divendres, 28 de juliol de 2017

LADY MACBETH

LADY MACBETH

Regne Unit, 2016
Director: William Oldroyd
IntèrpretsFlorence Pugh, Christopher Fairbank, Cosmo Jarvis, Naomi Ackie, Bill Fellows,Ian Conningham, Paul Hilton, Joseph Teague, Golda Rosheuvel, Rebecca Manley
Gènere: drama
Durada: 89 min
Idioma: anglès





EL NOM NO FA LA COSA

Qualsevol interessat en aquest film, d’entrada, pensarà que es una versió lliure del famós personatge creat per el dramaturg anglès William Shakespeare, una mena de recreació d’aquest personatge ambiciós i que no té límits per aconseguir de la manera que sigui ser Reina d’Anglaterra, amb l’ajuda del també ambiciós marit Macbeth.
Doncs no, el film de William Oldroyd, no ens parla del personatge creat per Shakespeare, sinó el que fa aquest director de teatre i opera anglès, en la seva primera incursió en el cinema, és adaptar (amb un guió d’ Alice Birch) un conte curt d’un escriptor rus anomenat Nikolai Leskov (1831 · 1895), que es va publicar l’any 1865 i que en castellà el va editar  l’editorial Alba l’any 2003 amb el títol de “Lady Macbeth de Mtsensk y otros relatos”.

Tant el conte, que situa la història a Rússia, com a la pel·lícula que l’acció està situada a l’Anglaterra rural de l’any 1865, ens explica la història de Katherine (impecable interpretació de Florence Pugh) una noia humil que es mal casada amb un home de família rica i més gran que ella. La vida amb l’home i la família es una infern. La cosa canvia quan coneix i es relaciona, d’amagat, amb un criat i que s’hi enamora perdudament. La jove Kateherine farà i actuarà d’una manera insòlita i increïble i sense miraments per tal  mantenir la seva llibertat i el seu amor.

La gran diferència amb la Lady Macbeth de Shakespeare, es que Katherine, no actua per ambició sinó per mantenir la seva relació amorosa que la porta fins a les darreres conseqüències. En aquest sentit, Katherine s’acosta més a el personatge de Lady Chatterlay, creat l’any 1928 per l’escriptor anglès D.H. Lawrence ( curiosament la primera edició d’aquesta novel·la es va publicar a Florència l’any 1928 i en la seva versió original, en anglès, no es va publicar fins l’any 1960, pel seu contingut eròtic).
Aquesta història que va “in crescendo”, esta molt ben portada pel seu director William Oldroyd, que tal com he dit aquesta es la seva opera prima dins el cinema. Controla molt bé el temps, les situacions. Té un ritme que fa que l’espectador no pugui deixar ni un moment el que ens està explicant. Aconsegueix que el públic que viu aquesta història, es sorprengui una vegada i una altra per la manera en que va canviant i actuant el personatge de Katherine i tot gràcies a la jove actriu Florence Pugh, en el seu primer paper com a protagonista. Florence aconsegueix, amb la seva interpretació, que a pesar del que fa i com actua, el personatge de Katherine, caigui bé a l’espectador.
Ens trobem davant d’una història curta (89 minuts) però intensa, amb una ironia molt subtil; també hi ha una part de denuncia, de com eren ( i encara) tractades les dones; es violenta i contundent.  

Tot això i més, fa d’obligada visió aquesta pel·lícula que ara en les reposicions d’estiu recuperem i recomanem i, com sempre, en versió original subtitulada.


Guillem Terribas, full de Sala Cinema Truffaut 28.07.2017

dijous, 13 de juliol de 2017

Una vida de cinema

Terribas, Guillem. Alegra'm la vida. Barcelona: Columna, 2017. 279 p. ISBN 978-84-664-2202-4. 17 € en paper, 9,99 llibre electrònic.
La cinefília és una malaltia incurable, que tots aquells que la patim volem encomanar a les persones que ens envolten. Per al cinèfil, el cinema esdevé una forma d’entendre i apropar-se a la vida; una manifestació vital que unifica l’escapisme existencial, el gaudi artístic i la il·lustració intel·lectual.
Guillem Terribas, llibreter emèrit de la Llibreria 22 a Girona, és un cinèfil empedreït, i ha escrit un llibre per compartir la seva fascinació i amor pel cinema, mirar d’encomanar-nos-el i incitar-nos a difondre’l entre la mainada.
Alegra’m la vida és la biografia sentimental que Guillem Terribas, conegut llibreter i agitador cultural gironí, dedica a la seva història d’amor amb el cinema, i amb la qual vol fer partícip al lector de les seves experiències i records relacionats amb el setè art. El llibre està format per dues parts ben diferenciades: la primera és un recull de les vivències personals de l’autor relacionades amb el cinema i amb la seva cinefília; la segona part consisteix en un llistat de 22 llargmetratges, una selecció personal per transmetre la passió per veure cinema a les noves generacions.
A la primera part del llibre, titulada «Hi havia un vegada el cinema», Terribas explora i deixa testimoni dels seus records vitals relacionats amb el cinema, i ens parla de la seva vinculació sentimental amb les històries viscudes a les sales de projecció: des de la seva descoberta infantil «en aquells programes dobles del diumenge a la tarda» que durant el franquisme li servien de via d’escapament cap a un món d’imaginació i aventura, fins a la seva faceta com a cinèfil que el va portar a formar part de la fundació del Cinema Estudi Truffaut de Girona. Una narració farcida d’anècdotes on parla de quins són els directors i les pel·lícules que més l’apassionen, i en la qual descobrirem, entre d’altres, que l’adaptació cinematogràfica favorita de Terribas de Romeu i Julieta és la de Zeffirelli, la seva estreta vinculació amb el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, i com va ser la seva participació en el rodatge de Soldados de Salamina.
La segona part del llibre recull en 22 capítols una llista de pel·lícules que Terribas ha triat per veure amb la seva neta, la Martina, amb la voluntat de compartir amb ella la seva passió pel cinema i d’inocular-li la seva dèria i «les ganes de cinema». Cada capítol tracta d’un dels títols escollits, i en ells comparteix, sempre des d’una visió molt personal, el motiu de la tria i les seves reflexions al voltant de la pel·lícula, farcides de records i d’experiències personals. La tria del 22 no és arbitrària, com el lector més despert pot haver endevinat, i és un gest romàntic en homenatge al nom i el número del carrer on s’ubica la llibreria que Terribas ha gestionat durant més de 36 anys.
Es tracta d’un text ben escrit, amè i entretingut, en què amb un to senzill i proper, Terribas comparteix amb el lector el seu vagareig pels records cinematogràfics de tota una vida; records en què apareixen una extensa llista de noms i personatges il·lustres, coneguts i reconeguts, relacionats amb el cinema i la vida cultural del nostre país: Imma Merino, Àngel Quintana, Javier Cercas, Sergi López, Josep Mir, Ariadna Gil, David Trueba, Àlex Gorina, Roc Villas, Esteve Riambau... Per citar-ne alguns.
Aquest volum, tot i tenir una veu i un fil narratiu propis, serveix com a addenda i complement perfecte de l’obra anterior de Guillem Terribas Demà serà un altre dia: aventures d'un llibreter (Ara Llibres, 2007), llibre de memòries professional, en què Terribas explica la seva trajectòria com a llibreter i fundador de la Llibreria 22, obra de lectura obligatòria per a tots els professionals del món del llibre que vulguin conèixer de primera mà el testimoni d’un dels llibreters insignes del nostre país.
Alegra’m la vida és, sobretot, un cant d’amor al cinema, que ens permet apropar-nos i conèixer una mica més la vida i figura de Guillem Terribas, tot i copsant en les seves paraules, com la passió i l’entusiasme són les que l’han guiat al llarg de la seva vida, fent del seu autor un agitador i figura cultural de primer nivell, mereixedor de la Creu de Sant Jordi l’abril del 2017, i part fonamental del magma cultural gironí i per extensió de Catalunya.
Toni Espadas
Cap de Documentació de la Biblioteca del Cinema
10.07.2017

dijous, 6 de juliol de 2017

PETONS MATINALS 2017 I part



Petons Matinals , que son penjats cada matí en el faceboock d'en Guillem Terribas. Del Gener al juny 2017.

dimecres, 5 de juliol de 2017

La Martina llegeix el llibre L' AVI DE LA MARTINA



La Martina, el mes d'abril de 2017, anant en cotxe llegeix un fragment del llibre L' AVI DE LA MARTINA, escrit per Guillem Terribas amb il·lustracions de Sandra de la Prada i editat per Vaixell de Vapor, primeres lectures el març de 2017

dissabte, 1 de juliol de 2017

TORMENTA A GIRONA 30.06.2017



La tarda del 30 de juny de 2017 durant 30 minuts a Girona capital (també a les rodalies) van caure 52 litres, amb forta calamarsada i vent huracanats. Aquestes son (algunes) les imatges que ha deixat la tormenta. El 5 de juny de 2012, a la ciutat de Girona van caure 99 litres, però la tormenta no va ser tant violenta.