divendres, 12 de juliol de 2019

La selecció de llibres d’‘El món a RAC1’ per a aquest estiu 2019

El dramaturg Marc Artigau i el llibreter Guillem Terribas, de la 22 de Girona, ens recomanen vint lectures.


S’apropa el mes d’agost i, per a molts, les vacances d’estiu… si és que no les esteu fent ja. I l’estiu és una època per retrobar els hàbits que ens relaxen i que ens ajuden a desconnectar: viatjar, anar a la platja, a la muntanya, etc. Tot permet fer-ho acompanyat de llibres. Per això, avui, us volem recomanar opcions per posar a la maleta aquestes vacances.
LES RECOMANACIONS DE MARC ARTIGAU
‘Canto jo i la muntanya balla’

Irene Solà. Premi Anagrama. És l’autora de Els dics. Un llibre molt original. Sorprenent. Els personatges que apareixen al primer conte – vinculats al bosc, els núvols, un llamp- després els anem entenent. Amb un llenguatge viu i poètic. Preciós. He tornat a una mica la mort i la primavera.
‘Mentre moria’
Wiliam Faulkner. Un clàssic. Una de les meves novel·les preferides que Edicions 1984 ha publicat (castellà Mientras Agonizo). En contra de pensar que a l’estiu han de ser novel·les fresquetes... què vol dir fresca? No ho sé.
‘La noche fenomenal’
Javier Pérez Andújar. (Anagrama). És una novel·la divertida, hilarant. Amb un to a vegades melancòlic. Us llegeixo el principi de la sinopsi a veure si us animeu perquè a mi em va atrapar des del principi.
L’equip d’un programa de televisió dedicat als f enòmens paranormals descobreix que uns fets anòmals, fins aleshores mai registrats, es fan realitat en la mateixa Barcelona des de la qual emet. Al mateix temps la ciutat és atacada per la meteorologia i per la sobtada irrupció d’uns personatges procedents d’una altra Barcelona, que vénen a demanar-los auxili als integrants de La noche fenomenal , que així és com es diu el programa de televisió d’aquest grup d’amics.
‘Satèl·lits’
Elisenda Solsona. Editorial Les Males Herbes. Son uns contes curtsmolt Una nit sense lluna. Els contes que combinen aquest estil poètic, a vegades inquietant (l’autora reconeix que li agrada fer passar pors als nens quan era petita), us sorprendran molt.
originals. Us els empassareu molt depressa. Son només vuit contes. És d’aquells llibres que et quedes amb ganes de més. Els contes parteixen d’
‘La pregària de Txernòbil’
Svetlana Aleksiévitx. Premi Nobel. I la traducció de Marta Rebón. Editorial Raig Verd. Si heu vist Txernòbil, si us ha agradat la sèrie . L’he de llegir. I si no l’heu vista recomano el llibre per abans de veure-la. És el llibre amb el que es va inspirar la sèrie.
‘El adversario’
Emmanuel Carrère. Amb edició de 50 anys d’Anagrama. Llibre curt i molt colpidor. Basat en un fet real. El protagonista va sortir fa poques setmanes de la presó. I explica molt ràpidament. La història de J ean-Claude Romand que diu que és metge i que fa 18 anys que treballa a la OMS. L’any 93 mata a la seva dona i als seus dos fills, petits.
‘Los asquerosos’
Santiago Lorenzo. Blackie Books. Un dels llibres revolució de l’any. D’aquells llibres que ens sorprèn Blackie Books. Ha guanyat un munt de premis, porta més de 50.000 exemplars venuts.
Manuel apunyala un policia antiavalots que volia pegar-li. Fuig. S’amaga en un llogaret abandonat. Sobreviu de llibres Austral, vegetals dels voltants, una petita compra al Lidl que li envia el seu oncle. I s’adona que com menys té, menys necessita.
‘Claus i Lucas’
Agota Kristof. Traducció de Sergi Pàmies. Amsterdam llibres. És una Claus i Lucas viuen en un país ocupat per forces estrangeres. Són enviats a una ciutat fronterera, fugint de la Guerra. La seva àvia, una dona cruel que viu en una caseta ruïnosa dels afores, els acollirà de mala gana. Ells escriuen un quadern.
La narració d’Arthur Gordon Pym’
Edgar Allan Poe. Sembla una novel·la d’aventures marines. Però és molt més. Com Moby Dick, el cor de les tenebres. És una novel·la que havia passat força desaparecebuda per mi (perdó), però que atrapa des del principi. Una lectura obligada pels qui els agraden els clàssics, el terror i les novel·les d’aventures.
‘Poemes escollits’
John Berger. Edicions 1984. Vull acabar amb un llibre de poemes. JohnManeres de mirar. Berger també va escriure poesia tota la seva vida. Però mai no s’havia publicat en català. És una bona oportunitat de fer-ho perquè la traducció de Montse Basté i Martí Sales, m’ha agradat molt.
Berger. L’autor de
I diuen els editors: La poesia de John Berger, com si busqués fer justícia, e mmarca tot allò que tenen d’extraordinari les vides dels més humils.
Jo no ho sabria explicar millor.
Guillem Terribas, Marc Artigau i Àngel Llàcer, a RAC! hivern 2019
LES RECOMANACIONS DE GUILLEM TERRIBAS
‘Josep Pla: sis amics i una amant’
Xavier Febrés, periodista i escriptor que sap de tot i de tot ho escriu i prou bé, coneixedor de Palafrugell, de la seva gent i, sobretot de Josep Pla, ha tret un llibre editat per Empúries. Ve a ser una mena d’aproximació biogràfica, però a través dels seus amics més decisius: Josep Martinell, Albert Puig Palau, Manuel Ortínez, Josep Vergés, Alexandre Plana, l’Hermós i l’amant Aurora Perea. Colossal el pròleg d’en Xavier Febrés, anomenat el Fugitiu.
‘La història viscuda’
Joan B. Culla, historiador, professor, tertulià i col·laborador de diversos diaris, ha editat a l’editorial Pòrtic, una mena de biografia, històries viscudes i vivències personals.
‘Celobert’
Rosa Font Massot és una professora que ha escrit diversos llibres, tant Celobert, que ha guanyat la 39a. edició del premis de poesia Senyoriu d’Ausiàs Marchde Benicarló.
per adults com per a joves, però sobretot poesia i molts dels seus llibres de poesia han estat elogiats i premiats, com el darrer que ha editat l’editorial Valenciana 3i4 amb el títol de
‘La trena’
És una novel·la que ja té el seu recorregut i que val la pena recordar la seva existència. Editada en català i en castellà per l’editorial Salamandra amb més de mig milió d’exemplars venuts i amb més de trenta traduccions, la seva autora amb nom italià Laetitia Colombani, es una escriptora francesa nascuda a Bourdeaux l’any 1976. Història de tres dones de països diferents, Itàlia, l’Índia i el Canadà. Totes tres històries estan relacionades amb els cabells de les protagonistes. Tres històries que formen una trena.
‘No tornaran vius’
És una novel·la editada per Columna i escrita pel periodista Xevi Sala. ficció, la no ficció i la crònica social. La seva darrera novel·la I ens vam menjar el món editada per columna el 2016, va guanyar el premi Prudenci Bertrana de novel·la. Amb No tornaran vius, Sala parteix de la història de quatre personatges i uns atemptats islamistes radicals a Catalunya.
Aquesta es la cinquena novel·la que en Xevi Sala escriu combinant la
‘Gent del meu exili’
Any Teresa Pàmies, l’editorial Empúries recupera una seva història publicada l’any 1975 amb el títol de Gent del meu exili i que va estar gestada durant els més de trenta anys que va estar a l’exili. En aquesta edició, hi ha un pròleg del seu fill gran, Sergi Pàmies.
‘Records del futur’
Siri Hustvedt, escriptora nascuda a Minnesota l’any 1955, ha rebut diversos premis internacionals i va quedar finalista al premi llibreter amb l’obra Tot allò que vaig estimar (2003). Història d’una escriptora d’una certa edat, a través de la troballa d’un quadern antic, viurem moments del passat i del present. Coneixerem l’ambient de Nova York de finals dels anys setanta i també viurem intrigats sobre el comportament de la seva veïna. No dic res més. L’edició en català l’ha editada edicions 62 i la castellana, Seix Barral.
Barcelona Suites
És la primera aportació de la nova col·lecció amb el nom d’Univers que ha creat Ester Pujol dins del grup Enciclopèdia. Són contes inspirats i situats a la capital Catalana, Barcelona, escrits per reconeguts i aplaudits escriptors i escriptores catalanes com Sílvia SolerXavier BoschAdrià PujolJordi NopcaClara QueraltóLlucia RamisSergi PàmiesAdrià PujolEmpar MolinerRoc CasagranIrene SolàJordi PuntiNatàlia Cerezo. N’hi per triar i remenar.
Carta d’una desassossegada
Àngel Casas. El periodista conegut per les seves intervencions a la televisió i com a comentarista musical, l’any 2002 va sorprendre el personal publicant una novel·la generacional, d’un temps del país publicada per Quaderns Crema, anomenada Fred als peus. Casas, després d’aquesta experiència, ha publicat altres històries, però ara ens ha tornat a sorprendre, de la mà de la mateixa editorial Quaderns Crema, amb el llibre Carta d’una desassossegada, en què aplega onze contes, un d’ells dona títol al llibre, sobre coses quotidianes de la vida, del passat, el present i el futur amb un to irònic, de vegades absurd i d’altres divertits, com un taxista ateu que vol fer-se musulmà, la correspondència amb el consultori radiofònic de l’Elena Francis...
L’home que no llegia els diaris’
És la biografia d’Alexandre Deulofeu, farmacèutic de professió, empordanès (L’Armentera 1903 – Figueres ) i visionari, que entre altres coses va predir que l’Estat espanyol desapareixeria el 2029. Admirat per personatges tant reconeguts com Dalí, Francesc Pujols o Pau Casals. El llibre està editat per Columna i l’han escrit David Montserrat, gironí diplomat en Turisme, llicenciat en Periodisme i Publicitat i ha treballat en premsa, ràdio i televisió; i Juli Gutiérrez Deulofeu. És nét i estudiós des de fa trenta anys de la figura del seu avi. Llegint aquest llibre es poden arribar a entendre alguna de les coses que estan passant a la vida social i política a casa nostra.
‘El cònsol de Barcelona’
Andreu ClaretPremi Nèstor Luján de Novel·la històrica 2019, editada per Columna. Andreu Claret nascut a Acs (França el 1946) en una família de republicans exiliats. Té una llarga i meritòria experiència com a periodista i com escriptor té publicades dues novel·les més a la mateixa editorial: El secret del brigadista i VenjançaEl cònsol de Barcelona és la història de Vladimir Antónov, cònsol soviètic a Barcelona durant el 1936-37. Es va enamorar de Catalunya i Stalin el va afusellar. Entre mig hi ha una interessant història plena d’il·lusions, conspiracions i tragèdies.
Aparador dels 50 anys de Tusquets.
LA RELACIÓ:
De que va dia 09.07.2019 de 11 a 12  https://www.rac1.cat/a-la-carta/el-mon

dissabte, 6 de juliol de 2019

divendres, 5 de juliol de 2019

LLIBRERIA 22 de GIRONA * CAMPANYA ESTIU 2019





Imatges de presentacions, de la Llibreria, de Còmics, de presentacions. Suggeriments d'estiu de llibres de ficció, no ficció, de música, de poesia... Com cada estiu la Llibreria 22 de Girona, us espera per poder oferir les vostres lectures d'estiu.

diumenge, 30 de juny de 2019

PETONS MATINALS, primera part 2019



Petons matinals que han aparegut en el Face de Guillem Terribas cada matí del 1 de gener al 30 de juny de 2019

VIII Memorial Pere Rodeja 2019 / Llibreters que piquen pedra

Màrius Serra i Sergio Bassa elogien la vocació de les llibreries de proximitat en el Memorial Pere Rodeja.
Carme Ferrer, Màrius Serra, Carles Ribas, Ignacio Bassa, Salvador García-Arbós i Guillem Terribas, durant l'acte de lliurament del Premi. Foto: Manel Lladó


El VIII Memorial Pere Rodeja, en homenatge al llibreter de la Geli, considerat un referent per al gremi, va celebrar ahir la seva festa al Caixafòrum de Girona amb una defensa de les llibreries de proximitat, sovint d’orígens modestos però de fèrria vocació, com la Xoc de Nou Barris, on Màrius Serra va iniciar-se com a lector, o la Bassa de Móra d’Ebre, que de taller tipogràfic familiar va convertir-se, gràcies a Sergio Bassa, en una llibreria que compta al mapa literari del país.
Distingits amb els premis del Memorial Pere Rodeja d’aquest any, tant Sergio Bassa com Màrius Serra van defensar la feina diària dels llibreters, també els d’establiments modestos i perifèrics, com el vell local que va evocar emocionat Bassa, on va començar venent bíblies, llibres de butxaca i volums de l’enciclopèdia Sopena, fins que ha acabat organitzant presentacions amb concerts que segueix fins i tot la seva mare, amb noranta anys fets. “En aquestes terres fem bons marges”, deia el seu paisà Artur Bladé i Desumvila, i Bassa s’hi va remetre per reivindicar el treball de pic i pala del seu ofici.
Màrius Serra, que va buscar sentits fraternals per al verb rodejar (per Rodeja), ja que també significa “ser els companys d’algú”, i comerç, en al·lusió al negoci del llibre, que també és “bescanviar idees”, va rememorar un entorn familiar sense llibres, consagrats com estaven els seus pares a la venda de sabates (el diàleg tipus era: “Com va el negoci? Per terra.”), i en què la llibreria Xoc va representar un oasi. Tot i que el local era un cop de puny, Concha Torrent se les va enginyar per col·locar-hi una petita barra amb tres tamborets on organitzava les presentacions. En la del seu segon llibre, L’home del sac, de 1990, va recordar Serra amb agraïment, hi va comparèixer Avel·lí Artís, Tísner, que va proposar-li que el substituís en els mots encreuats de La Vanguardia. “Allò va ser una DUI, perquè em va permetre tenir un sou i independitzar-me”, va dir Serra per reclamar que “totes les llibreries es dotin d’una barra de bar”. L’acte va ser presentat pel periodista Salvador Garcia-Arbós amb un retrat de Pere Rodeja i de l’arquetip de llibreter de memòria prodigiosa que representava, i va ser clausurat per Carles Ribas, que renova com a regidor de Cultura, àrea a la qual sumarà també les de Joventut, Educació i Esports.
EVA VÁZQUEZ, Publicat en el Punt Avui 30.06.2019

dissabte, 15 de juny de 2019

LA VIUDA / GRETA en el cinema Truffaut

GRETA
Irlanda, 2018
Direcció: Neil Jordan
Intèrprets
Isabelle Huppert, Chloë Grace Moretz, 
Maika Monroe,Stephen Rea, Colm Feore, Zawe Ashton

Gènere: thriller dramàtic
Durada: 98 minuts
Idioma: anglès
No és bo estar sola
Ens trobem davant d’una pel·lícula de suspens d’aquelles com les d’abans. D’una manera d’explicar i de visionar com feia temps que l’espectador no vivia. Quan l’estàs veient et venen a la memòria alguns films (sobretot la seva realització) d’Alfred Hitchcock i fins i tot la mítica pel·lícula El col·leccionista (The Collector, 1965) de William Wyler, interpretada per uns joves Terence Stamp i Samantha Eggar.
Al llarg de la seva extensa i curiosa filmografia, Neil Jordan, director irlandès de 69 anys, ens ha sorprès gratament amb pel·lícules tan diferents i interessants com Mona Lisa (1986); No som àngels (We’re No Angels, 1989), amb Robert De Niro, Sean Penn, Demi Moore i guió de David Mamet; Joc de llàgrimes (The Crying Game, 1992), amb què, de les sis nominacions que va tenir als premis Oscar, Neil Jordan va guanyar el del millor guió; la famosa Entrevista amb el vampir (Interview with the Vampire: The Vampire Chronicles, 1994) interpretada per Tom Cruise i basada en una novel·la d’Anne Rice, que en va fer el guió, i Michael Collins (1996), interpretada per Liam Neeson i Julia Roberts, per dir-ne algunes.
A La viuda (Greta, 2018) Neil Jordan sap engrescar l’espectador amb una història d’intriga, amb situacions que et fan remoure’t de la butaca. Al mateix temps, també ens explica una història de soledat; el que de vegades pot arribar a fer i com es pot arribar a comportar una persona que està i se sent sola.
La història que ens explica Neil Jordan, responsable també del guió juntament amb Ray Wright, és senzilla. Després de la mort de la seva mare, una noia de «poble», molt dolça i ingènua, se’n va a Nova York, on estudia i treballa de cambrera i viu en un pis amb la noia que n’és la propietària. Un vespre, tornant de la feina, troba una bossa de mà que algú s’ha deixat sobre un seient del metro. En mira la documentació i d’aquesta manera sap on viu la persona a qui pertany la bossa i un bon dia va a casa seva per tornar-li. Així, la noia començarà una bona relació d’«amistat» amb una dona d’uns 70 anys, anomenada Greta, que parla un anglès afrancesat però que en realitat és de Bulgària. Entre elles dues hi haurà una relació que es complicarà. I que ens complicarà la resta de la pel·lícula amb situacions sorprenents.
Sobre aquesta senzilla base, Neil Jordan construeix una trama que fa que l’espectador estigui atent contínuament al que passa, passarà o pot passar.
Per descomptat que la pel·lícula guanya molt amb la interpretació que fa Isabelle Huppert de l’enigmàtica, misteriosa i introvertida, i al mateix temps, de vegades, divertida, Greta. Senzillament, aquest film sense ella no seria el que és i l’espectador no aguantaria o no se’n creuria la trama. Hi ha també la petita intervenció d’un actor que és molt habitual en les pel·lícules de Neil Jordan, em refereixo a l’actor nascut a Belfast Stephen Rea. També compleix amb el seu paper de jove ingènua que se les tindrà amb la viuda, o sigui, amb la Greta, Chloë Grace Moretz, actriu americana de 22 anys que va començar la seva carrera cinematogràfica l’any 2005 i que, entre altres films, l’any 2014, sota les ordres d’Olivier Assayas, va participar a Viatge a Sils Maria (Sils Maria).
Per tant, us trobareu amb una pel·lícula recomanable per als amants del cinema de suspens. També per a espectadors amb ganes de patir i gaudir d’una història que t’atrapa i que et fa passar 98 minuts enganxat a la butaca.
Que no sigui res.
Guillem Terribas
Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

dimarts, 28 de maig de 2019

Buscant el vot de la victòria a Girona fins l'últim minut de campanya

La ciutat de Girona ha viscut dues setmanes intenses de campanya electoral. Els partits polítics han passejat de barri en barri per explicar les seves propostes als veïns. Les bústies s'han omplert de propaganda electoral de tots els colors. I un cop i un altre hem vist les cares dels candidats pels carrers i places de la ciutat.
Ahir, però, la campanya va arribar al seu punt final amb els actes de tancament de les formacions polítiques. Els partits van buscar fins a l'últim moment el vot de la victòria. Alguns van reunir els seus simpatitzants per poder llançar el darrer missatge abans de les eleccions municipals, ja que avui és dia de reflexió. A d'altres la pluja els va aixafar els plans.

JxCat-GironaFi de festa suspès per la plujaEl grup municipal de Junts per Catalunya tenia previst muntar una festa tecnològica a la plaça Catalunya amb una sessió de Dj. La pluja, però, va obligar a suspendre l'acte. Tot i això, la candidata, Marta Madrenas, va fer un balanç de la campanya. Confia que els gironins «amb el seu vot avalaran un model de ciutat que funciona, que vetlla per la protecció de les persones, el dinamisme econòmic i la qualitat de vida». Un model que, segons l'alcaldessa, «és compatible amb un compromís ferm amb el país i amb l'objectiu d'aconseguir la independència».Paral·lelament, va destacar la bona rebuda que ha tingut el programa electoral. «Hem fet un programa amb 100 propostes per plantejar un horitzó de futur en què Girona millorarà aspectes clau com la neteja, la seguretat, l'urbanisme de proximitat, l'habitatge o el suport a la gent gran», va destacar, i va afegir que també dissenyaran un nou pla general i apostaran per les noves tecnologies, la salut, la bicicleta o la gestió dels residus.

ERCSopar popularL'escola Annexa va acollir la celebració de la candidatura d'ERC. Els republicans van organitzar un sopar popular que va reunir desenes de persones. Allà, el candidat, Quim Ayats, va destacar que «s'ha de desencallar Girona» i convertir-la «en la punta de llança del republicanisme a Catalunya». També va exposar que cal una ciutat «que posi les persones i els barris al centre de les decisions polítiques» i que «redueixi les desigualtats entre famílies i entre barris, promogui la igualtat d'oportunitats i que treballi per a la cohesió social i el progrés econòmic».De l'altra banda, també va explicar que buscaran «acords de governs amb aquelles formacions que tinguin clar que el que cal a Girona és fer una defensa tancada dels drets cívils i polítics» i va criticar que «el PDeCAT i la CUP no tenen cap voluntat d'arribar a acords entre ells». 
 Guanyem GironaFesta a la plaça IndependènciaEl grup municipal de Guanyem Girona va celebrar el seu acte final de campanya a la plaça Independència. El candidat de la formació, Lluc Salellas, va aprofitar per destacar que són «l'única opció que nítidament aposta per un relleu al capdavant de l'Ajuntament en clau social i republicana» i que millor «aglutina la sensibilitat progressista i sobiranista, majoritària a la ciutat». A l'acte també hi van assistir diferents persones vinculades a l'activisme i al món universitari o social. És el cas del llibreter Guillem Terribas, l'exrector de la UdG Sergi Bonet, la doctora en humanitats Íngrid Guardiola o l'escriptor gironí Rafel Nadal. També hi van intervenir els activistes veïnals Martí Carreras i Ángel Fernández Nene.

PSCParlaments a Santa EugèniaLa festa dels socialistes va tenir lloc a la pista coberta de la Frontissa, al barri de Santa Eugènia. Allà, diferents membres de la llista del PSC a Girona i la seva candidata, Sílvia Paneque, van dirigir-se als assistents. També hi va haver música rumba.La socialista va deixar clar en l'últim dia de campanya que «existeix un corredor central cada vegada més gran que vol consens, diàleg i bon govern al marge de les radicalitats d'una banda i de l'altra». Paneque vol «alçar bent alt la bandera de Girona per ser-hi tots de nou» i fer un govern que tingui «com a única prioritat la gestió municipal» per oferir «millors serveis de neteja i seguretat i començar una política fiscal que doni aire a les classes mitjanes i treballadores de la ciutat».