Més enllà del Truffaut: quan el preu del concurs públic marca la diferència

Les escletxes al sistema de licitacions són múltiples, des d'una microempresa d'enginyeria que guanya el pla d'internacionalització de l'Ajuntament de Girona fins a la impressió d'una revista local a Lleó

Foto:David Borrat

La llei de contractes al sector públic es fonamenta sobre els principis de lliure concurrència i igualtat d'oportunitats. A totes les licitacions de l'administració pública catalana s’hi pot presentar qualsevol empresa, entitat o persona d’arreu de Catalunya. També de l'Estat espanyol i de qualsevol país de la Unió Europea. Els tribunals d'adjudicacions són molt exigents i no accepten cap criteri que discrimini per raó de procedència o nacionalitat. Ara bé, aquests concursos públics, necessaris per garantir la transparència i evitar les concessions a dit, a vegades es resolen en adjudicacions sorprenents, amb decisions difícils d'entendre per la ciutadania i el teixit empresarial local.
A Girona, recentment ha aixecat molta polseguera el cas del cinema Truffaut, un establiment municipal gestionat durant més de 25 anys pel Col·lectiu de Crítics, entitat sense ànim de lucre molt vinculada a la cultura gironina que durant tot aquest temps ha fet néixer i créixer una programació de cinema d’autor en versió original. En el millor moment de la sala, amb rècord d’espectadors, l’Ajuntament ha tret a concurs la prestació del servei i l'ha guanyat una empresa de Cambrils (Baix Camp), que proposa un projecte molt similar a l'actual, però amb una oferta econòmica 4.000 euros més baixa. El plec de condicions ha donat prioritat al criteri econòmic i no ha valorat aspectes com la trajectòria, el vincle amb les entitats de la ciutat o la gestió desinteressada del Col·lectiu. Tot plegat ha generat rebombori i ha posat sobre la taula les tensions del sistema de licitacions públiques per valorar projectes culturals i del tercer sector. I el cas del Truffaut no és l'únic.
La Revista de Girona és una publicació que edita bimestralment articles sobre tota mena de temàtiques relacionades amb les comarques gironines. Depèn de la Diputació de Girona i totes les seves activitats surten a concurs, des de la direcció i la coordinació fins a la impressió o el disseny. Ara, justament, s’ha de renovar la direcció i la coordinació de la capçalera, i al concurs públic s’hi ha presentat una empresa de Barcelona, de manera que es podria donar la paradoxa que la Revista de Girona es coordinés des de Barcelona. També s’ha renovat el contracte d’impressió, que actualment recau en la Impremta Pagès, d’Anglès. Però, entre 2021 i 2025, l’empresa adjudicatària d'aquest servei va ser Editorial MIC, de Lleó, així que cada dos mesos les maquetes s’enviaven a Castella i els exemplars tornaven impresos cap a Girona.
"La veritat és que sovint ens veiem afectats pel fet que el mercat estigui obert a tot Espanya, ho assumim amb certa resignació. Preferiríem que les administracions catalanes prioritzessin més el teixit empresarial del territori, especialment tenint en compte que altres comunitats autònomes treballen activament per retenir els concursos dins del seu àmbit", explica a l'ARA el propietari gironí d'una impremta. I continua: "Això es percep com una pèrdua d’oportunitats i entristeix el conjunt del sector de les arts gràfiques, sobretot tenint en compte que el transport posterior implica una petjada ambiental més elevada". 
Comunicació local a 100 km de distància 
Un altre cas paradigmàtic és el de la comunicació institucional d’ajuntaments petits, que no tenen pressupost per contractar personal en plantilla i posen el servei a concurs. En moltes ocasions acaben guanyant, també amb l’oferta econòmica més baixa, empreses grans situades a quilòmetres de distància. A les comarques gironines, per exemple, s'ocupa de la comunicació de la Jonquera, Begur, Roses, Camprodon o Pals una mateixa empresa de Sant Cugat del Vallès. El periodista llagosterenc Marc Sureda, soci fundador de l'empresa de comunicació local Notidig i del portal Canal Ajuntament, coneix de prop el tema.******Amb el seu equip i diversos col·laboradors sobre el terreny treballa amb una desena de consistoris gironins, d'entre 100 i 15.000 habitants. "Hi ha algunes coses que sí que es poden fer a distància, però s’hauria de millorar la redacció de clàusules per afavorir la capacitat de resposta en 30 minuts o un radi d’actuació de 30 o 40 km. No té sentit haver de fer 250 km per anar a fer una fotografia. Aquestes coses haurien de puntuar, igual que l’idioma", argumenta. La llei de contractació sí que permet incorporar condicions com aquestes en el plec de les bases, però molts tècnics i secretaris d'ajuntaments opten per la fórmula genèrica i les eludeixen.*****A més, Sureda defensa la importància de la proximitat en la comunicació d'un ens local: "És un tema prou delicat per no conèixer el territori, com funcionen les institucions, la realitat del municipi, qui governa, les entitats... Tot això no es valora". I, sobre el pes de la valoració econòmica a la baixa, manifesta: "Hi ha qui rebenta els preus i així no es pot oferir un servei de qualitat. Quan el preu compta un 50% o un 60%, ja no m’hi presento. Amb aquest sector no ens farem rics, però s’ha de pagar bé perquè surtin els números per a tothom". Finalment, el professional lamenta que quan es renova un concurs, molts licitadors prenen com a referència el preu de l'anterior guanyador sumant l'IPC i el baixen una mica més, i així successivament cada 4 anys. "Ens estem tirant pedres a la teulada", conclou.

Aniol Costa Pau publicat a l'Ara 07 de maig 2026 (fragment)