diumenge, 30 de desembre de 2007

Retalls de Premsa * ABC 27/11/07


Memoria de un librero
ENTRE los libros más codiciados destacan los que describen la memoria de un oficio. Guillem Terribas, alma mater de la Llibreria 22 de Girona, acaba de publicar «Demà serà un altre dia», libro autobiográfico que subtitula «Aventures d´un llibreter». El cambio de la palabra que parecía lógica -«memorias»- por «aventuras» no es baladí. En estos momentos, el circuito del libro es una aventura repleta de desfiladeros de complicado tránsito. Terribas confesaba que cuando en Ara Llibres le propusieron escribir ese libro sobre sus experiencias vitales y profesionales, le entró desazón, al ver cada día en su establecimiento la caducidad de los títulos y sus tristes desenlaces mercantiles.

Terribas presentaba su libro la misma semana en que se celebraba el Saló del Llibre en Montjuïc, se fallaba el premio El Andén de novela, el escritor hindú Vikram Chandra comentaba en Casa Asia sobre su novelón «Juegos sagrados», Jordi Coca publicaba «La noia del ball» (Premio Carlomagno), Tzvetan Todorov hacía una visita relámpago al Círculo de Lectores para presentar dos ensayos y se fallaba el premio Llibreter... Y eso es sólo la porción más relevante entre los eventos de una semana de periodismo cultural.

Una librería como la 22, explica Terribas, congrega cada mes unos mil cien títulos de los más de setenta mil que las imprentas arrojan cada año sobre un país con bajos índices de lectura. Para situarlos en el escaparate, el librero debe sacarlos de las cajas, seleccionarlos, adjudicarles referencia y precio, situarlos y devolverlos. «Una librería aceptable acostumbra a tener entre cuarenta y cinco mil títulos en stock de su propiedad. Cada vez que entra un cliente existen trescientas cincuenta mil posibilidades de que no encuentre el libro que busca. Esto desmoraliza al más optimista.» Para cobrar, se factura a treinta, sesenta o noventa días y los pagos de los libros que el librero ha devuelto no se satisfacen dinerariamente, sino descontando la cantidad de la factura siguiente.

Terribas describe la rueda demoniaca que propulsa el desbocado mercado editorial y las limitaciones del criterio selectivo del librero: «Has de continuar comprando, si quieres que te acepten las devoluciones». Las editoriales siguen imparables con sus factorías de papel encuadernado y no se arredran ante las devoluciones: «Se va haciendo una pelota inmensa y entonces pasa lo que pasa: editoriales que cierran, distribuidoras que han de cesar y librerías que aguantamos la pelota... Siempre he pensado que si vamos tirando es porque no sabemos mucho de números», ironiza Terribas. Sabiduría de treinta años al frente de «la 22» de Girona donde uno se puede encontrar al poeta Juan Luis Panero repasando los títulos disponibles del gran Vinyoli. Los libros de la experiencia vienen a anudar, casi siempre, el desencanto del conocimiento.

Sergi Doria

SPECTATOR IN BARCINO

dimecres, 26 de desembre de 2007

Retalls de Premsa *El Periodico / 22.11.07




Y EL LIBRERO SE HIZO ESCRITOR.
DEBUT LITERARIO DEL RESPONSABLE DE UN ESTABLECIMIENTO CULTURAL EMBLEMÁTICO
Multitud Decenas de personas asisten al homenaje sorpresa a Guillem Terribas en la Llibreria 22, ayer.

Guillem Terribas, el omnipresente librero de Girona, el tipo capaz de dirigir la emblemática Llibreria 22 con una mano mientras con la otra asiste a tertulias literarias, colabora con diarios y acude a presentaciones culturales de todo tipo, también ha tenido tiempo para escribir un libro. Su libro: Demà serà un altre dia (Ara Llibres), en el que narra su vida a trozos y explica la creación de una de las librerías más activas de Catalunya. Dos presentaciones, una en Barcelona al mediodía y otra en Girona por la noche. No podía ser de otro modo en el caso de este hiperactivo que de jovencito pintaba, hacía teatro, estaba en el mundo del escultismo y en un asociación de vecinos.En Girona, en su casa, una cuarentena de amigos le dieron una sorpresa. Repartidos en 22 grupos que aparecen citados en la obra, salieron al escenario para dedicarle unas palabras. Ahí estaban el filólogo Modest Prats, el actor Sergi López, los editores Xavier y Ernest Folch, el poeta Narcís Comadira, el político Joaquim Nadal, la amiga y alcaldesa de la ciudad, Anna Pagans...Horas antes, Terribas habló de su autobiografía. "Es un libro de editor porque jamás se me ocurrió escribirlo. Pero la insistencia de Ernest Folch acabó de convencerme. Se editan tantos miles al cabo del año que no ya viene de uno más. Y ninguno explica la vida de un librero", se justificó. Lo que iba a ser una obra escrita por un periodista sobre el nacimiento y evolución de la 22 se convirtió finalmente en una autobiografía que tendrá segunda parte a finales del año que viene. "Quería un relato real, con toques fantasiosos incluso, que huyera de las batallitas. No es una biografía al uso".Tuvo una ventaja a su favor: no necesitó inventar los personajes ni los escenarios. "He descubierto un personaje que estaba en mí, y me ha gustado mucho, la verdad", confesó el librero, que se felicitó irónicamente por el hallazgo literario por una cuestión de salud: "Me ha ido muy bien como terapia, no he necesitado un psiquiatra".Carne de psiquiatra será su papel de librero y escritor a la hora de vender la obra. Pero Terribas lo tiene claro: "Es una más de las 50 que salen cada día, por eso luchará con el resto por un sitio en mi escaparate. Eso es algo que muchos escritores no entienden y sufren por ello. Pero yo lo tengo claro. Algo tengo ganado por ser librero".
Text Ferran Imedio. Foto: Joan Castro

Retalls de Premsa * Diari de Girona 23/11/07


joaquim Nadal i Farreras *
Guillem, Pere, Joan, Josep, Jordi


Dimecres passat vaig arribar a Girona amb l´esperança de menjar de pressa una verdura a l´Antiga, recordar vells temps i anar ràpidament a la Delegació del Govern per a una tarda llarga de visites. Però a l´Antiga ja no fan dinars. I ens en vam anar a dinar a un nou restaurant del carrer Mercaders, l´Anna Pagans, en Pere Solà i jo. Teníem poc temps i vam fer un dinar ràpid. Tota la tarda, a la Delegació, amb en Ramon Ceide vam anar rebent alcaldes i alcaldessses, empresaris, associacions de veïns, advocats... fins a gairebé dos quarts de vuit.
Davant del König, a la Gran-Via, vaig trobar en Francesc Francisco i la Mita (la Margarida Riuró) que anaven, com jo, a la Planeta a l´acte de presentació del llibre d´en Guillem Terribas, Demà serà un altre dia. Aventures d´un llibreter. Sota l´atenta mirada eternament juvenil, riallera i ingènua de l´editor, l´Ernest Folch, en Josep M. Fonalleras conduïa un acte ple de gent, amb una sala atapeïda, cridant un rere l´altre amics, coneguts i saludats d´en Guillem fins a vint-i-dos, per quadrar amb el nom de la llibreria. En Guillem estava emocionat de veure la quantitat de gent que reconeixia la seva simpatia, la seva dedicació, el seu caràcter obert i polifacètic, la seva vocació de llibreter multidisciplinari, la condició, anava a dir, d´agitador cultural, però potser seria més exacte dir-ne alcavot de relacions culturals. Un intermediari imparable, a qui mai no li caurà la casa al damunt, per dir-ho amb paraules planeres del seu germà Charlie. El conglomerat d´amics, socis i col·laboradors de la 22, el conjunt de complicitats generades per la presència constant d´en Guillem a peu de carrer i darrere el mostrador era molt espectacular. La Consol Ribugent va fer una sòlida intervenció de connotacions maternals i sàvies manifestacions sobre la trajectòria i la capacitat de sobreposar-se d´en Guillem. Vam intervenir-hi fins a 22. Des de l´Anna Pagans a en Modest Prats, d´en Francesc Francisco a la presència epistolar d´en Miquel Berga, de l´Imma Merino i l´Àngel Quintana a en Joan Miró i en Roger Casero, d´en Narcís Comadira a en Sergi López, d´en Carles Monguilod a en Joan Carbó. Me´n deixo molts, i ens en vam deixar. En Guillem va fer esment d´en Narcís-Jordi Aragó i el seu mestratge des de Presència, i a la sala planejava tota l´estona l´ànima de la Planeta, en Joan Ribas, assessor i soci de l´aventura «vintidosenca». Amb el rerefons de «la tribu» van desfilar èpoques i personatges, presents i absents. Fent memòria d´una nòmina llarga de persones vinculadíssimes al projecte i irremeiablement absents, com en el cas d´en Quim Masó o en Jaume Faixó, amics de sempre i actors principals del món del teatre i l´art. Un dia haurem de fer un repàs del paper dels socis de la 22 en l´activitat cultural gironina i una certa clau de relleu generacional respecte als 200 notables que uns dies abans havíem homenatjat com a impulsors privats i individuals del premi Prudenci Bertrana. Pura sociologia urbana que no hem fet i hauríem de fer per entendre´ns millor.
Vaig sortir d´estampida perquè havíem quedat amb la Calaia per anar a sopar al Celler de Can Roca, el nou Celler. Només d´arribar, en Josep Roca ens diu que estaria bé una trucada a en Pere Massana, a qui acaben de donar una estrella Michelín pel Restaurant Massana del carrer Bonastruc de Porta. La professionalitat, la qualitat, el servei, la millora constant li han valgut un reconeixement no buscat, però trobat amb ple mereixement. Des de la seva terra originària de Sant Pau d´Ordal, en Pere Massana i la seva dona han anat forjant un establiment còmode i eficaç, al centre de la ciutat, amb una carta amb productes de primera qualitat i una cuina de tradició pròpia i de casa, però portada a un punt d´elaboració que s´explica bé per ell mateix. Vam parlar i estava feliç, amb una felicitat que vam compartir amb els amics del Celler.
Glossàvem plegats amb en Joan, en Josep i en Jordi la importància de la nova estrella d´en Pere i el paper de la gastronomia gironina, ara ja tan diversificada i fa més de vint anys tan desoladora i desèrtica. Els germans Roca, seguint les petjades i l´empremta dels pares, Josep Roca i Montserrat Fontané, han acabat de fer el salt i han obert el nou Celler a l´antiga Torre. Els pares veuen feliços que els fills ja volen sols, i molt, però que cada dia tornen a casa, al niu, a esmorzar, dinar o sopar. Els pares a vegades no se´n deuen ni saber avenir que al costat de can Roca de la carretera de Taialà ja no hi tenen el restaurant dels fills, i que ja no hi ha un tràfic imparable de cuiners d´una cuina a l´altra. Els fills, feliços del nou local, lluminosíssim de dia i de nit, obert, transparent, vegetal, d´espais confortables i d´un pati arbrat, treballen, ara, sense la pressió de sentir-se comprimits per l´espai i ofereixen espais al celler per a les demostracions d´en Josep i la conservació d´un excel·lent celler, el racó d´en Jordi per a l´elaboració de les postres i la cuina ordenada i eficient, a disposició de l´enginy creatiu d´en Joan. La discreció i professionalitat de l´Encarna a la recepció i uns excel·lents equips de sala i de cuina completen un panorama nou i engrescador.
En poques hores he fet un intensiu d´emocions gironines, un concentrat de felicitat de veure la prosperitat de l´oferta de la ciutat i la seva internacionalització.
L´emoció d´en Guillem, la íntima satisfacció d´en Pere Massana i la felicitat i engrescament d´en Joan, en Josep i en Jordi han sigut per a mi també un concentrat de felicitat. He comprovat, feliç, un cop més, que hi ha un canvi d´escala i que per la 22 desfilen els personatges de la cultura i que a la nostra ciutat ja hi viatja gent de tot el món, gràcies a l´impuls de l´aeroport, i ens han posat en el mapa de les rutes gastronòmiques de llarg recorregut. Certifico amb entusiasme que hem viscut i consolidat un camí molt positiu fet i treballat amb vocació de qualitat i excel·lència.

dimarts, 25 de desembre de 2007

Retalls de Premsa * Diari Avui 26/11/07


Guillem Terribas, fundador de la 22 de Girona, recrea tres dècades de vida cultural en un volum autobiogràfic
Llibreter fet llibre
Eva Piquer

"Sóc un pel·liculero", admet el llibreter Guillem Terribas. En dóna fe en un volum de memòries farcit de referències cinematogràfiques, començant pel títol. Demà serà un altre dia (Ara Llibres) recrea la història del fundador de la Llibreria 22 de Girona, des que va néixer a Salt el 1951 fins poc després del naixement de la llibreria, que va obrir les portes al número 22 del carrer Hortes l'octubre del 1978. Per la idiosincràsia del narrador, aquest aplec de records personals és també la crònica de tres dècades mogudetes de la vida cultural gironina.

El llibre va sortir a la venda el 22 de novembre passat. "El 22 apareix moltes vegades a l'entorn de la 22", constata l'autor. Ell és més conscient que ningú que es publiquen massa títols, però ara que ha fet el salt a l'altra banda (esperonat per l'editor Ernest Folch) pensa que, ben mirat, ja no ve d'un més. "Tinc molt clar que el meu llibre haurà de lluitar amb els 150 que surten cada setmana, i que alguns llibreters el rebran i el retornaran directament". A la 22 serà un bestseller, això segur.

Enmig d'aventures íntimes i col·lectives, el llibreter s'ho fa venir bé per defensar el preu fix del llibre ("el preu fix és solidari") i per lamentar la incomunicació actual entre editors i llibreters: "Poques vegades els editors ens consulten quines preferències tenim o té el client. Tampoc no ens acostumen a informar, tret d'excepcions, dels llançaments previstos de col·leccions o títols".

Terribas, que ja prepara una segona part de les memòries, emet un diagnòstic sobre els mals del món editorial: "S'ha tirat per la cosa fàcil, per allò que es ven sense problemes. Si ara es ven la novel·la històrica, tots els editors busquen escriptors d'aquest gènere. El mateix fan molts autors, que van per allà on bufa el vent. Ha baixat molt la qualitat de l'edició. Pocs editors editen el que els agrada i molts ni llegeixen el que publiquen".

A la llibreria Laie de Barcelona, Guillem Terribas va fer una crida a recuperar la qualitat perduda: "Els editors no arrisquen, els llibreters posem a primera línia el que es ven, i el lector només vol lletra grossa. O recuperem l'exigència literària o això se'n va a can Pistraus".

dijous, 13 de desembre de 2007



Presentació del llibre
"DEMÀ SERÀ UN ALTRE DIA"
a la Biblioteca Pública de Salt
Dissabte dia 15 de desembre 2007 a 2/4 d'una del migdia
INTERVINDRAN
Lluís Mateu / Xavier Corominas / Xevi Planas /
Guillem Terribas