Demà serà un altre dia.

dissabte, 25 de maig del 2024

SEGUNDO PREMIO, full de sala Cinema Truffaut.

SEGUNDO PREMIO Espanya, 2024 Direcció: Isaki Lacuesta, Pol Rodríguez Guió: Isaki Lacuesta, Fernado Navarro Intèrprets: Daniel Ibañez, Cristalino, Stéphanie Magnin, Mafo Durada: 109 min Gènere: drama Idioma: castellà
Data d'estrena: 24/05/2024

Llums i ombres d'una generació
Una vegada més Isaki Lacuesta ens aproxima, ens explica (a la seva manera) la història d'uns personatges, o d'un grup (com és en aquest cas) com ja ho ha fet d'una manera original i molt personal en films com Cravan vs Cravan (2002) un documental molt premiat sobre el poeta i boxejador Arthur Cravan ; La leyenda del tiempo (2006), una aproximació extraordinària al malaguanyat Cameron de la isla; La noche que no acaba, sobre l'estada de l'Ava Gardner entre nosaltres durant el rodatge de Pandora y el holandes errante ( 1951)... per dir-ne alguns dels films que investiga sobre la vida de personatges singulars i que l'Isaki tan bé ha sabut portar al cinema, creant una marca, una manera d'explicar històries. Històries com ho va fer en la seva darrera pel·lícula, Un año, una noche (2022) inspirada en el llibre Paz, amor y death metal de Ramón González, sobre la matança del Teatre/discoteca Batclan de París.
En el cas de Segundo Premio, Isaki Lacuesta n'ha fet el guió juntament amb Fernando Navarro i l'ha dirigit amb la col·laboració de Pol Rodríguez, i aquesta vegada ens aproxima a la biografia del grup musical molt conegut els anys noranta: Los Planetas. L' Isaki ens mostra el procés de creació i la relació entre el grup format per tres nois: Juan Rodríguez (Jota) veu i guitarra; Florent Muñoz guitarra, que es coneixen a principis dels anys noranta i formen un grup que s'anomena Los Subterráneos, que amb la incorporació, més tard, de Paco Rodríguez a la bateria i de la noia May Olive al baix, en sortirà el grup Los Planetas.
Lacuesta ens introdueix a la història d'aquest grup en un moment de crisis, en un moment en què el grup s'està desfent, en un moment de crisis de creació i de mal rotllo entre ells, sobretot amb la May. També és el moment en què el grup està preparant un nou disc, que volen gravar-lo a Nova York, cosa que també comporta els seus problemes amb la companyia discogràfica. Curiosament, en alguns moments m'ha recordat el recomanable documental de sis hores sobre la gravació del darrer disc de The Beatles i la seva famosa actuació en el terrat de l'edifici d'Apple records de Londres, que podeu veure a la plataforma Disney+.
A Segundo Premio, a part de la història d'aquest grup de Granada, viurem l'ambient d'una època que hi havia moltes coses per fer. En un moment creatiu i amb ganes de viure i de fer coses. Viurem la música d'aquella època, les discoteques i les actuacions d'uns grups de rock, als quals no els hi calia tota una parafernàlia de llums i de so per fer vibrar l'entusiasme dels seus seguidors. I, això, l'Isaki i en Pol Rodriguez ho saben mostrar i explicar molt bé, tant, que entres a la màgia del grup, de l'època sense adonar-te i amb una certa enveja i nostàlgia.
Segundo Premio també és la història d'una amistat i d'amor. De compartir una vida i una experiència. Una relació envejable i al mateix temps complicada. Una relació de compartir la creació, la vida i les ganes de viure-la, tot i les seves complicacions. Una vegada més Isaki Lacuesta sap treure tot el suc d'un temps i una gent, que són originals, singulars i creatius i, comparteix amb l'espectador la seva admiració i curiositat. Finalment, només recalquem que tant l'Isaki Lacuesta com el productor de la pel·lícula, Edmon Roch, són membres fundadors del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona. Tot un orgull.  
Guillem Terribas Roca, Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona.