diumenge, 30 de juny de 2019

PETONS MATINALS, primera part 2019



Petons matinals que han aparegut en el Face de Guillem Terribas cada matí del 1 de gener al 30 de juny de 2019

VIII Memorial Pere Rodeja 2019 / Llibreters que piquen pedra

Màrius Serra i Sergio Bassa elogien la vocació de les llibreries de proximitat en el Memorial Pere Rodeja.
Carme Ferrer, Màrius Serra, Carles Ribas, Ignacio Bassa, Salvador García-Arbós i Guillem Terribas, durant l'acte de lliurament del Premi. Foto: Manel Lladó


El VIII Memorial Pere Rodeja, en homenatge al llibreter de la Geli, considerat un referent per al gremi, va celebrar ahir la seva festa al Caixafòrum de Girona amb una defensa de les llibreries de proximitat, sovint d’orígens modestos però de fèrria vocació, com la Xoc de Nou Barris, on Màrius Serra va iniciar-se com a lector, o la Bassa de Móra d’Ebre, que de taller tipogràfic familiar va convertir-se, gràcies a Sergio Bassa, en una llibreria que compta al mapa literari del país.
Distingits amb els premis del Memorial Pere Rodeja d’aquest any, tant Sergio Bassa com Màrius Serra van defensar la feina diària dels llibreters, també els d’establiments modestos i perifèrics, com el vell local que va evocar emocionat Bassa, on va començar venent bíblies, llibres de butxaca i volums de l’enciclopèdia Sopena, fins que ha acabat organitzant presentacions amb concerts que segueix fins i tot la seva mare, amb noranta anys fets. “En aquestes terres fem bons marges”, deia el seu paisà Artur Bladé i Desumvila, i Bassa s’hi va remetre per reivindicar el treball de pic i pala del seu ofici.
Màrius Serra, que va buscar sentits fraternals per al verb rodejar (per Rodeja), ja que també significa “ser els companys d’algú”, i comerç, en al·lusió al negoci del llibre, que també és “bescanviar idees”, va rememorar un entorn familiar sense llibres, consagrats com estaven els seus pares a la venda de sabates (el diàleg tipus era: “Com va el negoci? Per terra.”), i en què la llibreria Xoc va representar un oasi. Tot i que el local era un cop de puny, Concha Torrent se les va enginyar per col·locar-hi una petita barra amb tres tamborets on organitzava les presentacions. En la del seu segon llibre, L’home del sac, de 1990, va recordar Serra amb agraïment, hi va comparèixer Avel·lí Artís, Tísner, que va proposar-li que el substituís en els mots encreuats de La Vanguardia. “Allò va ser una DUI, perquè em va permetre tenir un sou i independitzar-me”, va dir Serra per reclamar que “totes les llibreries es dotin d’una barra de bar”. L’acte va ser presentat pel periodista Salvador Garcia-Arbós amb un retrat de Pere Rodeja i de l’arquetip de llibreter de memòria prodigiosa que representava, i va ser clausurat per Carles Ribas, que renova com a regidor de Cultura, àrea a la qual sumarà també les de Joventut, Educació i Esports.
EVA VÁZQUEZ, Publicat en el Punt Avui 30.06.2019

dissabte, 15 de juny de 2019

LA VIUDA / GRETA en el cinema Truffaut

GRETA
Irlanda, 2018
Direcció: Neil Jordan
Intèrprets
Isabelle Huppert, Chloë Grace Moretz, 
Maika Monroe,Stephen Rea, Colm Feore, Zawe Ashton

Gènere: thriller dramàtic
Durada: 98 minuts
Idioma: anglès
No és bo estar sola
Ens trobem davant d’una pel·lícula de suspens d’aquelles com les d’abans. D’una manera d’explicar i de visionar com feia temps que l’espectador no vivia. Quan l’estàs veient et venen a la memòria alguns films (sobretot la seva realització) d’Alfred Hitchcock i fins i tot la mítica pel·lícula El col·leccionista (The Collector, 1965) de William Wyler, interpretada per uns joves Terence Stamp i Samantha Eggar.
Al llarg de la seva extensa i curiosa filmografia, Neil Jordan, director irlandès de 69 anys, ens ha sorprès gratament amb pel·lícules tan diferents i interessants com Mona Lisa (1986); No som àngels (We’re No Angels, 1989), amb Robert De Niro, Sean Penn, Demi Moore i guió de David Mamet; Joc de llàgrimes (The Crying Game, 1992), amb què, de les sis nominacions que va tenir als premis Oscar, Neil Jordan va guanyar el del millor guió; la famosa Entrevista amb el vampir (Interview with the Vampire: The Vampire Chronicles, 1994) interpretada per Tom Cruise i basada en una novel·la d’Anne Rice, que en va fer el guió, i Michael Collins (1996), interpretada per Liam Neeson i Julia Roberts, per dir-ne algunes.
A La viuda (Greta, 2018) Neil Jordan sap engrescar l’espectador amb una història d’intriga, amb situacions que et fan remoure’t de la butaca. Al mateix temps, també ens explica una història de soledat; el que de vegades pot arribar a fer i com es pot arribar a comportar una persona que està i se sent sola.
La història que ens explica Neil Jordan, responsable també del guió juntament amb Ray Wright, és senzilla. Després de la mort de la seva mare, una noia de «poble», molt dolça i ingènua, se’n va a Nova York, on estudia i treballa de cambrera i viu en un pis amb la noia que n’és la propietària. Un vespre, tornant de la feina, troba una bossa de mà que algú s’ha deixat sobre un seient del metro. En mira la documentació i d’aquesta manera sap on viu la persona a qui pertany la bossa i un bon dia va a casa seva per tornar-li. Així, la noia començarà una bona relació d’«amistat» amb una dona d’uns 70 anys, anomenada Greta, que parla un anglès afrancesat però que en realitat és de Bulgària. Entre elles dues hi haurà una relació que es complicarà. I que ens complicarà la resta de la pel·lícula amb situacions sorprenents.
Sobre aquesta senzilla base, Neil Jordan construeix una trama que fa que l’espectador estigui atent contínuament al que passa, passarà o pot passar.
Per descomptat que la pel·lícula guanya molt amb la interpretació que fa Isabelle Huppert de l’enigmàtica, misteriosa i introvertida, i al mateix temps, de vegades, divertida, Greta. Senzillament, aquest film sense ella no seria el que és i l’espectador no aguantaria o no se’n creuria la trama. Hi ha també la petita intervenció d’un actor que és molt habitual en les pel·lícules de Neil Jordan, em refereixo a l’actor nascut a Belfast Stephen Rea. També compleix amb el seu paper de jove ingènua que se les tindrà amb la viuda, o sigui, amb la Greta, Chloë Grace Moretz, actriu americana de 22 anys que va començar la seva carrera cinematogràfica l’any 2005 i que, entre altres films, l’any 2014, sota les ordres d’Olivier Assayas, va participar a Viatge a Sils Maria (Sils Maria).
Per tant, us trobareu amb una pel·lícula recomanable per als amants del cinema de suspens. També per a espectadors amb ganes de patir i gaudir d’una història que t’atrapa i que et fa passar 98 minuts enganxat a la butaca.
Que no sigui res.
Guillem Terribas
Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona