divendres, 22 de març de 2019

Ara ja fa més de deu anys que, jun­ta­ment amb l’amic Gui­llem Ter­ri­bas, un ser­vi­dor apa­rei­xia als títols de crèdit finals de Festí de sang (2008) per reblar que si podia “m’estal­vi­ava fer la crítica” d’aquell film que acabàvem de veure ple­gats. És clar que allò era una auto­paròdia als crítics puris­tes que solen deni­grar els films de sèrie B (i Z), però també un gag impro­vi­sat que demos­tra fins a quina elas­ti­ci­tat també arri­bava el sen­tit de l’humor dels seus direc­tors, l’Albert València i David Calla­han Ruiz. Una pare­lla de fet cre­a­tiva que ha tor­nat a unir esforços i talent per demos­trar que els rea­lit­za­dors cata­lans amb pocs recur­sos, i un pres­su­post ínfim, també saben fer coses.

I si ales­ho­res van demos­trar l’estima que tenien pel gènere fantàstic i de ter­ror, con­cre­ta­ment el de zom­bis i pos­ses­si­ons infer­nals amb Romero i Raimi com a prin­ci­pals refe­rents, per a la seva segona pel·lícula con­junta, aquest Sant Martí que llu­eix tan bé a la pan­ta­lla gran, ens rega­len una pel·lícula de car­re­tera a mig camí entre la comi­ci­tat i el ter­ror, sal­pe­brada amb bones dosis de crítica social, que té en l’slas­her rural i La matança de Texas de Tobe Hoo­per com a mirall.
El salt qua­li­ta­tiu és èpic, prin­ci­pal­ment perquè aquesta vegada tenen un repar­ti­ment d’actors i actrius més pro­fes­si­o­nals i un embol­call for­mal més ambiciós que atorga una fac­tura que ja vol­drien mol­tes pro­duc­ci­ons de pri­mera línia. Però on es nota més la petja de l’auto­ria és en la passió que hi posen; l’ànima que impregna cada pla, cada escena, cada seqüència. Sigui per retra­tar aquesta comu­ni­tat de la Cata­lu­nya pro­funda aban­do­nada per la moder­ni­tat que ens remet a Deli­ve­rance o Quién puede matar a un niño?; o quan volen fer riure esquit­xant d’humor negre la història i repro­duint amb good taste aquell gore de l’enyo­rat Peter Jack­son. Es van pro­cla­mar pares de la sèrie Ç –gènere, baix cost i nos­trat–, però m’agra­da­ria pen­sar què coi arri­ba­rien a fer a la sèrie A... No cal que us res­pon­gui, oi?
Sant Martí
Direcció: Albert València i David Ruiz
22 de març.
Jordi Camps Linnell, publicat en el Punt Avui 22.03.2019

EXPOSICIÓ A VITEL·LA : Guillem Terribas. MIRADES D'AHIR I D'AVUI.


Diari de Girona 22.03.2019