dilluns, 4 d’abril de 2016

Edu Sívori crea "Lepret", un geperut borni que viu a les pedres de Girona

El poeta Edu Sívori ha creat Lepret, una llegenda que s'afegeix a les tantes altres que té la ciutat de Girona i que neix de la necessitat de no tornar-nos indiferents davant l'existència dels altres, la necessitat de tenir cada dia present que hi ha entre nosaltres gent que no pot seguir. Lepret aflora des dels pous de la història, habita a les taques d'humitat de les pedres de la Girona medieval. És geperut, borni, de llarga cabellera deteriorada i pell escamada com la d'un leprós.
Fins a 17 escriptors o personalitats gironines donen testimoni de la seva existència al llibre Testimonis de Lepret. Sobre una llegenda de l'Edu Sívori Alt (Edicions La Incubadora), que es presentarà aquest dilluns, dia 4 (20h), a l'hotel Llegendes de Girona, en un acte que tindrà com a mestre de crimònies Annarè Anita. Una singular presentació que comptarà a més amb la participació de Llorenç Carreras en el paper de Lepret.
Edu Sívori i Annarè Anita. Foto: Daniel Bonaventura.

"Jo vaig néixer a Buenos Aires, però fa 15 anys vaig escollir Girona i la ciutat em va escollir a mi", explica Edu Sívori, membre del grup cultural El Llop Ferotge, autor de poemaris i col·laborador de mil revistes i publicacions.
"Estic retornant tot l'amor que m'ha donat Girona amb la creació d'aquesta llegenda del monjo Lepret", afegeix Sívori, que ha inclòs al llibre, de caràcter bilingüe, el seu primer poema escrit originalment en català.
Sívori explica l'origen de la llegenda a partir d'un fet real que ell mateix va contemplar: "Passejant pel Jardí dels Alemanys de la Girona antiga, vaig veure un sense sostre tombat en un banc i una nena d'una família benestant va deixar anar la mà del pare per córrer cap a aquell home i donar-li el seu entrepà. La mare va reaccionar amb un esglai, però la nena la va tranquil·litzar: "no, mare, que és un home bo!"".
Sívori considera que vivim en una societat -"el sistema"- que té aquestes contradiccions. L'administració pot estar reservant pisos per als refugiats de les guerres del segle XXI mentre hi ha gent que fa anys que dorm al ras. 
"El monjo Lepret, si no existís, caldria inventar-lo per ?contribuir a mantenir viva la utopia", diu Sívori, que defineix Lepret com "un ésser sensible que pot trobar la complicitat d'aquella nena que no és indiferent a l'altre".
Aquest és un llibre amb il·lustracions d'Oriol Tuca, de distribució gratuïta, que a més del text d'Edu Sívori inclou escrits de: Josep Maria Uyà, Marcelo Bailone, Alexandre Nunes de Oliveira, Ariel Halac Noher, Jordi Fornos, Jorge Garralda, Susan Triviño, Pep Mateo, Manuel Acosta, Luís Díaz Rosso, Hanafi El Kadaoui Moussaoui, Ramon Palma, Consol Vidal, Guillem Terribas, Llorenç Carreras i Pedro Halac.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 04.04.2016