Demà serà un altre dia.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LLucia Ramis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LLucia Ramis. Mostrar tots els missatges

diumenge, 13 de setembre del 2020

Deseos son desórdenes / SETMANA DE LLIBRE EN CATALÀ * Llucia Ramis.

 

JOSÉ MONTFORT
Kàtia Pago Cabanes, Anna Montané, Eduard Márquez y Pere Comellas hablan de autores extranjeros en la Setmana del Llibre en Català

Mientras escribo esto, oigo el goce de una vecina a través de la pared. No lo contaría si no guardara relación con un tema que ha tenido protagonismo esta semana: el deseo. El jueves al mediodía, la zaragozana Irene Vallejo contaba que, según Safo de Mitilene, es el deseo el que crea la belleza y no al revés. La poesía, las palabras, crean belleza. La belleza está en el interior, pero en el interior de quien la mira.

Lo decía en el escenario de la Setmana del Llibre en Català, donde presentó L’infinit dins un jonc, una indagación sobre los orígenes del libro como instrumento de libertad, que Siruela publicó en castellano y entusiasmó a la editora Glòria Gasch, que acaba de sacarlo en Columna. Hacía sol, el público respetaba los dos metros de distancia, y una mujer se apresuraba a pasar desinfectante por las sillas cada vez que alguien se levantaba. Marina Porras moderaba un acto en el que también participaron Pau Vinyes, que habló De la vida que passa. Jove, feminista, catalanista i escriptora. Escrits d’albina Francitorra i Aleñà (Llop Roig), Enric Casassses con sus Assatgets (Poncianes), y Anna Punsoda, que el día antes conversó con Mercè Pujades, de la librería Dòria de Mataró, sobre La luxúria.


El volumen forma parte de la serie de pecados capitales que siete autores han examinado en Fragmenta Editorial. La idea era averiguar si estos conceptos etiquetados por la iglesia siguen teniendo peso, aunque hayan perdido el estigma. La lujuria no es el que está peor visto, pero es el más temido y del que existe más literatura, decía Punsoda. Aún es un problema porque puede hacer tambalear el centro de la sociedad occidental: la familia. Es difícil encajar el afecto sincero hacia una persona que no forma parte del círculo íntimo. “Un deseo intenso acaba condicionando nuestra vida”, apuntaba ella. Y la de los demás también, pienso al oír el intenso deseo culminado de mi vecina.

Pero volvamos a la Setmana, que este año se celebra en el Moll de la Fusta. Volvamos a ese deseo que crea belleza y que se ha hecho realidad para organizadores, editores, libreros, autores y lectores. Parecía que la lluvia del miércoles iba a complicar la cosa, pero no; la gente se paseó con paraguas, y las ventas fueron similares a las del primer día del año pasado. Había ganas. A Guillem Terribas (que nunca dejará de ser el librero de la 22) le cuesta reconocerme con mascarilla. Luego me cuenta que está ultimando una novela. Hasta aquí puedo leer....
seguir llegint...    
https://www.pressreader.com/spain/la-


vanguardia/20200912/282810718690264

LA VANGUARDIA 12.09.2020 / Llucia Ramis, a la foto en la seva primera estada a la Llibreria 22, 17.03.2010. D'esquenes, Guillem Terribas.


 

diumenge, 15 de març del 2020

CRÒNICA DE LA SETMANA LITERÀRIA: Petons i abraçades / Llucia Ramis

En només tres dies, les conven­cions socials ja no són les que eren. Dilluns al vespre, em pregunto què passarà quan creui la porta giratòria de l’hotel Palace. Núria Pradas està a punt de rebre el premi ­Ramon Llull per la novel·la Tota una vida per recordar (Columna). Hi ha molts convidats, entre els quals Ada Colau. Aquest matí, tres regidors de l’Ajuntament han estat confinats per coronavirus, i em consta que l’alcaldessa fa temps que ja no dona la mà a ningú. Però com actuarem els altres en veure’ns? El gest de fer-se dos petons és tan mecànic que, davant d’un conegut (i aquí ens coneixem tots), l’únic que pots fer és la cobra, si s’inclina cap a tu. I apartar-te, aquest dilluns al vespre, encara genera bromes i comentaris jocosos sobre paranoies i exageracions.
Mariàngela Villallonga, Ada Colau, Josep Creuheras
 i Núria Pradas

Entre les meves fòbies no hi ha la hipocondria. I, com que em fa més por quedar malament que la malaltia, mentre prenem un aperitiu al gran saló encatifat accepto besar a les galtes l’artista Joan Pere Viladecans i el periodista Rafael Vallbona, també el llibreter Guillem Terribas i el secretari general del Gremi d’Editors, Pep Lafarga. Beso el president del Gremi, Patrici Tixis, i conec Laia Aguilar, la primera dona que ha obtingut el Josep Pla des del 2010, amb Pluja d’estels . “Potser estic essent negligent o imprudent?”, em dic mentre planto dos petons a Rafel Nadal, que acaba de publicar Mar d’estiu a Univers. I també faig dos petons a Jordi Cabré, i a l’autora Núria Esponellà i a Pere Puigbert, fundador de Fruites Núria, que diu ser el col·laborador més antic de RAC1. Amb Carme Riera ens saludam a la mallorquina. Això vol dir: a distància, aixecant les celles i una mica el cap. De lluny, veig altres membres de jurat, com Gemma Lienas, Emili Rosales o Pere Gimferrer. També el president de Planeta, Josep Creuheras.
continua  https://www.lavanguardia.com/cultura/20200314/474114725901/petons-i-abracades.html


Llucia Ramis / la vanguardia 14.03.2020

* Aquest va ser el darrer acte que es va poder fer on encara hi havia gent i abraçades. Després, a partir del divendres 13, la cosa va quedar totalment confinada. Tothom a casa i a fer bondat,

divendres, 8 de novembre del 2019

Llucia Ramis toca el cel

Llucia Ramis (Palma, 1977), amb Les possessions (Anagrama), és
Llucia Ramis. Foto Diari de Girona.
la guanyadora del tretzè premi Setè Cel a la millor novel·la publicada en el darrer any. L’escriptora mallorquina recollirà el premi, dotat amb 3.000 euros, divendres de la setmana vinent, dia 15 de novembre, en un decurs d’un acte que tindrà lloc a la biblioteca Iu Bohigas de la Factoria Cultural Coma Cros de Salt (20 h).

A Les possessions, retrat d’una societat desconcertada per la corrupció, narra, entre l’elegia, la crònica i el thriller, la història d’una dona que viatja per posar fre a l’espiral en la qual ha caigut el seu pare, que amb la jubilació ha passat de ser un plàcid professor d’institut a iniciar una batalla legal per un presumpte delicte urbanístic. La retrobada obre velles ferides i transporta la protagonista al cor de la història familiar, marcada per un fet que va passar a Madrid el 1993.
El jurat del premi, presidit per Vicenç Villatoro i format per Guillem Terribas, Miquel Berga i Albert Rossich, a més de l’alcalde de Salt, Jordi Viñas, la regidora de Cultura, Eva Rigau (sense vot), i tres clubs de lectura, van escollir la novel·la de Ramis enfront de les altres dues finalistes: El cel no és per a tothom, de Marta Rojals, i Permagel, d’Eva Baltasar.
Els premis Setè Cel van néixer el 2007 amb l’objectiu de “fomentar la lectura i la creació literària”. Impulsats per l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Salt amb la col·laboració del Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona, el guardó porta el nom de a llibreria saltenca que va fundar Josep Paulí.
Redacció El PuntAvui 08.11.2019


Llucia Ramis, premi Setè Cel per «Les possessions»

El guardó es lliurarà divendres 15 a les vuit del vespre a la biblioteca Iu Bohigas de Salt.  

Més informació :
https://www.diaridegirona.cat/cultura/2019/11/07/llucia-ramis-premi-sete-cel/1012431.html