dissabte, 28 de gener de 2017

Guillem Terribas: “Seré llibreter fins al final”

Llibreter i activista cultural
Foto: Pere Virgili. 

Jubilat de les seves obligacions a la mítica 22 de Girona, Terribas reflexiona a 'Alegra'm la vida' sobre la seva passió cinèfila.

Llegint el teu llibre queda clar que el cinema t’ha fet més bona persona.Sí, jo també ho crec. I és fantàstic perquè molta gent que se’l llegeix em diu que els ha alegrat una mica la vida; per tant, doble alegria, la del cinema i la del llibre.
El cinema et va arribar abans que els llibres, oi?
I tant! Em vaig fer llibreter als 27 anys, o sigui que ja en portava vint veient i vivint el cine, ja m’havia impregnat del tot. Sempre he dit que no soc un lector voraç, sinó més aviat normalet. Vaig lent llegint i m’hi fixo molt. Et recomano, per exemple, Una lectora poc corrent, d’Alan Bennett, que em va encantar. És plena de detalls suggerents en què fixar-se.
Alegra’m la vida parles de cinema i de vida, de com es relacionen.
Sí, no és una successió de batalletes. Cada pel·lícula que menciono em serveix per parlar d’alguna cosa rellevant que m’ha passat a la vida. Per exemple, Romeu i Julieta de Franco Zeffirelli em serveix per parlar de la descoberta de Shakespeare. La meva nit amb Maud, de Rohmer, em fa viatjar, 30 anys després d’haver-la vist per primera vegada -quan jo en tenia 18-, fins a la nit fantàstica en què vaig sopar amb el seu protagonista, Jean-Louis Trintignant, a Girona.
Doctor Zhivago et fa recordar l’amistat amb dos escriptors.

Sí, és el moment més entranyable del llibre, quan recordo Juan Luis Panero i Miquel Pairolí. Poc abans de morir, tots dos em van explicar que, igual que jo, sentien passió pel film de David Lean. No m’ho havien explicat mai abans i em va impressionar saber-ho en un moment en què la mort ja s’endevinava present en les seves vides.
Apareix també Que bonic és viure!
La projectem cada 22 de desembre al cinema Truffaut. És com una revisió dels vots, de la vida, de l’amistat, de l’alegria.
Afirmes que els cinemes no només no desapareixeran sinó que la gent hi tornarà en massa.
N’estic convençut! Anar al cinema és una cerimònia necessària. La gent tornarà a anar-hi de la mateixa manera que quan hi ha un partit del Barça els bars s’omplen a vessar perquè no és el mateix veure’ls a casa que en comunitat, amb els amics i bevent una cervesa. Amb les pel·lícules passa igual, s’han de veure al cine!
Et passa com a mi, que recordes tots els cinemes on has vist les pel·lícules...
Ho recordem perquè li donem la importància que es mereix, senzillament, perquè és la nostra memòria la que ens ho guarda. Aquest és un llibre sobre la memòria.
Parles dels estats d’ànim associats a pel·lícules.
Sí, és el mateix que he fet tota la vida amb els llibres. “Recomani’m un llibre alegre per a una persona que està molt malalta”, em deien sovint. Alegre? No! Que encara el fastiguejaràs més! Com més gent es mori en el llibre més s’alegrarà el lector, perquè veurà que ell encara està viu i encara té forces per continuar lluitant.
¿Una pel·lícula per quan estàs trist i una per quan necessites alegria?
Quan estic trist em poso Million dollar baby, de Cint Eastwood, ploro, em desfogo i em quedo fet una merda. Oli en un llum! I quan vull que m’alegrin la vida reviso L’home tranquil, de John Ford, esclar.
El llibre s’hauria pogut titular també Pel·lícules per a la meva neta?
Potser sí, però llavors hauria tancat massa el públic potencial. Semblaria que si no tens nets aquest no és el teu llibre. La idea inicial era que el llibre fos tan sols la part de les pel·lícules per veure amb els fills o amb els nets. Però al final la introducció es va anar allargant fins que el llibre va quedar en les dues parts que finalment té.
La teva neta Martina deu estar contenta...
I tant! L’altre dia fins i tot va signar algun llibre i tot!
T’agrada per a tu, el títol de llibreter emèrit?
Ui, a mi m’han dit de tot! Terrorista cultural, individu contracultural... Oi que un capellà o un metge ho seran fins que es morin? Jo també: seré llibreter fins al final.
Però expliques que et va costar afirmar que ho eres.
Sí, perquè de ser llibreter mai n’has après prou, sempre estàs en construcció. Bé, arribats a aquest punt potser sí que ja puc dir que ho soc.
A la 22 encara hi deus anar, oi?
Visc a 50 metres de la llibreria, o sigui que hi passo molt sovint. Hi quedo amb gent, arreglo algun aparador i porto la web i les xarxes socials.
Al llibre fas una definició preciosa de cinema: “És una mentida que ens ha emocionat i que la vivim com a real”.
Perseguit per la mort, de Hitchcock, me la crec perquè és mentida. O les pel·lícules de James Bond!
Oh! Em vaig aficionar al cine amb James Bond!
Ah sí? Doncs jo vaig veure Des de Rússia amb amor amb 15 anys i em va encantar!
Toni Vall Publicat a l'Ara 28.01.2017
http://llegim.ara.cat/entrevistes/Sere-llibreter-Fins-al-final_0_1732026802.html

dimarts, 24 de gener de 2017

El 10è Pepe Sales reuneix 150 romàntics per amor a Genet

 El festival organitzat per La Penyora s'obre dijous a La Mercè amb la inauguració de l'exposició col·lectiva.

 L'obra de l'autor francès ha inspirat 14 curts i altres creacions de teatre, música i dansa.

Estimats senyors romàntics, aquí ens trobem un cop a l'any per la força de la paraula, en un festival que perdura perquè té valors, sobretot el de l'amistat.” Així presentava ahir Consol Ribas –codirectora amb Lluís Llamas de l'Associació La Penyora Cultura– la desena edició del Festival d'Art Independent Pepe Sales , dedicat al poeta, escriptor i activista francès Jean Genet (1910-1986), “un personatge singular, com tots vosaltres”. Els al·ludits eren, ahir al restaurant La Penyora, alguns dels 150 “romàntics”, entre artistes, organitzadors i col·laboradors d'aquest festival 100% gratuït, que com sempre hi participen de manera desinteressada “per desvetllar consciències, fomentar el pensament, originar idees i activar projectes”, sempre d'acord amb el lema “cultura, criteri i llibertat”. Tots els assistents a la presentació lluïen una creu d'esparadrap blanc, com ja es va fer fa deu anys en la primera edició per evocar el gest del poeta, compositor i pintor Pepe Sales (1954-1994), primer inspirador del festival, que es va marcar amb una creu quan li van diagnosticar la sida. El regidor de Cultura de Girona, Carles Ribas, també va ser ahir a La Penyora per remarcar la voluntat de l'Ajuntament de donar suport al Pepe Sales, sense interferir en un festival que “té un gran valor i ha d'existir tant sí com no”.
Foto de grup davant la penyora. Foto: Quim Puig. 
El 10è Pepe Sales s'inaugurarà aquest dijous al centre cultural La Mercè (20 h), amb un acte presentat per Jordi Ambròs, Guillem Terribas, Paco Poch i Lluís Llamas, en el qual s'inaugurarà l'exposició col·lectiva Diari del lladre: Les Carolines, oberta fins al 7 de febrer. En aquesta mostra una vintena d'artistes han manipulat urinaris de ceràmica, amb Àngels Artigas, Provi Casals, Manel Bielsa i Jofre Oliveras com a comissaris. Tot seguit tindrà lloc una performance poètica inspirada en Querelle de Brest, de Jean Genet, en la qual participaran Las Lo Las, Txe Roimeser, Adrià Juan i Longhairlesbians, entre altres intèrprets.
Divendres continuarà el festival amb la representació de l'obra de teatre Les criades, de Genet, a La Penyora (19 h, aforament limitat), interpretada per Elisenda Bautista i Meritxell Sabaté, sota la direcció de Genoveva Pellicer. Dissabte l'obra es podrà veure, fora del festival, a La Planeta (21 h, 12 euros) amb l'escenografia completa. El mateix dia, el 33 emetrà Pobres pobres que els donguin pel cul (22.45 h), el documental de Lulu Martorell i Albert Pla sobre Sales, per celebrar els 10 anys del festival.
Diumenge vinent, el Truffaut (20 h) oferirà una sessió de cinema, presentada per Imma Merino i Guillem Terribas, amb Genet al Raval, de Juan Caño Arecha –també es podrà veure el 4 de febrer al 33–; Un chant d'amour (1950), l'únic film dirigit per Genet, i Querelle, de Fassbinder. Al Truffaut també hi ha l'exposició fotogràfica Tres mirades al món de Genet, de Josep Burset, Manel Bielsa i Albert Gisalló. El dilluns 30 tindrà lloc a La Mercè (19.30 h) una xerrada de l'escriptor tunisià Walid Soliman sobre Genet, complementada amb la lectura de poemes a càrrec de Guillem Fernández, Elisenda Bautista, Amparo Parra, Martí Peraferrer i Ovidi Llorente.
El dimarts 31, l'auditori de La Mercè (20.30 h) tornarà a ser l'escenari de l'espectacle central del festival, amb més de 50 artistes de música, dansa, poesia, teatre i performance, com ara Sol Picó, Pep Cruz, Alfonso Vilallonga, Cascai, Lakaste, Rusó Sala, Fèlix Brunet, Cristina Cervià, Jordi Fornells i Mario Mas o Clave de Sur.
El dimecres 1 de febrer tindrà lloc al cinema Truffaut (20 h) la sessió de curts inspirats en Genet, amb 14 films presentats per diversos autors –entre ells, el fidel i indomable Albert Serra–, coordinats per Ester Bertran.
Xavier Castillon, publicat en El Punt-Avui 24.01.2016
També en el Diari de Girona, la informació de Daniel Bonaventura:
http://www.diaridegirona.cat/cultura/2017/01/24/festival-pepe-sales-convoca-150/825428.html

dilluns, 23 de gener de 2017

Guillem Terribas presenta 'Alegra'm la vida' a Dòria Llibres aquesta tarda

Alegra’m la vida” és el segon llibre de Guillem Terribas. Va sortir a la venda encara fa una setmana, el 18 de gener, i aquesta tarda el presenta a Dòria Llibres. Aquest llibre, explica, vol ser un homenatge al poder transformador del cinema i una guia de les 22 pel·lícules que, al parer de Terribas i de la seva néta Martina, val la pena veure. Són pel·lícules com “Mary Poppins”, “Matilda”, “Matar un rossinyol” o “ET”, entre d’altres. Films que Terribas ha vist amb la seva néta i que vol reivindicar perquè són històries i personatges que l’han ensenyat “a anar per la vida”.

En aquest llibre hi ha dues picades d’ullet. La primera, admet Terribas, és al títol, inspirat en la mítica frase que Clint Eastwood pronunciava a “Impacto Súbito”: “vine i alegra’m el dia”. La segona picada d’ullet, molt més personal, és a la Llibreria 22 de Girona. Guillem Terribas ha estat durant 36 anys el màxim responsable d’aquesta llibreria, des que es va crear el 1978 fins que es va jubilar, ara fa tot just un any. “Hauria pogut triar 20 o 25 pel·lícules, però n’he triat 22 expressament”.
Guillem Terribas aquesta tarda estarà acompanyat del també escriptor gironí Rafel Nadal. Divendres, tots dos tornaran però amb els papers intercanviats: Nadal serà qui presentarà el seu últim treball, “La senyora Stendhal”, i Terribas qui li farà de mestre de cerimònies.
Ràdio Mataró,  Elisabet Solsona. 23.01.2017

diumenge, 22 de gener de 2017

Cinema intergeneracional

Josep M. Fonalleras i Guillem Terribas, durant la presentació a l'Espai 22
Foto: Sara Cabarrocas
Amb l'Espai 22 ple de gom a gom, el llibreter Guillem Terribas va presentar ahir el seu segon llibre Alegra'm la vida, un homenatge al poder transformador del cinema i una guia de les vint-i-dues pel·lícules que al parer de Terribas i de la seva neta, Martina, val la pena veure. Pel·lícules com ara Arrels profundesMatar un rossinyolUn dia perfecte per volarMary PoppinsMatilda o Somriures i llàgrimes. “És un llibre que explica anècdotes i històries i la relació de Terribas amb el cinema des que era jovenet fins a adult”, va comentar Josep M. Fonalleras, que va ser qui va dirigir la cerimònia de presentació, molt familiar i distesa.
En el decurs de l'acte hi van participar diversos protagonistes del llibre: el crític de cinema Jaume Figueras, la periodista i “cosineta” Mònica Terribas, l'actor Sergi López, i l'editora del llibre (Columna), Glòria Gasch, que va ser qui va animar Terribas a escriure el llibre després d'escoltar el relat de les sessions cinèfiles que té sovint amb la seva neta de sis anys, Martina, que també va pujar a l'escenari. Martina, interrogada per Mònica Terribas, va confessar que li agradava “tot” el que representava veure pel·lícules amb l'avi i que és ella qui tria les pel·lícules que vol veure.
Jaume Figueras, Guillem Terribas, Martina Espot, Segi López,
Glòria Gasch, Mònica Terribas i Josep. M. Fonalleras. Foto: 22
En l'acte també es va recordar gironins que “ja no hi són”, que també surten al llibre i que havien tingut relació amb Terribas i el cinema, com és el cas de Modest Prats, Natàlia Molero, Juan Luis Panero  o Miquel Pairolí.

De la selecció de pel·lícules, dinou han passat el tall dels entesos, però Somriures i llàgrimes és, al parer de Figueras, “una mica carrinclona”. Figueras l'hauria canviat per El abuelo “perquè crec que és la vocació autèntica d'en Guillem”.
Tant Mònica Terribas com Gasch van discrepar de Figueras perquè Somriures i llàgrimes “és nyonya de collons però és millor que Set núvies per a set germans” que també surt a la selecció de les vint-i-dues de Guillem Terribas.
Terribas, que després de tots els elogis de la presentació va reconèixer que “estava en el vuitè cel”, va agrair l'assistència a totes les persones que van anar a l'acte i va fer un repàs a la gent de la sala que “m'ha alegrat molt la vida”. Va aprofitar per recordar a la “pandilla de bojos” (col·lectiu de crítics) que des de fa anys gestionen el cinema Truffaut de Girona, la “il·lusió de la meva vida” i va reconèixer que, veient cinema amb la seva neta, “veig aquella mirada que devia tenir jo quan era petit”.
Imma Boch Publicat en El Punt-Avui 22.01.2017
Tràiler del llibre, versió llarga (4 minuts)
Tràiler del llibre, versió reduïda (2 minuts)

Imatges de la presentació, realitzades per David Ferrando, 4 videos
https://youtu.be/8wiUEamN7cc
 https://youtu.be/yLbGGijj-Xg
https://youtu.be/J2QOFjte1v8

TEXT DE JAVIER CARCAS, QUE VA LLEGIR JOSEP M. FONALLERAS DURANT LA PRESENTACIÓ.

Benvolguts amics de la Llibreria 22,
     em sap molt greu no poder estar amb vosaltres aquest migdia, en la presentació d'Alegra'm la vida, el llibre del Guillem Terribes. El vaig llegir aquest estiu i em va agradar molt. No dic això perquè sigui un hooligan reconegut del Guillem Terribes, sinò perquè és la veritat. Tampoc  diré que el llibre del Guillem es llegeix com una novel·la, com sol dir-se en aquests casos, entre altres coses perquè hi ha moltes novel·les que es llegeixen molt pitjor que aquest llibre, però sí diré que tot ell traspua la generositat i l'entusiasme tranquil pels quals és conegut el Guillem al món sencer i part de l'estranger, com deien Mortadelo i Filemón. I res més, perquè sé per experiència que intentar fer publicitat del Guillem Terribes a la Llibreria 22 és més o menys com intentar fer publicitat del Barça al Camp Nou. Bé, res més llevat d'una cosa: feu-me el favor comprar el llibre -el Guillem, la seva llibreria de tota la vida i el seu editor us ho agrairan- i feu-me el favor de llegir-lo: us ho agraireu vosaltres mateixos.
   Una abraçada.
Javier Cercas 07.02.2017

dissabte, 21 de gener de 2017

El Mastroianni de les llibreries

Xavier Bosch
Girona no seria Girona sense en Guillem Terribas. Qualsevol ciutat necessita algú inquiet, passional i engrescador per assolir els estàndards de nutrició cultural i per estimular-ne l’intel·lecte. Terribas, que després de gairebé quaranta anys al capdavant de la Llibreria 22 ha fet “un pas al costat”, és un farinetes que fica el nas a tot arreu, un líder tranquil -un quiet man - que les mata parlant, conversant i convencent a qui faci falta. Fa un quart de segle, amb uns quants amics bojos pel cinema, va muntar el Cinema Truffaut. Encara avui és la manera de veure les pel·lícules en versió original a la ciutat. Aquesta setmana, fruit de la seva doble dèria, acaba de publicar un assaig.

Quan un llibreter escriu un llibre és notícia.Alegra’m la vida és un exercici de nostàlgia de les pel·lícules que més l’han tocat en els diferents moments personals, i la recomanació, molt pràctica, de “22 pel·lícules per mirar amb la mainada”. Avui que costa tant trobar, en una sola pantalla, alguna cosa que tota la família pugui veure junta, la tria d’aquest enamorat del cinema esdevé una guia útil. Terribas continua sent un pioner. Va ser el primer llibreter a donar una frase per a la faixa d’una novel·la. El primer, també, a aparèixer en un anunci de televisió, satisfent així un dels seus desitjos d’infantesa. De petit volia ser actor. Ara ja podem dir que n’és, un comediant, irònic i vitalista, que sap gaudir de les gotes de mel de la vida. Ara que donen el premi Nobel de literatura a compositors de cançons, potser arribarà el dia que el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes li donaran a un llibreter. Si s’accepten candidats, apunteu aquest nom: Guillem Terribas, el Mastroianni de les llibreries.
Xavier Bosch, publicat a l'Ara 20.01.2016

dimarts, 17 de gener de 2017

Guillem Terribas recomana 22 pel·lícules que els pares han de veure amb els nens

L'exllibreter de la Llibreria 22 i crític de cinema publica a Columna «Alegra´m la vida», on proposa 22 films no d´animació que ell ha vist amb la seva neta de cinc anys · Entre les recomanacions hi ha «Mary Poppins» o «Un dia perfecte per volar»
Pocs punts pot donar a l´hora de presumir d´una jubilació activa explicar que et dediques a veure pel·lícules amb la neta de cinc anys. Però la cosa canvia si ets capaç de convertir l´experiència en un llibre de clar contingut prescriptor per a una societat assedegada de vivències entretingudes i, alhora, culturalment profitoses.
Retirat de les responsabilitats de llibreter de la Llibreria 22 de Girona, Guillem Terribas, que a més és crític de cinema, practica una jubilació certament activa que ha donat com a fruit la publicació del llibre Alegra´m la vida (Columna), una reivindicació del cinema per a totes les edats que inclou la recomanació de 22 grans títols de la història del cinema que, segons l´autor, són apropiats i cal que pares i fills vegin plegats en una experiència compartida.
Hi ha des de la comèdia clàssica Su juego favorito (Howard Hawks, 1964), les aventures de Robin Hood, Matilda o Hugo (Martin Scorsese, 2011), fins a La princesa promesa (Rob Reiner, 1987), Mary Poppins (Robert Stevenson, 1964), Cantant sota la pluja ( Gene Kelly i Stanley Donen, 1952) o Un dia perfecte per volar (Marc Recha, 2015).
«Reivindico que el cinema és per a totes les edats i que no hi ha cinema per a adults i cinema per a infants», ha explicat Terribas, que rep amb enorme satisfacció les «mostres d´alegria i entusiasme» de la seva neta en les sessions de cinema casolà que practiquen.
Les recomanacions de Terribas no són de pel·lícules necessàriament d´animació, però exclou films especialment violents o de caràcter poc apropiat com pot ser un Rambo.
El llibre ofereix arguments en favor de l´assistència a les projeccions públiques de cinema a les sales comercials d´exhibició, i explica la diferència entre aquesta experiència i la visualització de les cintes a casa.


Un llibreter que volia ser actor

«El cinema forma part de la meva vida des de sempre. En algun lloc he escrit que de petit deia que volia ser actor. Amb els anys vaig veure que no ho seria mai i que, per tant, el millor que podia fer era mirar com ho feien els altres», explica al llibre.
Alegra´m la vida descobreix a través del records i vivències la passió de l´autor pel cinema i reivindica les paraules d´un dels més grans del cel·luloide, François Truffaut: «Quan un estima la vida, va al cinema!».
Així, de Maruja Torres a Woody Allen, de David Trueba a Sergi López, d´Edmond Roch a Ariadna Gil, Terribas proposa descobrir tota una sèrie de personatges que l´autor ha conegut i que són protagonistes del setè art.Guillem Terribas va explicar la seva experiència com a ciutadà i com a fundador de la Llibreria 22 de Girona al llibre Demà serà un altre dia, publicat fa 9 anys per Ara Llibres.
El llibre es presentarà dissabte dia 21 (12 hores) a la Llibreria 22 de Girona.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 17.01.2017

divendres, 6 de gener de 2017

L’Illa dels Llibres us ofereix un repàs per les novetats que es publicaran en el primer trimestre de l’any 2017 d’autors catalans.

Rafel Nadal, Sebastià Bennassar, Bel Olid, Jordi de Manuel, Emma Vilarasau,   Ricard Ruiz Garzón i Said El Kadaoui al gener A principis d’any arriba ‘La senyora Stendhal’ (Columna), la nova novel·la de Rafel Nadal ambientada a la Girona de 1990 quan la troballa d’una postal antiga en una llibreria del barri vell ofereix la panoràmica de la casa de la carretera dels arbres on en Lluc va viure de jove. Aquesta imatge idíl·lica obrirà una porta als seus records d’infantesa i de joventut més tendres i punyents.L’editorial Alrevés presenta el mes de gener la novel·la ‘L’Imperi dels lleons’, de Sebastià Bennasar i Andreu Claret a ‘Venjança’ (Columna) narra Un entramat de secrets, misteris i passions a l’entorn de la filòsofa Hipàtia i un dels seus textos que qüestiona l’origen del cristianisme. La novel·la serà publicada el 18 de gener.Jordi de Manuel aposta per ‘Mans negres’, (Pagès editors), un recull de relats protagonitzats per l’‘inspector Marc Sergiot.Edicions del 1984 publica al gener ‘Els estranys’ de Raül Garrigasait. Situada l’any 1837, en plena guerra carlina, en un moment en què xoquen amb violència el passat i el futur, un jove prussià travessa els Pirineus per lluitar a favor de l’Ordre, però un malentès el deixa encallat en una ciutat ruïnosa i desconcertant.Edicions 62 publicarà al gener ‘Il·lusions elementals de Ponç Puigdevall, l’obra guanyadora de la darrera edició del Premi Joanot Martorell. El protagonista d’Il·lusions elementals és un col·leccionista d’errors. Un home sense ni cinc, entossudit a confondre’s quant a l’amor, amb certa tendència a oscil·lar entre la melancolia i la destrucció, entre la rutina i l’excés. Un home que mai no ha entès el vincle entre les causes i els efectes i, atrapat en ell mateix, s’ha deixat dur per les lleis de l’atzar.Valentí Puig a ‘El bar de l’Ave’ (Proa) ofereix un retrat de la societat espanyola actual i Empúries publicarà a finals de gener el darrer premi Just Casero, ‘El veler magenta’ de Jaume Puig.El duet format per Ricard Ruiz Garzón i Said El Kadaoui presenten Selfis (Columna) on narren la tèrbola relació entre tres adolescents: el Kim, el Rasch i la Llum, a partir dels missatges que els nois, de viatge pel Marroc, li envien a la Llum, ingressada per un estrany accident patit amb ells durant un concert.L’escriptora Bel Olid explicarà a Vides aturades (Ara Llibres) la crisi dels refugiats en primera persona en un llibre solidari. Després de viatjar fins als camps de refugiats de Grècia, l’escriptora Bel Olid ens posa un mirall al davant: ens explica com els refugiats que protagonitzen una de les crisis humanitàries més importants de la història són persones amb vides molt semblants a les nostres.L’actriu Emma Vilarasau i la periodista i escriptora Montse Barderí publiquen a Columna ‘Camí d’anada i tornada. La novel·la repassa el periple vital d’Annemarie Schwarzenbach i Ella Maillart després del seu viatge de Suïssa a Kabul l’any 39. A través de les seves cartes descobrirem un afecte profund, dues maneres de veure el món i d’entendre la guerra. Es tracta d’una obra de ficció basada i inspirada en fets reals.La poeta Dolors Miquel publica al gener ‘El guant de plàstic rosa’, Premi Ausiàs March 2016. A partir d’una imatge insòlita —el cadàver d’un home podrint-se a l’aigüera— s’hi descabdella una reflexió lírica sobre la vivència de la mort.Jaume Subirana publica al gener ‘Tu i jo’ és el primer volum d’una antologia poètica de Jaume Subirana per a la gent jove. En aquest primer llibre es recullen trenta poemes de diferents autors dissenyats d’una manera diferent, atrevida i suggeridora sobre l’amor.El llibreter Guillem Terribas a ‘Alegra’m la vida’ (Columna) ens ofereix al gener 22 pel·lícules per veure amb tota la família. Ens ofereix una visió d’avi, molt entranyable, que enllaça, alhora, amb els seus records d’infància.
David Cirici, Silvia Soler, Marc Pastor, Jenn Diaz Empar Moliner Lluís-Anton Baulebas i X R Trigo al febrerL’escriptor David Cirici ha esta guardonat amb el Premi Sant Jordi amb la novel·la El setè àngel’. La novel·la es publicarà al febrer i és una història sobre la fragilitat de la vida, l’amenaça de l’imprevist i el vincle entre pares i fills. La novel·la explora tres naufragis: el personal de l’Ernest, que s’havia vist com un triomfador; el naufragi real del Marc, el nen de set anys, i també el naufragi d’aquesta Europa nostra.Jenn Díaz publicarà el recull de relats ‘Vida familiar’, premi Mercè Rodoera .Entre els protagonistes dels contes hi trobarem a  una nena que se separa de la seva mare com ho faria d’un amant, l’adolescent que viu el primer amor i la primera mort alhora, la mare sola davant el nen amb por, la noia que no entén la germana que ja no viu a casa…Després de ‘Un any i mig’, Sílvia Soler presentarà el mes de febrer de 2017 ‘Els vells amics’, una novel·la protagonitzada per  cinc joves creatius i inquiets, estudiants de Belles arts que es coneixen en un viatge a París. Serà un viatge de només quatre dies però que els marcarà i durarà per sempre.En Marc, en Mateu, la Lidia, l’Ada i el Santi entrellacen les seves vides, i malgrat les seves aparents diferències, res sembla que pugui trencar el que tenen en comú i el més preuat: la seva amistat. Però la vida no s’atura, i els va allunyant dels anys de joventut, quan tot era pur instint i ambició.‘Farishta’, la nova novel·la de Marc Pastor arribarà al febrer de la mà de les editirorials Amsterdam Llibres i Catedral que publicaran la cinquena novel·la de l’escriptor. Farishta narra la vida de set famílies que viuen en unes illes remotes de la Polinèsia en l’època dels experiments nuclears francesos. Farishta, la jove protagonista, descobrirà que en aquell paradís aparent s’hi oculten secrets que posen a prova totes les seves creences. Segons destaca l’editorial Amsterdam Llibres, la novel·la ‘està a mig camí entre la narrativa d’H.G. Wells i la sèrie Lost’.L’editorial Bromera publicarà el 20 de febrer ‘Amics per sempre’  de Lluís-Anton Baulenas, premi de Novel·la Ciutat d’Alzira. Es tracta d’una novel·la ambientada en la Barcelona olímpica i la guerra dels Balcans.Genis Sinca recupera a ‘El cavaller Floïd (Proa), la biografia de J.B.Cendrós (1916-1986), l’empresari del popular Floïd, que també va ser un dels mecenes i activistes culturals més importants que hagi donat Catalunya. Va ser un dels cinc empresaris fundadors d’Òmnium Cultural.Edicions del Periscopi publicarà ‘La teranyina’ de Roger Vinton (pseudònim) on ens voldrà fer veure que la realitat que ens envolta no és ben bé com ens l’expliquen i que no cal tenir accés a informació reservada per conèixer la veritat i que cal cultivar l’esperit crític i fer-se moltes preguntes.Empar Moliner parlarà a principis de febrer de la seva passió com a runner a De què fuges, qui et persegueix? (Columna).A mitjans de febrer l’escriptor X.R Trigo presentarà ‘L’objectiu del crim’ (Ediciones B), el primer títol d’una sèrie de thrillers històrics amb la fotografía com a protagonista.Sembra Llibres recupera Quan érem refugiats, de Teresa Pàmies. Testimoni en primera persona de l’exili forçat que van patir centenars de milers de republicans en acabar la Guerra Civil espanyola. Una obra que ens recorda que no fa tant nosaltres també vam ser refugiats.Joan Daniel Bezsonoff publicarà ‘La ballarina de Berlín’ (Empuries), una de les novel·les més divertides a mig camí de la paròdia de la novel·la d’espies i el gènere eròtico-amorós en ple ascens del nazisme a Alemanya.David Grau es centrarà a la novel·la ‘El defensor de les bruixes’ (Columna) en una història ambientada a Viladrau en el segle XVII. 
Xavier Bosch, Màrius Serra, Joan Carreras al març
Xavier Bosch publicarà la nova novel·la ‘Nosaltres dos’ (Columna) al març Després de rebre el premi Ramon Llull amb ‘Algú com tú’ sembla que Xavier Bosch continua donant descans al personatge de Dani Santana protagonista de la trilogía que el va donar a conèixer com a escriptor. Bosch segueix la relació de dos amics, Kim i Laura, al llarg de més de 30 anys, des del moment que es coneixen a la facultat fins a la maduresa.Després dels premis Ciutat de Barcelona i Sant Jordi per les dues últimes novel·les, Joan Carreras presenta a principis de març el thriller ‘La dona del cadillac’.L’actor Lluís Homar publicarà al març ‘Ara comença tot’ (Ara Llibres) i l’actriu Sílvia Abril oferirà les Claus per mantener una vida sana a ‘Com a mi m’agrada (Columna).Màrius Serra a través de la seva experiència personal, ens farà reflexionar a ‘D’on trec el temps’ (Empúries) sobre com aprofitar el temps en aquesta vida.Al març també es publicarà el nou premi Ramon Llull que es lliurarà un mes abans.
Jaume Cabré torna a les llibreries abans de Sant Jordi amb ‘Quan arriba la penombra’ 
Sis anys després de Jo confesso, Jaume Cabré torna el 5 d’abril a les llibreries amb l’obra Quan arriba la penombra que serà publicada simultàniament en català (Proa) i en castellà (Destino).
Es tracta d’històries que s’entrellaçen entre elles i que estan tocades per la foscor i per la ràbia, però també per la ironia, la fantasia i el joc on apareixen diferents personatges com un nen poruc que es rebel·la contra la tirania d’un mestre, un candidat al Nobel davant d’una visita inoportuna, un escriptor que amenaça l’editor amb una novel·la inquietant, un ancià que passeja pels escenaris on va fer la guerra, però també un personatge que es refugia dins d’un quadre de Millet.
http://www.illadelsllibres.com/2017-un-any-ple-de-novetats-literaries-dautors-catalans/


dimecres, 4 de gener de 2017

PETONS MATINALS II part 2016


Petons matinals en el facebook de Guillem Terribas. Aplega ELS PETONS
del 01 de juliol al 31 de desembre de 2016.

Reviure en sessió contínua

 Guillem Terribas reivindica el cinema com una experiència de felicitat i reconeixement a ‘Alegra'm la vida'.

Guillem Terribas , el 16 de gener 2015, filmant una presentació
 a la llibreria 22 de Girona abans de jubilar-se. Foto:  J. Castro
De petit, el llibreter Guillem Terribas (Salt, 1951) volia ser actor, però ho va deixar córrer, diu, i es va dedicar a mirar com ho feien els altres. Mirar, fins a cert punt, era encara més meravellós, perquè a vegades, absort en el que passava a la pantalla, descobria alguna cosa de si mateix que no sabia que sabés. Per exemple, que un dia enyoraria les velles butaques del cine Núria de Salt, o que una pel·lícula com el Romeu i Julieta de Franco Zeffirelli, que mai gosaria incloure en una llista ideal d'obres mestres, formaria part per sempre de la seva vida perquè a dins hi havia quedat retingut “el perfum de la joventut”, fins al punt de peregrinar per tots els cines de poble de la comarca per tornar-la a veure una vegada i una altra, amb la vaga esperança que en alguna d'aquelles sales rònegues, per fi, la història acabés bé. Per poc que un hagi tractat Guillem Terribas, de seguida li coneixerà la passió pel cinema, però mai no havia sentit la necessitat de posar-la per escrit, fins que va acostumar-se a compartir-la amb la seva néta de sis anys. Al capdavall, ell també va començar el seu aprenentatge molt d'hora, i sense fer distincions entre el que se suposava que era apropiat per a la mainada i el que només estava reservat al públic adult. Als set anys, havia quedat embadalit amb Tu y yo, de Leo McCarey, i en canvi s'avorria amb els dibuixos animats, explica. Veient la Martina fent petar els dits instintivament per seguir el ritme dels ballarins a West Side Story, doncs, es va convèncer que hi ha coses que no canvien d'una generació a l'altra, perquè el cinema, assegura, “no és només un entreteniment, sinó també una font de felicitat i de reconeixement”, una experiència que, assegura, ha arribat a donar sentit a la seva vida.

Alegra'm la vida, el seu segon llibre, que Columna distribuirà a partir del pròxim 18 de gener, és un homenatge al poder transformador del cinema i alhora una guia desacomplexada per 22 pel·lícules “imprescindibles” que val la pena veure amb criatures o en família, des de Matilda a ET, però també De ilusión también se viveSomriures i llàgrimesMatar un rossinyolArrels profundes o Un dia perfecte per volar, de Marc Recha. Des que el 2007 va publicar Demà serà un altre dia (Ara Llibres), les seves memòries al capdavant de la Llibreria 22 de Girona, més d'una vegada li havien suggerit que es decidís a abordar la segona part, però a Terribas li feia ànsia, entre altres coses perquè no es considera pas escriptor. Va ser Glòria Gasch, l'editora de Columna, qui escoltant el relat de les sessions cinèfiles amb la seva néta, va animar-lo a escriure sobre aquesta encantadora vivència intergeneracional. Com al seu llibre anterior, no hi falten les referències autobiogràfiques ni els episodis emotius, còmics o inesperats que ha compartit amb personatges prou coneguts com ara David Trueba, Sergi López, Woody Allen, Javier Cercas, Jean-Louis Trintignant, Miquel Pairolí, Salvador Sunyer o la troupe inseparable del Col·lectiu de Crítics (Imma Merino, Àngel Quintana, Paco Vilallonga) que gestionen el Cinema Truffaut de Girona. Alegra'm el dia, homenatge cinèfil a la famosa frase de Clint Eastwood a Sudden impact, que a Guillem Terribas li agrada imitar amb veu ronca i apuntant-te el front amb el dit, es presentarà el dia 21 de gener a la Llibreria 22 de Girona.
Eva Vázquez, publicat en el Punt-Avui 04.01.2017