dimarts, 24 de març de 2009

EL CRIST D'EASTWOOD . Josep M. Fonalleras. El punt 21.03.09



Parlar de religió i de cinema no és només citar Ben-Hur o Els Deu Manaments, de Cecil B. De Mille. Hi ha, com a mínim, tres maneres d'afrontar la relació, almenys en la societat occidental: ensenyar els orígens de la tradició judeocristiana, amb tota una sèrie d'històries sobre Jesús, el seu entorn i els seus deixebles; mostrar escenes de religiosos en acció, en diversos moments de la història, ja sigui en l'Alemanya nazi o en la Roma del Renaixement; o entendre que el cinema, més enllà dels preceptes ortodoxos de les jerarquies, parla de passions humanes, identificables a vegades amb el desig de transcendència. Em deixo, és clar, els Monty Python, que són, ells tots sols, una altra categoria. Hi ha hagut pel·lícules religioses –deixin-me que en digui obertament així – que han estat capaces de traspassar fronteres a partir de textos canònics: l'Evangeli segons Mateu, de Pasolini, marxista i descregut, segurament n'és l'exemple més evident i el que va triomfar durant molts anys en els cineclubs que volien anar més enllà del pastitx. Hi ha pel·lícules, com El Setè Segell, de Bergman, o Ordet, de Dreyer, en les quals la presència de la religió és essencial per al missatge profund que miren de transmetre. Parlo d'obres d'art, és clar. Com aquest Gran Torino, d'Eastwood. Jo recomanaria a totes les parròquies del país que en compressin una còpia quan sortís en DVD i que l'anessin passant en sessions matinals. Feia molt que no veia una història en la qual el misteri de la redempció i l'expiació del pecat fos tan evident. Una pel·lícula inesperadament catòlica, amb una òbvia iconografia cristològica, que ens parla del sacrifici i de la salvació, de la preparació física i moral abans de la mort, del significat últim de la mort, d'un peculiar hort de Getsemaní, del calze que ha de beure la víctima innocent per poder dur a terme el seu pla. Que es deixin d'apòstols barbuts si volen explicar tot això, i que mirin Eastwood. Fins i tot conté un Evangeli, aquesta pel·lícula: el cotxe del títol, el llegat d'aquest estrany messies, excombatent de Corea.