dimecres, 23 de novembre de 2016

Josep M. Terricabras: Provisionalitat ‘eterna'

Amor, coneixement, compassió i país. Dit així, a raig, i sense un context sonaria
Terricabras a la Sala de Graus de la Universitat de Girona. Foto: Joan Sabater
a propaganda. Però si el marc, el físic, on van ressonar aquestes paraules és la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, i la persona que les enumera és el doctor Josep-Maria Terricabras, estem davant de la declaració d'una vida, i no només acadèmica. Un vida de compromís amb la societat i de treball intel·lectual. Ahir, a les sis de la tarda, el departament de filosofia va organitzar un homenatge al professor Terricabras amb motiu de la seva jubilació; relativa, perquè és diputat al Parlament Europeu per ERC, on defensa un país, el català, lliure i sobirà, i també, perquè ara ja és professor emèrit.
Una lectio ultima, o classe magistral, amb el títol de Tot és provisional, va servir al filòsof, artífex de la prestigiosa Càtedra Ferrater i Mora de Pensament Contemporani per destacar els principals trets del seu trebal l. Una aposta vital que, segons va defensar, s'ha basat “en una obsessió per la claredat”, en sintonia amb “una defensa, en la meva vida docent i no docent, del cultiu de la defensa personal i de la col·lectiva”. Una trajectòria, vital i professional, marcada per potenciar un pensament crític; un ideari que es podria resumir per descriure bé el que t'envolta per tenir, almenys, una realitat –de moltes– ben definida, qüestionant veritats amb un esperit crític en les respostes.
És cert que va fer un repàs per la seva vida acadèmica; per la seva estada a Alemanya, Anglaterra, com a professor de secundària, la creació de la càtedra i moltes altres reflexions en el més pur estil Terricabras. Però el que és significatiu de la seva lliçó, a banda de filòsof, va ser l'aferrissada defensa del valor de llenguatge; el valor de les paraules que, ben ordenades, fan un concepte i serveixen per estructurar una ment. Si aquest no es cuida, va sostenir, estaríem davant d'una decadència intel·lectual.
Però segurament, tot i l'esforç, absolutament rigorós de Terricabras per fer un repàs pel seu pensament i inquietuds, el mapa d'una persona no es completa sense la visió que en tenen d'altres. Abans d'iniciar la lectio ultima, el director del departament de filosofia, Josep Maria Prades, va remarcar el lideratge de Terricabras, que “ha ajudat a donar prestigi intel·lectual a la UdG”, a més del compromís del filòsof “pel seu país i el seu temps”. Uns arguments que, amb diferents paraules, també va posar de relleu Josep Gordi, degà de la Facultat de Lletres, que va agrair-li la defensa que fa de Catalunya a Europa. Una tasca i un treball que, en paraules del rector, Sergi Bonet, les ha fet un home que és “activista, orador, filòsof, lluitador i ciutadà”. Un denominador comú que destaca el doble paper de Terricabras en mirar de ser un erudit de mida humana que ha treballat per “un futur millor”, segons Bonet.
Una obra de l'artista Pere Jaume i un llibre elaborat pels seus companys, com a tribut, va tancar una classe –magistral, si voleu, a voltes també mediàtica– amb una assistència de públic que va omplir la Sala de Graus, la qual cosa no deixa de ser un bon punt –no pas final– per a una trajectòria que encara té molt per donar –no s'ha d'oblidar que és emèrit i que alguna classe més farà–. Amb tot, i malgrat l'esforç pel que fa a l'argumentació a l'hora de defensar que tot és provisional; vist el personatge, la seva vitalitat i el llegat que deixa i deixarà ens convida a pensar que som davant d'una provisionalitat eterna, amb permís de Terricabras, que amb el seu esperit crític segur que m'ho qüestionarà.
Joan Trillas, publicat en el Punt-Avui 23.11.2016



Jean-Pierre Léaud delega el protagonisme a Albert Serra

 Una “indisposició” a última hora de l'actor francès no va alterar l'èxit de la preestrena a l'Estat de la nova pel·lícula del cineasta banyolí, ‘La mort de Lluís XIV', al cinema Truffaut, que avui fa 16 anys.
Guillem Terribas, Àngel Quintana, Albert Serra, Montse
Triola, Vicenç Altaio,Joaquim Saphino. Foto: Cinema
Truffaut. 

Havia de ser el protagonista. I ho va ser. A la pantalla. Una “indisposició” a última hora va impedir que, com estava previst i anunciat, Jean-Pierre Léaud (París, 1944), el mític Antoine Doinel de les pel·lícules de François Truffaut, actor consagrat per la Nouvelle Vague i per autors de renom, presentés in situ la seva última pel·lícula, La mort de Lluís XIV, sota les ordres d'Albert Serra. Tampoc va poder descobrir ell mateix la placa que el cinema gironí que pren el nom del director francès que el va consagrar, el Truffaut, li ha dedicat i que tenia preparada per a tal esdeveniment.
Albert Serra, mirant la placa que havia d'inaugurar
Jean-Pierre Leaud. Foto: Manel Lladó
El director banyolí no va ser tan políticament correcte i va declarar en la preestrena estatal del film, programat en el marc del cicle de cinema del festival Temporada Alta: “Ja sabeu el que en penso, dels actors... ni el millor d'ells arriba a la sola de la sabata dels espectadors aquí presents.”
Doncs amb aquest imprevist artístic, el públic que va omplir pràcticament les dues sessions d'ahir es va haver de conformar a veure Jean-Pierre Léaud prostrat al llit, en aquest cas en la ficció. I és que a la pantalla encarna l'anomenat Rei Sol els últims quinze dies de la seva vida, vell, decrèpit i impertèrrit veient com el seu cos es podreix i la seva ànima s'apaga. “Volia representar la fricció que succeeix quan el poder absolut [el rei absolutista] resta en la més absoluta impotència per culpa de la incompetència dels metges que l'atenen”, va explicar Serra.
Acompanyat en la presentació per bona part de l'equip –entre altres, l'actor Vicenç Altaió i els productors Montse Triola i Joaquim Sopino–, el director va insistir a dir que el film és en realitat un encàrrec i que no el deixa de sorprendre la reacció extraordinària que causa. De fet, La mort de Lluís XIV li ha valgut, no només el reconeixement de la crítica internacional en festivals com el de Canes, sinó també el premi Jean Vigo, creat el 1951 i reservat a produccions franceses, i que han rebut autors de la categoria de Jean-Luc Godard, Alain Resnais, Chris Marker, Maurice Pialat i Olivier Assayas. Es dóna, a més, la circumstància que Serra és el primer autor de l'Estat espanyol que ha estat distingit amb aquest prestigiós guardó.
La mort de Lluís XIV s'estrenarà comercialment a la cartellera el dia 25 de novembre.
Jordi Camps Linnel, punlicat en el Punt-Avui 17.11.2016

* Pre-estrena en el Cinema Truffaut de La mort de Louis XIV a tevetres migdia el 17.11.2016 a partir del minut 41'00
"
http://www.ccma.cat/video/embed/5632237