divendres, 19 d’agost de 2016

MARGUERITE, en el Cinema Truffaut

MARGUERITE
França, 2015.
Director: Xavier Giannoli.
Intèrprets: Catherine FrotAndré Marcon,
Christa Théret, Michel Fau, Denis Mpunga.
Durada: 125 min.
Gènere: Comèdia dramàtica.
Idioma: Francès.

"EL VESTIT NOU DE L'EMPERADOR"
Hans Christian Andersen l’any 1837 va escriure un conte titulat “El vestit nou de l’emperador” que ha estat un èxit fins els nostres dies i del qual s’han fet adaptacions teatrals i musicals. El conte explica la història d’un emperador que tenia una debilitat pels vestits, per estar el dia de la moda del vestir. Un dia es van presentar dos joves “espavilats” que es van fer passar per sastres. Aprofitant la debilitat del rei li van prometre que li farien el millor vestit del mon. El van confondre amb les seves fantasies i "art i manyes", li van treure els diners que van voler, fent-li creure que el vestit era tant màgic que aparentment no es veia, que era invisible, i ningú del seu entorn gosava contradir al rei. Fins que una criatura, sense res a perdre, li va dir al rei que no duia vestit.

El conte per descomptat és més llarg i té molta més gràcia de com l’he resumit jo ara.
Marguerite
utilitza el mateix “gag”. Es la història ambientada a el Paris d’ entre guerres (1920), una senyora amb molts diners i que viu en una immensa mansió, amb el seu marit, té una gran debilitat per la música, el cant i l’ opera. I a més d’agradar-li, la seva passió és cantar. Té més de mil partitures originals, moltes habitacions amb pianos i, segons ella, practica cada dia més de quatre hores a cantar. El problema és que desafina molt i molt i ella no se n’adona i les seves amistats per no contradir-la i per no perdre els seus “favors” no li porten la contraria, ans el contrari, aplaudeixen i admiren. Ni el seu marit sap com dir-li que no sap cantar. Però és clar, arriba un moment en que la “mentida” no pot durar més.

El jove (44 anys) realitzador francès Xavier Giannoli, sap conduir la història (potser massa allargada), sap ambientar l’ època i els personatges. Ha de treballar amb un únic “gag” aquesta comèdia agra, que té moments divertits, però en té més que no ho són, que són   lamentables per les situacions creades per aquest “gag” de la veu desafinada de la protagonista i entusiasme que hi posa. I se’n surt, sap convèncer i fer creure i participar de la història a l' espectador.

Tot i que hi han altres històries (secundàries) dins la trama de la pel·lícula, protagonitzades per un jove crític musical, una jove que canta de meravella, un cantant d’ òpera vingut a menys i un extravagant poèta-pintor-anarquista-vividor ; el pes de la pel·lícula, de la història d’aquesta “frustrada” cantant, recau en Margueritte, magistralment interpretada per l’ actriu Catherine Frot.
Els amants de la música i de l’ òpera, apart dels desafinaments de la protagonista, també podran gaudir de bona música durant les dues hores llargues que té de metratge la pel·lícula.
Guillem TerribasCol·lectiu de crítics de cinema de Girona
http://www.cinematruffaut.com/madame-marguerite/