquelles sales rònegues, per fi, la història acabés bé. Per poc que un hagi tractat Guillem Terribas, de seguida li coneixerà la passió pel cinema, però mai no havia sentit la necessitat de posar-la per escrit, fins que va acostumar-se a compartir-la amb la seva néta de sis anys. Al capdavall, ell també va començar el seu aprenentatge molt d'hora, i sense fer distincions entre el que se suposava que era apropiat per a la mainada i el que només estava reservat al públic adult. Als set anys, havia quedat embadalit amb Tu y yo, de Leo McCarey, i en canvi s'avorria amb els dibuixos animats, explica. Veient la Martina fent petar els dits instintivament per seguir el ritme dels ballarins a West Side Story, doncs, es va convèncer que hi ha coses que no canvien d'una generació a l'altra, perquè el cinema, assegura, “no és només un entreteniment, sinó també una font de felicitat i de reconeixement”, una experiència que, assegura, ha arribat a donar sentit a la seva vida.

Alegra'm la vida, el seu segon llibre, que Columna distribuirà a partir del pròxim 18 de gener, és un homenatge al poder transformador del cinema i alhora una guia desacomplexada per 22 pel·lícules “imprescindibles” que val la pena veure amb criatures o en família, des de Matilda a ET, però també De ilusión también se viveSomriures i llàgrimesMatar un rossinyolArrels profundes o Un dia perfecte per volar, de Marc Recha. Des que el 2007 va publicar Demà serà un altre dia (Ara Llibres), les seves memòries al capdavant de la Llibreria 22 de Girona, més d'una vegada li havien suggerit que es decidís a abordar la segona part, però a Terribas li feia ànsia, entre altres coses perquè no es considera pas escriptor. Va ser Glòria Gasch, l'editora de Columna, qui escoltant el relat de les sessions cinèfiles amb la seva néta, va animar-lo a escriure sobre aquesta encantadora vivència intergeneracional. Com al seu llibre anterior, no hi falten les referències autobiogràfiques ni els episodis emotius, còmics o inesperats que ha compartit amb personatges prou coneguts com ara David Trueba, Sergi López, Woody Allen, Javier Cercas, Jean-Louis Trintignant, Miquel Pairolí, Salvador Sunyer o la troupe inseparable del Col·lectiu de Crítics (Imma Merino, Àngel Quintana, Paco Vilallonga) que gestionen el Cinema Truffaut de Girona. Alegra'm el dia, homenatge cinèfil a la famosa frase de Clint Eastwood a Sudden impact, que a Guillem Terribas li agrada imitar amb veu ronca i apuntant-te el front amb el dit, es presentarà el dia 21 de gener a la Llibreria 22 de Girona.
Eva Vázquez, publicat en el Punt-Avui 04.01.2017