dissabte, 1 de febrer de 2020

ELS 22 TÍTOLS DE LA 22 DEL 2019 i Més. Promoció Hivern 2020





Els 22 títols que han estat importants durant l'any 2019 a la Llibreria 22 de Girona. També hi han recomanacions de llibres per passar millor l'hivern. Finalment, també hi han imatges de presentacions de llibres a l'espai 22 de la Llibreria 22.

De lectors; de llibreters.

Lluís Hernàndez.
Xerrada distesa en un vespre agradable amb un llibreter. (I cinèfil, gestor i animador cultural, avi, escriptor, pintor, marit… Però, especialment, llibreter). Es parla de llibres; i de lectors; i de compradors de llibres, i de visitants ocasionals de llibreries. Els llibreters, confessa, no llegeixen tot el que els arriba. Si de cas, i ja és molt, es llegeixen les contraportades. En una llibreria com la seva, diu, hi arriben cada dia uns cinquanta llibres. Cada dia. Cinquanta. Llegir cinquanta llibres al dia és, òbviament, impossible. Llegir, i entendre, i valorar, cinquanta contraportades… és una feinada. No és impossible: és una bogeria. Els llibreters, confessa (i es resigna!) no poden llegir (ni haver llegit) els llibres que tenen als prestatges. Una llibreria com la seva té uns quaranta o seixanta mil llibres. Seixanta mil! Un lector que llegís 300 llibres l’any (1 al dia, més o menys), durant cinquanta anys de vida lectora trigaria quatre vides per llegir seixanta mil llibres. Quatre vides de cinquanta anys lectors.
En el circuit editorial actual, segueix dient el llibreter, hi ha uns tres-cents o quatre-cents milers de llibres vius, de llibres que són vigents en el catàleg d’alguna editorial i que, per tant, pots demanar a la llibreria i tenir-los a casa en un parell de dies. (Una llibreria (molt) ben assortida no té a les prestatgeries sinó una desena part d’aquesta oferta, recordem). Un (molt i molt eficient) lector que no fes altra cosa sinó llegir en podria llegir una quarta part.
La resta de llibres no els podria llegir.


Un lector normal (un molt bon lector) pot llegir una cinquantena de llibres l’any. Són 50 sobre els 40.000 de la llibreria, sobre 400.000 de l’oferta viva, sobre (milions?) de llibres existents, disponibles en biblioteques i arxius, sobre (més milions? de llibres que ja han desaparegut…)
Potser hauríem de recordar una cosa òbvia i oblidada: no llegim per mantenir viva una biblioteca o una tradició cultural. Llegim per al nostre propi i personal plaer, per al nostre propi enriquiment personal (que sovint compartim amb els nostres amics, és clar).
No llegim per fer-nos més bones persones, ni per suprimir la injustícia o la misèria. Són altres lluites, aquestes. Tampoc no llegim per fer amics, o per obrir-nos al món. Tampoc. A més, hi ha milers (em quedo curt?) de llibres perversos, escrits per odiar, per fer mal.
Tant li fa si llegim un llibre al dia o deu. (Si traiem un got d’aigua del llac o en traiem deu). La nostra història, la nostra cultura, és massa gran (‘molt’ massa gran!) per a una persona, per a qualsevol persona.
Llegir ens fa (ens pot fer) més rics, més lliures, més savis. O menys avorrits.
Simplement, i és molt.
Lluís Hernàndez,  del seu bloc "A contra mà". http://www.lhs.cat/