divendres, 22 de juliol de 2011

SALT NO TÉ SUBURVIS


Salt es notícia darrera notícia pels diversos mitjans de comunicació, a l'hora de parlar de l'emigració i sobretot quan hi ha algun daltabaix, per petit que sigui.
Però la cosa no ve d'ara. Molta gent encara recorda la mala fama de Salt pel famós comitè de Salt, que segons males llengües va ser el terror durant la Guerra Civil. Una mala fama, compartida amb el comitè d'Orriols, que durant molts anys hem hagut de suportar. Era l'època de plena eufòria de les dues fàbriques que aglutinaven molts treballadors i treballadores i per tant comportava una gran mobilització en temps de disbauxa, de descontrol i de reivindicacions.
Amb els anys, Salt es va convertir amb ciutat dormitori de Girona, i per tant tot el que eren camps al costat dret de la carretera direcció a Bescano, de la nit el dia es van convertir en blocs de pisos on s'hi va encabir tota la gent, majoritàriament del Sud d'Espanya, que van venir a la terra promesa que era Catalunya. Corrien els anys seixanta.
En altres pobles i ciutats, com per exemple Girona, tota aquesta riuada de gent, la van col•locar a les afores. Van crear els vergonyosos "albergues provisionales", va deixar fer barraques a Montjuic, la Font de la pólvora i Vilarroja van ser el ghettos de tota aquesta immigració. Així el centre de Girona quedava immaculat i fora de problemes i així fins ara.
Aquest no va ser i no es el cas de Salt. A Salt es van instal•lar en centre del poble, al costat de l'Ajuntament, allò que ara se'n diu a l'eixample: carrer Torres i Bages, Pompeu Fabra, Àngel Guimerà... noms, curiosament, de catalans il•lustres.
Aquest fet, comporta que el més mínim aldarull té una ressonància directa amb la resta de la població i, per tant, tot seguit portada de qualsevol mitjà de comunicació.
Nosaltres, els de Salt, per altra banda, hem preservat les deveses, espai que podia haver estat un ghetto ideal pels nous vinguts, que qualsevol conflicte que hagués ocorregut, els saltencs de dins el poble no ens haguéssim assabentat i per tant, no seria carn pels mitjans de comunicació i Salt seria una base d'oli com moltes altres poblacions.
Salt, de sempre ha estat un poble acollidor. De portes obertes i de bona fe. Aquest comportament de vegades pot crear problemes que son difícils de pair. Però, nosaltres no amaguem la realitat d'aquesta societat. No es la nostra manera d'actuar. I, en canvi, ens agrada conservar, recuperar i gaudir de com eren i encara son les nostres hortes i deveses. La riba del Ter, la seva vegetació i la seva fauna.
Viure barrejats ens porta problemes, es cert, però a la llarga ens ha de fer més rics culturalment i la història ens ho reconeixerà i ens donarà la raó.
Que tinguem una bona festa major, en convivència, solidaritat, diversitat i tolerància. Ens ho mereixem, encara que no sortirem (de moment) a cap portada per aquesta manera d'entendre i acceptar la vida.
Guillem Terribas . Publicat en el Suplement (n. 22) d'estiu de la Revista La Farga de Salt.