Demà serà un altre dia.

divendres, 19 de maig del 2017

Presentació a la 22 del llibre UN HOME CAU de Jordi Basté/Marc Artigau



Presentació a l'Espai 22 / Llibreria 22 de Girona del llibre de Jordi Basté i Marc Artigau el dissabte 6 de maig de 2017. Van intervenir-hi CARLES PUIGDEMONT, president de la Generalitat de Catalunya; MARC ARTIGAU i JORDI BASTÉ ; RAFEL NADAL, periodista.

dilluns, 1 de maig del 2017

Una proposta per a l'antic Modern

Recentment, la CUP va convocar un debat sobre l'antic cinema Modern. Les propostes van girar més entorn de com decidir la funció i els usos que de proposar usos possibles. I al final del debat sobre les fórmules relatives a com gestionar-lo, no semblava que es mantinguin posicions irreconciliables. En canvi, no es va poder entrar en profunditat sobre quines necessitats hauria de resoldre la reforma d'aquest edifici. Amb ànim de contribuir al debat sobre aquest tema, voldria avançar una proposta.
Un ús que ningú discuteix és el de sala de cinema en versió original i cinema d'autor que ha consolidat al gestió feta pel Col·lectiu de Crítics de Girona. La iniciativa deu l'èxit al fet que la du a terme una associació amb el millor coneixement de la matèria disponible a la ciutat, amb capacitat per atendre una demanda no atesa i amb sensibilitat envers les propostes dels creadors locals. Aquests elements crec que els fan mereixedors de mantenir la proposta, ampliada amb una segona sala.
Cinema Modern i entrada del Cinema Truffaut. Foto: Joan Sabater 
En segon lloc, la creació del centre cívic del Barri Vell i dels centres específics per a gent gran al Mercadal no fan pensar que calgui espai addicional per a les activitats que genera el teixit associatiu del sector. Una altra cosa seria avaluar com es duen a terme aquestes activitats i la implicació dels col·lectius i les associacions del barri. Però, a priori, no sembla que la ciutat estigui mancada de metres quadrats destinats a aquesta finalitat.
Respecte de la possibilitat apuntada de crear un nou espai escènic, dubto si és realment necessari. La ciutat té el Municipal, La Planeta, Sant Narcís i l'Auditori de la Mercè. A la veïna ciutat de Salt, es disposa del Canal (per cert, quan obre?) i Can Panxut. Cal un nou espai? Crec que alguna de les funcions no ateses que es reclamen (una oferta estable de dansa, per exemple) es podrien oferir en el marc de les programacions d'algun d'aquests espais, especialitzant-lo si calgués.
És cert que el Barri Vell de Girona no disposa d'un espai relacional per a persones que tenen interessos culturals diversos, perquè hem acabat especialitzant tant els equipaments que costa identificar un espai que serveixi a la transversalitat. Vagi per endavant la meva escassa convicció pels anomenats espais polivalents, perquè un espai que permeti qualsevol ús cultural possible possiblement no en prestarà cap amb les condicions que calen. Amb l'entrada en funcionament de la biblioteca Carles Rahola, no es va produir el trasllat de la biblioteca Ernest Lluch a la Casa de Cultura. D'altra banda, la Casa de Cultura fa temps que necessita una reforma que l'adapti als usos que ha anat incorporant.
La possibilitat de crear una biblioteca al Modern podria permetre alliberar espais a la Casa de Cultura que permetessin reformar-la, ordenant els usos a l'entorn dels patis de l'edifici creat per Ventura Rodríguez. D'aquesta manera, una ala podria articular l'oferta formativa en arts escèniques i música i millorar les condicions que ha reclamat l'AMPA del conservatori amb motiu del 75è aniversari del centre, de manera que tingui assegurada la qualitat de les instal·lacions per als propers anys. L'altra ala podria concentrar l'oferta d'espais expositius i d'activitats que necessita la Casa de Cultura. I, de pas, reformar l'espai d'accés, de manera que actuï com una ròtula per a les moltes persones que utilitzen aquest espai.
La creació d'una biblioteca al Modern resoldria la necessitat d'un espai de referència per a les pràctiques culturals, encreuant generacions i interessos. Hi ajudaria si es creés pensada com un espai de trobada entre persones amb interessos culturals diversos, amb una aposta clara i nítida per la promoció de les propostes culturals de qualitat, esdevenint un lloc de prescripció i consell pel que fa a les lletres, les arts visuals, l'audiovisual, la música, el teatre i la dansa, disposant d'un bon espai relacional (un bon servei de bar, vaja) i amb una acció estretament connectada amb la dels equipaments veïns que ofereixen una proposta especialitzada (el Truffaut, el Municipal, el centre cultural de la Mercè, l'arxiu de Sant Josep, el centre cívic de les Voltes d'en Rosés, la Casa de Cultura).
Un centre d'aquestes característiques permetria atendre una necessitat posada sobre la taula el passat dijous: disposar d'un equipament que tingui per funció actuar com a espai cruïlla, com a espai plaça que contribueixi a incorporar cada vegada més gent a l'activitat cultural a partir del foment de la lectura. Les biblioteques de Girona han demostrat saber fer molt bé aquesta tasca. Fer un pas més en aquesta direcció contribuirà a consolidar aquesta funció i reforçarà el model bibliotecari d'una ciutat que ha decidit gestionar les biblioteques atenent a la funció cultural que han de dur a terme i no en funció dels interessos de la institució titular.
Si, a més, el Modern esdevé el lloc des d'on promoure fórmules que permetin als creadors trobar vies per tenir possibilitats de viure de la seva activitat creadora, la proposta pren encara més sentit. I tot plegat, com a valor afegit, alliberaria espais a la Casa de Cultura, de manera que en permetin la reforma, tan necessària.

Consuetes a la Catedral

Joan Ribas
Dies enrere es va representar una consueta a la Catedral en dues vetllades seguides amb interès pel públic i acceptades per la crítica, que si bé –com sempre– més aviat es feu fonedissa. És important recuperar una de les tradicions més antigues, atès que el teatre –com tothom sap– va començar a les esglésies amb representacions hagiogràfiques –d'exaltació dels sants– fins que el bullici de la gent i la poca fidelitat dels textos va motivar que els clergues les en foragitessin. D'allà les representacions van passar a la plaça pública, i finalment als locals de teatre, on es van estendre a tot tipus d'arguments.
S'ha dit que aquesta era la primera representació “en mil anys”. En realitat, hi ha notícies d'escenificacions a Girona sobre el màrtir sant Esteve l'any 1360, i un text del segle XV sobre sant Joan Evangelista. El que més entusiasmava aquell públic medieval eren les tortures que s'infligia als màrtirs. Els textos donen instruccions de com fer-ho: “Pren dues moles, que seran dos garbells, i es lligaran al coll, per tirar lo sant al riu.” O bé: “Per cremar-los ficats dins una caldera, feran un poch de foch ab palla d'ordi, que fa molt fum, i posaran un coet debaix de la caldera.”
La tradició es va recuperar el segle passat. En concret, els dies 27, 28 i 29 de juliol del 1972 a l'interior de la Catedral de Girona el grup Proscenium va presentar una de les obres més antigues, la Consueta de sant Cristòfol, extreta, quant a l'argument, de la Llegenda àuria de Iacopo da Varazze (c. 1266), que narra vides de sants amb molta fantasia. Per a la vetllada es va aixecar un cadafal davant de l'altar on hi ha el mateix sant Cristòfol (patronímic del canonge que va pagar l'obra), en què tingueren lloc les principals escenes, davant d'un públic molt sensibilitzat de veure teatre a la Catedral per primera vegada en segles.
Es va ocupar tota la nau gòtica, ja que l'obra s'iniciava amb una processó de frares, en què cantaven –encaputxats– membres de la Polifònica de Girona mentre l'enorme orgue del bell mig del temple bramava, accionat pel mestre Francesc Civil. El paper d'infant diví fou representat per l'actual director escènic Xicu Masó –que llavors era un infant–, amb el gran actor saltenc Joan Canals en el paper de sant Cristòfol, i Joaquim Masó com a joglar. Afegim que un dels botxins era el premiat recentment amb la Creu de Sant Jordi, Guillem Terribas. La decoració fou de Carles Vivó, que a més d'això feia de cavaller diable; el vestuari, d'Anna Breva; Modest Prats va ensinistrar els participants en el lèxic medieval; i mossèn Iglesias, rector del Carme, va instruir en els cants litúrgics a interpretar, amb la solista Anna Donato. Una multitud de gironins va representar el poble fidel, els acòlits i els clergues.
Joan Ribas, publicat en el Punt-Avui 30.04.2017