dimarts, 25 de febrer de 2014

THE LAST PINTURE SHOW. En record d'Innocenci Bañuls

The Last Picture Show. Aquest és el títol original de la pel·lícula de Peter Bogdanovich que entre nosaltres es va titular La última película (USA, 1971), protagonitzada per Jeff Bridges, Ben Johnson, Cybill Shepherd i Timothy Bottoms.
La pel·lícula ens explica la història crepuscular d'un petit poble fictici de Texas, als anys cinquanta, on aparentment no hi passa res però on s'entrecreuen diverses històries de l'Amèrica profunda. Una de les històries és la del jove Sonny, en plena vida i amb un futur insegur però amb ganes de participar-hi; i la del propietari del bar, del restaurant i de l'únic cinema del poble, anomenat Sam el Lleó, que ja és al final de la seva vida, com el seu cinema, que ha de tancar per l'arribada de la televisió. Precisament, aquesta pel·lícula va ser l'última que es va projectar al Cinema Orient, que era al carrer de la Rutlla i que, de fet, era l'últim cinema de barri que quedava a Girona, després que anys enrere havia tancat el Cinema Familiar, del barri del Carme.
Fa uns dies, escrivia sobre la desaparició de dos personatges molt lligats a la vida cinematogràfica gironina, l'Esteve Gubau i en Ramon Regàs. Ara, amb tota l'admiració i el record, escric sobre la desaparició d'un altre personatge molt lligat a la història del cinema a Girona, la de l'operador i més tard encarregat del cinema Albèniz Innocenci Bañuls, que va morir diumenge passat amb 91 anys.
En Cenci, o el Sr. Bañuls, com era més conegut, va estar entre pel·lícules tota la seva vida. Només uns dies d'agost ho deixava per anar a “jugar” al mar de Llançà, amb la seva dona, la Nuri. En Cenci i la Nuri eren com “els vells amants” de la cançó de Serrat. El Sr. Bañuls va començar a treballar al desaparegut Teatre Cinema Ultonia, per anar, pocs anys després, al Cinema Albèniz, d'on va acabar sent l'encarregat i, també, als desapareguts cinemes Gran-Via i Coliseu. El Sr. Bañuls va viure, pràcticament, tota la història del cinema a Girona. De la precarietat de projectar pel·lícules inflamables, amb carbons, a la majestuositat del 70 mm i de l'estereofonia. Els darrers anys estava internat en una residència i no ha conegut el revolucionari digital. Moltes vegades mostrava orgullós el seu carnet, facilitat pel sindicat franquista, d'operador.
Li agradaven les “bones” pel·lícules, les d'abans, tot i que algunes d'ara també li interessaven. Ara bé, a part de les seves preferències particulars, ell sempre deia que les pel·lícules bones eren aquelles que tenien èxit de públic.
Recordo que quan van tancar el cinema Albèniz per fer-hi el multisala, li vaig consultar què li semblava aquella renovació i destrucció del teatre cinema més gran de Girona. Em va dir que era millor fer-hi les noves sales que no pas veure'l buit i decadent, que li feia més pena aquella solitud que el futur amb les nou sales noves. Ell mateix em va ensenyar il·lusionat hores abans de la inauguració totes les sales. I estava content. També era el seu cinema.
Amb la desaparició del Sr. Bañuls, igual que en la pel·lícula de Peter Bogdanovich, s'acaba una manera de fer cinema, de projectar el cinema de cada dia a Girona i a molts indrets de les nostres comarques. Els operadors com ell desapareixeran i amb el digital els projeccionistes seran més uns entesos en informàtica que no pas uns operadors. Ja no s'hauran d'empalmar les bobines ni caldrà estar a l'aguait per si la cinta està ben col·locada, ni tota l'artesania de projectar cinema, ni les cabines plenes de retalls de cel·luloide.
De totes maneres, el cinema és viu. El Sr. Bañuls només ha passat la seva darrera pel·lícula.
Guillem Terribas Roca Publicat en el Punt-Avui 25.02.14
(*) President del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona.